Lluites ideològiques i polítiques entre tradició i modernitat / Francisco de Lara López
Lara López, Francisco de


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 239-252 : il. (El pensament) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

El Llibre de les fonts : aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII / [Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Grazeneuve Descarrega (Eds.)]



Barcelona ; Catarroja : Ajuntament de Barcelona : Editorial Afers, 2022
447 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 109) 
ISBN 9788491564461

El Llibre de les fonts de la present Ciutat de Barcelona és un manuscrit conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat que recull el coneixement que existia sobre l'abastiment d'aigua de boca a Barcelona a mitjan segle XVII. Va ser escrit l'any 1650 pel mestre de cases Francesc Socies, qui tenia l'ofici (el càrrec) de mestre de les fonts i, per tant, era el responsable del correcte funcionament del sistema de captació, conducció i distribució d'aigua a la ciutat. Essent un encàrrec del Consell de Cent, aquest deliberà que el Llibre de les fonts havia de romandre de manera perpètua a la Casa de la Ciutat, controlant així qui tenia accés al coneixement recollit a les seves pàgines. Com afirma el mateix Socies, s'hi recullen tots els "camins i secrets" de les aigües a la ciutat, un coneixement amagat dessota terra i darrere les parets de la Barcelona del segle XVII. El Llibre de les fonts descriu la xarxa hidràulica de l'aigua de boca de la ciutat, formada per les mines, les conduccions (subterrànies i exteriors), els espiralls i respiradors i les fonts. A més de ser, segurament, el primer gran itinerari descrit per Barcelona, permet entendre com es gestionava l'aigua en una ciutat mediterrània en època moderna. Es tracta d'un document imprescindible per al coneixement de la història de Barcelona i d'un document excepcional en el context europeu. Amb la present edició donem a conèixer els continguts del Llibre de les fonts i es trenca la condició imposada pel Consell de Cent a mitjan segle XVII. L'edició que presentem inclou la transcripció del manuscrit precedida de set estudis escrits des d'una perspectiva interdisciplinària que inclou la història, l'urbanisme i la climatologia històrica, amb els quals oferim tant una visió del context polític, social, cultural i ambiental on va viure i treballar Francesc Socies com arguments per entendre i valorar l'abast i el contingut del seu llibre. (Editorial).

Noves glòries a Espanya : anticatalanisme i identitat valenciana / Vicent Flor
Flor, Vicent


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2011
379 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 61) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788492542475

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d'espanyolisme? Com hi ha influït l'anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el "blaverisme" en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s'infravalorà durant la transició democràtica -cosa de "quatre gats", en deien-, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral "L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del 'blaverisme'", ofereix didàcticament un panorama des de les ciències socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s'estudia -sense caure en explicacions simplistes- la reeixida penetració social d'aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d'altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L'autor reflexiona sobre les claus d'aquest procés i analitza els principals trets d'aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista. (Pròleg de Salvador Cardús).

Del sometent als mossos d'esquadra : història de l'ordre públic a Catalunya / [Àngel Casals (Ed.) ; Maria Soler, [et al.]]



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2022
273 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 107 ) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Control, protecció i violències a l'Edat Mitjana / Maria Soler -- El control de l'ordre públic a la Catalunya dels Àustria: pluralitat i ineficiència? / Àngel Casals -- Origen i creació dels mossos d'esquadra / David Hidalgo -- La Reial Audiència i la formació dels mossos d'esquadra: la gestió de l'excepcionalitat / Agustí Alcobero -- Les esquadres a Catalunya al segle XIX (1817-1868) / Fèlix González i Fraile -- Manuel Bravo Portillo. L'inici de la policia i un comissari singular / Josep Pich Mitjana -- L'ordre públic durant la Segona República i la Guerra Civil / Giovanni C. Cattani -- Policia i repressió franquista / David Ballester -- La Brigada Político-social, una aproximació / Manel Risques -- La Generalitat i la seguretat (1978-2019). La Policia de Catalunya / Jaume Bosch. Amb el suport del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
ISBN 9788418618239

Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'edat mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de 1979 i fins al 2019. Catalunya ha estat al llarg del temps una societat políticament i socialment conflictiva que ha esclatat en periòdics episodis revolucionaris i de violència social. Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i fins al 2019. Es pot seguir a través seu el complex procés que comença per l'autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió, que va anul·lar les formes tradicionals de defensa i va crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d'esquadra el 1719. El desplegament de l'ordre liberal del segle XIX va crear noves formes policials d'àmbit estatal vinculades a la defensa dels interessos dels grups privilegiats i només durant la Segona República es va fer un esforç per replantejar el model policial del país, una oportunitat estroncada. El franquisme, per contra, es va basar en uns cossos policials d'àmbit estatal especialitzats en la repressió de la població, amb l'ús de la violència discriminada tant en les manifestacions al carrer com en el control dels membres de la resistència antifranquista. Aquesta trajectòria històrica de cossos policials aliens més preocupada per defensar el poder de l'estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans va estar ben present en la construcció d'un model policial propi, el dels actuals mossos d'esquadra, que es va construir en un procés llarg d'estira-i-arronsa amb l'Estat central fins al 2019. (Editorial).

La Unitat d'Espanya com a valor polític : una arqueologia intel·lectual / Antoni Simon i Tarrés
Simon i Tarrés, Antoni


Catarroja : Barcelona : Palma : Editorial Afers, 2022
453 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 108) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788418618314

El concepte "unitat d'Espanya" és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen "històries" intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes "històries" que, pel que fa al concepte "unitat d'Espanya", la recerca d'aquest estudi vol exposar d'una manera sistemàtica. Al capdavall, es tracta d'oferir eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreixen les construccions polítiques del concepte "unitat d'Espanya" en el nostre present. (Editorial).

Cadaqués [Enregistrament sonor] / Josep Pla ; [narrador: Joan Mora]
Pla i Casadevall, Josep


[Santander] : Audiomol, [2016?]
1 disc sonor (CD) (7 h, 19 min) : estèreo (Pensament) 
En format MP3.
ISBN 9788416526932

Reflexionant l'exili : aproximació a l'exili republicà : entre la història, l'art i el testimoniatge / Jordi Font Agulló, dir.



Catarroja : Afers, 2010
334 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 59) 
Basat en el col.loqui celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre del 2009 a la seu del Museu Memorial de l'Exili (MUME). Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788492542406

Entre el 28 de gener -data en què l'Estat francès va obrir la frontera- i el 10 de febrer de 1939 -quan les tropes de l'exèrcit franquista controlaren gairebé tots els passos fronterers dels Pirineus- es calcula que al voltant de mig milió de persones van creuar la frontera francoespanyola. Més de la meitat d'aquests refugiats foren retornats, de manera més o menys voluntària, a l'Espanya de Franco. La resta, unes 200.000 persones, van esdevenir exiliats de llarga durada repartits arreu del món, amb França i Mèxic com a principals destinacions. Així doncs, l'hivern de 1939 s'iniciava un dels exilis polítics més remarcables del segle XX. El cas de l'exili republicà és, sens dubte, un objecte d'estudi històric de primer ordre, atès que fou travessat per esdeveniments crucials. A causa de la victòria del feixisme a la Guerra Civil espanyola, els exiliats van haver de suportar ben aviat les polítiques restrictives i poc humanitàries d'unes democràcies europees en crisi -amb França al capdavant-, van patir l'ocupació nazi de bona part d'Europa durant la Segona Guerra Mundial i van participar activament en la resistència antifeixista en el decurs del conflicte. Posteriorment, van haver d'afrontar, no sense crisis i decepcions profundes, la consolidació de la dictadura del general Franco en el període de la Guerra Freda. El perllongament del règim franquista va suposar un cop molt dur per a les esperances d'una hipotètica tornada. Per contra, van sorgir noves formes d'oposició a l'interior que no sempre coincidien amb els objectius i la cultura política de l'exili republicà. Tot i això, aquest fou un actiu polític i un referent ètic incontestable durant la dictadura i en el procés de derogació del franquisme. En aquest llibre, que conté diferents òptiques disciplinàries, s'hi reuneixen un conjunt de col·laboracions que tracten aspectes ben diversos, els quals evidencien la complexitat política i la riquesa humana i cultural de l'exili republicà. (Editorial).

