português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
OPERA []
References found:
312   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 16
go to page                         


1 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Liceo : historia, música y voces a un clic / María Rosario Andrío Esteban
Andrío Esteban, María Rosario


En: Archivamos : boletin ACAL. Valladolid, núm. 117 (septiembre 2020), p. 45-46


Matèries: Arxius d'entitats ; Sales de teatre ; Opera ; Fonts documentals
Matèries:Teatre del Liceu de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1847 - 2020]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7615464


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Tenor Enric Mas Bosch : (Canet de Mar 7/3/1919 + Argentona 13/10/2008) / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 35 (2011) , p. 3-11 : il. (Canetencs amb empenta ique han deixat empremta


Matèries: Biografia ; Artistes ; Cantants ; Opera
Matèries: Mas Bosch, Enric (1919-2008)
Àmbit:Canet de Mar ; Arenys de Mar ; Catalunya
Cronologia:1919 - 2008
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/243422
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Oleguer Junyent i Sans, pintor-escenógrafo. Entre la tradición y la modernidad (1899-1936) [Fitxer informàtic] / Clara Beltrán Català ; [dirigida per: Mireia Freixa, Teresa Montserrat Sala]
Beltrán Catalán, Clara


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Freixa, Mireia; Sala, Teresa M.. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (1362 p.)

El tema d'estudi de la present Tesi Doctoral se centra en la faceta de pintor-escenògraf d'Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956), artista català que es va endinsar en múltiples camps, perquè va ser, a més, un destacat il·lustrador, pintor de cavallet, decorador, col·leccionista, antiquari, fotògraf amateur i viatger cosmopolita de la Barcelona de la primera meitat del segle XX. De totes les activitats a les quals es va consagrar, una de les principals i que li va procurar majors èxits i reconeixement professional va ser l'escenografia. No en va, va ser un dels principals exponents de l'Escola Catalana d'Escenografia Realista, juntament amb Maurici Vilomara, Fèlix Urgellès, Miquel Moragas i Salvador Alarma, entre altres, continuadors tots ells del deixant del fundador d'aquesta: Francesc Soler i Rovirosa. La Tesi se centra en reconstruir la seva trajectòria professional en aquest camp i a analitzar l'evolució que va experimentar la seva obra des dels seus inicis, en els quals va romandre fidel a l'escola tradicional en la qual es va formar, fins als seus últims treballs, en els quals s'aprecien connexions amb tendències escenogràfiques més avantguardistes. El marc cronològic en el qual ens movem, per tant, és el que abasta aquesta trajectòria, des del seu debut en 1899 treballant als ordes d'Adrià Gual, fins a l'última escenografia que va realitzar en 1933 per al Gran Teatre del Liceu. Abans d'endinsar-nos en la trajectòria escenogràfica com a tal de Junyent, presentem el context de l'escenografia a la Barcelona del moment, abordant, entre altres aspectes, quin era el procediment seguit per a crear les escenografies, com s'organitzaven els tallers, i les eines i materials que empraven els escenògrafs en les seves creacions. Ens referim, al seu torn, als diferents agents que, al costat dels escenògrafs, col·laboraven en la presentació escènica de la representació. També prestem una especial atenció al viatge que va emprendre en 1908, en el qual va recórrer el món i va trobar nombroses fonts d'inspiració per a les creacions que va dur a terme al seu retorn. Finalment, posem l'accent en els seus projectes escenogràfics fora dels escenaris teatrals, a través de l'estudi de dos casos paradigmàtics: la seva participació en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i els projectes decoratius que va dur a terme per a diferents balls de carnestoltes del Real Cercle Artístic, entitat a la qual va estar vinculat tota la seva vida. La Tesi inclou un volum complementari consistent en un "repertori d'escenografies teatrals" o catàleg en el qual es reuneixen les fitxes de totes aquelles produccions en les quals va treballar Junyent i que hem pogut identificar. Aquest repertori, a més de constituir un compendi minuciós del corpus complet de l'obra escenogràfica teatral de Junyent, és una eina indispensable per a poder dur a terme el seguiment de tots els treballs que analitzem en la Tesi.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Pintors ; Arts escèniques ; Teatre ; Carnestoltes ; Opera ; Decoració i ornamentació
Matèries: Junyent i Sans, Oleguer (1876-1956)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1899 - 1936
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.) ; Sala i Garcia, Teresa M. (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Òpera a Girona a la dècada de 1890 / Joan Manuel Barceló i Sitjes
Barceló i Sitjes, Joan Manel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 409-444 : il.
Notes a peu de pàgina.

