Les Muralles de Montblanc i d'altres poblacions mitjanes de les comarques tarragonines : gènesi, procés constructiu i evolució posterior / Josep M. Blanc
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 57-80 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'article analitza els sistemes defensius aixecats per dues poblacions catalanes: Montblanc i Conesa, força properes geogràficament, i en un mateix marc cronològic: el context de les guerres de la segona meitat del segle XIV. L'estudi, més enllà de la descripció de les solucions adoptades en cada cas vol posar de relleu les grans diferències entre la manera que cadascuna de les poblacions va afrontar la necessitat de protegir-se. Mentre que Montblanc va construir un circuït de muralles perfectament definit, amb torres de flanqueig, fossat perimetral, etc, a Conesa es van limitar a reforçar amb torres alguns punts del recinte i a eliminar les obertures exteriors de les cases que donaven fora de la població.

Celleres i viles fortificades de les terres gironines (segles XI-XIV) : evidències a partir de la documentació escrita / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 81-112 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les esglésies han estat un pol d'atracció del poblament rural a la Catalunya Vella, tot i que les sagreres dels segles XI i XII no van formar grans nuclis de població. A partir del segle XIII el canvi del nom a cellera, als bisbats de Girona i Elna, deixa entreveure un procés de desacralització que va ser paral·lel a la conversió dels cellers en habitatges i a la fusió de la cellera amb altres elements aglutinadors del poblament, com el mercat o el castell. Molts nuclis de poblament concentrat, tal i com mostra l'inventari provisional realitzat, van experimentar un procés de fortificació a la segona meitat del segle XIII o al llarg del segle XIV a causa de molts factors que aporten claus per entendre l'evolució de les celleres i les viles als segles centrals de l'edat mitjana.

Les Muralles de Besalú / Jordi Sagrera
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 113-124 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila de Besalú conté tres recintes emmurallats medievals. El primer correspon al de l'antic castrum Bisulduni de les fonts, obra d'època carolíngia que defensava el nucli urbà al voltant del turó de Santa Maria. El segon és una ampliació efectuada al segle XI per a protegir la vila baixa però també va afectar el recinte antic amb l'erecció del castell comtal. El tercer moment se situa a la segona meitat del segle XIV amb un recinte ampliat per a incorporar els burgs fora murs.

Les Muralles del monestir de Santa Maria i la vila de Roses a l'edat mitjana / Lluís Palahí, Marcel Pujol, Xavier Aguelo
Palahí Grimal, Lluís


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 125-150 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La posició estratègica de Roses i el seu ús com a port de refugi han marcat en bona mesura la seva història i la majoria dels assentaments han precisat de bones defenses. En època medieval aquesta necessitat es fa palesa tant en la concepció del monestir de Santa Maria com un conjunt emmurallat, com en la pròpia vila que també es dotarà de sòlides defenses. L'estudi pretén aprofundir en la forma i evolució dels recintes emmurallats d'època medieval de Roses, analitzant la documentació existent i plantejant algunes noves hipòtesis interpretatives.

Les Muralles medievals i modernes de Sant Martí d'Empúries : noves dades a partir de les excavacions al carrer de la Francesa / Marc Bouzas, Pere Castanyer, Elisa Hernández, Joaquim Tremoleda, Marta Santos



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 151-166 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball pretén aglutinar, sintetitzar i posar al dia el coneixement que és té fins al moment sobre les muralles d'època medieval i moderna de Sant Martí d'Empúries. A tal efecte es recullen les fonts escrites així com orals i fotogràfiques que ja eren conegudes i publicades i, com no podia ser d'altra manera, les dades arqueològiques. Les dades arqueològiques procedeixen principalment de tres etapes de la recerca: les informacions recollides per Emili Gandia a principis del segle XX, les excavacions de Martín Almagro al 1962 i la recent excavació de l'hivern del 2021, que ha permès datar el pany nord de la muralla de finals del segle XV.

