Escenaris de vida i mort / Tura Soler i Pagès
Soler i Pagès, Tura


En: Punxa. Girona, núm. 66 (octubre 2024), p. 100-102 : il. (Autor local) 

El Salt de Susqueda / Agustí Meseguer
Meseguer, Agustí


En: Punxa. Girona, núm. 39 (2005) , p. 66-67 : il. (Articles d'informació) 

Els Conflictes per l'aigua del riu Sénia i el pantà d'Ulldecona / Marta Tena Subirats
Tena Subirats, Marta


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 16 (agost 2024), p. 15-22 : il. (Racó de la memòria) 
Resum en català i anglès.

Aquest article recupera la memòria de la construcció de l'embassament d'Ulldecona, des de la primera iniciativa l'any 1825 fins a la seua inauguració oficial l'any 1985. També es detallen els diferents conflictes per l'ús de les aigües del riu Sénia, motiu de litigis entre poblacions properes al llarg de la història.

Benthos of Spanish lakes and reservoirs / Narcís Prat i Fornells, Montserrat Real i Ortí, Maria Rieradevall i Sant
Prat i Fornells, Narcís


En: Limnetica. vol. 8 (1992) , p. 221-229

A summary of the results from the study of benthos of lakes and reservoirs in Spain is provided, with a list of the species found to date. Spanish natural lakes are smaller than European lakes; the largest is Lake Sanabria, of glacial origin, which is 3 Km long and half a kilorneter wide. Many are very small and situated in the mountains; more than 200 hundred have been recorded in Spain, but only in Lake Sanabria and Lake Banyoles have the benthos been studied. Lake Sanabria is a cold oligotrophic, monomictic lake with oxygen always present in the deepest zones. Its fauna is similar to that of other central European lakes, with Mici.opsectra c.orztractu (a chironomid) as the dominan1 species. Lake Banyoles is a karstic, monomictic and multibasin lake; despite the low primary productivity, due to the abundante of sulphate in the water, the allochthonous inflow of organic matter and the inflow of water from bottom springs, the profunda1 environinent is very stressing for benthic fauna. Very low oxygen concentrations and high sulphide content in the water and sediments dueto meromixis mean that only the larva of the dipteran Chaohoi.lcs flai7icans was present in one of the 5 basins of the lake. In other basins, when oxygen is available (no meromixis), the fauna is similar to that of tlie inineralized lakes of the Aegean region and some lakes in central Italia. On the other hand, preliminary data from the Pyrenean lakes and from Sierra Nevada ponds reveal no differences with northern cold lakes. Tlie largest lakes in Spain are the reservoirs. There are nearly 1000 and data are available on 100 of them, including the kargest. In addition to oxygen and sulphide content in the bottom waters, water level fluctuation and high sedimentation rates are disturbance factors that prevented the organization of the community. Allochthonous inputs of organic matter are also an important factor both in the reservoirs and also in the small, oligotrophic lakes like Banyoles and Sanabria. As a result the meiofaunal loop is very important in many of the Spanish water bodies . For this reason the natural lakes and reservoirs of Spain are dominated by Oligochaeta, small crustaceans and the microcarnivore chironomids (such as Procladi~ls, Cladopelma and Mi(,rnc.hil-onnmus) that feed on these meoifaunal elements. The phytophagous chironomids, like Chironomus, are only abundan1 in the shallow areas of mesotrophic and eutrophic reservoirs. This situation makes it difficult to apply the typological system of SAETHER which predicts with some confidence only the benthic communities of Spanish natural lakes above 1500 m in the Pyrenees or the ponds above 2000 m in Sierra Nevada mountains. Higher temperatures (which originate a longer stratification period), the presence of sulphate in the waters of the eastern part of Spain and high inputs of sediments and allochthonous organic matter seem to be the factors that originated the differences between the benthic profunda1 faunas of Spanish lakes and reservoirs and those of the temperate lakes of north and central Europe.

Informe acerca del estudio realizado mediante sondeos, reconocimientos geológicos y ensayos con fluoresceina, en las comarcas de San Miguel de Campmajor, Bañolas y Crespià, con vistas al aprovechamiento de aguas de la cuenca del río Fluviá, en la provincia de Gerona



[S.l.] : [s.n.], 1957
[2] f. pleg. ; 33 cm
Conté: hoja n. 2 plano geológico de la zona estudiada ; hoja n. 3 plano geológico suponiendo levantados los terrenos posteriores al eoceno.

