El Castellum de Sant Julià de Ramis en el seu context. Estat de la qüestió / J. M. Nolla, J. Casas, J. Burch, J. Sagrera
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Un seguit d'excavacions en llocs estratègics del sector més septentrional de la via Augusta ha permès reconstruir tot un seguit d'obres importants de tipus militar encaminada, primerament, a la defensa de la prouincia Tarraconensis, a partir de mitjan segle IV, i a cosir sòlidament aquest territori amb la Septimània, al nord dels Pirineus, durant l'existència del regnum gothorum. Destaca, per diverses raons, l'imponent castellum bastit sobre les ruïnes de l'antic oppidum abandonat de *Kerunta, a la muntanya de Sant Julià de Ramis que, ara sabem, interactuava amb el nucli urbà de Gerunda i altres jaciments de l'entorn. L'ocupació omeia d'aquestes contrades significà la seva desaparició.

Estudi dels materials arqueològics de les campanyes d'excavació dels anys 1946 i 1947 al castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom : Some remarks more than a century after its discovery / Marc Soler
Soler, Marc


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 28-43 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la revisió dels materials arqueològics recuperats en les excavacions arqueològiques dutes a terme per Pere de Palol al jaciment del Puig Rom de Roses entre els anys 1946 i 1947, es vol intentar actualitzar l'estudi dels materials trobats traçant les principals característiques de les ceràmiques a nivell tipològic i formal permetent-nos ajudar a acotar millor la cronologia del poblat.

La Torre d'en Pega : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Jordi Pou Rubio
Pou i Rubio, Jordi


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 44-60 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La torre d'en Pega, anomenada antigament "domus Busquets", fou una casa forta d'origen medieval ubicada a Riells i Viabrea (la Selva), en la qual en els darrers anys s'hi ha realitzat intervencions arqueològiques que han permès delimitar tot l'edifici i excavar-ne tant l'interior com també el perímetre exterior més immediat. Durant els segles xiii i xiv fou la residència de la família Montsoriu, que pertanyia a la baixa noblesa dins el vescomtat de Cabrera i que ostentava la sots-castlania del castell de Montsoriu. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb unes alçàries conservades als murs nord i est d'aproximadament 8 metres, amb restes de divisions internes que dibuixen una zona d'habitatge i de magatzem a la part nord de la domus, i un pati obert a la part sud.

L'Enderroc de la torre de defensa de can Macià : del conflicte polític a l'especulació urbana / Carles Sàiz i Xiqués
Sàiz i Xiqués, Carles


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 14-22 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

Amb motiu del centenari de la desaparició de la Torre de can Macià (1925), l'autor aprofundeix en aquest episodi convuls entre monàrquics i catalanistes que desembocà en la pèrdua patrimonial més important del primer quart de segle XX a Canet de Mar.

D'església a fortalesa. La capella-fortí de Sant Antoni, de Sant Quintí de Mediona / Marçal Díaz Ros
Díaz Ros, Marçal


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 87-113 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes de l'antiga capella-fortí de Sant Antoni s'aixequen al sud de Sant Quintí de Mediona, sobre d'un petit turó on també hi ha el cementiri de la població. Avui dia, només es conserven les parets perimetrals d'aquest edifici, herència d'un període convuls, la memòria del qual cada vegada ens és més llunyana. Els orígens de la capella, però, es remunten a finals del segle XVII, si bé el període més intens de la seva història correspon al segle XIX, quan fou militaritzada i reconvertida en fortí. Tot i el seu mal estat de conservació, les restes actuals encara permeten identificar les característiques bàsiques de l'edificació. Es tractava d'un edifici de planta rectangular amb un absis poligonal de tres cares, orientat vers el nord-est. L'accés original, avui tapiat, es trobava a la façana principal, encarada al sud-oest. Com hem dit, de tot l'edifici s'han conservat únicament els murs perimetrals, mentre que la teulada i els compartiments interiors es troben completament enrunats. Els seus murs, fets majoritàriament de maçoneria i recoberts amb morter de calç, presenten una alçària d'uns vuit metres en gairebé tot el recinte. També han desaparegut les edificacions que sembla que s'adossaven a aquesta estructura, de les quals només se'n conserven els retalls pels caps de biga i alguns indicis documentals. A continuació, doncs, es presenta el recorregut històric d'aquesta edificació, construïda inicialment com a capella, però que va funcionar com a fortí durant més de vint anys. Els resultats obtinguts són fruit de la recerca documental en diferents arxius catalans, així com de la lectura dels paraments de les restes actuals de l'edifici. Aquesta investigació fou duta a terme entre els anys 2022 i 2023 per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. A banda, però, cal agrair també l'ajuda desinteressada de Xavier Argemí, Teresa Sadurní, Joan Serra i Ramon Arnabat.

