Fons Ramon Ros Castelló (segles XIII-XX). Dels masos medievals a la indústria tèxtil / Jordi Bertran Duarte, Dolors González Reche, Xavier Pérez Gómez
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 9-31 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex amb regest de pergamins. Resums en català i anglès.

A principis de 2024 s'incorpora a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), en condició de dipòsit, el Fons Ramon Ros Castelló. Es tracta d'un fons familiar, amb documents de Mollet i Gallecs, d'un ampli abast cronològic (segles xiiixx). Els documents més importants d'aquest fons són 53 pergamins datats entre 1282 i 1602. La restauració, transcripció i traducció dels pergamins ha permès els primers estudis que han posat en valor la seva importància per a la historiografia molletana i vallesana.

Temps de masos, terra de masies. Estudi del fons patrimonial Ramon Ros Castelló. Segles XIII-XVI / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 33-65 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els pergamins del Fons Ramon Ros Castelló, dipositats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), permeten un estudi exhaustiu de la història social de Mollet i Gallecs en el transcurs de diferents segles, a través de dues famílies, i ens amplien el coneixement de la topografia i la toponímia històrica de les dues localitats. Aquests documents ens aporten informació sobre les dues famílies esmentades, els Mascort de Gallecs i els Ros del Cloquer de Mollet, que van posseir el domini útil dels masos respectius abans que, probablement per un matrimoni posterior, s'unissin en una sola família i establissin la residència al mas Mascort (can Mulà de Gallecs). Els documents del fons són de caràcter notarial i es van conservar amb la finalitat de justificar el domini patrimonial sobre les propietats familiars. A través d'aquesta documentació, podem observar el model familiar que va ser el puntal de la societat catalana fins a l'època contemporània, basada en la figura de l'hereu, que va permetre crear llinatges de pagesos que se sentien identificats amb el seu mas, el nom del qual portaven com a cognom. També, es pot observar com la successió en un sol fill generava problemes greus de supervivència del patrimoni i de la família, ja que la llei obligava a pagar la legítima dels germans cabalers i els dots de les germanes amb oneroses quantitats. Finalment, l'estudi de les dues famílies demostra com les dones, quan esdevenien hereves (pubilles), conservaven l'autoritat sobre el mas i s'encarregaven de transmetre la continuïtat dinàstica de la família i la integritat del mas.

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Eines per a l'estudi demogràfic de Mollet del Vallès al segle XIX / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 93-104 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Tots som conscients de la manca de dades demogràfiques de Mollet del Vallès relatives al període immediatament posterior a la guerra de Successió i el primer terç del segle XX. A la falta de documents propis conservats a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA) o a l'Arxiu Parroquial, s'uneix la disgregació d'altres fonts i fins i tot la seva identificació. També sabem que per a la majoria de les investigacions i recerques ens és necessari disposar, en la mesura que es pugui, de dades fiables i documentades per poder dur a terme una interpretació adequada de les condicions socials i demogràfiques en cada moment històric. Amb aquest propòsit, l'article és una primera aportació a l'estudi demogràfic de Mollet al segle XIX com una eina oberta a ulteriors aportacions, complementacions i rectificacions que intenta ser d'utilitat per a les tasques de recerca i d'investigació demogràfica i històrica de la nostra ciutat.

Vicenç Corominas i Pi. Passió per la sardana / Oriol Fort i Marrugat
Fort i Marrugat, Oriol


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 105-129 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article està elaborat, entre altres fonts, a partir de la transcripció dels moments més significatius que van anar aflorant en les diverses converses que vaig tenir amb el compositor de sardanes molletà Vicenç Corominas i Pi (1926-2024). Unes primeres trobades entre 1993 i 1994, com a regidor de Cultura de Mollet del Vallès, en relació amb el poema de Joan Ambròs i Lloreda Mollet del Vallès (himne) que Corominas va musicar i que es va convertir en l'himne oficial de la ciutat i, més tard, diverses reunions els anys 2016, 2019, 2023 i 2024 fetes com a membre del Centre d'Estudis Molletans, amb interès de recerca i divulgació del treball musical de Corominas com a personalitat cultural de la història molletana. Converses amb ell, amb familiars i amics i, també, recopilació d'informació del Fons Joan Ambròs i Lloreda, de premsa, de revistes, de llibres i d'altres orígens, amb la voluntat d'atènyer una precisa informació per a la redacció d'aquest article, que té com a finalitat fer un breu recorregut per la seva vida, donar testimoni de l'extensíssima creació musical -sobretot sardanística- i retre-li un necessari homenatge com a persona, com a músic i com a molletà.

Jordi Solé Tura, l'itinerari vital d'un molletà conseqüent / Raúl González del Pozo, Marcel Planellas Aran
González del Pozo, Raúl David


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 131-145 : il. (Miscel·lània) 
Resums en català i anglès.