Analitzem la vida operística de la ciutat de Girona els deu últims anys del segle XIX. Les funcions estaven aleshores concentrades en el Teatre Principal, de titularitat pública però de gestió privada, mitjançant concursos i concessions d'explotació i lloguer a empresaris que actuaven com a promotors. Ens trobem en les acaballes dels bons temps de l'òpera a la ciutat. També constatarem les limitacions i tensions entre interessos dels col·lectius implicats: empresaris, Ajuntament, artistes, professionals i el públic.


Matèries: Música ; Músics ; Opera ; Sales de teatre ; Companyies de teatre ; Vida cultural
Àmbit:Girona
Cronologia:[1891 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362368
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Cançó d'amor i de guerra" / Gentil Puig i Moreno
Puig i Moreno, Gentil


En: 174051 Art i història al Pirineu : dotzenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors, 2017. p. 81-84 : il


Matèries: Música ; Teatre ; Obres de teatre ; Opera
Àmbit:Vallespir ; Catalunya Nord
Cronologia:1926 - 2006
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/341441
Localització: Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; Bibliobús Pere Quart (Pallars-Alta Ribagorça); B. Municipal (Campdevànol); B. Esterri d'Àneu; B. Pública de Lleida; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Generau (Vielha); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Lorenzo Pagans Juliá / Gil Bonancia
Gil i Bonancia, Miquel


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 52 (1970) , p. 26-30 : il.


Matèries: Músics ; Cantants ; Opera
Matèries: Pagans i Julià, Llorenç (1838-1883)
Àmbit:Cervià de Ter ; Girona ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1838 - 1883
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/81103
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 312
select
print

Bookmark and Share
Manuel Ausensi, la veu del poble : cent anys del naixement / per Xavier Chavarria
Chavarria i Navarro, Xavier


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 717 (setembre 2019), p. 52-55 : il. (Cultura i vida. Música) 



Matèries: Homenatge ; Músics ; Cantants ; Opera
Matèries: Ausensi i Albalat, Manuel (1919-2005)
Àmbit:Barcelona ; Creixell, el ; Catalunya
Cronologia:1919 - 2005
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Representacions operístiques a Barcelona [Fitxer informàtic] / Jaume Radigales i Babí; [dirigida per Roger Alier i Aixalà]
Radigales i Babí, Jaume


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Alier i Aixalà, Roger. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 1998
1 recurs electrònic (738 p.)
Bibliografia. Notes.

Des de la desamortització de convents a partir de 1835, la ciutat de Barcelona va viure una ingent eclosió teatral a partir dels edificis religiosos convertits en locals per a espectacles. Això va fer perdre els privilegis de l'antic Teatre de la Santa Cruz, denominat a partir de llavors com Teatre Principal, per a fer front a la rivalitat sostinguda amb altres teatres, com el Liceu o el Nou. La tesi demostra, a més, que l'evolució del gust del públic bardelonès comença a derivar cap a les noves ones imposades pel romanticisme italià (Verdi) i francès. Així mateix es compara el gust del públic amb la premsa, particularment la premsa, no sempre d'acord amb la modernitat estètica. El treball reconstrueix el dia a dia de vida operística a la Barcelona de la meitat del segle XIX, amb una incipient vida de concerts condicionada igualment per l'òpera. Així mateix, es desmenteixen les teories sobre les rivalitats entre públics de diferents teatres.


Matèries: Desamortització ; Edificis ; Sales de teatre ; Tesis doctorals ; Teatre ; Opera ; Romanticisme ; Vida cultural
Matèries:Teatre de la Santa Creu de Barcelona ; Teatre Principal de Barcelona ; Teatre Nou de Barcelona ; Teatre del Liceu de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1837 - 1852
Autors add.:Alier i Aixalà, Roger (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666068
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joan Guinjoan, Acadèmic de Sant Jordi : la creació musical del compositor riudomenc en els anys 1990 i 1991 / Joan R. Corts i Salvat
Corts i Salvat, Joan Ramon


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XIII, núm. 121 (setembre-octubre 1991), p. 6-8 (Personal


Matèries: Entrevistes ; Músics ; Música ; Opera
Matèries: Guinjoan i Gispert, Joan (1931-2019)
Àmbit:Riudoms ; Catalunya
Cronologia:1990 - 1991
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/286183
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Joan Guinjoan compondrà properament una òpera / Joan R. Corts
Corts i Salvat, Joan Ramon


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any IX, núm. 92 (setembre 1987), p. 7-12