La Força Vella de Girona (3). La funció de les muralles fins al 1285 / J. M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat que la ciutat va néixer per controlar una importantíssima cruïlla de camins, entre la fundació i l'any 1285 només tenim documentats dos setges segurs i, puntualment, la presència d'exèrcits enemics en la proximitat. Pensem que és una prova fefaent dels avantatges del lloc i d'unes muralles excel·lents.

De la defensa de Girona al control de la muntanya de la Barrufa (segles XVIII-XIX): la construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 365-392 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La construcció, primer, del fort de Montjuïc i, després, de la torre de Sant Joan, proporcionà una important protecció a Girona, tot i que no fou completa. Bona part dels problemes es concentraven en el fet que les citades fortificacions estaven massa a prop de la ciutat i no tenien prou capacitat per controlar els accessos situats al nord de la muntanya de la Barrufa. El setge de l'hivern de 1710/1 ho posà de manifest per la llibertat de moviments de què disposaren els soldats francesos. Acabada la guerra de Successió Espanyola s'encetà un llarg període de pau, en el qual se succeïren els projectes, tot i que no se n'executà cap fins a la Guerra Gran (1793-1795). La construcció de les torres de Sant Narcís, Sant Lluís i Sant Daniel, entre el 1794 i el 1795, foren l'opció escollida, encara que no del tot reeixida. Durant les operacions militars de la guerra del Francès a Girona (1808-1809), les citades torres foren protagonistes durant un curt espai de temps, en els primers mesos del segon setge (maig i juny de 1809). Un cop acabada la guerra, nous planejaments aconsellaren reforçar aquell sector, però cap es portà a terme.

"Murallas antiguas de Tarragona". Un manuscrito inédito de Buenaventura Hernández Sanahuja / Rodolfo Cortés Cortés
Hernández Sanahuja, Bonvantura


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 135-144
Notes a peu de pàgina.

Fortí de la Reina, cas tancat



En: Viu Tarragona, Núm. 28 (març 2017), p. 36-38

Les Torres de Salou (acabament) / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VII, núm. 157-158 (agost 1926), p. 219-222 : il.

Les Torres de Salou (del any 1620 al 1650) / Eduart Toda
Toda i Güell, Eduard


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VII, núm. 155-156 (juliol 1926), p. 192-196 : il.

Les Grans guàrdies del Berguedà / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 42-47 : il. (Articles) 
Bibliografia i notes.

A l'AGMAV trobem documentades grans guàrdies berguedanes a Bagà, Castellar de n'Hug, Gavarrós, Gósol, Gréixer, Gresolet, Pobla de Lillet, Saldes, i, fora dels casos d'aquesta comarca, sabem que eren habitades per una gran quantitat de persones.

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

La Recuperació dels búnquers de l'Organización Defensiva de los Pirineos, com a espais de mermòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l'Empordà / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 299-315 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Els darrers vint anys s'ha produït una recuperació i dignificació patrimonial en relació als búnquers construïts durant el primer franquisme, entre 1940 i 1955, com a defensa militar per repel·lir possibles atacs procedents de França. Diferents experiències de patrimonialització a tot el Pirineu, la més propera de les quals a la Cerdanya, han obert el camí del reconeixement, la promoció i difusió el patrimoni històric i militar també al'Empordà, on existeix la més gran concentració d'aquest tipus de construccions defensives militars, que són encara relativament desconegudes idesprotegides.

