La Lucidesa Vital : ètica creactiva, paranoia-crítica i política / Efrem Gordillo Pla
Gordillo Pla, Efrem


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 10-22 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Els escrits de Dalí amaguen la clau de l'èxit de la seva vida: el seu pensament. En aquest text repassem alguns dels pilars de la filosofia daliniana. Des de les aportacions fonamentals del seu primer assaig Sant Sebastià, en el qual trobem l'esquelet de la seva filosofia, fins al mètode paranoicocrític i el desenvolupament de la seva teoria de la creativitat, amb conceptes com creactivitat, panperspectivisme, cledalisme, etc., fem un repàs, també, per la seva concepció ètica i per la seva particular filosofia política.

La Cuina de Salvador Dalí / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 24-35 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

En aquest article analitzem les arrels d'on naixen les idees i les pintures de Salvador Dalí. Tant les seves primeres inquietuds, lectures i formació acadèmica fins al seu diàleg amb Francesc Pujols, Sigmund Freud i les ciències contemporànies. La seva manera de llegir la tradició pictòrica catalana i occidental, el surrealisme i la funció de l'art en la societat contemporània. Per a fer-ho partim de la metàfora de la cuina com espai privilegiat on l'ésser humà fa bullir les seves idees i les seves emocions per a, després, compartir-les. De la cuina com espai de creació que permet, en el cas de Dalí, controlar el fons dionisíac i el desig de la seva consciència i del seu cos erigint-se en una conreador de la forma apol·línia.

Dalí i Nietzsche: una relació inacabable / Pau Guinart
Guinart, Pau


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 36-44 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Salvador Dalí és conegut principalment com a pintor, però la seva producció artística es va expandir a altres disciplines, particularment l'escriptura. En aquest article examino la seva obra escrita en relació amb Friedrich Nietzsche. Començo amb una contextualització de la rebuda de Nietzsche a principis del segle xx a Espanya i la seva influència directa en el jove Dalí, que, des de petit, va mostrar interès en encarnar el superhome. Seguidament mostro com Dalí va integrar la totalitat de les seves experiències en la seva obra autobiogràfica gràcies a la seva capacitat d'afirmar tot allò acumulat, amb el llançament dels daus de Zaratustra com a instrument per entendre el mètode paranoicocrític. Finalment defenso que la generositat és una lògica conseqüència de l'acumulació i l'afirmació, i mostro com l'autoelogi pot conduir a la generació.

Maria Verger : bibliotecària, arxivera i escriptora malgré tout / Isabel Graña Zapata
Graña i Zapata, Isabel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 130-133 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Verger era una dona liberal, avançada al seu temps en qüestions morals, tingué diversos amants, escrivia una poesia atrevida, amb vocació innovadora i era feminista declarada.

Espanyolisme autoritari i la nacionalització de les masses en la dictadura de Primo de Rivera / Alejandro Quiroga Fernández de Soto
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 134-137 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

La tasca nacionalitzadora primorriverista va venir acompanyada d'una extensa repressió d'aquells considerats enemics d'Espanya.

Primo de Rivera i Catalunya: tres reflexions / Xavier Casals Meseguer
Casals i Meseguer, Xavier


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 138-143 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

Quan ha transcorregut un segle d'ençà que el general Miguel Primo de Rivera executà el seu cop d'estat des de Barcelona el 13 de setembre de 1923, encara no coneixem prou bé la seva figura ni ben bé alguns aspectes del seu règim. Per exemple, sobta que sobre aquest dictador encara només disposem d'una biografia acadèmica breuû. D'aquesta manera, ignorem qüestions tan rellevants com ara perquè no es va celebrar el seu anunciat enllaç amb Mercedes -Nini- Castellanos el 1928 o no copsem prou bé alguns aspectes del procés que des d'aquest any desembocà en la seva dimissió el gener de 1930, tot i que la crisi final ha estat explicada amb detall. Però confegir un retrat de més volada té la dificultat que els arxius del dictador són privats (els custodia la seva família) i, pel que ha transcendit, hi mancaria informació tan rellevant com la seva correspondència amb Alfons XIIIü . En el marc d'aquest desconeixement relatiu, aquest article assenyala nexes de Primo i el primorriverisme amb Catalunya que caldria aprofundir (sense ànims d'exhaurir els buits historiogràfics existents al respecte).

