El Búnquer nazi de Portbou / Josep Clara, text i fotografia
Clara i Resplandis, Josep


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 84-85 : il. (Patrimoni. Història) 

Les Muralles de Montblanc i d'altres poblacions mitjanes de les comarques tarragonines : gènesi, procés constructiu i evolució posterior / Josep M. Blanc
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 57-80 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'article analitza els sistemes defensius aixecats per dues poblacions catalanes: Montblanc i Conesa, força properes geogràficament, i en un mateix marc cronològic: el context de les guerres de la segona meitat del segle XIV. L'estudi, més enllà de la descripció de les solucions adoptades en cada cas vol posar de relleu les grans diferències entre la manera que cadascuna de les poblacions va afrontar la necessitat de protegir-se. Mentre que Montblanc va construir un circuït de muralles perfectament definit, amb torres de flanqueig, fossat perimetral, etc, a Conesa es van limitar a reforçar amb torres alguns punts del recinte i a eliminar les obertures exteriors de les cases que donaven fora de la població.

Celleres i viles fortificades de les terres gironines (segles XI-XIV) : evidències a partir de la documentació escrita / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 81-112 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les esglésies han estat un pol d'atracció del poblament rural a la Catalunya Vella, tot i que les sagreres dels segles XI i XII no van formar grans nuclis de població. A partir del segle XIII el canvi del nom a cellera, als bisbats de Girona i Elna, deixa entreveure un procés de desacralització que va ser paral·lel a la conversió dels cellers en habitatges i a la fusió de la cellera amb altres elements aglutinadors del poblament, com el mercat o el castell. Molts nuclis de poblament concentrat, tal i com mostra l'inventari provisional realitzat, van experimentar un procés de fortificació a la segona meitat del segle XIII o al llarg del segle XIV a causa de molts factors que aporten claus per entendre l'evolució de les celleres i les viles als segles centrals de l'edat mitjana.

Les Muralles de Besalú / Jordi Sagrera
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 113-124 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila de Besalú conté tres recintes emmurallats medievals. El primer correspon al de l'antic castrum Bisulduni de les fonts, obra d'època carolíngia que defensava el nucli urbà al voltant del turó de Santa Maria. El segon és una ampliació efectuada al segle XI per a protegir la vila baixa però també va afectar el recinte antic amb l'erecció del castell comtal. El tercer moment se situa a la segona meitat del segle XIV amb un recinte ampliat per a incorporar els burgs fora murs.

Les Muralles del monestir de Santa Maria i la vila de Roses a l'edat mitjana / Lluís Palahí, Marcel Pujol, Xavier Aguelo
Palahí Grimal, Lluís


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 125-150 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La posició estratègica de Roses i el seu ús com a port de refugi han marcat en bona mesura la seva història i la majoria dels assentaments han precisat de bones defenses. En època medieval aquesta necessitat es fa palesa tant en la concepció del monestir de Santa Maria com un conjunt emmurallat, com en la pròpia vila que també es dotarà de sòlides defenses. L'estudi pretén aprofundir en la forma i evolució dels recintes emmurallats d'època medieval de Roses, analitzant la documentació existent i plantejant algunes noves hipòtesis interpretatives.

Les Muralles medievals i modernes de Sant Martí d'Empúries : noves dades a partir de les excavacions al carrer de la Francesa / Marc Bouzas, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Joaquim Tremoleda, Marta Santos



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 151-166 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball pretén aglutinar, sintetitzar i posar al dia el coneixement que és té fins al moment sobre les muralles d'època medieval i moderna de Sant Martí d'Empúries. A tal efecte es recullen les fonts escrites així com orals i fotogràfiques que ja eren conegudes i publicades i, com no podia ser d'altra manera, les dades arqueològiques. Les dades arqueològiques procedeixen principalment de tres etapes de la recerca: les informacions recollides per Emili Gandia a principis del segle XX, les excavacions de Martín Almagro al 1962 i la recent excavació de l'hivern del 2021, que ha permès datar el pany nord de la muralla de finals del segle XV.