La Fi de la dinastia catalana : Joan I i Martí l'Humà / Ernest Belenguer
Belenguer i Cebrià, Ernest


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2021
272 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 101) 
Referències bibliogràfiques i índex.
ISBN 9788418618048

Si es fa una ullada als darrers llibres que ha escrit Ernest Belenguer podrà comprovar-se que hi ha un buit entre el final del regnat de Pere el Cerimoniós (1387) i el començament dels Trastàmara des de 1412. Són els anys 1387-1410, en els quals van regnar els fills del rei Cerimoniós: Joan I i Martí l'Humà. Aquest llibre tracta precisament d'això, d'una època que fins a cert punt té més d'una investigació -molta més en Martí que no pas en Joan-, però cap obra de síntesi amb trets ben moderns. El seu estudi permet adonar-se de les diferències entre el primer germà, anomenat eufemísticament "el descurat", i el segon, que va intentar arreglar tots els desastres anteriors sense aconseguir-ho. I permet més coses, com ara veure la situació social, econòmica i institucional dels diversos regnes que constituïen l'anomenada posteriorment Corona d'Aragó. Però la mala gestió de Joan I o les rectificacions d'aquesta per Martí l'Humà van servir de ben poc. La mort acabà amb més d'un infant que hauria continuat la dinastia. No debades, Martí el Jove va morir a Sardenya sense esperar-ho ningú i l'únic fill que tenia, Frederic, era bastard. En realitat, era la raó menys vàlida per a no escollir-lo, ja que anys abans bastards havien estat els Trastàmara i els Avís portuguesos. El que passa, i així es diu, és que Frederic tenia set anys. El pare havia mort en 1409, l'avi en 1410 i la mare siciliana no era ningú en la cort. Efectivament, en 1410 es produïa la fi de la dinastia catalana. (Editorial).

L'Edat mitjana : món real i espai imaginat / Flocel Sabaté, coord.



Catarroja ; Barcelona : Afers, 2012
322 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 63) 
A la solapa: Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura, Universitat de Lleida.
ISBN 9788492542598

No hi ha període històric més recordat que l'Edat Mitjana. El terme "medieval" defineix videojocs, restaurants o actituds polítiques, i aporta arguments per a fonamentar i cohesionar identitats o per a contraposar-les. De fet, les llengües que parlem i les pàtries que sentim hi arrelen. Convé, doncs, que ens preguntem què va ser realment aquesta etapa en la història de la humanitat i, també, quin ús se n'ha fet i se'n fa. L'Edat Mitjana: món real i espai imaginat penetra, en una primera part, en la realitat medieval, atenent quins foren els eixos que la dotaren d'una identitat específica. I, en una segona part, es capbussa en la memòria d'aquest període, resseguint com els arguments basats, de manera real o suposada, en l'Edat Mitjana han fonamentat discursos ideològics, formes estètiques i tota mena d'evocacions des de la sortida de l'Edat Mitjana fins avui dia. Cap altre període històric no ha estat tan contundentment un espai d'identitat i un territori de memòria. Prestigiosos historiadors especialitzats en diferents períodes de la història, filòlegs atents a la llengua i a la literatura i historiadors de l'art i del pensament apleguen els seus textos en la present publicació, per tal d'ajudar, als homes i a les dones del segle XXI, a discernir entre el món real i l'espai recreat que s'apleguen sota l'etiqueta de "medieval". (Editorial) .

Anticorrupció i pactisme. La Visita del General de Catalunya (1431-1714) / Ricard Torra i Prat
Torra i Prat, Ricard


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
404 p. ; 21 cm (Recerca i pensament) 
ISBN 9788416260935

La Visita del General de Catalunya fou la institució que des de 1599 i fins a 1714 s'encarregà de controlar les actuacions dels membres de la Generalitat de Catalunya i corregir-ne les corrupteles. Aquest llibre reconstrueix la seva història -des dels seus orígens a les Corts catalanes del segle XV fins a la seva supressió juntament amb la resta d'institucions catalanes l'any 1716-, les relacions que mantingué amb els altres poders polítics i jurisdiccionals de la Catalunya moderna, el seu funcionament, els resultats de les seves inspeccions, l'economia i la seva composició social. En la Visita del General confluïren les dues idees clau que encapçalen el títol d'aquest llibre: d'una banda, "anticorrupció", perquè la Visita perseguí amb determinació les pràctiques il·lícites dels oficials de la Generalitat; d'altra banda, "pactisme", perquè la Visita fou la institució que millor representà la idea de contrapès d'un dels poders jurisdiccionals més rellevants de l'època: la Generalitat. En definitiva, a través de la Visita del General de Catalunya es pot entrellucar la complexitat, la vigència i la modernitat d'un sistema polític -el català d'època moderna- que, contràriament a allò que han exposat alguns historiadors, feu del respecte als ordenaments jurídics aprovats en les assemblees representatives l'eix vertebrador de la seva comunitat política. (Editorial).