Rossell i la revista infantil Alegría / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 144-149 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El nom de Magdalena Rossell ressona a la ciutat de Terrassa per ser la fundadora de l'escola del carrer Sant Isidre, un edifici que encara avui conservem. No obstant això, també cal recordar-la com la directora de la revista infantil Alegría.

Comerç cinematogràfic català durant la dictadura de Primo de Rivera / Ana Fernández Álvarez
Pérez i Ventayol, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 150-155 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

Respecte de la cronologia que cobreix aquest article, resulta obvi dir que ja s'han publicat diversos estudis pel que fa a la relació entre el cinema i la dictadura de Primo de Rivera, però, en la majoria dels casos, s'ha fet atenent fonamentalment a aspectes estètics, estilístics o argumentals, i l'apartat estrictament comercial, quant a la distribució i a l'exhibició de films, ha quedat menys atès per la historiografia cinematogràfica. En aquestes pàgines, però, donada l'extensió que l'article ha de tenir, em limitaré a donar una informació molt succinta.

La Dictadura de Primo de Rivera i el retorn dels jueus sefardites / Joan Pérez Ventayol
Pérez i Ventayol, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 156-159 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El moviment de reivindicació filosefardita -més que filosemita- era una exaltació de la suposada espanyolitat d'aquestes comunitats més que no pas de la seva judaïtat.

Valls Boada i el teatre amateur femení / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 160-163 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Actualment, per sort, s'està fent molta feina per recuperar dones importants de la nostra història que estaven a punt de caure en l'oblit. Rosa Valls Boada és una d'elles.

El Feixisme etern segons Umberto Eco : algunes consideracions / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 164-175 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

El semiòtic Umberto Eco va definir el feixisme com una tipologia de totalitarisme d'aspecte nebulós, difuminat i de contorns imprecisos. Ho diferenciava dels totalitarismes més absoluts com ara el nazisme o l'stalinisme perquè estava, el feixisme, mancat d'un programa filosòfic clar i ben definit, sinó que era un totalitarisme adaptatiu, canviant i prou difús per filtrar-se a les societats més com una cultura que com un programa polític coherent i ben establert.

Dues dictadures i dues exhumacions / Marta Pasarin Closa
Cama Colomés, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 182-185 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Els que ens vam criar lligats a l'escola franquista no oblidarem mai els dos retrats que presidien les aules, un a cada costat de la creu: la imatge del "Caudillo Franco" i la d'un jove amb camisa blava que no sabíem gaire qui era, però que intuíem que devia ser algú també important. Amb el temps vam saber que era un tal José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, aleshores el partit oficial del règim, única força política oficial, aparentment monopolitzadora del poder.

Maymón i l'educació racionalista / Marta Pasarin Closa
Pasarin Closa, Marta


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 182-185 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer.

Diuen que Antonia Maymón era una dona robusta i amb caràcter, però sobretot decidida i fidel als seus pensaments. Fets que no costen de creure un cop llegeixes sobre ella i la coneixes més profundament. Al seu darrere hi ha una filmografia amb 72 títols, el lideratge en el Comitè Central de la UNICA (Unió Internacional de Cineastes Amateurs), de la qual és membre honorífic vitalici, i el guiatge en aconseguir que Terrassa sigui distingida per la UNESCO com a Ciutat de Cinema. També és un dels arquitectes més rellevants de la ciutat. De tot això en parlem en la següent conversa.

Escriure la ciutat : la construcció literària de Barcelona a l'època contemporània (1970-2015) / Maria Patricio Mulero
Patricio Mulero, Maria


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2023
277 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 114) 
Bibliografia.
ISBN 9788418618659

Què és una ciutat literària? La representació imaginària que ens evoca la lectura d'una obra situada en un espai urbà? El camp de recerca a què es lliuren els escriptors en el procés de creació? Un sistema d'actors diversificats que cooperen per promoure les professions del món del llibre i el públic lector? Les ciutats literàries poden ser les tres coses alhora, o almenys una d'elles. Són objecte i subjecte. L'espai urbà inspira les obres, i el camp literari les possibilita. Barcelona forma part de les ciutats literàries que combina les tres dimensions: imaginari literari, espai d'interacció amb els escriptors, i món literari. Aquest llibre ens acosta a aquestes facetes per entendre les particularitats de Barcelona i les seves problemàtiques. S'hi fa un estudi literari de les obres barcelonines, a més d'entrevistes a un grup d'escriptors i d'actors professionals del món literari, amb l'objectiu d'entendre com interactuen l'espai, la societat i els escriptors. També s'hi tracta Barcelona com a seu d'un patrimoni literari constant al llarg del temps, com a identitat literària específica i com a punt d'interaccions entre els creadors i la societat que els inspira. El resultat és una ciutat complexa i dinàmica, on la representació del conflicte social i la voluntat dels actors literaris en fan un microcosmos fèrtil i estimulant. (Editorial).