El Recinte emmurallat de la vila d'Ullastret : anàlisi i evolució a partir de les darreres intervencions / Gabriel de Prado, Ferran Codina, Laia Muntaner, Carles Roqué



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 167-190 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila d'Ullastret, i especialment la seva fortificació, gràcies al seu estat de conservació, ha esdevingut un dels exemplars paradigmàtics de l'arquitectura militar gòtica del Baix Empordà. Aquest és un element patrimonial reivindicat, estudiat i conservat ja des de mitjan segle XX, amb els estudis i restauracions que hi va dur a terme Miquel Oliva. Des de l'any 2004 s'hi han realitzat un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que han permès recollir un conjunt d'informació valuosa per entendre el desenvolupament urbanístic del nucli històric i el sistema defensiu que l'envolta. Aquest article se centra en la descripció del recinte fortificat incorporant les noves dades arqueològiques de què disposem i, alhora, aprofitem l'ocasió per fer una síntesis de l'evolució del poble d'Ullastret des del segle IX fins als segles XVI-XVII.

Recuperant la memòria històrica a les Avellanes i Santa Linya : documentació de noves fortificacions bèl·liques de la Guerra Civil / Jezabel Pizarro Barberà, Maria Martínez Hernández, Laura Pinto Font
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 127-135 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

En aquest article presentem el projecte promogut per l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya de recuperació de la memòria històrica, així com els resultats de la campanya de prospecció arqueològica duta a terme en el marc del projecte Prospecció i documentació de restes materials de la Guerra Civil a les Avellanes i Santa Linya (la Noguera, Lleida). L'objectiu general ha estat la documentació dels vestigis de fortificacions bèl·liques de les batalles del front del Segre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) al municipi de les Avellanes i Santa Linya.

Infortuni i desventures del Castell de Móra / Artur Cot i Miró
Cot i Miró, Artur


En: Des del Castell : Revista d'Informació cultural, Núm. 2 (abril 1994), p. 4-7

Breu recorregut històric del Castell de Móra / Josep Solé Arnal
Solé i Arnal, Josep


En: Des del Castell : Revista d'Informació cultural, Núm. 2 (abril 1994), p. 20-23

Castells de la Ribera / Ramon Aloguin i Pallach
Aloguín i Pallach, Ramon


En: Des del Castell : Revista d'Informació cultural, Núm. 2 (abril 1994), p. 7-8

Tortosa durante la protohistoria. Las excavaciones del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV entre los años 2004 y 2011 / Jordi Diloli, Ramon Ferré y Jordi Vilà
Diloli i Fons, Jordi


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 247-256 : il

Bibliografia.

Hasta fechas muy recientes, la ocupación prerromana de la ciudad de Tortosa no había pasado de mera hipótesis, a pesar de las informaciones proporcionadas por los autores clásicos, los estudios numismáticos o las reflexiones de la historiografía moderna, que intentaban localizar en este enclave un asentamiento ibérico que hubiese participado en la ordenación del territorio ilercavón. En este contexto, la investigación arqueológica, que ha alcanzado una importancia crucial los últimos años, ha propiciado el hallazgo por vez primera en el casco urbano tortosino de restos estructurales de época ibérica, en la calle de Sant Domènech, a los pies de la colina de la Zuda. Se trata de un gran muro de mampostería, interpretado como una muralla de aterrazamiento, datado entre finales del siglo III e inicios del II a. n. e. Es así que la relectura de los datos conocidos y las intervenciones llevadas a cabo en las calles de Sant Domènech (2007), Sant Felip Neri (2008-09), La Mercè (2010) y Montcada (2006-10), han permitido definir un esquema cronocultural sobre la ocupación protohistórica de la ciudad, que se iniciaría durante el Bronce Final / Primera Edad del Hierro en la colina de la Zuda, perdurando hasta la fundación de la ciudad de Dertosa.

¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.

Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.

El Montgròs (El Brull), el monument com a document / Claudi Aranyó Bertrán, Cecília Sanjurjo Marquine
Aranyó Bertrán, Claudi


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 605-610 : il


Els darrers 35 anys del conjunt arqueològic del Montgròs (el Brull, Osona) han estan molt vinculats a la figura del Dr. Alberto López Mullor que en va ser l'arqueòleg director de les excavacions, fins l'any 1982 com a conservador del Museu Arqueològic de Barcelona, i entre 1997 i 2017 com a responsable de la Unitat d'Investigació Històrica i director del Programa de Conjunts Històrics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona. Durant aquests anys en va impulsar la investigació científica i la difusió del seu coneixement. Els resultats de les excavacions arqueològiques a l'oppidum ibèric han proporcionat dades per precisar l'emmarcament cronològic i la dimensió espacial de les estructures aparegudes, ajudant així a projectar la seva restauració. Tanmateix, l'arqueologia no conclou quan finalitza l'excavació, sinó que continua durant el procés de restauració arquitectònica. Per aquest motiu, l'estat actual del Montgròs és el resultat de la metodologia de treball de l'SPAL, en la que el diàleg i la reflexió entre les diferents disciplines aborden conjuntament la posada en valor i l'adequació a la visita pública del Montgròs.