Matèries: Músics ; Música ; Opera
Matèries: Guinjoan i Gispert, Joan (1931-2019)
Àmbit:Riudoms ; Catalunya
Cronologia:[1987]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/300420
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Vells i nous projectes escenogràfics a la Casa Museu Duran i Sanpere / Carme Bergés Saura. Directora del Museu Comarcal de Cervera
Bergés Saura, Carme


En: Capcorral : la revista del Museu Comarcal de Cervera. Cervera, núm. 10 (2014) , p. 38-42 : il. (Dossier. El Museu com a espectacle : Actes) 


Matèries: Museus especialitzats ; Activitats culturals ; Espectacles ; Teatre ; Opera ; Projectes ; Edificis ; Cases ; Historiadors
Matèries:Casa Museu Duran i Sanpere
Àmbit:Cervera
Cronologia:[2014]
Autors add.:Jornades Reviure el Patrimoni (9s : 2014 : Cervera )
Accés: http://www.museudecervera.cat/wp-content/uploads/2015/02/Capcorral-10.pdf [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 312
select
print

Bookmark and Share
Música i política a l'època de l'arxiduc Carles en el context europeu / Tess Knighton, Ascensión Mazuela (ed.) ; Juan José Carreras, Danièle Lipp, Andrea Sommer-Mathis, José María Domínguez, Álvaro Torrente, Xavier Torres, Lluís Bertran



Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Edicions de La Central, 2017
150 p. : il. ; 21 cm (Muhba textures, 7) 
Conferències presentades al seminari "Música i política. La Cort de Carles III i l'atracció de Barcelona a Europa, 1705-1713" celebrat al MUHBA, Barcelona, el juny de 2014. Referències bibliogràfiques. Conté: Introducción: La Corte de Carlos III en Barcelona: impacto y legado musicales en el contexto político europeo / Tess Knighton; Política, música, musicología: la ópera de corte en la historiografía catalana / Juan José Carreras; La Capilla Real de Barcelona (1705-1713): constitución de la capilla y migración de músicos a la corte de Barcelona y a la corte imperial vienesa / Danièle Lipp; La transferencia de músicos y música de la corte real de Barcelona a la corte imperial de Viena en las primeras décadas del siglo XVIII / Andrea Sommer-Mathis; Vincenzo Grimani y el uso político de la música al servicio de la Casa de Austria en tiempos de Carlos III / José María Domínguez; "Este es el Rey que los cielos te envían": música, política y religión en la Barcelona del archiduque Carlos / Álvaro Torrente; Entre Itàlia i Espanya: la geopolítica de l'oratori català setcentista / Xavier Torres; Oratoris i villancets entre la ciutat i el territori (1715-1808) / Lluís Bertran. extos en català i castellà.



Matèries: Música ; Musicologia ; Opera ; Vida política ; Músics
Matèries: Carles III de Catalunya-Aragó (1685-1740) ; Carles d'Àustria, Arxiduc
Matèries:Capilla Real de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Austria ; Europa
Cronologia:[1705 - 1808]
Autors add.:Knighton, Tess (Ed.) ; Mazuela, Ascensión (Ed.) ; Carreras, Juan José ; Lipp, Danièle ; Sommer-Mathis, Andrea
Autors add.:Ajuntament de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 312
select
print

Bookmark and Share
Llorenç Pagans (1833-1883) : la veu dels impressionistes / Joaquim Rabasseda i Matas, Joan Gay i Puigbert
Rabaseda i Matas, Joaquim


Girona : Curbet Edicions : Fundació Valvi, 2017
430 p. : il. col. ; 21 cm (Biblioteca Fundació Valvi. Antologies. Biografies, 29) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788494641084



Matèries: Biografia ; Músics ; Cantants ; Opera
Matèries: Pagans i Julià, Llorenç (1838-1883)
Àmbit:Cervià de Ter ; Catalunya
Cronologia:1833 - 1883
Autors add.:Gay i Puigbert, Joan
Autors add.:Fundació Valvi


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 312
select
print

Bookmark and Share
Òpera al Jardí / Joaquim Rabaseda
Rabaseda i Matas, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 436 (juliol-agost 2017), p. 76-77 : il. (Mirador. Música) 

El Festival Castell de Peralada produeix aquest estiu Madame Butterfly, una òpera que també es va representar el 1907 a l'aire lliure en un teatre d'estiu a Barcelona.



Matèries: Música ; Opera ; Festivals de música ; Commemoració
Àmbit:Barcelona ; Peralada
Cronologia:1907; 1917
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Vida musical a Reus a l'època dels Mateu (1854-1973) [Fitxer informàtic] / ester Pascual Anguera ; [dirigida per:] Xosé Aviñoa
Pascual Anguera, Ester


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2017
1 recurs electrònic (670 p.)

