La Capella gitana, la presó Model i les polítique de memòria / Gabriel Gómez, Caroline Mignot
Gómez, Gabriel


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 516 (febrer 2025), p. 8-10 : il. (Bitllets) 

Una Hagiografia pintada d'Ignasi de Loiola i d'altres imatges del fundador a Catalunya. Exemples de casos pendents d'estudi / Sílvia Canalda Llobet
Canalda i Llobet, Sílvia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Vol. 43, núm. 2 (2023) , p. 237-279 (Articles) 
Volum especial: El món d'Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Resums en castellà, català i anglès.

Per mitjà de l'anàlisi de pintures, escultures i estampes amb el relat hagiogràfic i l'èxtasi d'Ignasi de Loiola conservades en centres religiosos i acadèmics de Catalunya, l'autora constata les dificultats que comporta l'estudi d'aquestes obres deslocalitzades a conseqüència de les múltiples convulsions polítiques i socials esdevingudes al territori (específiques o no de la Companyia de Jesús); alhora, proposa, per a la seva valoració patrimonial, un estudi contextual internacional mitjançant la consulta de fonts documentals, literàries i visuals que evidencien l'existència d'unes estratègies comunes en l'ús del llenguatge visual per aquesta congregació clerical amb independència de la qualitat artística dels artefactes. Així, paral·lelament a les imatges narratives, amb una finalitat instructiva i memorística, en aquest article es reconstrueixen per primer cop cadenes d'imatges amb iconografies locals relatives a les estades d'Ignasi a Montserrat, Manresa o Barcelona, que responien a la voluntat tant de fomentar la devoció entre els naturals com a la d'inscriure un sant fundador i contrareformista en les històries particulars.

La Muntanyeta de les Tres Creus / Maria Antònica Carrasco Martí, Josep Umbert Serra
Carrasco i Martí, Maria Antònica


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 20-37 : il.
Notes.

La muntanya de les Tres Creus, actualment és un parc urbà situat entre els termes municipals de Mont-meló i Montornès del Vallès format per tres petits turons on, al capdamunt del central, hi ha tres creus de ferro, símbol de l'escut del municipi, però per als montmelonins i montmelonines és molt més que això. La muntanya i les seves creus formen part de la història del poble des de molt antic, del seu imaginari col·lectiu i social. En aquest escrit fem un recull de la documentació que en parla, alguna ja publicada, per tal de tenir una visió més completa. Expliquem com han anat evolucionant al llarg del temps i estudiem on s'han utilitzat les Tres Creus com a símbol.

Sant Pere de Besalú : història, arquitectura i iconografia / Marc Sureda i Jubany
Sureda i Jubany, Marc


En: Punxa. Girona, núm. 31 (2001) , p. 54-59 : il. (Tema central) 
Bibliografia.

El Retaule de Santa Pau : revisió d'una peça olvidada / Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 9 (1997) , p. 45-52 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Retaule de Sant Martí del Museu Comarcal de la Garrotxa / Miquel Àngel Alarcia i Huarte
Alarcia i Huarte, Miquel Àngel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (Hivern 1990), p. 53-58 : il.
Bibliografia. Abstract en anglès.

Els Capitells de la sala capitular de Montserrat / Jordi Puigdevall ; [fotografies: Antonio Guillén Pastrana]
Puigdevall, Jordi


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2024
101 p. : il. col. ; 26 * 30 cm (Llibres del Mil·lenari) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491913320

Després de la Guerra Civil, la sala capitular del Monestir de Montserrat es va reformar. Els capitells de les 44 noves columnes pretenien ser una síntesi de la història del monestir. En aquest llibre us els oferim tots retratats, i acompanyats del context històric de l'escena que descriuen. Escrit pel monjo de Montserrat, Jordi Puigdevall. (Editorial).

Marques tipogràfiques d'àmbit català (segles XV-XVII) repertori i estudi / Eduard Botanch Albó
Botanch Albó, Eduard


Barcelona : Biblioteca de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2024
736 p. : il. ; 29 cm
ISBN 9788410393011

Les marques tipogràfiques són els distintius que alguns impressors empren des dels primers temps de la impremta per caracteritzar els seus productes. Aquesta obra, basada en la tesi doctoral de l'autor Eduard Botanch Albó, representa un repertori que esdevindrà indispensable per al treball actual i futur dels historiadors i bibliotecaris que necessitin identificar i referenciar la impremta i els impressors a Catalunya. El treball recull i estudia les marques tipogràfiques usades en els tallers de Catalunya d'acord amb els seus límits geogràfics en els primers segles de l'edat moderna. Inclou, també, un ampli estudi que analitza el context de l'època, l'evolució de la impremta, les marques i la iconografia. (Editorial).

Marques tipogràfiques d'àmbit català (segles XV-XVII) repertori i estudi [Fitxer informàtic] / Eduard Botanch Albó ; [dirigida per: Assumpció Estivill Rius, Mario Pérez-Montoro]
Botanch Albó, Eduard


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Estivill Rius, Assumpció; Pérez-Montoro, Mario. Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2016
1 recurs electrònic (827 p.)

