Albert Ziegler i Juana Moreno de Sosa, pintura i modernitat a la Tossa de principi del segle XX / text: Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 36-39 : il. (Art) 

Isidre Vicens : pintura, resistència i activisme / text: Gisela Vicenç
Vicenç i Pascual, Gisela


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 58-59 : il. (Biografia) 

El Pintor Josep Ribot i Calpe al Ripollès / text: Eusebi Puigdemunt
Puigdemont i Puig, Eusebi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 60-61 : il. (Art) 

Palau Ferré : els vincles gironins del pintor cubista / text: Francesc Marco-Palau
Marco Palau, Francesc


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 36-39 : il. (Art) 

Patrimoni humà. Paquita Bonifàs, una artista pionera del nostre territori i altres creadors del seu entorn / Antonio Salcedo Miliani
Salcedo Miliani, Antonio


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 71-94 : il. (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Paquita Bonifàs fou una pintora vallenca pionera en el món de l'art a la seva terra. Fou una dona decidida, que va ser la primera vallenca que va estudiar Belles Arts, i la primera que va fer una exposició individual a la seva ciutat. Fundà una acadèmia d'art, que va mantenir durant vint anys, i fou professora de l'Escola del Treball. A través d'aquest article hem volgut apropar-nos a la seva obra, i també fer menció d'altres dones artistes del seu entorn. Pintar fou per a ella essencial. Malgrat ser una dona casada amb les "obligacions pròpies del seu gènere", ella va continuar endavant en una tasca solitària, aliena al món cultural i artístic de la seva ciutat.

Patrimoni humà. Exposició "Francisca Bonifàs Aubareda, una pionera (1906-2000)"



En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 95-106 : il. (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Del 21 de juny al 7 de juliol de 2024 l'Institut d'Estudis Vallencs organitzà l'exposició "Francisca Bonifàs Aubareda, una pionera (1906-2000)", emmarcada en el programa Patrimoni hum» que impulsa la Comissió de Salvaguarda del Patrimoni de l'IEV. L'objectiu d'aquest programa és recuperar i reivindicar la figura de vallenques i vallencs poc o molt coneguts, però que tenen en comú haver destacat o haver fet aportacions en els seus àmbits, ja sigui a escala nacional, estatal, internacional o local. L'objectiu final és potenciar entre la ciutadania valors relatius a la defensa del patrimoni, la promoció artística i cultural, la recerca, la curiositat científica, etc., aprofitant el concepte patrimoni humà com a estímul de la idea de comunitat.

Els Paisatges del pintor i l'escriptora / text: Concepció Batallé i Mallarach
Batallé i Mallarach, Concepció


En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 36-37 : il. (Cultura) 

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

El Quadre de l'altar major de Santa Cristina / Joan Domènech i Moner
Domènech i Moner, Joan


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 23 (juny 2024), p. 20-26 : il. (Els articles) 
Notes.

La Maledicció del Fiat vita! de Josep Maria Xiró / Artur Ramon i Navarro
Ramon i Navarro, Artur


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 245-253 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El quadre del pintor simbolista català Josep Maria Xiró Fiat vita! (1906), un oli de grans dimensions i pintat amb tècnica puntillista, es va exposar a Barcelona i Madrid, on va suscitar tanta admiració com crítiques. Per algun conducte no aclarit, aquesta obra, de les més representatives d'un artista en ple procés de consagració, va anar a parar a l'Hostal de la Glòria de Viladrau, d'on va desaparèixer ara fa uns anys. L'únic rastre que en queda són algunes descripcions, les caricatures de la premsa satírica de l'època i les fotografies amateurs fetes per l'autor d'aquest article.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, autor del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 23-36 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La majoria de les pintures del retaule renaixentista del Roser de Sant Pere de Vilamajor es conserven al Museu de Granollers, on hi ha les nou taules principals. A l'article es dona a conèixer el seu autor, el pintor i daurador Jaume Fornés de Mataró. S'han localitzat diversos pagaments del retaule fets pels administradors de la confraria del Roser entre 1610 i 1614. El retaule ja estava acabat i instal·lat a la capella el 1610. Jaume Fornés era un pintor de categoria mitjana. Documentat entre 1598 i 1614, primerament com a daurador i pintor decorador, segurament s'havia format amb Antoni Toreno a Mataró, i havia participat en retaules pintats pel milanès Joan Baptista Toscano i el romà Cèsar Corona. També va ser l'autor del retaule de l'ermita de Santa Cristina de Lloret (1612). Probablement era parent directe dels escultors de Mataró Joan Fornés i els seus fills Pau i Joan Fornés II.

Claudio Lorenzale, pintor. Una obra al cementiri municipal de Vilafranca del Penedès / Ramon Ribera Gassol
Ribera i Gassol, Ramon


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 136-142 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

Estudi que documenta i analitza una pintura de temàtica religiosa, d'un dels destacats pintors catalans de l'anomenat corrent natzarenista. També s'esmenten d'altres obres del mateix artista que han estat o estan a Vilafranca del Penedès.