Pervivència de Catalunya : la formació de la societat catalana i de les seves identitats a l'època contemporània / Jordi Casassas Ymbert
Casassas i Ymbert, Jordi


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
355 p. ; 21 cm (Recerca i pensament, 96) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260836

Aquest llibre no pretén ser una història de Catalunya durant l'època contemporània. No deixa de ser, però, una guia completa dels grans temes que han determinat la dinàmica de la societat catalana des de 1714 fins a l'any 2000. Dos són els seus principals centres d'interès. En el primer s'analitza de quina manera i amb quins elements ha pogut perviure Catalunya com una àrea amb una forta personalitat diferenciada, situada entre dos estats forts com són Espanya i França i en un període històric en què aquests estats portaven al límit la seva voluntat uniformadora. En el segon s'explica de quina manera la consciència diferencial dels catalans ha pogut conviure i ha persistit al si d'una societat moderna, urbana i industrial, on les identitats sectorials sovint confrontades han assolit un grau molt elevat de codificació interna. (Editorial).

La Revolució de la impremta : la contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna / Xevi Camprubí
Camprubí i Plà, Xevi


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
207 p. : il. ; 24 cm (Recerca i pensament, 97) 
ISBN 9788416260843

El llibre no va ser la principal aportació de la impremta al progrés de la Humanitat. La contribució més significativa -la més revolucionària- va ser la producció d'una sèrie d'obres menors que van afavorir la modernització de la societat. Partint d'aquesta idea, l'autor planteja un canvi de paradigma en la valoració sobre l'impacte de la invenció de la tipografia. Prenent el cas de la Catalunya dels segles XVI al XVIII, s'hi mostra com la impremta va incidir en gairebé tots els àmbits de l'activitat humana. La utilització generalitzada i extensiva de butlletes -semblants als actuals formularis- va millorar el funcionament de l'administració i de les institucions, la recaptació d'impostos, el comerç i el transport marítim; va contribuir a la salvaguarda de la salut i de l'ordre públic i va ajudar a organitzar la justícia, la defensa i la pràctica religiosa. L'ús de la impremta, a més, no va ser exclusiu de les ciutats, sinó que va arribar també a l'àmbit rural. En combinació amb el correu, va afavorir la comunicació, la circulació de la informació, la governabilitat i la cohesió territorial. Els llibrets d'ensenyament van tenir un gran importància a l'hora d'instruir el poble en la lectura. La revolució de la impremta fou possible perquè els tallers tipogràfics es convertiren en extraordinaris instruments de fabricació de paper imprès a gran escala, amb una capacitat productiva que els situava a l'alçada d'activitats més pròpies de l'era industrial. (Editorial).

L'Aparença d'un poder propi : la Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme / Enric Ucelay-Da Cal, Josep Pich i Mitjana, Arnau Gonzàlez i Vilalta (eds.)



Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
332 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 94) 
Referències bibliográfiques.
ISBN 9788416260775

En el llarg camí de la institucionalització d'un organisme de govern autònom per a Catalunya hi ha una primera etapa fundacional en molts aspectes: la Mancomunitat (1914-1925). Al cap d'un segle de la seva creació, la historiografia reclama anàlisis innovadores d'una institució de la qual sembla que ja s'ha dit tot. Doncs què hi ha de nou? Què en podem aprendre? D'entrada, la conclusió més evident és que la Mancomunitat de Catalunya representà un tombant, un primer espai d'autogovern català, amb totes les limitacions que es vulgui. A partir d'aquest axioma, diversos historiadors valoren el fet institucional d'enorme transcendència que suposà la institució, des de la distància en el temps i amb el pas d'experiències similars però diferents al llarg del segle XX i fins avui dia. A la darreria de la segona dècada del segle XXI i passades les experiències autonòmiques catalanes de la Segona República i del període postfranquista actual, la Mancomunitat de Catalunya sembla una antigalla historiogràfica d'una preautonomia que quedà superada, sobre la qual, avui dia, pocs en referencien èxits i influències. No obstant això, cal afrontar aquell moment axiomàtic des de noves perspectives per a copsar-ne la transcendència, per a entendre el tall que va suposar en la societat catalana i en la trajectòria del catalanisme, com també en la mirada espanyola de la gestió autònoma de la vida pública a l'Estat. Aquesta monografia aborda una àmplia selecció de temàtiques que pretenen actualitzar els estudis sobre la Mancomunitat: des de la seva implicació nacional catalana, en institucionalitzar el primer poder català contemporani, fins a les mirades exteriors sobre aquesta realitat dins el context de la Gran Guerra; des del paper dels intel·lectuals noucentistes fins a l'oposició espanyola a un projecte del qual s'albiraven etapes posteriors de major projecció; des de la creació d'un funcionariat català fins a la realització d'una política esportiva. A través de la visió d'una desena d'autors, el llibre radiografia el que deixà en herència la Mancomunitat. (Editorial).