Informe de las condiciones del terreno donde han de situarse la presa y el vaso del pantano de Crespiá / Comisión de Estudios Geológicos para Construcción de Obras Hidráulicas



[S.l.] : [s.n.], [1926?]
20 p. ; 33 cm

Proyecto de ordenanzas de la Comunidad de regantes del Pantano de Crespiá, río Fluviá : reglamento para el Sindicato de riegos del predicho Pantano y reglamento para el jurado de riegos del mismo / Comunidad de Regantes del Pantano de Crespiá

Pantà de Crespià. Comunidad de Regantes


Figueras : [Artes Gráficas Trayter], 1931
28 p. ; 22 cm

La Formació d'estanyols : el cas de Sant Miquel de Campmajor / Joan-Bosco Plana Brosa, Miquel Coma i Vila
Plana Brosa, Joan Bosco


En: Llúdriga. Banyoles, Núm. 4 (Hivern 1989), p. [3]

La Catalunya emergida Històries d'un bocí de país que els pantans van engolir / Òscar Palau Just, Jesús Jordi Pinatella ; [fotografies: Josep Maria Montaner Fontarnau]
Palau i Just, Òscar


Barcelona : Cossetània, 2024
240 p. ; 23 cm (Azimut) 
ISBN 9788413563541

Què tenen en comú Francesc Macià, Leo Messi, Miquel Martí i Pol, el bandoler Serrallonga, Jesús Moncada i un dels grans concertistes mundials de castanyoles? Quin mal final van tenir un bombarder rus, una fàbrica d'armes del segle XVIII, l'estació de tren de la Baells, un miner de Corçà, uns maquis del Berguedà o el pèrfid Comte d'Espanya? La resposta cal buscar-la en indrets que oficialment ja no existeixen, perquè un dia un embassament els va esborrar del mapa, tot i que molts d'ells s'entossudeixen a emergir quan es produeixen episodis greus de sequera. Amb la construcció dels pantans catalans, des dels anys deu fins als noranta del segle XX, van quedar submergits o abandonats pobles sencers i molts elements patrimonials com molins, ponts medievals, camins ancestrals, masies seculars, monestirs, ermites, conreus, indústries, vies de comunicació. i amb ells històries, imatges, records i vivències personals que tornen a aflorar amb aquest llibre. De Sau a Susqueda, de poble a poble, de campanar a campanar, durant més de mig any hem palpat de molt a prop la cruesa de la sequera per poder explicar moltes de les històries oblidades que, paradoxalment, ha fet aflorar. Us volem fer partícips ara d'aquest nostre vertiginós i emocionant viatge a la Catalunya que un dia va quedar esborrada del mapa. Benvinguts a la Catalunya emergida. (Editorial).

Programa de actos : Inauguración Oficial de la Presa del Embalse de Ulldecona : Días 11, 12 y 14 de mayo 1985



Ulldecona : Ajuntament d'Ulldecona, 1985
[4] p. : il. ; 25 cm

El Pantano de Ulldecona / por Gonzalo Ivars
Ivars, Gonzalo


Tortosa : Imprenta Querol, 1923
27 p. ; 22 cm

Contrato entre la Comunidad de Regantes del Pantano de Ulldecona y Fomento de Obras Hidráulicas S.A

Comunitat de Regants d'Ulldecona.


[S.l.] : [s.n.], [19??]
12 p. ; 22 cm
Inclou: Nota sobre el proyecto de contrato que presenta la S.A. Fomento de Obras Hidraulicas para la construcción del Pantano de Ulldecona de Carlos Valmaña datada a Barcelona, 9 de gener de 1931.

Costa de Azahar castellonense: La Tinença de Benifassà [Enregistrament de vídeo] [Fitxer informàtic]



2013
1 recurs electònic (vídeo)
16 mm. Color (negatiu).Blanc i negre (positiu). Muda 8'37''.

Imatges de Benicàssim i reportatge sobre la Tinença de Benifassà, paisatges, pobles, embassament d'Ulldecona.

L'Embassament de Boadella / Teresa Serra, Jordi Colomer, Xavier Casamitjana, Carles Baserba



En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 52-54: il. (Dossier) 

Els Projectes de la Cooperativa de Fluido Eléctrico a l'Urgellet, del pantà de la Vansa a la central tèrmica d'Adrall (1920-1928) / Daniel Fité Erill, Lluís Obiols Perearnau
Fité Erill, Daniel


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 203-232

L'any 1911 va marcar un punt d'inflexió en el desenvolupament de la industria elèctrica catalana amb l'arribada del doctor Pearson i la fundació de la Barcelona Traction, Light and Power, empresa dedicada a la producció i distribució elèctrica a Catalunya que es convertiria en l'emblema de l'electrificació al nostre país; tres anys més tard entraven en funcionament les centrals de Cabdella, Sossís, i Seròs. En paral·lel, es va iniciar la construcció del pantà de Sant Antoni, operatiu l'any 1916, i a continuació el de Camarasa, que va entrar en funcionament l'any 1922. Així, a través d'una pionera xarxa de transport a 110 kV es podria transportar el fluid elèctric generat a les nostres muntanyes fins a la gran conurbació industrial barcelonina.