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009), ha estat el molletà que més ha destacat en la vida política espanyola. Ha estat protagonista de diversos episodis d'oposició al règim dictatorial franquista i, alhora, constructor efectiu i facilitador, jurídicament i políticament, de l'edificació del nou sistema democràtic de l'Estat espanyol i de les estructures de govern europees. Tot aquest itinerari acadèmic, intel·lectual i polític, s'ha refermat des dels seus posicionaments per la causa catalanista, l'esquerra i la defensa dels drets humans i de les llibertats. Una vida plena de ferms ideals, importants reptes col·lectius i grans compromisos personals. Ha estat sempre fidel als seus orígens locals, i la seva condició de molletà ha estat present en totes les etapes de la seva trajectòria vital. També en els moments en què ha exercit grans responsabilitats, ha posat en valor el seu Mollet i l'ha fet present en la seva vida pública.

Jordi Solé Tura. Tres mirades properes / Ramon Company Estadella
Company Estadella, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 147-173 : il. (Miscel·lània) 
Resums en català i anglès.

A través del testimoniatge de Teresa Eulàlia Calzada Isern, Marcel Planellas Aran i Josep Monràs Galindo, descobrirem la part més humana de Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930 - Barcelona, 2009), com ara la seva incansable defensa dels més vulnerables i dels drets humans i del pacifisme; la seva lleialtat, empatia, gratitud, integritat; el seu amor per la natura i l'esport, o la seva lluita contra la greu malaltia que va patir. També en coneixerem la part més intel·lectual i política, carregada de saviesa, d'autoreflexió, de perspectiva i de visió global, de moralitat, de compromís, de pedagogia, de respecte envers als adversaris i la seva inesgotable defensa per fer justícia.

Andreu Balius, tipògraf. Entrevista al dissenyador molletà que es va enamorar de les lletres / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 175-189 : il. (Miscel·lània) 
Resums en català i anglès.

Andreu Balius va començar la seva carrera com a dissenyador gràfic. Va treballar per a l'Ajuntament de Barcelona i per al de Mollet del Vallès (centres culturals, centres cívics, Jocs Olímpics, Mil·lenari, Museu Abelló...) i per a clients diversos. És l'ànima de Typerepublic, una foneria independent fundada el 2003 a Barcelona dedicada al disseny i a la distribució de fonts digitals, que ha experimentat el disseny de tipus des de finals dels anys vuitanta del segle passat. També és un dels creadors de Typecraft, un projecte adreçat a dones que mostra els tipus de lletra basats en la rica tradició d'artesania tribal i popular del sud d'Àsia, amb la creació de tipografies.

Pepita Egea Zaragoza, una odissea d'anada i tornada a la masia de Can Lledó. / Joaquim Domínguez Montornès
Domínguez Montornès, Joaquim


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 193-200 : il. (Memòria oral) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nascuda i criada a la masia de can Lledó, Pepita Egea Zaragoza ens ofereix un testimoni inestimable del dia a dia d'aquest edifici, que va acollir estadants provinents de la migració durant bona part del segle XX. Els seus pares, originaris de la Vila Joiosa (Marina Baixa), hi viuen quatre dècades des de principis dels quaranta. A partir del seu relat, descobrim els canvis de can Lledó als ulls d'una nena i, posteriorment, adolescent durant les dècades del 1950 i 1960, i com contempla, un cop casada i ja des de fora, la darrera etapa d'aquesta experiència de convivència fins que els pares abandonen la masia. La seva és una autèntica odissea en què l'estimació per l'espai i els records la porten a traslladar-se primer al barri de l'Estació del Nord per tornar, al cap dels anys, al seu barri -els Col·legis Nous-, a escassos metres de la masia, ara reconvertida en equipament municipal.

Vicenç Pascual Agudo, records dels darrers anys de l'Hostal la Marinette / Rosa M. Securún Fuster
Securún i Fuster, Rosa Maria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 201-209 : il. (Memòria oral) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Jaume Marc i Regina Agudo van regentar l'Hostal la Marinette, avui La Marineta, en la seva darrera etapa com a hostal, des de 1959 fins al tancament, el 1968. El seu nebot, Vicenç Pascual Agudo, va viure a l'hostal amb els seus tiets i hi va fer de cambrer. En aquesta entrevista es repassa com eren els espais, les activitats que s'hi feien i curiositats i anècdotes que en recorda Vicenç Pascual. Vicenç és una persona coneguda a Mollet. Explica que quan era petit se'l coneixia com "el de la Marineta" i que quan es va casar amb Maria Àngela Corominas, de la botiga d'embotits Can Bartalot, va passar a assumir el sobrenom de Bartalot.

