português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
IRRIGACIO []
References found:
293   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 15
go to page                         


1 / 293
select
print

Bookmark and Share
Reglamento para el uso de las aguas de Tomoví destinadas al riego / Junta Administradora de las Aguas del Riego de Vendrell

Junta Administradora de las Aguas del Riego de Vendrell.


[s.l.] : [s.n.], [1914?]



Matèries: Reglaments ; Agricultura ; Irrigació ; Abastament d'aigües ; Infraestructures d'aigües ; Fonts naturals
Matèries:Font de Tudurí
Àmbit:Tudurí - Albinyana ; Vendrell, el
Cronologia:1914
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 293
select
print

Bookmark and Share
Els Sistemes de regadiu ala comarca del Baix Cinca (OSCA) i la seva organització / Ismael Zapater Zapater
Zapater Zapater, Ismael


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 127-144 : il. map. (Geografia i història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Sistemes de conreu ; Conreu de regadiu ; Irrigació ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Baix Cinca - Franja, la ; Osca ; Cinca, riu
Cronologia:[1901 - 1992]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cartografia i gestió de l'aigua : els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852) / Meritxell Gisbert i Traveria
Gisbert Traveria, Meritxell


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 167-297 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l'aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Irrigació ; Dades estadístiques ; Conreu de regadiu ; Cartografia ; Cartògrafs
Matèries: Soler i Ferrer, Tomàs ; Soler i Mestres, Joan
Matèries:Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón
Àmbit:Llobregat, riu ; Baix Llobregat
Cronologia:1838 - 1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291208
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Projectes de regadiu i els espais naturals : distribució de drets i deures / Isabel Boncompte Vilarrasa
Boncompte i Vilarrasa, Isabel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 135-149
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els projectes de regadiu abasten un conjunt gran d'hectàrees, en alguns casos diversos municipis d'una o més comarques. Les hectàrees incloses en el projecte de regadiu són beneficiàries de les obres hidràuliques: de l'aigua que arribarà amb l'execució del canal, els camins, els dipòsits, les basses, els embassaments... Les càrregues són les despeses d'obtenció dels terrenys on es construiran les infraestructures, les despeses de gestió, les despeses d'execució dels canals principals i secundaris, les despeses de refer camins i les obligacions de la normativa ambiental. La història recent del projecte de regadiu Segarra-Garrigues ha estat envoltada de conflictes socials i administratius. Es proposa una solució per evitar aquests conflictes: la reparcel·lació de finques agrícoles. Aquesta solució permet l'equidistribució dels sòls susceptibles de regadiu, dels que han de ser públics i dels terrenys sotmesos a algun règim de protecció ambiental.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Irrigació ; Projectes ; Conreu de regadiu ; Impacte ambiental ; Espais naturals ; Abastament d'aigües ; Canals
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Segarra ; Garrigues ; Catalunya
Cronologia:[2012]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260825
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Domini i els drets sobre l'aigua a la conca del Besòs a l'època moderna / Jaume Dantí i Ri
Dantí i Riu, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 165-177
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'anàlisi dels establiments del domini reial sobre l'aigua en diferents poblacions del Vallès a la segona meitat del xvii, amb característiques distintes d'ús si es tractava de senyors, d'universitats o de pagesos, permet una aproximació més precisa sobre la presència del regadiu a les terres entorn del Mogent, del Congost, del Tenes, de la Riera de Caldes i del Besòs, així com la combinació amb l'activitat dels molins. L'increment del regadiu en el darrer quart del segle xvii i en el xviii manifestava un cert dinamisme agrari, però no va suposar una gran transformació d'aquella zona. D'altra banda, els conflictes derivats de la defensa dels drets de particulars o de poblacions generats, sobretot, pels abusos en l'accés a un mateix corrent d'aigua, però també per la localització de recs i rescloses fora del terme municipal, són una bona mostra de l'interès creixent per aquell recurs.


Matèries: Edat moderna ; Recursos hídrics ; Molins ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Drets i privilegis ; Plet
Àmbit:Besòs, riu
Cronologia:[1601 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260830
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Embassament de Boadella i els usos de l'aigua a la conca de la Muga : quaranta anys d'història (1969-2009) / David Pavón Gamero
Pavón Gamero, David


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 24 (2012) , p. 269-291 : il.
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El 2009 es varen complir quaranta anys de l'entrada en servei de l'embassament de Boadella, la gran infraestructura de regulació de la conca de la Muga. Des del moment de la seva entrada en funcionament, el 1969, de forma progressiva s'han afegit nous clients que han aspirat a beneficiar-se dels seus cabals. Si l'embassament fou pensat per atendre, primordialment, les demandes agrícoles, amb el temps s'hi aniran sumant altres finalitats, bàsicament dirigides als consums urbans i turístics. Això fins al punt de generar tensions per la competència en l'aprofitament del recurs. La comunicació aborda, en definitiva, aquesta evolució i les seves implicacions des d'una perspectiva territorial.


Matèries: Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Pantans ; Rius ; Aprofitament d'aigües ; Irrigació ; Abastament d'aigües
Matèries:Embassament de Boadella
Àmbit:Darnius ; Alt Empordà ; Muga, riu ; Fluvià, riu ; Boadella, pantà de
Cronologia:1969 - 2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/260836
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Aigua, agricultura i regadiu a la Catalunya contemporània, 1800-2010 / Ramon Garrabou, Josep-María Ramon-Muñoz
Garrabou i Segura, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 27-57
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.


Matèries: Edat contemporània ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Agricultura ; Política hidràulica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1800 - 1910
Autors add.:Ramon-Muñoz, Josep-Maria
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259461
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Paisatge històric de les hortes medievals mediterrànies / Enric Guinot Rodríguez
Guinot i Rodríguez, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 59-80
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.


Matèries: Edat mitjana ; Irrigació ; Horta ; Paisatge
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1000 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259462
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII i XX) / Santi Ponce Vivet, Xavier Roviró
Ponce i Vivet, Santi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 83-105
Notes a peu de pàgina. Fonts i referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l'aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle xx, la constitució d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l'època contemporània.


Matèries: Recursos hídrics ; Torrents ; Irrigació ; Horta ; Masos ; Famílies ; Abastament d'aigües ; Empreses de serveis
Matèries: Bru de Sala, família
Matèries:Mas la Sala de Folgueroles
Àmbit:Folgueroles
Cronologia:[1701 - 2000]
Autors add.:Roviró i Alemany, Xavier
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259463
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió del regadiu a Catalunya : plans, actors i reptes de futur / Sandra Ricart Casadevall
Ricart Casadevall, Sandra


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 149-173
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El regadiu ha constituït tradicionalment un dels mosaics agraris més característics i emblemàtics de l'àmbit mediterrani com a factor clau del dinamisme socioeconòmic de la matriu territorial. En els darrers anys ha tingut lloc una important mobilització científica, intel·lectual i social entorn als usos de l'aigua i, de forma especial, entorn al principal ús socioeconòmic del recurs: el regadiu, el qual està experimentant un intens i accelerat procés de transformació. Així, en paral·lel al declivi dels regadius tradicionals, ubicats en zones amb disponibilitat natural. d'aigua, sòl fèrtil i condicions topogràfiques adequades, els canvis socioeconòmics de la darrera dècada han propiciat l'aparició de noves superfícies de regadiu amb característiques. ambientals, socials i econòmiques dispars. Com a conseqüència, el model de gestió del regadiu s'ha vist condicionat per tal de donar resposta als nous paràmetres d'escassetat i eficiència del recurs aigua. A més, les polítiques i els actors implicats al llarg del temps han evolucionat i han donant lloc a prioritats dispars -i sovint enfrontades- en matèria de regadiu, cosa que ha fet necessari l'engranatge dels diferents discursos. És en aquest context en què el Model de compromís social del regadiu proposat per l'Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) pot esdevenir un exemple de partida.


Matèries: Irrigació ; Agricultura ; Recursos hídrics ; Infraestructures d'aigües ; Projectes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[20100]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259555
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Cultivar l'estany. Un assaig d'avaluació del dessecament de l'estany d'Ullastret durant la segona meitat del segle XIX / Enric Saguer
Saguer i Hom, Enric


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 175-192
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El treball té com a objectiu examinar els resultats, especialment econòmics i, en menor mesura, ambientals, del dessecament de l'estany d'Ullastret, una llacuna ubicada a la plana del Baix Empordà, on, fins a mitjan segle XVIII, desguassava el riu Daró. En un primer moment s'analitzen els resultats econòmics del dessecament a partir de les anotacions de qui acabà essent el major propietari de terres de l'estany. Posteriorment es rastregen les repercussions que el dessecament va tenir a escala de la conca baixa del Daró.


Matèries: Estanys ; Dessecament ; Agricultura ; Irrigació ; Impacte ambiental
Àmbit:Ullastret ; Daró, riu
Cronologia:[1847 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259556
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Paper dels recs de Sentmenat i del Molí de Pals en la configuració de la plana agrícola del Baix Ter / Anna Ribas, Albert Llausàs, David Saurí i Pujol, Dolors Roset



En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 23 (2010-2011) , p. 319-333
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les sèquies i els canals de regadiu històrics del Baix Ter representen un magnífic exemple d'un patrimoni hidràulic que ha anat canviant d'usos i funcions des dels seus orígens i fins avui dia. L'article que aquí es presenta té un doble objectiu. Per una banda, analitzar el paper que han tingut els recs de Sentmenat i del Molí de Pals en la configuració històrica de la plana agrícola del Baix Ter, fent un especial èmfasi en els usos i les funcions que en un moment o altre de la seva història han tingut aquests recs. Per l'altra, reflexionar sobre els reptes i les perspectives de gestió futures que plantegen aquestes séquies i, en general, el conjunt de la plana del Baix Ter en un moment en què apareixen iniciatives encaminades a la conservació, protecció o gestió dels valors ambientals i/o agraris d'aquest espai, com seria la recent declaració del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, la proposta de creació de un Espai d'Interès Agrari del Baix Ter així com la també recent creació de la Comunitat d'Usuaris de l'Aqüífer del Baix Ter. Tot plegat en un temps en què aquestes iniciatives territorials coincideixen amb l'execució dels projectes de modernització dels regadius del rec de Sentmenat i del Molí de Pals.


Matèries: Patrimoni cultural ; Espais naturals ; Paisatge ; Infraestructures d'aigües ; Rius ; Irrigació ; Sèquies ; Canals ; Agricultura
Àmbit:Baix Empordà ; Ter, riu
Cronologia:[1700 - 2010]
Autors add.:Ribas Palom, Anna ; Llausàs i Pascual, Albert ; Saurí i Pujo, David ; Roset, Dolors
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/259565
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Regadios



En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 13 (1960) , p. 42-43 : il. map
Inclou : "Plano de regadio provincial".


Matèries: Mapes i plànols ; Irrigació ; Infraestructures d'aigües
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1960]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/77708
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 293
select
print

Bookmark and Share
Política hidràulica i desenvolupament econòmic : el cas del Canal d'Aragó i Catalunya / Josep Joan Mateu González
Mateu González, Josep Joan


En: 189808 Actes de la jornada d'estudi L'obra pública i els seus professionals (s. XVIII-XX). Biografies, projectes i impacte modernitzador. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2019. p. 279-298
 (Ponència



Matèries: Obres públiques ; Infraestructures d'aigües ; Canals ; Política hidràulica ; Creixement econòmic ; Agricultura ; Conreu de regadiu ; Irrigació
Matèries:Canal d'Aragó-Catalunya
Àmbit:Tamarit de Llitera - Osca ; Aragó ; Catalunya
Cronologia:1782 - 1940
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 3 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any VI, núm. 12 (agost 2008), p. 5-10
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354272
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 2 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any V, núm. 10 (desembre 2007), p. 5-10
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354255
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Basses i bassots. 1 / Diego López Bonillo
López Bonillo, Diego


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Any V, núm. 9 (maig 2007), p. 5-14
Aquest treball va ser premiat en el primer concurs literari "Vila de Capafonts" en l'apartat narrativa.


