La Xarxa de Biblioteques populars de la mancomunitat de Catalunya (1914-1931). