Falsos mites al Pla d'Urgell / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 9-22 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present estudi és un assaig al voltant de diferents falses creences sobre el passat de la plana d'Urgell. El pal de paller són una sèrie de dogmes que basteixen la mentalitat dels habitants de la zona, sovint tergiversats per una visió contemporània de les coses, la qual agafa una part de la totalitat i se n'oblida de la resta. També intentem resoldre altres equívocs similars a nivell local, però centrats en temes artístics i/o etimològics.

La Societat Canal d'Urgell durant la Guerra Civil (1936-1939) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 89-109 (Estudis) 
Resums en català i anglès.

Un cop començada la guerra, el 18 de juliol de 1936, els empleats de Canal d'Urgell es constituïren en sindicat i el gestionaren. Al febrer de 1937 el Canal va passar a mans de l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). A l'abril de 1938 els canals i les quatre séquies es convertiren en la primera línia de resistència per fer front a l'enemic. El 1939, a la fi de la guerra, les lleres, les banquetes i la majoria de construccions del Canal estaven destruïdes.

El Presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell / [ressenya] Bernat Huget
Huguet Dalmau, Bernat


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 157-158 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d'Urgell / Felip Gallart Fernàndez, Vicent Lladonosa Giró. Lleida : Pagès, 2022

Les Expropiacions de terres del Canal d'Urgell a Mollerussa / Adrià Aymerich
Aymerich, Adrià


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 161 (Premis Treball de Recerca Mascançà) 
Resum del treball.

Em va costar bastant triar el tema. Se'm van ocórrer alguns temes però com que més d'algun dia m'apropava al Canal d'Urgell per fer esport, em vaig parar a pensar com d'important realment era, que no era pas un simple canal sinó que la seva construcció va canviar per complet l'economia de tota una zona i que molts segurament som aquí, gràcies a la seva construcció. Aquest fet va ser la primera espurna sobre l'elecció del tema del treball de recerca.

L'Enginyeria hidràulica a Solsona : noves aportacions des de la perspectiva arqueològica / Jordi Vallverdú Pastó, Bet Mallofré López
Vallverdú Pastó, Jordi


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 21 (2023) , p. 4-18

El present estudi es va realitzar amb l'objectiu de poder resoldre alguns dels interrogants que hi havia al voltant de dues estructures relacionades amb l'enginyeria hidràulica dins del territori del Solsonès i que formen part del seu paisatge natural. En concret, la recerca es va focalitzar en la canalització d'aigua dels frares Caputxins que anava des de la Mare de la Font fins al convent que tenien els frares a Solsona, i, d'altra banda, en la canalització que portava l'aigua des de Lladurs fins a Solsona passant pel Pont de l'Afrau. Aquestes dues construccions van modificar tant el paisatge com les dinàmiques entre diversos actors (les comunitats monàstiques, les "universitats", els productors, etc...), que organitzaven i controlaven el territori de Solsona i Lladurs durant els segles XVII-XVIII.

El Canal Auxiliar d'Urgell / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 3-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l'Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l'enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d'Urgell i l'evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.

El Canal industrial de Sant Joan de Vilatorrada / Marc Vilarnau i Masferrer
Vilarnau i Masferrer, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 27-32: il. (Patrimoni cultural) 
Bibliografia i notes.

El Canal de navegació / per Mario
(Mario)


En: Revista Amposta. Any XLI, Núm. 579 (1a. quinzena gener 1998), p. 8

El Segon canal de navegació i la seva incidència socioeconòmica a Amposta i a Sant Carles de la Ràpita / Francesc A. Barado
Barado Moreno, Francesc A.


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XXXVIII, Núm. 451 (gener 1997), p. 30-32 : il.

El Primer canal de navegació Amposta-La Ràpita (segle XVIII) / Francsc Carles i Guàrdia
Carles i Guàrdia, Francesc


En: 148453 Cultura fluvial : del Pirineu a la Mediterrània : Actes de les Primeres Jornades d'Estudi de la Cultura Fluvial Pirineu-Mediterrània : Tortosa, 4 a 6 de novembre de 1994. [Tortosa] : Amics i Amigues de l'Ebre, 1997. p. 117-123

Bibliografia.

Estudio de impacto ambiental de la obra de dragado del canal de acceso al Puerto de Sant Carles de la Ràpita



Valldoreix : Ports de la Generalitat : Tecnoambiente, 2003
151 : il. ; 30 cm

Con fecha de 31 de julio último me dice el señor Príncipe de la Paz lo siguiente, en 24 de marzo del año próximo pasado se sirvió el Rey, despues del mas prolijo y detenido examen, resolver la suspension, con calidad de por ahora, de todas las obras del nuevo canal y poblacion de San Cárlos ...
Gardoqui y Arriquibar, Diego


Espanya : [s.n.], 1795?
[6] f. ; 32 cm
Text datat a San Ildefonso (Madrid) el 24 de setembre de 1795. Text signat per Gardoqui. Tít. obtingut de les 1es línies del text.