El Camp dels catalans : Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940) / Laia Arañó
Arañó i Vega, Laia


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : Memorial Democràtic, 2024
427 p. : il., map., gràf. ; 21 cm (Recerca i pensament, 116 ) 
Bibliografia.
ISBN 9788418618727 (Afers)
ISBN 9788419695611 (Memorial Democràtic)

Recerca monogràfica de Laia Arañó Vega sobre fonts franceses pràcticament intocades; amb una amplíssima mostra, i molt significativa, de testimonis personals, memòries, records; un aparell documental gràfic de primer ordre; i una gran capacitat d'anàlisi i interpretació. Què va ser el camp dels catalans? Què va significar en el conjunt del sistema concentracionari francès? Com s'hi va viure, més enllà dels elements comuns a tots els camps? Com van impactar les crisis polítiques i humanitàries de 1939 i 1940 en aquell petit món reclòs d'Agde? Aquestes preguntes i altres, les contesta l'autora metòdicament, amb tota mena de detalls, anàlisis rigoroses i conclusions perfectament vàlides. (Editorial).

Jaume Ramon Vila : un intel·lectual en els marges / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2023
171 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 113) 
ISBN 9788418618628

Aquest llibre és una xicoteta porta a l'època moderna i a la figura de l'intel·lectual barceloní Jaume Ramon Vila. Conegut com el bisbe del Born, Vila fou un prevere de classe benestant que va participar d'un moviment il·lustrat, el cercle erudit barceloní, juntament amb figures com Dídac de Montfar, Antoni Viladamor o Rafael Cervera. Aquests es dedicaven a la lectura dels textos historiogràfics i a la creació d'un discurs definitiu sobre la preeminència de la llei catalana per damunt de qualsevol unió dinàstica. El resultat de la seua lectura i escriptura va alimentar una construcció ideològica dels territoris catalans que encara té un ressò avui dia. Però, tot i que alguns personatges d'aquest període sí que han gaudit d'una amable fama i coneixença, de Jaume Ramon Vila no en sabem pràcticament res. Qui era aquest grafòman que feia copiar cròniques i tractats d'armoria? Qui era l'home preocupat pel seu llinatge, per la memòria? Aquest llibre dona a conèixer el prevere, l'intel·lectual i el pensador. El lector hi podrà trobar explicades les diferents facetes del biografiat, el seu entorn familiar, les seues xarxes de sociabilització i la descomposició i reconstrucció de la seua herència. Aficionat a l'escriptura, a la còpia i a l'anotació de textos, presentem la primera descripció conjunta de les tres obres que li coneixem. Autor de tres textos diferents -sobre els valors cristians, sobre els llinatges catalans i sobre la vida a la ciutat de Barcelona- Jaume Ramon Vila és un exemple clar d'aquesta construcció ideològica de primera meitat del segle XVII i una porta oberta a una societat, a unes preocupacions i a una reestructuració política que la historiografia tradicional ha descrit a l'engròs. (Editorial).

Lluites ideològiques i polítiques entre tradició i modernitat / Francisco de Lara López
Lara López, Francisco de


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 239-252 : il. (El pensament) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

El Llibre de les fonts : aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII / [Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Grazeneuve Descarrega (Eds.)]