El Recinte emmurallat de la vila d'Ullastret : anàlisi i evolució a partir de les darreres intervencions / Gabriel de Prado, Ferran Codina, Laia Muntaner, Carles Roqué



En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 167-190 : il. (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vila d'Ullastret, i especialment la seva fortificació, gràcies al seu estat de conservació, ha esdevingut un dels exemplars paradigmàtics de l'arquitectura militar gòtica del Baix Empordà. Aquest és un element patrimonial reivindicat, estudiat i conservat ja des de mitjan segle XX, amb els estudis i restauracions que hi va dur a terme Miquel Oliva. Des de l'any 2004 s'hi han realitzat un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que han permès recollir un conjunt d'informació valuosa per entendre el desenvolupament urbanístic del nucli històric i el sistema defensiu que l'envolta. Aquest article se centra en la descripció del recinte fortificat incorporant les noves dades arqueològiques de què disposem i, alhora, aprofitem l'ocasió per fer una síntesis de l'evolució del poble d'Ullastret des del segle IX fins als segles XVI-XVII.

La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.

El Conjunt arqueològic del segle XVI localitzat a la cisterna est del Castell de Montsoriu / Jordi Tura, Gemma Font, Sandra Pujadas, Joaquim Mateu, Josep Maria Llorens



En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 25-46 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A partir de la segona meitat del s. x v, el castell de Montsoriu inicià un lent i progressiu procés de decadència que culminarà en l'abandonament del castell i venda del vescomtat per part dels vescomtes de Cabrera i Bas als Marquesos d'Aitona en el darrer terç del s. xvi. En aquest context cronològic s'emmarca la descoberta d'un dels conjunts arqueològics tancats més destacats que s'han localitzat fins ara corresponents aquest període i en un entorn no urbà.

Un Conjunt tancat de la segona meitat del segle XVI procedent de l'antic Preparatori del Seminari (Girona, Gironès) / Xavier Aguelo Mas, Jordi Aguelo Mas
Aguelo i Mas, Xavier


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 69-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest article presentem un conjunt tancat de materials que amortitzen una fossa sèptica en els darrers anys del segle XVI. Aquest és integrat per diferents formes de terrissa, pisa i vidre, documentades a la intervenció realitzada en 2015-2016 a l'antic Preparatori del Seminari de Girona.

El Conjunt ceràmic del pou del pati de la Pia Almoina (Banyoles, Pla de l'Estany) / Joan Frigola Torrent, Andrea Ferrer Welsch, Josep Tarrús Galter
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 89-116: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1958, durant unes obres de rehabilitació a l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles, va descobrir-se un pou reblert amb centenars de peces ceràmiques. En el present article s'analitza, de manera global, aquest singular conjunt, tot intentant aprofundir en aspectes com la data de construcció del pou i l'estudi dels atuells usats per extreure l'aigua. S'analitzen, també, els successius abocaments de ceràmica esdevinguts entre els segles XVII i XIX, una vegada el pou ja estava en desús, i es proposa un origen per aquestes peces.

El Born CCM, un conjunt de conjunts en el marc de la Barcelona moderna / Núria Miró i Alaix
Miró i Alaix, Núria


En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 135-176: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'àrea arqueològica del Born, d'aproximadament 8.000 m2, conserva les restes del barri de la Ribera, fossilitzades l'any 1719 amb motiu de l'enderroc d'aquesta part de la ciutat per la construcció de la ciutadella borbònica. Per sí sol, aquest indret es pot considerar un conjunt tancat, però alhora, el seu interior preserva nivells, pous i dipòsits plens de materials segellats en un moment anterior al 1719. Presentarem tres d'aquests conjunts: el rebliment del Rec Comtal en la seva darrera fase emprat com abocador i dos dipòsits que es troben a les cases Colomer i Boxadors, situades en dues illes diferents de la trama urbana.

El Dipòsit del mas Llorens de Salt : un conjunt tancat d'inicis del segle XVII / Xavier Alberch, Josep Burch, Neus Coromina, Marc Prat, Jordi Sagrera



En: Rodis, núm. 4 (2021) , p. 199-226: il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La família Llorens fou una de les més benestants de Salt durant l'època moderna. A principis del segle XVI enderrocaren parcialment el mas on habitaven des del segle XIII i en construïren un de nou seguint els paràmetres arquitectònics i decoratius de l'època. A principis del segle XVII impulsaren una nova reforma però entre el primer terç i el segon d'aquell mateix segle l'antic casal es convertí en una masoveria. D'aquest moment és el farciment d'un dipòsit format per centenars d'atuells ceràmics i de vidre barrejats amb restes de desenes d'aus.