Matèries: Infraestructures d'aigües ; Abastament d'aigües ; Irrigació ; Inventaris
Àmbit:Capafonts
Cronologia:[2007]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Capafonts/article/view/354246
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 293
select
print

Bookmark and Share
Els Camps gems / Elvis Mallorquí, text i fotografia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 35 (primavera-estiu 2019), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Etnologia) 



Matèries: Paisatge ; Agricultura ; Conreus ; Usos del sól ; Irrigació
Matèries:Can Buxó
Àmbit:Riudellots de la Selva
Cronologia:1956 ; 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 293
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estudi del projecte del Canal Segarra-Garrigues [Fitxer informàtic] / Alba Guasch Casadevall ; [dirigit per:] Núria Miralles Esteban
Guasch Casadevall, Alba


2014
Dirigida per: Miralles Esteban, Núria. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química, 2014
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera (Enginyeria Industrial).

L'objectiu general del projecte Estudi del projecte del Canal Segarra - Garrigues és analitzar amb profunditat un dels projectes hidràulics de regadiu més importants realitzats a Catalunya, potser el que ha provocat més controvèrsia a nivell social, per després proposar un ús alternatiu a l'inicial que permeti aprofitar i faci viable aquesta infraestructura, la segona amb major pressupost destinat per la Generalitat. El treball consta de quatre parts principals, la primera de les quals presenta l'objecte d'estudi, el canal Segarra - Garrigues, la seva localització i el context històric i polític que l'envolta, alhora que descriu els motius pels quals s'ha dut a terme i les característiques tècniques i econòmiques de l'obra. A continuació s'explica breument la problemàtica que hi ha hagut amb la definició de noves Zones d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA). La segona part planteja les incerteses que han sortit al voltant del canal, sobretot referents a la manca de disponibilitat d'aigua i a la viabilitat econòmica del projecte, i que podrien fer que no fos possible finalitzar i explotar la infraestructura com es preveia inicialment. La tercera part s'ha centrat en realitzar una proposta d'ús alternativa del canal, atenent a les qüestions que es plantegen al capítol anterior. Amb aquest objectiu s'ha determinat l'aigua que estarà disponible a Rialb amb l'horitzó a l'any 2050 tenint en compte la reducció de cabals pel canvi climàtic i la reforestació i s'ha calculat l'aigua que potencialment podrien consumir els regadius del Segarra - Garrigues. Tot seguit, s'ha realitzat una proposta viable d'ús de l'obra centrada en l'abastament d'aigua de consum a diferents municipis de la zona i en el regadiu de suport de les hectàrees incloses al projecte inicial. Finalment s'ha realitzat un primer model de la conca del Segre fins a l'alçada de Rialb. El programa que s'ha utilitzat ha estat l'HEC-HMS 4.0 i les dades de l'any 2010. L'objectiu d'aquesta modelització és posar el punt de partida per a altres treballs que busquin simular l'escenari futur plantejat, per tal de veure si la proposta realitzada és viable a llarg termini i si es compleixen les previsions de reducció de cabals suposades. Finalment s'ha comprovat la validesa del model amb les dades meteorològiques i els valors dels cabals del riu Segre de l'any 2009.


Matèries: Canals ; Infraestructures d'aigües ; Obres públiques ; Impacte ambiental ; Canvi climàtic ; Política hidràulica ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Agricultura
Matèries:Canal Segarra-Garrigues
Àmbit:Garrigues ; Segarra
Cronologia:[2009 - 2014]
Autors add.:Miralles Esteban, Núria (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/2099.1/24545
Localització: Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 15
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3