Barcelona ; Catarroja : Ajuntament de Barcelona : Editorial Afers, 2022
447 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 109) 
ISBN 9788491564461

El Llibre de les fonts de la present Ciutat de Barcelona és un manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat que recull el coneixement que existia sobre l'abastiment d'aigua de boca a Barcelona a mitjan segle XVII. Va ser escrit l'any 1650 pel mestre de cases Francesc Socies, qui tenia l'ofici (el càrrec) de mestre de les fonts i, per tant, era el responsable del correcte funcionament del sistema de captació, conducció i distribució d'aigua a la ciutat. Essent un encàrrec del Consell de Cent, aquest deliberà que el Llibre de les fonts havia de romandre de manera perpètua a la Casa de la Ciutat, controlant així qui tenia accés al coneixement recollit a les seves pàgines. Com afirma el mateix Socies, s'hi recullen tots els "camins i secrets" de les aigües a la ciutat, un coneixement amagat dessota terra i darrere les parets de la Barcelona del segle XVII. El Llibre de les fonts descriu la xarxa hidràulica de l'aigua de boca de la ciutat, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors), els espiralls i respiradors i les fonts. A més de ser, segurament, el primer gran itinerari descrit per Barcelona, permet entendre com es gestionava l'aigua en una ciutat mediterrània en època moderna. Es tracta d'un document imprescindible per al coneixement de la història de Barcelona i d'un document excepcional en el context europeu. Amb la present edició donem a conèixer els continguts del Llibre de les fonts i es trenca la condició imposada pel Consell de Cent a mitjan segle XVII. L'edició que presentem inclou la transcripció del manuscrit precedida de set estudis escrits des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou la història, l'urbanisme i la climatologia històrica, amb els quals oferim tant una visió del context polític, social, cultural i ambiental on va viure i treballar Francesc Socies com arguments per entendre i valorar l'abast i el contingut del seu llibre. (Editorial).

Noves glòries a Espanya : anticatalanisme i identitat valenciana / Vicent Flor
Flor, Vicent


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2011
379 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 61) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788492542475

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d'espanyolisme? Com hi ha influït l'anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el "blaverisme" en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s'infravalorà durant la transició democràtica -cosa de "quatre gats", en deien-, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral "L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del 'blaverisme'", ofereix didàcticament un panorama des de les ciències socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s'estudia -sense caure en explicacions simplistes- la reeixida penetració social d'aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d'altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L'autor reflexiona sobre les claus d'aquest procés i analitza els principals trets d'aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista. (Pròleg de Salvador Cardús).

Del sometent als mossos d'esquadra : història de l'ordre públic a Catalunya / [Àngel Casals (Ed.) ; Maria Soler, [et al.]]



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2022
273 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 107 ) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Control, protecció i violències a l'Edat Mitjana / Maria Soler -- El control de l'ordre públic a la Catalunya dels Àustria: pluralitat i ineficiència? / Àngel Casals -- Origen i creació dels mossos d'esquadra / David Hidalgo -- La Reial Audiència i la formació dels mossos d'esquadra: la gestió de l'excepcionalitat / Agustí Alcobero -- Les esquadres a Catalunya al segle XIX (1817-1868) / Fèlix González i Fraile -- Manuel Bravo Portillo. L'inici de la policia i un comissari singular / Josep Pich Mitjana -- L'ordre públic durant la Segona República i la Guerra Civil / Giovanni C. Cattani -- Policia i repressió franquista / David Ballester -- La Brigada Político-social, una aproximació / Manel Risques -- La Generalitat i la seguretat (1978-2019). La Policia de Catalunya / Jaume Bosch. Amb el suport del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
ISBN 9788418618239

Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'edat mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de 1979 i fins al 2019. Catalunya ha estat al llarg del temps una societat políticament i socialment conflictiva que ha esclatat en periòdics episodis revolucionaris i de violència social. Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i fins al 2019. Es pot seguir a través seu el complex procés que comença per l'autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió, que va anul·lar les formes tradicionals de defensa i va crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d'esquadra el 1719. El desplegament de l'ordre liberal del segle XIX va crear noves formes policials d'àmbit estatal vinculades a la defensa dels interessos dels grups privilegiats i només durant la Segona República es va fer un esforç per replantejar el model policial del país, una oportunitat estroncada. El franquisme, per contra, es va basar en uns cossos policials d'àmbit estatal especialitzats en la repressió de la població, amb l'ús de la violència discriminada tant en les manifestacions al carrer com en el control dels membres de la resistència antifranquista. Aquesta trajectòria històrica de cossos policials aliens més preocupada per defensar el poder de l'estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans va estar ben present en la construcció d'un model policial propi, el dels actuals mossos d'esquadra, que es va construir en un procés llarg d'estira-i-arronsa amb l'Estat central fins al 2019. (Editorial).