português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
FABRIQUES []
References found:
1417   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 71
go to page                         


1 / 1417
select
print
Text complet
La Casa de la creativitat a la Costa Brava / text: Adrià Cortadellas; foto: Lluís Català
Cortadellas, Adrià


En: Revista de Girona. Girona, núm. 348 (gener-febrer 2025), p. 58-61 : il. (Cultura


Matèries: Equipaments culturals ; Rehabilitació d'edificis ; Fàbriques
Matèries:Brava Arts
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:2020 - 2025
Autors add.:Català, Lluís (Il·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/434525
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1417
select
print
Text complet
Les Fàbriques catalanes en el context de l'arquitectura industrial / Antoni Vilanova i Omedas
Vilanova i Omedas, Antoni


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 4-10 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

En les darreres dècades nombrosos treballs han analitzat les fàbriques a Catalunya i han destacat, en especial, les obres dissenyades per significats arquitectes, però obliden sovint esmentar els antecedents, les evolucions i transformacions portades a terme, així com la intervenció d'altres professionals com els enginyers, la contribució dels quals també va ser decisiva, tant en la maquinària com en la definició de sistemes constructius i espais industrials. Sembla oportú conèixer i emmarcar les influències i el paper rellevant de les fàbriques catalanes en l'adaptació i particularització del model fabril més destacat i emblemàtic -la fàbrica de pisos- per oferir exercicis d'estil amb personalitat i identitat pròpies.


Matèries: Patrimoni cultural ; Arquitectura ; Fàbriques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2025]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004070
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1417
select
print
Text complet
El Paper del Museu de l'Aigua i el Tèxtil en la preservació del patrimoni industrial moble / Pilar Alonso, Estefania Santacreu, Eudald Serra
Alonso Mallo, Pilar


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 19-25 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

El Museu de l'Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa, fundat el 1992, preserva el patrimoni industrial de la ciutat, especialment vinculat al sector tèxtil i hidràulic. Amb l'objectiu de la recuperació, documentació i restauració de maquinària, eines i objectes històrics, el museu incorpora peces d'antigues fàbriques. A més, organitza exposicions, activitats educatives i de recerca per difondre aquest llegat, conscienciant la comunitat sobre la importància de preservar la memòria industrial local.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Maquinària industrial ; Utillatge ; Indústria tèxtil ; Museus especialitzats ; Objectes de museus ; Béns mobles
Matèries:Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[2025]
Autors add.:Santacreu, Estefania ; Serra Giménez, Eudald
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004072
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1417
select
print
Text complet
La Restauració de la joia de la corona. La fàbrica d'Els Panyos / Lluís Piqué i Sancho
Piqué i Sancho, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 26-33 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Es ressegueix l'acumulació de capital que es va produir a Manresa a partir dels artesans blanquers que es dedicaven a la comercialització de pells, el canvi que es va produir en el segle XVIII amb la introducció de la seda que també va provocar grans acumulacions de capitals i, finalment, com la industrialització cotonera fou realitzada per petits productors capaços d'aprofitar les oportunitats. Com es que això va passar de forma successiva almenys des del segle XVII?


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Edificis ; Indústria tèxtil ; Restauració i conservació ; Indústria cotonera
Matèries:Fàbrica dels Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1818; 2025
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004073
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1417
select
print
Text complet
Industrialització i fàbriques a la Catalunya Central. Quin va ser l'origen del capital? / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 34-39 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Es ressegueix l'acumulació de capital que es va produir a Manresa a partir dels artesans blanquers que es dedicaven a la comercialització de pells, el canvi que es va produir en el segle XVIII amb la introducció de la seda que també va provocar grans acumulacions de capitals i, finalment, com la industrialització cotonera fou realitzada per petits productors capaços d'aprofitar les oportunitats. Com es que això va passar de forma successiva almenys des del segle XVII?


Matèries: Industrialització ; Fàbriques ; Capitalisme ; Indústria de la pell ; Comerç ; Indústria cotonera
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1600 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004074
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1417
select
print
Text complet
Etiqueta comercial de la fàbrica Esteva / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 54 : il. (Patrimoni de la societat industrial

Antiga etiqueta corporativa de la fàbrica de teixits Cal Ramon, a Sallent, o!cialment Fábrica de José Esteva e hijos, que servia per identi!car la marca comercial de l'empresa fabricant i per indicar la llargada de les peces de roba fabricades.