Recull exhaustiu i anàlisi de les marques d'impressor usades a Catalunya entre 1493 i 1700, partint del context històric i cultural. S'analitza la naturalesa i la història dels distintius tipogràfics, l'estat de la qüestió, els motius iconogràfics emprats, l'evolució de les marques als diferents tallers catalans i la seva relació amb altres agents editorials del país o bé d'altres zones europees, sobretot de França i Itàlia. Aquest estudi no segueix els repertoris de marques tradicionals, que es limiten a presentar els senyals dels impressors sense cap estudi crític. Quantifica les marques que s'utilitzen, les relaciona amb la producció bibliogràfica total del país i argumenta les raons del seu ús i dels canvis que es produeixen al llarg del temps.

Les Claus de volta de l'església de Santa Pau en funció de la cronologia / Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló
Solà-Morales i de Rosselló, Josep M. de


En: 002664 Miscel·lània històrica d'Olot i comarca. Olot : l'Ajuntament, 1983. p. 161-185

Arqueta arábiga de la Catedral / Enrique Cláudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo XVII. Año XVIII, núm. 1 (enero 1893), p. 1-4 : il.
Notes.

Réplica á cuatro palabras de Dn José Brunet y Bellet / José Puiggarí
Puiggarí i Llobet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 5 (mayo 1891), p. 129-135

Cuatro palabras sobre la hoja de un juego de naipes encontrado en Gerona por Don Enrique C. Girbal / J. Brunet
Bruneti Bellet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 4 (abril 1891), p. 108-118
Traducció d'un article de la revista catalana L'Avens de novembre de 1890.

Juego de naipes catalán del siglo XV / José Puiggarí
Puiggarí i Llobet, Josep


En: Revista de Gerona. Tomo XV. Año XVI, núm. 3 (marzo 1891), p. 65-72 : il.
Notes.

Arqueta arábiga de la Catedral de Gerona / Enrique Claudio Girbal
Girbal i Nadal, Enric Claudi


En: Revista de Gerona. Tomo X. Año XI, núm. 6 (junio 1886), p. 161-171
Notes.

Les Capelletes de carrer de la Sénia com a mostra de religiositat popular / Eva Garcia Lleixà
Garcia Lleixà, Eva


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 43-59 : il. (Racó de la memòria) 
Resum en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari de les nou capelletes de carrer que es conserven a la Sénia i recupera la memòria de dues capelles actualment desaparegudes. De cadascuna, se'n detalla la descripció, la iconologia i la història que s'ha pogut recopilar. Les. capelles de carrer són una mostra de religiositat popular presents en les façanes d'algunes cases del casc antic del nostre poble en relació amb el nom del carrer o per devoció del veïnat.

L'"Abueurador" del Palau de Foixà (Maçanet de la Selva), el calcatorium de la vil·la de l'Hort d'en Bach / Josep Maria Nolla Brufau, Joaquim Tremoleda Trilla, Joan Llinàs Pol
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Fundus. International Journal on the Rural World in the Roman Period. Banyoles, núm. 1 (2024) , p. 17-27
Bibliografia.

L'existència d'una peça de pedra en forma de receptacle a l'era del Palau de Foixà, que apareix en fotografies antigues, i que es va recollir en la publicació dels resultats d'una monografia arqueològica de la vil·la romana de l'Hort d'en Bach, al terme municipal de Maçanet de la Selva, no s'havia pogut atribuir fins ara a una funció concreta. Gràcies als paral·lels que aporta un llibre recent de Yolanda Peña, hem pogut associar la peça esmentada al receptacle que recollia el resultat del premsa en un calcatorium de la vil·la. Un element determinant és la decoració, en forma de cap de lleó, que decorava el broc de sortida.

Iconografia de Santa Maria de Porqueres : 8è centenari : 5-IV-1182 - 5-IV-1982



[S.l.] : [s.n.], 1982
28 p. : pral. il. ; 22 cm

Sant Miquel de Campmajor / Jordi Galofré
Galofré i Lillamola-Simal, Jordi


En: 229531 Iconografia religiosa del Pla de l'Estany ; Galofré i Lillamola-Simal, Jordi. Banyoles : [els autors], 2022

Sobre l'emblema d'un estruç amb ferradura al bec / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 69-82 : il.
Notes a peu de pàgina.

Un estruç amb ferradura al bec i el lema llatí formen part d'un emblema heràldic (també conegut com a divisa). Està compost d'una imatge, sovint enigmàtica, i acompanyada per una frase o llegenda (el lema) que ajuda a desxifrar el significat ocult, sovint en clau moral; al final, en clau literària, també acostuma a tenir un text explicatiu o epigrama, que no trobarem en cap dels casos relacionats amb la família dels Cardona de Bellpuig. Per quina raó usen aquest emblema? Intentarem explicar el context d'on sorgeix aquest motiu i el seu significat.