Circular adreçada a l'intendent de l'exèrcit de Catalunya i que conté una reial ordre.

El Canal de navegación de Carlos III y el origen de Sant Carles de la Ràpita / Valerià Paül, Josep M. Panareda i Clopés, Josep Pintó i Fusalba
Paül i Carril, Valerià


2003
1 vol

Se está preparando el proyecto para el Canal de Navegabilidad de Amposta a Tortosa



En: La Veu del Baix Ebre, Núm. 1365 (11 nov. 1983), p. 5

Propuesta de operación mediante control pasivo del canal Xerta-Sénia / Joan Soler Guitart, Manuel Gómez Valentín, José Rodellar Benedé
Soler i Guitart, Joan


En: Ingeniería del Agua. vol. 17, núm. 1 (Març 2010), p. 69-87

Se describen las principales características del futuro Canal Xerta-Sénia, el cual destaca por tener un bombeo en cabecera como generador de transitorios dentro del canal. Se presenta el modelo matemático de simulación del flujo en lámina libre en régimen no estacionario que ha permitido proyectar las estructuras del canal necesarias para implementar el sistema de regulación denominado "control pasivo de transitorios". La propuesta de regulación tiene la particularidad de que determina algunas de las características del canal; es decir, que durante el diseño del canal se ha tenido en cuenta la forma de controlarlo. La característica constructiva más relevante que ha determinado el sistema de control ha sido la de enrasar algunas de las balsas de regulación de sector con el canal para poder dotar al canal de una mayor capacidad de laminación de perturbaciones. Se plantean tres posibles escenarios de funcionamiento del canal y se presentan las predicciones del comportamiento del canal en estos escenarios hechas por el modelo. Finalmente, se concluye que el "control pasivo de transitorios" es robusto bajo determinadas condiciones y permite la gestión del canal "a la demanda".

El Projecte de construcció del Canal d'Urgell d'Antoni Cellers Azcona i el presidi del Tossal (1823-1834) / Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernández, Felip


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 57-72

Entre els anys 1823 i 1834 es va elaborar el projecte de Canal d'Urgell i se'n van arribar a començar les seves obres. Es coneixia com el Canal de Fernando VII i havia de servir per regar la plana urgellenca. L'autor del projecte va ser Antoni Cellers. Va ser rectificat per Antoni Prat. La direcció facultativa de l'obra es va encarregar a José Cortines Espinosa. El 8 de juny de 1832 s'inauguraven solemnement les obres. Per realitzar-les es va construir un presidi al poble del Tossal, prop d'on es va situar la presa. L'any 1832 una terrible epidèmia de febres va fer estralls entre els treballadors, els presidiaris i la tropa que els custodiava. Això, juntament amb l'esclat de la I Guerra Carlina i un estat immers en la inestabilitat, la corrupció i la ruïna econòmica, li van donar el cop definitiu. Amb documentació inèdita donem a conèixer aquest projecte que va deixar de banda la idea de convertir el Canal d'Urgell en un canal de reg que també fos navegable, per centrar-se en un projecte més realista de canal simplement de reg.

Projecte constructiu, condicionament de la xarxa de distribució del reg del Molí de Pals. TM Serra de Daró [Fitxer informàtic] / Moisés Torró Torró ; [dirigit per: Daniel Niñerola Chifoni]
Torró Torró, Moisés


2012
Dirigida per: Niñerola Chifoni, Daniel. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2012
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El juny de 2002, amb l'objectiu d'aconseguir un ús més eficient de l'aigua i independitzar les funcions que actualment desenvolupa el Rec, drenatge de les aigües subterrànies i superficials, canal de regadiu i llera del riu Daró, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va elaborar l'Informe previ per al revestiment del Rec del Molí de Pals, on a partir dels antecedents i el condicionants existents s'apuntaven diferents solucions alternatives per a cadascun dels trams del Rec del Molí de Pals. (...) Seguint amb l'inversió prevista a la zona, després de la modernització de la xarxa principal es projecten una sèrie de millores per a la xarxa secundària que s'alimenta directament de la nova canonada construïda.

Projecte d'urbanització i nova canalització del rec del Molí de Pals, al T.M. de Gualta (Comarca del Baix Empordà) [Fitxer informàtic] / Àngel Sala i Burgaya ; [dirigit per: Emilio Cereijo Thomas]
Sala i Burgaya, Àngel


2008
Dirigida per: Cereijo Thomas, Emilio.. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2008
1 disc òptic (CD-ROM)
Treball final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

Adequació del Rec del Molí de Pals (Baix Empordà) i el seu entorn / Francisco Cervera López ; [dirigit per: Martí Sánchez Juny]
Cervera López, Francisco


2005
Dirigida per: Sánchez Juny, Martí. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 2005
1 vol.
Treball final de carrera (Enginyeria de Camins, Canals i Ports).

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.