Matèries: Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Documents gràfics
Matèries:Fábrica de José Esteva e Hijos
Àmbit:Sallent
Cronologia:[2025]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004056
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1417
select
print
Text complet
Entre Sallent i Berga: de molins fariners a fàbriques i colònies / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

El procés d'industrialització de la Catalunya Central s'inicia en el període convuls, per les guerres i pel pas de l'absolutisme al nou estat liberal, que fou la primera meitat del segle XIX. Alguns molins fariners es van convertir en fàbriques que van ser el puntal de la industrialització cotonera, amb experiències d'innovació en la introducció de maquinària i amb noves formes d'associació empresarial. D'aquest procés, de l'estreta connexió entre Sallent i Berga, i del naixement de les colònies a finals del s. XIX, tracta aquest article.


Matèries: Molins d'aigua ; Molins fariners ; Fàbriques ; Colònies industrials ; Industrialització
Àmbit:Sallent ; Berga
Cronologia:[1800 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/436064
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1417
select
print
Text complet
Esbós històric de les activitats industrials de la família Marfà (1858-1939) / Ramon Masachs Dedeu
Masachs Dedeu, Ramon


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 140 (octubre 2024), p. 17-28 (Estudis

En aquest article s'ofereix una panoràmica de l'evolució històrica, des dels inicis fins al final de la Guerra Civil, de les activitats industrials i de l'entramat empresarial de la que ha estat, amb seguretat, la família més influent en el desenvolupament de l'economia local i, probablement també, del subsector del gènere de punt a nivell estatal. Partint d'una inicial situació modesta a mitjans del segle xix, tres generacions consolidaran un empori empresarial que, a la tercera dècada del segle xx arribarà a donar feina a prop de 1.400 persones. Fins constituiran un holding que aglutinarà tres fàbriques: una a Mataró, dedicada als filats, teixits, confecció i acabats; i dues d'especialitzades en els filats: l'una a Santa Eugènia de Ter i l'altra a Torelló. A més, crearan una societat comercial amb seu a Barcelona i una altra a Santa Eugènia de Ter per controlar els actius immobiliaris del grup.


Matèries: Famílies ; Empreses familiars ; Indústria tèxtil ; Fàbriques
Matèries: Marfà, família
Àmbit:Mataró ; Barcelona ; Santa Eugènia de Ter - Girona ; Torelló
Cronologia:1858 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/436608
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1417
select
print
Text complet
L'Empremta de la família Pedret a la història del vidre a Cervelló / Isabel Maria Pedret
Pedret, Isabel Maria


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 18 (setembre 2025), p. 5-9 : il.


Matèries: Indústria del vidre ; Fàbriques ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Pedret, família ; Pedret i Torrents, Josep (1902-1965)
Matèries:Cristaleria Cervellonense, SA
Àmbit:Cervelló
Cronologia:[1900 - 2024]
Accés: https://recercacervello.cervemakers.com/revista-el-gresol/
Localització: Biblioteca Municipal de Cervelló; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1417
select
print
La Tèrmica Roca Umbert : el cor de la fàbrica tèxtil / text de Genís Casanovas i fotografies d'Enrique Marco
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 286 (febrer 2026), p. 68-71: il. (L'experiència



Matèries: Fàbriques ; Centrals tèrmiques ; Indústria tèxtil ; Instal·lacions industrials
Matèries:Fàbrica Roca Umbert de Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:2026
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1417
select
print
Els Obrers contra les màquines / text de John Mcaulay
Mcaulay Solé, John


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 279 (juny 2025), p. 52-57 : il. (Segle XIX



Matèries: Industrialització ; Maquinària industrial ; Obrers ; Moviment obrer ; Fàbriques ; Conflictivitat social ; Vagues
Àmbit:Terrassa ; Camprodon ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1802 - 1854
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1417
select
print
Fàbriques d'indianes i habitatge als s. XVIII i XIX a Sant Martí de Provençals / Eduard Milan
Milan i Garcia, Eduard


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 14-15 : il. (La Història
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

Reproducció d'un poster presentat a una exposició celebrada l'any 2018 a l'espai Pere Calafell.