El Fons Joan Ambròs i Lloreda. Noves incorporacions a l'arxiu de Mollet / Oriol Fort i Marrugat
Fort i Marrugat, Oriol


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 213-229 : il. (Patrimoni. Arxiu) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest treball, continuació del publicat a Notes 36 (Fort, 2021b), actualitza la relació i la descripció sumàries dels diversos tipus de documents aportats al Fons Joan Ambròs i Lloreda, i en remarca el valor cultural, històric i humà en el context del treball polític i intelú lectual d'un exiliat exemplar que formà part de la "retirada" republicana de 1939. El text exposa les gestions realitzades entre 2016 i 2023, en relació amb la incorporació del fons documental a l'Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès (AHMVA), d'acord amb la voluntat expressada per la família Ambròs-Vallès, complint amb el desig de Joan Ambròs. Altrament, informa dels treballs d'inventari i de catalogació a l'arxiu, i proposa l'estudi aprofundit de tota la documentació per poder elaborar nous treballs sobre el pensament i l'obra ambrosiana que complementin allò fet fins ara.

La Làpida romana de Mollet, després d'un segle i mig desapareguda / Míriam Pelayo
Pelayo, Míriam


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 231-238 : il. (Patrimoni. Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'anomenada làpida romana de Mollet és el fragment superior esquerre de la gran inscripció monumental amb què el senador Luci Minici Natal i el seu fill, Luci Minici Natal Quadroni, van obsequiar la ciutat de Bàrcino (Barcelona), deixant així constància de la seva donació d'uns banys públics i de les corresponents conduccions d'aigua en uns terrenys de la seva propietat. Posteriorment, l'Església va dividir la gran inscripció per fer-ne servir els fragments com a ares i taules d'altar. La particularitat del fragment de Mollet és que el revers va ser reutilitzat com a làpida sepulcral medieval per al levita Raimundo de Mesonrocha, mort el 1188, incloent- hi així una excepcional doble inscripció amb més de 1.000 anys de diferència.

Els Fills de Guillem. Fidelitats, patrimoni i molins a Martorelles fa mil anys / Jaume Vilaginés Segura
Vilaginés i Segura, Jaume


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 9-37 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Una família de Martorelles (Vallès Oriental), formada per Guillem, la seva esposa Beliarda i els seus fills (entre ells cal destacar Miró i Vives) ens serveix per conèixer una època decisiva en la configuració de la societat catalana del segle XI. Guillem i la seva família van ser els senyors de l'església de Sant Martí, situada a Can Sunyer (Martorelles). L'església era el nucli familiar del seu ric patrimoni, que es va anar estenent per Martorelles i les localitats veïnes de Mollet del Vallès, Montmeló i Montornès. Els fills de Guillem eren cohereus; és a dir, eren copropietaris i gestionaven el patrimoni familiar de manera conjunta, tal com era habitual en les primeres dècades del segle XI. Guillem va ser un home de la seu de Barcelona. Els seus fills també van associar-se amb potentats locals (Bernat) o van assolir càrrecs destacats de la catedral (Vives va ser-ne prepòsit). La posició en la societat de la família de Guillem ens ajuda a entendre la procedència i el paper d'un grup social molt actiu i important del moment històric del qual parlem, el dels milites (cavallers), i la funció que van tenir els propietaris benestants en l'explotació de la riquesa hidràulica de la conca del Besòs, a través del domini de l'aigua i de la construcció de molins.

Bernat de Campsentelles, els templers i la conquesta de Mallorca / Xavier Pérez Gómez
Pérez i Gómez, Xavier


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 39-52 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou annex amb transcripció del pergamí del testament del 1230. Resums en català i anglès.

L'any 1229 el miles (cavaller) Bernat de Campsentelles, membre d'una família de la baixa noblesa de Sant Fost de Campsentelles, participà en la conquesta de Mallorca encapçalada pel rei Jaume I. El març de 1230 atorgà testament a la mateixa ciutat de Mallorca i va morir poc després. Bernat tingué una especial estima per l'orde dels cavallers del Temple i molta confiança en el cavaller Bernat de Mogoda, fets que queden reflectits en les seves últimes voluntats. En aquest article també s'analitza l'estreta vinculació dels Campsentelles amb el convent de monges agustines de Montalegre, a la Conreria, de les quals foren benefactors.

Le Malheureuse affaire de Santa Perpetua ou Mollet : noves aportacions a l'estudi de la Guerra del Francès al Baix Vallès / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 53-106 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou: Annex 1. Periòdics que van donar notícia del combat; Anex 2: Glosari. Resums en català i anglès.

