El Barri que ens queda : un passeig per la memòria col·lectiva / text i fotografies: Laura Dueñas Guerra
Busquets Ros, Gemma


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 24-32 : il. (Reportatge fotogràfic) 

Construir barrialidad : redes de sociabilidad en la periferia obrera de Barcelona durante el segundo franquismo / Enrique Tudela Vázquez, Joan Roger Goncé, José Luis Oyón
Tudela Vázquez, Enrique


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 142 (2026) , p. 211-240 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza la transició de suburbis dispersos a barris consolidats en les perifèries obreres de Barcelona durant el segon franquisme, amb el cas de Roquetes com a exemple. A través de fonts quantitatives i qualitatives, s'estudien les xarxes de sociabilitat primària i secundària que van sustentar la "barrialitat", base de les reivindicacions veïnals dels anys seixanta i setanta. La propietat de l'habitatge i la permanència residencial van consolidar comunitats cohesionades que van transformar els suburbis en barris amb identitat col·lectiva, claus per a entendre la història social urbana de l'última etapa del franquisme.

Història jueva : museïtzar la pluralitat / Slivia Planas Marcé
Planas Marcé, Sílivia


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 1 : il. (Editorial) 

La Jueria de Lleida : la cuirassa / Xavier Payà i Mercé, Marta Morán Álvarez
Payà i Mercé, Xavier


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 2-5 : il. (Jueries) 
Bibliografia.

El Call de Tàrrega / Anna Colet Marcè, Oriol Saula Briansó
Colet Marcè, Anna


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 6-9 : il. (Jueries) 
Notes.

La Creació de jueries al Regne de València durant el segle XIII / Alexandre Mateu
Mateu, Alexandre


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 10-13 : il. (Jueries) 
Notes.

El Call de la ciutat d'Inca (Mallorca) / Guillem Alexandre Reus i Planells
Reus i Planells, Guillem Alexandre


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 14-17 : il. (Jueries) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

El Garrigal i el carrer de la Jonquera. Històries dels baixos fons de Figueres (1880-2003) / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 272-273 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Garrigal i el carrer de la Jonquera. Històries dels baixos fons de Figueres (1880-2003) / Pau Subirós Bardera. Lleida : Pagès Editors, 2024

Maresma o Maresme, com ho hem de dir? / Maria Favà
Favà i Compta, Maria


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 4-5
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

L'Ajuntament de Barcelona escriu Maresme acabat amb e. En canvi els veïns sempre ho acaben amb a. Les dues formes son correctes tant l'acabada amb a com l'acabada amb e.

De territori agrícola a indústries i polígons residencials / Maribel Rosselló
Rosselló i Nicolau, Maribel


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 18-21 : il. (La Transformació) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Les transformacions abruptes del barri del Maresme a la segona meitat del segle XX.

Els Tres Pallars, on són? / Jordi Fossas
Fossas Bonjoch, Jordi


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 22-27 : il. (La Transformació) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Una llicència d'obres de 1887 per construir una caseta és el primer document relacionat amb l'origen d'una zona poc coneguda.

100 anys de Forte, Bolívia, Auger i Jubany / Ferran Amores Chaves
Amores Chaves, Ferran


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 28-31 : il. (La Transformació) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Els nuclis més antics de la zona de Maresme son els passatges compresos entre els carrers de Pere IV, Marroc, rambla Prim i Maresme.

La Utopia gitana que no va ser / Lauira Marín
Marín, Laura


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 38-44: il. (La Transformació. Les utopies) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

La Crisi de l'habitatge explota al barri / Albert València
València, Albert


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 56-59 : il. (Altres experiments arquitectònics i urbanístics) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Els veïns del Maresme dubten que la gentrificació pugui arribar al seu barri, però això també ho pensaven els del Poblenou.

Diagonal Mar, la Copacabana del Poblenou / J.J. Caballero Gil
Caballero Gil, Juan José


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 73-75 : il. (Altres experiments arquitectònics i urbanístics) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

La pressió immobiliària propiciada per la necessitat de fer realitat el Fòrum 2004 va aconseguir rescatar l'esperit del fracassat Pla de la Ribera. La referència era la platja de Rio de Janeiro: un barri d'alt poder adquisitiu a un pas del mar.

L'Empremta de Miralles a Mollet. Record de l'arquitecte als 25 anys de la seva mort / Montserrat Tura Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p.207-225 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'arquitecte que va projectar el parc dels Colors de Mollet del Vallès, Enric Miralles, va morir l'any 2000. Tenint en compte el vincle permanent que la ciutat té amb aquest professional, no podem deixar passar l'efemèride del quart de segle de la seva mort sense un breu article que serveixi per entendre -amb la perspectiva dels anys- el que va significar la urbanització d'aquest sector. L'espai que ocupa estava destinat, en la seva major part, a altres usos. Quan ja es va aconseguir destinar-lo a parc, es va considerar que havia de ser un indret amb personalitat per ajudar a la identificació i al reconeixement de vells i nous molletans. L'estètica del parc genera opinions contraposades. És bo que coneguem el criteri de l'autora d'aquest article sobre els elements que el singularitzen. També és bo que 25 anys després gosem pensar en com millorar-lo i conservar-lo per a futures generacions.

Barri Gaudí, un exercici de manteniment / Joaquim Aguilera
Aguilera Gamoneda, Joaquín de


En: AT : Arquitectes de Tarragona, núm. 1 (2002) , p. 11
Notes.

Walden 7 : Taller de Arquitectura / Fernando Mazá, Neus Moyano
Marzá Pérez, Fernando


En: Quaderns d'arquitectura i urbanisme, núm. 244 (2004) , p. 18-53 : il.
Notes. Fotografies, dibuixos, plantes, alçats, maquetes, seccions.

Conté les obres: Walden 7, Barri Gaudí, Reus ; Castell Kafka, Sitges ; Ciutat en l'espai.

La Boca de la Mina : l'arquitecte Pere Caselles, pioner de les infraestructures a Reus / Anton Pamies
Pàmies i Martorell, Anton Maria


En: AT: Arquitectes de Tarragona. Tarragona, núm. 22 (2019) , p. 9

El Barri Fortuny de Reus s'está envellint / Ferran Gerhard



En: Mestral, núm. 13 (1978) , p. 19-20, 22