Com vaig escriure "Cabells de gebre" / Teresa Sagrera Bassa
Sagrera Bassa, TeresaEn:
Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 235-246 : il.
Títols i resums en català i anglès.
Al 2023 es va commemorar el centenari del naixement de la meva mare, la pianista Alícia de Larrocha. És per això que, amb aquest article, pretenc apropar la seva figura al lector des del punt de vista d'una filla que, degut a haver estat llargues temporades mancada de la figura materna, va establir una relació materno-filial bastant atípica, en la que la sobreprotecció per ambdues parts era sempre present. Es podria dir que, des que el meu pare va morir (1982, amb 61 anys) va ser quan realment ella i jo ens vam començar a conèixer... Jo tenia 23 anys i vaig prometre al meu pare que, quan ell faltés, jo faria tot el que calgués perquè continués endavant amb les seves gires de concerts. Van ser temps molt durs per a ella, però la petita empenta que va significar el fet de viatjar juntes, va servir per a que, desprès d'aquella primera gira de concerts faltant el seu puntal, tornés a agafar forces per començar una nova etapa en la que es va refugiar de ple en la música, la seva veritable vocacióAquest article explica l'origen de Cabells de gebre (Columna, 2021), el procés de documentació i d'escriptura. Una novel·la històrica situada al segle XIV al Montseny, principalment entre Vila Maior i el castell de Montsoriu. Narra la vida de la Blanca, remeiera i llevadora que acumula el saber oral de diverses generacions de dones; i la seva relació amb el vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montsoriu, primer conseller del rei Pere III. Els temes centrals són: els inicis de la cacera de bruixes (que es va estendre per Europa entre 1450 i 1750) amb la persecució de la Blanca; i l'oposició entre natura i poder, una representada per la Blanca i l'altre per Bernat II de Cabrera. La natura té un pes destacat, amb algunes pinzellades de ficció, per la influència de les llegendes i pel personatge de la lloba, Mel.
