Jaume Ramon Vila i la seva relació amb Jeroni a través dels manuscrits del monestir / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 3 (2018) , p. 58-73: il.
Notes, manuscrits i bibliografia.

Jaume Ramon Vila : un heraldista a Sant Jeroni de la Murtra / Pere F. Puigderrajols
Puigderrajols i Jarque, Pere F.


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 3 (2018) , p. 74-82 : il.
Notes.

L'Escut de Valls / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 415 (gener 1983), p. 17-19

L'Escut vallenc / Joaquim Torres
Torres i Martí, Joaquim


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLIX, Núm. 346 (enero 1976), p. 7

Jaume Ramon Vila : un intel·lectual en els marges / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2023
174 p. ; 21 cm
ISBN 9788418618628

Aquest llibre és una xicoteta porta a l'època moderna i a la figura de l'intel·lectual barceloní Jaume Ramon Vila. Conegut com el bisbe del Born, Vila fou un prevere de classe benestant que va participar d'un moviment il·lustrat, el cercle erudit barceloní, juntament amb figures com Dídac de Montfar, Antoni Viladamor o Rafael Cervera. Aquests es dedicaven a la lectura dels textos historiogràfics i a la creació d'un discurs definitiu sobre la preeminència de la llei catalana per damunt de qualsevol unió dinàstica. El resultat de la seua lectura i escriptura va alimentar una construcció ideològica dels territoris catalans que encara té un ressò avui dia. Però, tot i que alguns personatges d'aquest període sí que han gaudit d'una amable fama i coneixença, de Jaume Ramon Vila no en sabem pràcticament res. Qui era aquest grafòman que feia copiar cròniques i tractats d'armoria? Qui era l'home preocupat pel seu llinatge, per la memòria? Aquest llibre dona a conèixer el prevere, l'intel·lectual i el pensador. El lector hi podrà trobar explicades les diferents facetes del biografiat, el seu entorn familiar, les seues xarxes de sociabilització i la descomposició i reconstrucció de la seua herència. Aficionat a l'escriptura, a la còpia i a l'anotació de textos, presentem la primera descripció conjunta de les tres obres que li coneixem. Autor de tres textos diferents -sobre els valors cristians, sobre els llinatges catalans i sobre la vida a la ciutat de Barcelona- Jaume Ramon Vila és un exemple clar d'aquesta construcció ideològica de primera meitat del segle XVII i una porta oberta a una societat, a unes preocupacions i a una reestructuració política que la historiografia tradicional ha descrit a l'engròs. (Editorial).

Els Escuts / F. Màrius Bru i Borràs
Bru i Borràs, F. Màrius


En: 010763 Fulls d'història de la vila de Tivissa i del seu territori antic ; Bru i Borràs, F. Màrius. [Barcelona] : Aymà, 1955. 16 p., 1 f. làm

Sobre la normalització de l'escut heràldic de Flix / Josep Antoni Collazos Ribera
Collazos Ribera, Josep Antoni


En: La Veu de Flix. Època VI, Núm. 281 (juliol 2003), p. 17-23

Entorn a l'escut de Valls / R.C.



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVIII, Núm. 345 (diciembre 1975), p. 17-18 : il.

El Escudo de Valls



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXVII, Núm. 232 (julio 1965), p. 11

El Escudo de Valls / R. Castells
Castells i Miquel, Rafael


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIV, Núm. 195 (junio 1962), p. 2-3

La ceràmica d'encàrrec del monestir de Santes Creus (èpoques medieval i moderna) / Isabel Companys Farrerons, M. Joana Virgili Gasol
Companys i Farrerons, Isabel


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XV-XVI (1992-1993), núm. 75-78 (1996) , p. 31-64 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els Escuts del Palau Episcopal de Girona : guia per a la seva identificació heràldica / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [il·lustracions: Pere F. Puigderrajols i Jarque] ; [a cura de: Carme Clusellas]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Girona : Museu d'Art de Girona : Agència Catalana del Patrimoni Cultural, 2022
88 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419326775

L'ampli repertori d'escuts heràldics que decoren els murs del Palau Episcopal de Girona és una font d'informació privilegiada per conèixer l'evolució de l'edifici. Els bisbes que van anar finançant reformes i ampliacions de l'estructura original van fer col·locar els seus blasons com a signe físic de la seva intervenció, cosa que permet traçar la cronologia dels diferents àmbits del conjunt. Aquest llibre estudia tots aquests escuts, n'identifica els titulars i analitza quines foren les obres arquitectòniques dutes a terme sota el seu govern. Tot plegat, ens permet avançar en el coneixement de la història de l'edifici que avui és la seu del Museu d'Art de Girona, un dels palaus residencials més espectaculars i ben conservats de l'antiga Corona d'Aragó. (Editorial).

Reial o abacial? : el Palau de Santes Creus revisat / Francesca Español i Bertran
Español i Bertran, Francesca


En: Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols. Núm. XIV (1996) , p. 167-186
Referències bibliogràfiques. Apèndix documental.