Aquesta tesi explica i analitza la vida musical a la ciutat de Reus en el període comprès entre 1854 i 1973, època en què els compositors Estanislau Mateu Mas i Estanislau Mateu Valls van viure i van realitzar la seva activitat professional. Amb aquesta finalitat s'estudien els diversos tipus de música que eren més populars a la ciutat en aquell període: l'evolució de l'òpera i la sarsuela a la ciutat, com i qui interpretava la música en els cafès, l'aparició i desenvolupament de la música coral a Reus així com l'aparició d'entitats i espais dedicats al cultiu i difusió de la música com els Jardins d'Euterpe, la Banda Municipal o l'Associació de Concerts; entitats que van suposar un augment considerable de l'afició i cultura musical entre els reusencs, i que els va permetre gaudir de la presència de primeres figures musicals de l'època, a més de conèixer les novetats musicals del repertori europeu. S'exposa també a través de la seva biografia, les aportacions que van fer a la vida musical i cultural els mestres Estanislau Mateu Mas (1854-1911) i Estanislau Mateu Valls (1877-1973), sent el primer el que va difondre la música de Wagner a la ciutat, a més d'organitzar concerts amb una determinada periodicitat, la qual cosa fou l' origen de la futura Associació de concerts de Reus. El mestre Estanislau Mateu Mas, a més, va aconseguir augmentar la qualitat interpretativa del Cor del Centre de Lectura convertint-lo en Orfeó. La competició de l'orfeó amb una altra coral reusenc, l'Eco Republicà, va provocar que les dues s'esforcessin per tenir una excel·lent qualitat musical, arribant a guanyar prestigiosos concursos internacionals. El mestre era, a més, un excel·lent intèrpret de piano i es va dedicar a la docència i a la composició, sent populars en l'època els ballables que componia, dels quals les partitures per a piano van gaudir de certa popularitat. El seu fill, Estanislau Mateu Valls, va desenvolupar en un principi la seva carrera musical a Barcelona, estant en contacte amb les grans figures culturals de l'època i fundant l'Orfeó de Sants, coral mixta que va collir grans èxits sota la seva direcció. A la mort del seu pare, el va rellevar en la direcció del Orfeó Reusenc, convertint-la en cor mixt i entitat independent i recuperant la bona qualitat interpretativa del cor. Com a compositor es va centrar en l'harmonització de cançons populars catalanes així com en la composició de música religiosa. Finalment el treball conclou amb una anàlisi de la biblioteca musical personal de tots dos mestres conservada íntegrament al local del Orfeó Reusenc. Es va realitzar un registre de cadascuna de les partitures i documents conservats amb les seves principals característiques, i a partir d'aquí es va crear una base de dades que permet conèixer amb exactitud el contingut i localització de cada un dels documents que la integren. A través de l'anàlisi del material conservat i de les dades històriques recopilades podem saber quina música escoltaven els reusencs i qui la interpretava, sent aquesta una aportació clau per a la història musical catalana, ja que Reus era en aquest moment la segona ciutat més important de Catalunya.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Músics ; Música clàssica ; Música popular ; Concerts musicals ; Vida cultural ; Agrupacions musicals ; Opera ; Associacions culturals
Matèries: Mateu Mas, Estanislau (1854-1911) ; Mateu Valls, Estanislau (1877-1973)
Àmbit:Reus
Cronologia:1854 - 1973
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/430849
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 312
select
print

Bookmark and Share
Assumpta Mateu / Jordi Sardans ; fotos: Jordi Alavedra
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 139 (desembre 1999), p. 28-32 : il.



Matèries: Entrevistes ; Músics ; Cantants ; Dona ; Opera
Matèries: Mateu i Vilaseca, Assumpta
Àmbit:Manresa ; Catalunya
Cronologia:[1999]
Autors add.:Alavedra, Jordi (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Mireia Pintó / Jordi Sardans ; fotos: Francesc Rubí
Sardans i Farràs, Jordi


En: El Pou de la Gallina. Manresa, núm. 285 (març 2013), p. 22-26 : il. (L'Entrevista


Matèries: Entrevistes ; Biografia ; Cantants ; Opera ; Dona ; Professores ; Música clàssica
Matèries: Pintó i Garriga, Mireia (1968-....)
Àmbit:Manresa ; Catalunya
Cronologia:1968 - 2012
Autors add.:Rubí i Casals, Francesc (Il·l.)
Accés: http://elpou.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/Març 2013.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. Sant Fruitós de Bages; B. Cal Gallifa (Sant Joan de Vilatorrada); B. d'Artès; B. Pare Ignasi Casanovas (Santpedor)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Maria Espinalt, una veu de la lírica internacional / Nicasi Camps i Pinós
Camps i Pinós, Nicasi


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 4 (1999) , p. 33-37 : il. (Temes
Notes.