Afer desafortunat (malheureuse affaire) és el gràfic i succint comentari amb el qual el general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va definir el combat de Mollet a les seves memòries, publicades el 1821, sobre la seva participació al front català durant la Guerra del Francès. Aquesta frase resumeix el profund impacte que la derrota de les forces imperials va produir a l'exèrcit francès i contrasta vivament amb el poc coneixement que d'aquesta acció militar es té dins la historiografia local. Amb un estudi minuciós de les fonts primàries disponibles podem, però, situar aquest combat dins el context general de les estratègies militars desenvolupades a Catalunya per les forces bel·ligerants els dos primers anys de la guerra i provarem que lluny de ser una acció espontània o casual va resultar una conseqüència natural de la situació estratègica del front català. També oferirem una relació de l'ordre de batalla de les tropes imperials i realistes que hi van participar a dia 21 de gener de 1810, al temps que intentarem reconstruir el xoc entre els dos exèrcits. Aquestes noves aportacions tenen, a més de presentar al lector una narració d'aquells fets, el propòsit de fixar els elements de veracitat de la tradició oral recollida per Vicenç Plantada a finals del segle XIX i també oferir noves eines per a l'estudi de la societat molletana durant aquell conflicte, tot assenyalant noves línies d'investigació.

La Política molletana a través de la premsa local (1909-1931) / Marc Piedrafita Torras
Piedrafita Torras, Marc


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 107-122 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article és una aproximació a la història de la política molletana a través de l'estudi de la premsa local, des dels seus orígens a Mollet del Vallès (1909) fins a la proclamació de la Segona República Espanyola (1931). L'article s'ha elaborat sobretot a través del buidatge, l'anàlisi i la contextualització històrica de la premsa local, preservada a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA). Durant les tres dècades estudiades, la premsa molletana va ser un instrument clau de la política local i, avui, ha esdevingut una de les eines més útils per conèixer el pensament polític i els personatges més destacats del moment.

Martí Pou Torrents (1909-1990), el primer arxiver de Mollet / Glòria Arimon Ventura
Arimon i Ventura, Glòria


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 123-140 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem qui és Martí Pou Torrents (Mollet del Vallès, 1909- 1990), un home que començà a colú leccionar de jove informació sobre la ciutat, tant publicacions escrites com propaganda en forma de cartells, programes, bans... sobre els esdeveniments culturals, polítics, esportius, comercials... Les primeres informacions són de l'any 1876 i les darreres, del 1987, en paper i fotografies. La seva família, després de la seva mort, la donà a l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA), tal com volia. Per ara, és el fons privat més gran dels que hi ha dipositats, amb 31.235 documents classificats en 193 caixes, 118 ítems en la taula de classificació, més un apartat diferenciat amb caixes d'altres formats. Expliquem què conté i per què és important.

Joan Casals Gómez (Mollet del Vallès, 1911-1944), combatent republicà i presoner de guerra / M. Àngels Suárez González
Suárez i González, M. Àngels


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 141-168 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest article és donar a conèixer el fons, principalment epistolar, de la família Casals durant el temps de guerra. El matrimoni Casals mantindrà una intensa correspondència entre 1937 i 1939 a través de la qual el jove molletà Joan Casals ens parla de les seves vivències i sentiments des que és cridat a files i incorporat com a soldat a l'exèrcit republicà, passant per la seva estada al front de Terol i més tard com a presoner de guerra a la zona franquista, fins al seu retorn a Mollet. En aquest article descobrirem el contingut d'aquestes cartes tot fent parlar els seus protagonistes i reproduint els textos que ens han semblat més significatius.

El Concili II del Vaticà i les esglésies de la ciutat de Mollet del Vallès / Joaquín V. Pifarré Martínez
Pifarré Martíne, Joaquín V.


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 169-175 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article exposa els canvis, derivats de l'aplicació de les directius del concili II del Vaticà, que van afectar la litúrgia sacramental i l'espai litúrgic de l'església de Sant Vicenç de Mollet del Vallès. Uns canvis que ja estaven implementats en construir la nova església de Santa Rosa, a la perifèria de la ciutat. S'han utilitzat fonts parroquials, conciliars i contextuals amb els temps dels canvis.

Un Cap de la Verge del Roser pròxim a Pedro de Mena : una joia barroca a la col·lecció Abelló / Àlex Garcia Delgado
Garcia Delgado, Àlex


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 179-186 : il. (Patrimoni. Museu Abelló) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les obres d'art esdevenen testimonis directes dels fets històrics més rellevants del nostre passat. En aquest sentit, la col·lecció Abelló conserva una peça visiblement castigada pel pas del temps però amb una sensibilitat absolutament captivadora: un Cap de la Verge del Roser pròxim al cèlebre escultor Pedro de Mena. L'article, davant d'una absència de documentació primària molt destacada, intenta presentar al lector el context en el qual la peça es va crear i es va conservar fins que el 1964 el colú leccionista molletà Joan Abelló la va comprar a l'escultor malagueny Paco Palma.