El Castell de Puig-Reig (segles IX-XVI) / Eudald Serra Giménez
Serra Giménez, Eudald


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 519-526 : il


Després de dècades d'abandonament, l'Ajuntament de Puig-reig , amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, ha decidit recuperar el Castell de Puigreig, un espai que restava molt degradat i oblidat per bona part de la població. Conscients de la història que hi ha vinculada, relacionada amb els vescomtes de Berguedà, l'orde del Temple i més tard de l'Hospital, el Castell de Puig-reig és un cas únic a la Catalunya Vella. Des de l'any 2014 s'hi han realitzat 4 campanyes d'excavació, les quals han permès conèixer a nivell material quines han estat les diferents etapes d'ús de la fortificació, les quals ja s'havien començat a estudiar a nivell documental des dels anys 80 del segle passat. El Doctor Albert López Mullor va participar com a arqueòleg supervisor de les tres primeres campanyes, les quals van permetre elaborar una hipòtesi ben fonamentada sobre els usos de la fortificació al llarg dels segles.

La Torre de Vallferosa (Torà, la Segarra, segles VIII-IX). Primer balanç dels estudis d'una construcció singular / Joan Menchon, Carme Subiranas, Mariona Valldepérez, Josep Blasco, Pilar Giráldez, Màrius Vendrell, Joan S. Mestres, Roger Sala, Helena Ortiz-Quintana, Josep Esteve, Lurdes Verdés



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 487-499 : il


La torre de Vallferosa (Lleida) és una construcció que s'ha datat entre els segles X-XI, per tant formaria part de la sèrie de castells de la frontera o marca entre els territoris d'al-Àndalus i els comtats catalans. La seva reinterpretació i les anàlisis de carboni 14 indiquen que realment es va construir entre els segles VIII-IX per la qual cosa no es va edificar a causa de la formació de la frontera del segle X. La datació obliga a buscar nous models d'explicació històrica: torre relacionada amb el control de les comunicacions -camins i carrerades- i el control fiscal entre territoris.

El Material constructiu de la fortificació militar de segle II aC de Puig Castellar de Biosca (Lleida) : paviments, revestiments parietals i cobertes / Núria Romaní Sala, Esther Rodrigo Requena, Joaquim Pera Isern, Anna Gutiérrez García-Moreno



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 391-403 : il


Les excavacions recents a la fortalesa romanorepublicana de Puig Castellar de Biosca han permès recuperar un interessant conjunt de materials constructius, majoritàriament procedents de l'edifici central de l'assentament, que corresponen als revestiments interiors de les seves estances principals (paviments i pintures murals) i a elements de coberta. Es tracta d'uns materials especialment rellevants, per la cronologia de l'assentament, entre el 180 i el 120 aC, i per la seva funció, un punt de control militar i administratiu del moment inicial de la conquesta romana. L'objectiu d'aquest article és presentar una primera aproximació a aquest conjunt, analitzar-ne els materials i tècniques constructives, la seva procedència i paral·lels, per veure, en darrer terme, com els models i materials constructius emprats a Puig Castellar, d'un cert luxe, un alt nivell tècnic i de clara filiació itàlica, són també indicatius tant de l'origen dels seus ocupants com de la funcionalitat de l'establiment.

Modificació i canvi en el sistema defensiu de l'establiment de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d'Ebre) : un efecte de la romanització del territori / Margarida Genera, [et al.]



En: 155379 Món ibèric als Països Catalans : homenatge a Josep Barberà i Farràs : XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà : 14-15 de novembre de 2003. Puigcerdà : Institut d'Estudis Ceretans, 2005. p. 629-643

Elements defensius de l'àrea ilercavona : un exemple / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: 048163 Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica : Acta, Ponències, Comunicacions. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 1991. p. 215-217