Matèries: Urbanisme ; Mapes i plànols ; Fàbriques ; Indústria tèxtil
Àmbit:Sant Martí - Barcelona
Cronologia:[1780]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1417
select
print
Text complet
Bases per a la gestió cultural del molí i les fàbriques d'Alfarràs / Ramon Dalfó Revuelto
Dalfó Revuelto, Ramon


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 103-110 : il. (Patrimoni
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'article recull els elements que permeten establir unes bases per planificar i projectar una divulgació cultural del patrimoni industrial del municipi d'Alfarràs en el marc del Segrià Nord, territori definit pel Canal de Pinyana i l'explotació de l'aigua per al conreu de regadiu, la molineria, la indústria tèxtil i les centrals hidroelèctriques. Un patrimoni arquitectònic, arxivístic i etnogràfic, relacionat amb la memòria històrica, fràgil i sensible.


Matèries: Patrimoni cultural ; Molins ; Fàbriques ; Arxius ; Arquitectura ; Gestió cultural
Àmbit:Alfarràs
Cronologia:[2025]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/980000004802
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1417
select
print
Text complet
El Patrimoni de l'aigua de Pinyana. Recerca i gestió cultural per a Alfarràs i el Segrià Nord : transcripció de la "Taula de debat" de la Jornada tècnica : Alfarràs, 12 de desembre de 2020



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 224-233 (Miscel·lània
Títols i resums en català i anglès.

Taula de debat amb l'objectiu de posar en valor el patrimoni d'Alfarràs i el Segrià Nord a partir d'un equip interdisciplinar traçant eixos d'actuació per divulgar el coneixement sobre els aprofitaments hidràulics del Canal de Pinyana, tenint en compte el regadiu, els molins, les fàbriques i les colònies industrials del nord del Segrià.


Matèries: Patrimoni cultural ; Recursos hídrics ; Canals ; Irrigació ; Fàbriques ; Conreu de regadiu ; Taules rodones
Matèries:Canal de Pinyana
Àmbit:Alfarràs ; Segrià
Cronologia:2024 - 2025
Autors add.:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/980000004841
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1417
select
print
Text complet
Més enllà de l'assistència, hospicis i indústria. El cas de Girona (1780-1936) / Céline Mutos-Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 11-28 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article analitza la funció de l'Hospici de Girona com a espai de treball i formació entre el 1780 i el 1963. Lluny de ser només una institució assistencial, l'hospici va actuar com una veritable fàbrica urbana, introduint activitats manufactureres i convertint-se en una plataforma clau per a l'aprenentatge de joves i la inserció laboral, especialment en el sector tèxtil i, més endavant, en la impremta. A través de fonts documentals de la Diputació de Girona i altres materials complementaris, s'exploren les connexions entre la institució i el mercat de treball, així com la seva capacitat per generar activitat econòmica. L'estudi mostra que l'hospici no només va reflectir, sinó que va anticipar i dinamitzar processos de transformació social i econòmica a la ciutat de Girona.


Matèries: Establiments benèfics ; Fàbriques ; Inserció laboral ; Fonts documentals
Àmbit:Girona
Cronologia:1783 - 1963
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002319
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1417
select
print
Text complet
La Portada d'aigües i el barri del Mercadal al segle XIX / Manel Serra i Pardàs
Serra i Pardàs, Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 49-74 : il. (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Referències bibliogràfiques.

L'any 1869 comença l'abastament domiciliari d'aigua a la ciutat de Girona, amb cabals provinents del municipi d'Aiguaviva. Aquest fet coincideix, en el temps i l'espai, amb la industrialització del sector del Mercadal a Girona com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal i de la disponibilitat dels cabals de la sèquia Monar. Indústries punteres en el seu moment en la fabricació de paper, construccions mecàniques i elèctriques, filatures de cotó i d'altres que contribuiran de manera decisiva en la transformació tecnològica que va implicar, inicialment, l'ús de la força hidràulica i de l'electricitat a finals del segle XIX.