Dos exemples d'urbanisme medieval a Catalunya : l'Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà) / Imma Ollich Castanyer, Montse Mataró i Pladelasala, Anna Maria Puig i Griessenberger
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 85-116 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l'urbanisme, les tècniques de construcció, l'adaptació al terreny, l'origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l'Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l'Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.

La Casa medieval a Girona / Jordi Sagrera i Aradilla
Sagrera i Aradilla, Jordi


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 119-146: il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Girona conserva molts exemples d'edificis medievals. Malgrat les diferències formals, s'aprecien uns trets comuns en la concepció dels espais i de les tècniques constructives que permeten identificar-los sense gaires problemes. Les façanes estretes, els solars fondos, l'existència del pati interior com a element vertebrador, la localització d'una eixida posterior o verger, i la sala com a àmbit residencial preferent. En alçada contenen tres plantes, la noble al primer pis i un badiu que corona la casa sota la teulada.

Habitar Barcelona, habitar el Born en època medieval i moderna. Notes sobre arquitectura domèstica històrica / Reynaldo González, Carme Miró
González Garcia, Reinald


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 175-206 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La edilícia històrica de Barcelona es mostra en el seu recorregut, com una proposta certament original des de la mateixa fundació romana de la ciutat. Així ho palesen les tècniques constructives, els materials de construcció, els acabats, o fins i tot el mateixos projectes arquitectònic històrics. El testimonis de les cases conservades al conjunt arqueològic del Born, però també en algunes zones de la resta del centre històric de la ciutat explicarien aquesta singularitat: aquest factor local.

A la recerca de l'antiga "Rhode". Dels primers treballs a l'adquisició de la Ciutadella per part de l'Ajuntament / Josep M. Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 3 (2021) , p. 207-228 : il. (Dossier. La casa urbana al nord-est de la Mediterrània en època medieval i moderna) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Els primers intents rigorosos per localitzar els vestigis de l'antiga Rhode a la Ciutadella van ser decisió de la Junta de Museus de Barcelona. A través dels diaris d'excavació de les ruïnes emporitanes que redactava Emili Gandia podem seguir aquell procés, que no va acabar de reeixir.

La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.

Girona a l'esdat mitjana. L'urbanisme / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l'eixample meridional, especialment l'Areny i el seu mercat. Al segle XIII s'incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s'estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.

Els Ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses a la Baixa edat mitjana : una comparativa / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 2 (2020) , p. 21-56 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La recerca planteja una comparació entre els ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses, tenint en compte les seves característiques geomorfològiques i geoestratègiques, el seu paper com a ports comtals, la connexió amb les principals vies comercials terrestres i marítimes i la seva interrelació amb els diferents ports de la Costa de Llevant catalana. Tot i ser Barcelona el principal port de Catalunya, els altres dos destacaren en alguns aspectes gràcies a les seves condicions nàutiques i a les seves infraestructures portuàries.

Evolució del front marítim de la zona portuària de Barcelona de la tardoantiguitat a l'edat moderna / d'informació
Riera i Mora, Santiago


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 89-112 : il. (Dossier. Infraestructures portuàries d'època medieval i moderna a la Mediterrània occidental) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La ciutat de Barcelona està estretament vinculada al mar i per tant, la seva història està associada a la morfologia i als canvis del seu front marítim, que configuraren diferents espais portuaris. El present treball aborda l'evolució del front litoral barceloní amb l'objectiu de caracteritzar i localitzar les àrees per a fondejar els vaixells amb anterioritat a la construcció de les estructures portuàries dels segles XV-XVI. En el lòbul deltaic dret del Besòs, s'ha recollit informació sedimentològica i cronològica de més de 200 sondatges geològics, que han permès detectar l'existència de dos sectors deprimits amb presència de llims i argiles orgànics. Aquests nivells indiquen l'existència, entre l'antiguitat tardana i la baixa edat mitjana, a prop de la ciutat de Barcelona, d'espais protegits de l'onatge per barres sorrenques, amb calatges de fins a 7 m i que podrien haver constituït per tant, àrees adequades per a fondejar.