Un Censal mort a Miralcamp l'any 1583 / Marta Planas Rodríguez
Planas Rodríguez, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 119-128 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Referències documentals. Resums en català i anglès.

Es tracta d'un estudi sobre la venda d'un censal per part de la universitat de Miralcamp al comerciant Pere Florent Llop l'any 1583 i tot el que es desprèn d'aquest document. D'aquesta manera, es fa un recorregut per tots els temes interessants que detalla el document, des de la gran sequera que va afectar el Pla d'Urgell durant aquella època, amb les corresponents professons i tretes per invocar la pluja, fins al paper que van representar el comerciant lleidatà Pere Florent Llop i el senyor feudal de Miralcamp, en aquell moment Joan de Boixadors.

La Crisi del censal en una societat en transformació (l'Alt Empordà, 1769-1828) / Sebastià Villalón
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 115-136 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es planteja com va afectar la crisi del censal a l'Alt Empordà tenint en consideració dos factors. D'una banda, l'evolució del nombre de debitoris i de censals entre 1769 i 1828; de l'altra, el comportament creditici dels comerciants i negociants, i dels treballadors agrícoles i, dins d'aquest col·lectiu, els menestrals. El dinamisme que registren aquests grups socials en el món del crèdit hipotecari, així com el creixement del nombre de préstecs, sobretot de debitoris, indica que era una comarca capdavantera en aquell moment i, manllevant la terminologia de Pierre Vilar (1964), una societat transformada o en vies de transformació. Així mateix, al llarg d'aquest treball s'exposen quines són les principals causes i conseqüències de la substitució del censal pel debitori i la venda a carta de gràcia, en un moment de transició cap al capitalisme i de conformació de l'Estat liberal.

Vivir de rentas en la Cataluña del siglo XV : el caso del caballero Bartomeu Santjust / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 24 (2023) , p. 455-500 (Miscelánea) 
Exemplar dedicat a: "Patrimonio, memoria, identidad y conocimiento: fuentes y archivos monásticos en la Europa meridional en la Edad Media". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en castellà i anglès.

Coses del dret català que es perden / Josep M. Capdevila
Capdevila, Josep M.


En: Gra de Fajol : papers i materials de la Garrotxa. Olot, núm. 2 (octubre 1980), p. 42-43: il. (El sac d'en Ramon) 

Allegacio en fet y en dret en favor del venerable Fr. Ioseph de Castello abat antes de S. Pere de Galligans y vuy de S. Pere de Besalú y de Ioan Aldrich de la Plassa ..., contra Ioan Massot ..., : per la causa de suplicació vertêt en la Real Audiêcia entre ditas parts, a relació del ... doctor Ioan Colomer, not. Roig
Castelló, Josep


Barcelona? : [s.n.], [post. a 1675]
21, [3] p. ; 31 cm
Reproducció digital disponible a la col·lecció Al·legacions jurídiques de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. Data més moderna al text: 1675. Precedeix el tít. advocació pia.

1494, agost 1. Censal mort. Sales de Llierca [Fitxer informàtic]



1494
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Roger Malarç, donzell, senyor del castell de Sales de Llierca, a la vegueria de Besalú, com a procurador de Bernat Joan de Gurb, donzell, domiciliat en la vegueria d'Osona, ven a Bertran Anglada, mercader, habitant de la vila de Banyoles, la part que el seu principal té en un censal de 24 lliures i 10 sous, amb una pensió de 35 sous.

1492, març 12. Censal mort. Besalú [Fitxer informàtic]



1492
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Antoni Riera, de Dosquers, firma rebut a Jaume Mir, de Fontcoberta, fill de Pere Ramon Badós, de Sant Martí Sasserra, de les 15 lliures que li ha pagat per la lluició d'un censal.

1343, abril 26. Censal mort. Besalú [Fitxer informàtic]



1343
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

La universitat de Besalú ven un censal de 1100 sous de pensió anaul a Pere Poch, habitant de la dita vila.

Fermances de censals : les raons dels avals personals en el deute rural a la Vall d'en Bas (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 5-36 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

L'anàlisi microhistòrica ens permet mirar d'entendre les raons d'una forma específica de solidaritat entre els pagesos de mas: l'aval en els censals. En el cas de la Vall d'en Bas al segle xvi, la motivació més freqüent són els lligams familiars i el veïnatge. Molt majoritàriament, els avals es concedeixen entre iguals, famílies que tenen un estatus i una evolució patrimonial similar. Per al mas, haver concedit avals genera un coixí de favors deguts i representa una inversió en consideració social. Hi ha també avaladors desiguals. Masos sòlids busquen fermadors per reduir l'exposició de béns propis en el seu deute, i pressionen els veïns en circumstàncies difícils. A la inversa: masos endeutats poden ser avalats per famílies molt benestants, que busquen així prestigi en el si de la comunitat.