Contribució de la ceràmica a l'estudi del Monestir de Santes Creus : senyals heràldics i marques de propietat (Segles XIII-XVII) / Isabel Companys i Farrerons, Ma. Joana Virgili i Gasol
Companys i Farrerons, Isabel


En: Pausa : Revista d'Art, Núm. 2 (1994) , p. 25-51

El Maestro de los Alemany de Cervelló y la primera escultura trecentista en Tarragona / Francesca Español
Español i Bertran, Francesca


En: Locus amoenus. Bellaterra, N. 1 (1995) , p. 61-74 : il.

Un sepulcro monumental localizado en la panda sur del claustro de Santes Creus ha venido siendo atribuido tradicionalmente al noble Ramón Alemany, fallecido en la conquista de Mallorca el año 1229, y fundador del Hospital de pobres del cenobio. Se trata, sin embargo, de un error historiográfico. El túmulo que hasta su traslado al interior de la clausura en 1653 se ubicó, con otros, en la fachada exterior del hospital, perteneció, probablemente a un personaje llamado Ramón Alemany de Cervelló. Miembro de distinta rama familiar (de ahí el uso del ciervo como emblema heráldico cuando el primero utilizaba un ala), falleció en 1324 durante la campaña de Cerdeña. La revisión de este problema ha permitido resituar mejor la labra de este sepulcro (con Colegio Apostólico en el frontal y figura yacente en la cubierta) y conectarlo, mediante el correspondiente análisis estilísticom a una serie de obras tarraconenses de cornología pareja (ca. 1330): un osario en Santes Creus, la Anunciación del coro de la catedral de Tarragona, dos imágenes de la Virgen (Museo de Solsona, Escornalbou) y un San Juan Bautista. Al autor, anónimo hasta ahora, lo hemos denominado "maestro Alemany de Cervelló" en honor al sepulcro del que hemos partido en nuestras pesquisas. Se trata de un artífice radicado en Tarragona en unas fechas tempranas, a nuestro juicio vernáculo, pero con unos referentes en su obra que apuntan hacia el norte de Francia (más concreto al área normanda).

Mediaeval sigillography in Catalonia and the territories of the Catalan-Aragonese Crown : An overview of scholarship and collecting (eighteenth to twenty-first centuries) / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 15 (2022) , p. 25-52
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

El 2022, per celebrar el centenari de la publicació del segon volum de Sigil·lografia catalana de Ferran de Sagarra, la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha organitzat un col·loqui internacional, ®ElsTo celebrate the centennial of the publication of the second volume of Ferran de Sagarra's Sigil·lografia catalana, in 2022 the History-Archaeology Section of the Institut d'Estudis Catalans is organising an international colloquium on Els segells medievals a Catalunya i a l'Europa mediterrània. Estudis comparatius, with the intention of creating the first overview of these studies in Catalonia and the territories of the former Catalan-Aragonese Crown since the publication of Sagarra's book and to open up future prospects. Simultaneously in Naples, a second gathering organised by the Università degli Studi di Napoli Federico II will be aimed at expanding the geographic framework of the relations of the Catalan-Aragonese Crown in the field of sigillography and to bring the study of mediaeval seals into dialogue with other related historical disciplines. This article was written within this context, in an aim to provide an initial provisionalaccount of scholars, studies and collections, which should be completed with any further contributions that readers can add.

La Sigil·lografia medieval a Catalunya i als territoris de la Corona catalanoaragonesa : una primera aproximació a l'erudició i al col·leccionisme (segles XVIII-XXI) / Xavier Barral i Altet
Barral i Altet, Xavier


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 15 (2022) , p. 141-166
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

El 2022, per celebrar el centenari de la publicació del segon volum de Sigil·lografia catalana de Ferran de Sagarra, la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha organitzat un col·loqui internacional, ®Els segells medievals a Catalunya i a l'Europa mediterrània. Estudis comparatius», amb la intenció de reunir el primer balanç d'aquests estudis a Catalunya i als territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa des de la publicació d'aquesta obra i obrir perspectives de futur. Simultàniament, a Nàpols, organitzada per la Università degli Studi di Napoli Federico II, una segona trobada estarà destinada a ampliar el marc geogràfic de les relacions de la Corona catalanoaragonesa en el camp de la sigil·lografia i a fer dialogar l'estudi dels segells medievals femenins amb altres disciplines històriques properes. És en aquest context que el present article ha estat escrit, per aixecar un primer balanç provisional d'erudits, estudis i col·leccions que demana ésser completat amb totes les aportacions que els lectors ens puguin fer.

Un Nou escut per a la Diputació de Girona / Armand de Fluvià
Fluvià i Escorsa, Armand de


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 204 (gener-febrer 2001), p. 34-35 : il. (Història) 

L'Escut heràlidi i l'emblema / Xavier Roqueta
Roqueta, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 204 (gener-febrer 2001), p. 35 (Història) 

El Privilegi més desitjat per Tàrrega : l'emperador Carles I i l'escut de la vila / Gener Gonzalvo
Gonzalvo i Bou, Gener


[Tàrrega] : Arxiu Comarcal de l'Urgell, 2014
8 p. : il. col. ; 30 cm