Visita a la Galeria Cuní: exposició biogràfica d'un artista del Baix Vallès a reivindicar / Pere Casas Parera
Casas Parera, Pere


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 41 (gener 2026), p. 101-148 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Resums en català i anglès.

Oriünd de Montmeló, fill adoptiu de Mollet del Vallès i arrelat a Madrid, el pintor, escultor i gravador José Alfonso Cuní (Montmeló, 1924 - Madrid, 2021) va formar-se a les millors escoles d'art del país i de l'estranger. Al llarg de la seva carrera, va ser guardonat amb diferents premis nacionals i internacionals. Les seves obres han viatjat arreu i els seus murals al fresc, a l'encàustica, en vitralls i ceràmica decoren temples i edificis urbans de tot el món. Recentment, se li ha reconegut el que a molts artistes de renom se'ls va resistir: el redescobriment de la fórmula de l'encàustica. La investigació que ha nodrit aquest article s'ha dut a terme a través d'entrevistes i de consultes en fonts documentals i bibliogràfiques, tant de caràcter teòric com de materials empírics extrets del fons d'arxius públics i privats. El text simula la visita a una exposició on cada sala revela un aspecte diferent de l'artista.

[Modest Cuixart. Exposicions Reus]
Fàbrega i Colom, Jaume


En: Batik Dossier. Barcelona, núm. 60 (març-abril 1981), p. 52

Las Pinturas del retablo mayor de la prioral de Reus / Ana Ávila, Ariel Santamaria
Avila, Ana


En: Boletín del Museo e Instituto "Camón Aznar". Zaragoza, núm. 42 (1990) , p. 39-71

Exposició Antoni Ollé Pinell (Centre de Lectura. Reus)



En: Nova revista : publicació mensual de literatura i d'art. Barcelona. Vol. 4, núm. 9 (setembre 1927), p. 73 : il

Exposició Antoni Ollé Pinell (Centre de Lectura. Reus)



En: Nova revista : publicació mensual de literatura i d'art. Barcelona. Vol. 2, núm. 8 (agost 1927), p. 372-373

A l'entorn de l'activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona / Francesc M. Quílez i Corella
Quílez i Corella, Francesc M.


En: Locus amoenus, núm. 4 (1998) , p. 201-217

L'activitat pictòrica desplegada per Pere Pau Montanya (1749-1803) per terres del Camp de Tarragona constitueix un dels episodis més destacats d'una trajectòria creativa fonamentada en la repetició estandarditzada dels models academicistes. A partir de la dècada dels setanta, la seva producció es decanta cap a la realització dels grans cicles pictòrics de les residències de personalitats importants de la societat catalana setcentista i entre les quals sobresurt, en tractar-se d'una de les primeres, el programa iconogràfic desplegat al saló noble del Palau Bofarull de Reus.

Marià Fortuny i Reus : la construcció d'un mite (I) / Albert Arnavat
Arnavat Carballido, Albert


En: Locus amoenus, núm. 11 (2011-2012) , p. 257-282

Estudi sobre la primera etapa d'activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l'art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fins a l'actualitat. El primer és un període històric menystingut pels historiadors i no gaire ben estudiat, i la seva relació amb Reus és un aspecte de la seva vida que no havia estat objecte d'atenció. L'article dóna a conèixer un gran nombre de notícies inèdites -des de la seva primera exposició pública fins a les estades que va fer a la ciutat- i realitza una revisió exhaustiva de tot allò que es refereix a l'artista que té relació amb la seva ciutat de naixement. Les fonts arxivístiques i hemerogràfiques, pràcticament inèdites, són bàsiques per resseguir les passes de Fortuny i l'impacte de la seva trajectòria d'èxits en la formació d'una imatge llegendària del pintor.

Marià Fortuny i Reus : la construcció d'un mite (II) / Albert Arnavat
Arnavat Carballido, Albert


En: Locus amoenus, núm. 12 (2013-2014) , p. 177-207

Estudi sobre la primera etapa d'activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l'art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fins a l'actualitat. El primer és un període històric menystingut pels historiadors i no gaire ben estudiat, i la seva relació amb Reus és un aspecte de la seva vida que no havia estat objecte d'atenció. L'article dóna a conèixer un gran nombre de notícies inèdites -des de la seva primera exposició pública fins a les estades que va fer a la ciutat- i realitza una revisió exhaustiva de tot allò que es refereix a l'artista que té relació amb la seva ciutat de naixement. Les fonts arxivístiques i hemerogràfiques, pràcticament inèdites, són bàsiques per resseguir les passes de Fortuny i l'impacte de la seva trajectòria d'èxits en la formació d'una imatge llegendària del pintor.