Matèries: Biografia ; Artistes ; Dona ; Cantants ; Música ; Opera
Matèries: Espinalt i Font, Maria (1910-1981)
Àmbit:Poblenou - Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1910 - 1981
Accés: http://fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat/download/101391-1/33+Maria+Espinalt.pdf
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Poblenou-Manuel Arranz (Sant Martí); B. Xavier Benguerel (Sant Martí-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 312
select
print

Bookmark and Share
Granados : de París a Goya / [text: Jaume Aiats, Rossend Arqués, Juan F. Campo, [et al.]



[Barcelona] : Museu de la Música, [etc.], 2017
48 p. : il. ; 30 cm
Museu de Lleida: del 19 de gener al 30 d'abril de 2017. Museu de la Música de Barcelona: del 21 de setembre de 2017 al 22 de maig de 2018. Suplement de L'Avenç, núm. 431.



Matèries: Músics ; Homenatge ; Exposicions culturals ; Catàlegs ; Artistes ; Música ; Modernisme ; Relacions interpersonals ; Escriptors ; Dramaturgs ; Teatre ; Obres de teatre ; Opera ; Pintors ; Biografia
Matèries: Granados i Campiña, Enric (1867-1916) ; Mestres i Oñós, Apel·les (1854-1936) ; Goya y Lucientes, Francisco de (1746-1828)
Àmbit:Catalunya ; París - França
Cronologia:[1867 - 1916]
Autors add.:Aiats, Jaume ; Arqués i Corominas, Rossend ; Campo, Juan F.
Autors add.:Museu de la Música de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 312
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Òpera i sarsuela a Tarragona de 1850 a 1900 [Fitxer informàtic] / Maria Josep Nadal Querol ; [dirigida per: Xosé Avinoa]
Nadal Querol, Maria Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Avinoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2016
1 recurs electrònic (748 p.)

El propòsit d'aquest projecte de tesi ha estat fer un estudi de camp sobre la vida lírica a la ciutat de Tarragona al llarg de la segona meitat del segle XIX. Posant en relleu la importància que van tenir les diverses activitats musicals: òpera, sarsuela, concerts i balls, en una capital provincial, que tot i ser de dimensions reduïdes, va veure passar pels seus escenaris gran part del repertori operístic i de sarsuela més destacat en aquells anys. En aquells temps van arribar a convergir temporades líriques en quatre sales de teatre al mateix temps. Tarragona al segle XIX era una ciutat molt activa culturalment, les diversions públiques arribaven a àmplies capes de la societat, on a més dels teatres, diversos cafès i associacions culturals també proporcionaven actuacions selectes, que anaven a càrrec dels músics locals o amb músics i cantants d'altres ciutats. En aquesta tesi s'ha estudiat el període 1850-1900. Per això s'ha seguit una metodologia basada en el paradigma interpretatiu, de caràcter descriptiu i exploratori que ha combinant dades qualitatives i quantitatives i implicant la recol·lecció, anàlisi i vinculació d'aquestes dades. En aquests anys podem afirmar que la vida cultural i, especialment, la lírica ha quedat documentada a través d'uns 2.500 retalls de premsa ordenats cronològicament per dia, mes i any, conjuntament amb la seva capçalera. Tota la informació recollida s'ha complementat, sempre que s'ha pogut, amb evidències externes extretes dels diferents arxius històrics locals consistents en imatges, cartes, documents i escrits de l'època referents a qüestions administratives o d'organització relatives a temes teatrals i / o lírics. Hem pogut constatar l'existència de més de 400 estrenes d'òpera, opereta i sarsuela, que suposen més de 1.800 representacions en 51 anys, algunes d'elles poc després de la seva estrena absoluta a Madrid, Barcelona o altres teatres internacionals, en el cas de l'òpera. Els resultats obtinguts en la recollida de dades s'exposen en quadres sinòptics creats expressament per fer evident la magnitud de les dades recollides.


Matèries: Tesis doctorals ; Opera ; Sarsuela ; Concerts musicals ; Vida social ; Sales de teatre ; Vida cultural
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1850 - 1900
Autors add.:Aviñoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/399672
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 16
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3