Les Muralles de Tossa, fil d'Ariadna de la imatge turística de la vila (1801-1936) / Rosa M. Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 35 (2023) , p. 67-84 : il. (Notes i aportacions) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

La muralla de Tossa envolta el Mont Guardí i la vila. Es tracta d'una de les icones més ben fixades del que avui anomenem Costa Brava, amb uns valors evocadors ben consolidats. Construïda en l'època medieval, i des de 1931 Bé Cultural d'Interès Nacional, aquest element patrimonial va tenir també la seva etapa d'obsolescència i abandó. La segona meitat del segle XIX, però, algunes ments preclares del consistori, entre la preocupació per la inseguretat de les ruïnes i la pruïja cultural davant el seu caràcter identitari, varen capgirar el seu destí. La seva singularitat va atraure mirades cultes, locals i foranes, i la fortuna i la coincidència de fets i persones varen ser l'embrió de la nova percepció de la vila que, a partir d'aleshores va adquirir valors patrimonials de primer ordre.

El Fortí de la ciutat (1653-1814) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 319-342 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

La construcció del fortí de la Ciutat seguí el mateix patró constructiu que els de les principals fortaleses de Girona (Montjuïc i Conestable). Així, trobem dos fortins de feixina entre el 1653 i el 1675, tot i que aquest darrer es transformà en pedra. La fortalesa no s'acabà fins al 1693 amb la construcció del parapet. La funció bàsica del fortí de la Ciutat fou la d'assegurar la comunicació entre el recinte urbà i el fort del Conestable, que era la principal defensa de la muntanya de les Pedreres. El paper militar del fortí de la Ciutat fou, en general, discret, no sols per les seves reduïdes dimensions, sinó perquè s'ubicà en un lloc relativament protegit. En aquest sentit, sols tingué cert protagonisme en els darrers moments del segon setge que patí Girona durant la guerra del Francès (desembre de 1809)t.

Monografia local modèlica / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Catalunya Cristiana. Any XLVII, núm. 2392 (21 setembre 2025), p. 45 (Crítica literaria) 
Ressenya de:
. Les fortificacions del Vendrell del segle XIX / Joan Latorre Solé i Nativitat Castejón Domènech. Vendrell : Consell Comarcal del Baix Penedès, 2024

El Document protagonista



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 15 (2007) , esembre

Les Fortificacions del Vendrell del segle XIX / Joan Latorre i Solé, Nativitat Castejón Domènech
Latorre i Solé, Joan


Barcelona ; El Vendrell : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya : Consell Comarcal del Baix Penedès, 2024
207 p. : il. col. ; 26 cm
ISBN 9788409671410

El llibre analitza el sistema defensiu del Vendrell durant el segle XIX, en un context marcat per les guerres carlines i els canvis polítics i socials que afectaren profundament el territori català. L'obra estudia les fortificacions militars construïdes a la vila, com ara baluards, reductes i altres estructures, de les quals documenta l'origen, la funció i l'evolució. Fent servir plànols, fonts d'arxiu i anàlisi històrica, es reconstrueix el paper estratègic del Vendrell com a punt clau en la defensa del litoral i de les comunicacions interiors, i també s'identifiquen estructures dins del traçat urbà de la ciutat. (PLECS).

El Castellum de Puigpelat: un punt estratégic de control territorial a l'entorn de la Tarraco republicana / Moisés Díaz García
Díaz García, Moisés


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 355-365
 (Jaciments de l'ager Tarraconensis i cultura material) 
Bibliografia.

L'excavació extensiva portada a terme entre els anys 2006 i 2007 als terrenys on s'havia de construir el nou col·legi Joan Plana de Puigpelat permeté documentar-hi un petit assentament militar romà d'època tardorepublicana. Es tracta del primer castellum conegut a l'entorn de Tarraco i un dels pocs de Catalunya. Hem de situar el seu origen a l'entorn de l'any 200 aC, si bé les evidències arquitectòniques conservades pertanyien a una remodelació datada durant la Guerra Sertoriana. Finalment, poc abans del canvi d'era, aquest castellum fou desmantellat i abandonat.