Església, crèdit censalista i senyoria a la Catalunya d'època moderna : el castell de Querol (Montmajor, Berguedà) i la comunitat de preveres de Sant Miquel de Cardona (1549-1671) / Andreu Galera Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 31-38 : il. (Articles) 

Entre 1549 i 1614, el castell de Querol havia d'esdevenir a mans de la Comunitat de Preveres de l'església parroquial de Sant Miquel de la vila de Cardona per senyorejar sobre el seu terme i cases. Com ja observarem en estudis previs, l'activitat financera exercida per aquesta institució eclesiàstica i la seva Caixa de les Quotidianes Distribucions, havia permès acumular d'ençà la seva creació un ingent capital mitjançant el crèdit censalista (A. GALERA, 2020). Al nombrós patrimoni immobiliari i terrer aplegat pel rector i preveres mercès als impagaments i embargaments de béns, s'havia d'afegir també a partir de mitjan segle XVI la senyoria sobre persones i béns com a titulars de la baronia de Querol, en la vegueria de Berga.

Del censal al debitori : continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l'etapa final de l'Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840) / Sebastià Villalón Barragán
Villalón Barragán, Sebastià


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 54 (desembre 2023), p. 15-16 (Recerques) 
Tesi doctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Direcció de Rosa Congost Colomer i Ricard Garcia-Orallo. Data de defensa: 9 de juny de 2023.

1627, maig 9. Censal mort. Cornellà del Terri [Fitxer informàtic]



1627
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Damià Conques, notari de Banyoles, certifica la Venda d'un censal de 71 lliures feta per Francesc Estanyol, de La Farrès (Fontcoberta), a Francesc Mir, rector de l'església de Santa Maria de Camós.

1500, juliol 31. Censal mort. Barcelona [Fitxer informàtic]



1500
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Nicolau Bret, mercader de Barcelona, fa àpoca de rebut a Narcís Bret, resident a Girona i propietari a Borgonyà i altres llocs de la vall de Cornellà del Terri, per les 250 lliures que li devia en concepte de lluïció d'un censal mort de 12 lliures i 10 sous de pensió anual, que es divideix en participacions de 15 diners anuals cadascuna.

1545, novembre 7. Venda d'un censal. Palol de Revardit [Fitxer informàtic]



1246
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Marturià Bosc, senyor útil del mas Bosc de Palol de Revardit, ven un censal de 18 ll de preu i cens de 18 sous, als obrers de l'església de Sant Medir i a les pabordesses del ciri de les dones de la dita església.

1539, octubre 4. Venda d'un censal. Palol de Revardit [Fitxer informàtic]



1539
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Marturià Bosch, pagès i propietari del mas Bosch de Palol de Revardit ven als marmessors de Joan Saló, àlias Roca, un censal de 25 sous de preu i 5 sous de pensió anual.

1401, abril 20. Censal mort. Banyoles [Fitxer informàtic]



1401
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El monestir de Sant Esteve de Banyoles fa cessió a Ramon Breti i al seu fill Narcís, mercader de Banyoles, dels seus drets sobre un censal que pagava a l'abat la Universitat de Banyoles.

Vària de documents / per la còpia, Fidel de Moragas



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època III, núm. 43 (gener-febrer-març 1933), p. 225-229

Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera / [ressenya de:] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , [3] p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval. Baronia de Llagostera / Lluís Sales i Favá. Madrid : CESIC, 2022

Regia et exemplaris sententia lata die 13 februarij 1731 in causa nullitatis executionis in Regia Audientia Principatus Cathaloniae et in aula nobilis domini D. Francisci Borrás [et] Vinyals ... in fauorem Francisci Puig, Torbegur et Portas contra Franciscam Peyroli viduam et alios. In actis Iacobi Vilarriquer ... not.

Reial Audiència de Catalunya.


Barcin. : ex typ. Mariae Marti viduae, [1731?]
11, [1] p. ; 30 cm
Sentència datada a Barcelona el 13 de febrer de 1731.

1592, desembre 28. Censal mort. Torroella [de Montgrí] [Fitxer informàtic]



1592
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Francesca Magdalena, vídua en segones núpcies del donzell gironí Pere Barrau i que havia estat casada en primeres núpcies amb Francesc Ros, mercader de Torroella de Montgrí, havia compromès la Venda d'un censal de 15 lliures de preu i 15 sous de pensió anual als clergues de Rupià en nuda percepció i a carta de gràcia, però no havia arribat a cobrar-ne el preu, de manera que quan Joan Romagosa li paga un deute per la mateixa suma, Francesca cancel·la la Venda encara no formalitzada, És per això que no porta signatura notarial.