Els Murs fràgils dels calls : jueus i jueves dels Països Catalans / Ferran Garcia-Oliver
Garcia-Oliver, Ferran


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
374 p. ; 24 cm (Recerca i pensament, 93) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260751

Els tòpics sobre els jueus, especialment aquells que fan referència a la usura, són imatges irreals que Ferran Garcia-Oliver vol mirar de trencar amb aquest llibre, producte de vint-i-cinc anys de recerca sobre materials documentals que il·luminen les vicissituds de la vida quotidiana de les comunitats jueves als Països Catalans durant l'edat mitjana. D'aquesta manera, Garcia-Oliver ens fa veure que els jueus i les jueves no es dedicaven només al préstec, que la violència verbal i física feia estralls a les aljames i que els contactes amb la comunitat cristiana eren constants i anaven més enllà de les transaccions i els negocis. (PLECS).

Lluís Hernández : el capellà rebel / Joaquima Utrera
Utrera Redondo, Joaquima


[Barcelona] : Fundació Nous Horitzons, 2011
114 p. : il. ; 20 cm (El Pensament i l'acció, 41) 
Bibliografia.

Dones, bellesa i feminitat en la filosofia i en l'art. Catalunya 1911-1974 / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 312-336 : il. (Pensament) 
Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article tractem dels ideals de bellesa i de feminitat que al llarg del segle XX s'han desplegat en la cultura catalana, des del Noucentisme fins al Surrealisme. Dels autors que els han posat sobre la taula des de la filosofia, la literatura i l'art en general. És un terreny que ens aboca a la reflexió sobre la presència dels arquetips de bellesa en la creació artística, a la reflexió estètica sobre el paper de la bellesa en l'art i, finalment, al combat d'idees. A fets que remarquen la vida plural d'una cultura que lluita per afirmar-se en el terreny estètic i de l'art.

Hilari Raguer, desentrellar el passat / per Miquel-Lluís Muntané ; fotos: Luis Muñoz
Muntané, Miquel Lluís


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 714 (juny 2019), p. 6-10 : il. (Fe i pensament) 

Cinquanta anys treballant en favor de la justícia i la pau / per Eduard Ibáñez
Ibáñez, Eduard


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 707 (novembre 2018), p. 6-10 : il (Fets i pensament) 

Lluís Farré i Magre (1907-1991). La filosofia com a llibertat / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


En: Podall. Montblanc, núm. 6-7 (2018) , p. 395-400 : il. (Pensament) 
Resums en català, castellà i anglès.

Lluís Farré Magre (Montblanc, 1902-Buenos Aires, 1997), estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i de Madrid. El 1932 emigrà a Argentina on es llicencià i doctorà en filosofia. Fou professor a les universitats de Tucumán i Nacional de La Plata. Treballà els àmbits de la història de la filosofia, de l'estètica i de l'antropologia filosòfica i autors com Jorge Santayana, Heràclit, Lucreci, Tomàs d'Aquino, Miguel de Unamuno i William James. Entre els seus llibres destaquen: Estética (1950); ¿Se lo arte una máscara trágica? (1957); Cincuenta años de filosofía en Argentina (1958); Categorías estéticas (1966); Antropología filosófica (1968), Aislamiento y comunicación (1970), Hombre y libertad (1972) y Libertad y riesgo en una teología del hombre y del mundo (1976). En l'article fem una mirada a vol d'ocell a la seva producció filosòfica.

Déu en la vida i en l'obra de Salvador Espriu / Francesc Manresa Manresa
Manresa Manresa, Francesc


En: Podall. Montblanc, núm. 5 (2016) , p. 304-307 : il. (Pensament) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article es una valoració de l'agnosticisme en Salvador Espriu, entès no tant com una despreocupació pel fet religiós, sinó com una recerca intel·lectual i existencial de la fe possible, com una escletxa de llum enmig d'un món sotmès a l'absurd de la mort, de l'odi i de la "guerra entre germans". L'autor entèn Espriu com un dels gran existencialistes del segle XX, més a prop de Camús que de Sastre per la seva càrrega d'humanisme.