Per què no hi ha aigua a l'embassament de Riudecanyes? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 32-39 (El Floc verd) 

Com és de greu la situació de l'embassament de Riudecanyes? El sistema de pantans de Siurana-Riudecanyes pateix el pitjor episodi de sequera des que es construí el pantà de Siurana l'any 1973. A finals de juny de l'any 2023, el pantà de Riudecanyes es troba al 6,19 per cent de la seva capacitat, i conté 0,329 hm3 dels 5,322 hm3 màxims. En una situació similar es troba l'embassament de Siurana, al 6,4 per cent de la seva capacitat amb un continent de 0,782 hm3 dels 12,218 hm3 màxims. En l'assemblea ordinària de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, celebrada el 4 de maig de 2023, es va informar que no s'iniciaria el reg la temporada 2023 per manca d'aigua -l'any 2022 la temporada de reg va començar el 20 de juny i va durar deu setmanes, una hora per dret. Aquest fet pot comportar la pèrdua de 4.000 hectàrees d'avellaners que depenen de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Això podria suposar pràcticament el final del cultiu de l'avellaner al nostre territori, ja que l'any 2021 es va tenir registre de solament 5.765 hectàrees d'aquest cultiu en regadiu a la província de Tarragona. Així mateix, s'espera perdre la collita d'oliva d'aquelles explotacions que no tinguin alternatives de reg i l'assecament de nombrosos pous.

Els Peixos de l'embassament / Lluís Benejam Vidal
Benejam Vidal, Lluís


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 28 (tardor-hivern 2022), p. 84-85 : il. (Patrimoni. Fauna) 

Sant Cebrià d'Arnera : una església preromànica sota les aigües del pantà de Boadella / Enric Carreras Vigorós
Carreras i Vigorós, Enric


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 60 (març 2018), p. 102-105 : il. (Alt Empordà) 
Notes.

Mentre la Muga i l'Arnera ploraven : crònica de l'obra del pantà / Joan Vergés i Pineda
Vergés i Pineda, Joan


: [S.l.], 2023
249 p. : il. col. ; 23 cm
ISBN 9788409493432

La dictadura franquista va impulsar diversos plans de regadiu, que comportaven la construcció d'embassaments i preses, al curs alt dels rius, per poder alimentar la població que patia les conseqüències de la postguerra. Regular els cabals també permetia produir energia hidroelèctrica de forma quasi permanent. Els embassaments i les preses suposaven una gran transformació dels espais que ocupaven. Durant la construcció -que s'allargava uns anys- els masos i conreus on havien viscut i treballat les famílies al llarg de generacions serien testimoni del cobriment de les aigües mentre veien alçar noves estructures -poblats- que acollirien la mà d'obra i l'omnipresent estructura social -religiosa, política i policial- establerta pel règim del Generalíssim. El 14 de maig de 1959 s'iniciaren les obres del pantà de Darnius-Boadella. Prop de dues centes persones de diferents procedències, educació i costums es van aplegar a la riba de la Muga. Al marge esquerre s'alçaren els edificis de la Confederación, i al dret, els de l'empresa Ulloa S.A. de Madrid. En alguns moments, els treballadors -amb les famílies- conviurien amb grups de fins a 50 reclusos obligats a fer treballs forçats. La Guàrdia Civil mediava quan es produïen diferències i disputes entre els col·lectius, però poques vegades actuaria amb rigor. L'església i l'escola -d'ús gairebé exclusiu de les famílies- esdevindrien els espais amables de la nova colònia de treballadors de la presa. L'exhaustiva recerca documental, les entrevistes als protagonistes i les vivències de l'autor -que exercí de mestre durant dos anys al poblat de la presa-, queden recollides aquí, oferint-nos una crònica amena i enriquidora de la construcció d'una obra faraònica que va canviar la vida de molta gent i el paisatge de la vall de la Muga (l'autor).

Excursió a Escornalbou / Paulino Guivernau



En: Cultura. Valls. Año III, Núm. 18 (15 de Mayo 1930), p. 5-6