Matèries: Abastament d'aigües ; Industrialització ; Fàbriques ; Energia elèctrica
Àmbit:Girona
Cronologia:[1869 - 1900
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002439
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1417
select
print
Text complet
Farina, diners i emprenedors a la Girona de principis del segle XX / Gemma Domènech i Casadevall, Rosa Maria Gil Tort
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 99-120 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització"
Bibliografia.

A finals del segle XX, el sistema tradicional de producció de farina a Girona va experimentar un procés de modernització important dins dels avenços tecnològics més amplis de la indústria agroalimentària. La introducció dels molins de rodets, conegut com a sistema austrohongarès, va impulsar la producció i va fomentar la creació de noves empreses, cosa que va conduir a una expansió industrial sostinguda. Figures clau com Josep Ensesa, Alfons Teixidor i el terratinent Lluís Salvador van tenir un paper crucial en aquesta transformació. Van reinvertir els beneficis dels seus negocis en béns immobles i van encarregar a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí el disseny d'edificis que projectaven el seu poder econòmic i prestigi social. Avui dia, el llegat arquitectònic de la farinera i de la Casa Teixidor s'ha integrat a la infraestructura cultural de Girona, mentre que la farinera Maria Auxiliadora de la Creueta continua sent una oportunitat pendent per a la preservació del patrimoni. Aquest article examina l'evolució d'aquests molins de farina i les residències associades, des del seu ús industrial inicial passant per períodes d'abandonament fins a la seva rehabilitació actual com a espais culturals. Destaca la continuïtat simbòlica d'aquestes estructures com a testimonis de l'impuls emprenedor de principis del segle XX, la modernitat arquitectònica i la integració urbana. En el cas de la Creueta, la seva preservació ens ofereix la possibilitat de conservar la memòria viva de l'emprenedoria. La seva presència, al costat de l'antiga via del tren, ara via verda, guarda potencialitats pendents d'explorar.


Matèries: Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria farinera ; Innovació tecnològica ; Rehabilitació d'edificis ; Conversió d'edificis
Àmbit:Girona
Cronologia:[1900 - 1930]
Autors add.:Gil i Tort, Rosa Maria
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002441
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1417
select
print
Text complet
La Sèquia Monar i la industrialització a Girona a l'època moderna (segles XVI-XVIII) : molins fariners, drapers, paperers i polvorers, saboneries, tintoreries i adoberies / Xavier Solà Colomer
Solà Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 289-326 : il. (Articles
Notes a peu de pàgina.

La indústria -o protoindústria- gironina d'època moderna va necessitar l'aigua i l'energia hidràulica per fer funcionar els seus aparells i màquines. Per això es va estructurar i va seguir el curs del rec Monar, des de Bescanó, passant per Salt i Santa Eugènia, fins a arribar al Mercadal de Girona. Allà s'hi van instal·lar molins fariners, drapers i paperers, tots lligats a la producció agrícola i a la indústria tèxtil de la llana. Més enllà de la sèquia, el riu Galligants i al burg de Sant Pere va acollir adoberies i blanqueries, i al Ter, a la Manola, s'hi van col·locar molins polvorers.


Matèries: Industrialització ; Energia hidràulica ; Séquies ; Molins d'aigua ; Molins paperers ; Molins fariners ; Fàbriques ; Indústria de la pell ; Indústria tèxtil ; Edat moderna
Matèries:Sèquia Monar
Àmbit:Galligants, riu ; Girona ; Salt
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/980000002469
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1417
select
print
Incendi Borges / Joan Rich Pallès
Rich Pallès, Joan


En: Bombers, núm. 22 (1r trimestre 1996), p. 24-25



Matèries: Atemptats ; Incendis ; Fàbriques ; Indústria alimentària
Matèries:Fàbrica Borges de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:1995


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1417
select
print
La Tabacalera : un edifici abandonat o en desús? / Alícia Fàbregas
Fàbregas, Alícia


En: Viu Tarragona, Núm. 38 (gener 2018), p. 100-102



Matèries: Fàbriques ; Conversió d'edificis ; Equipaments culturals
Matèries:Fàbrica de Tabacs de Tarragona
Àmbit:Tarragona
Cronologia:2018
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 71
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3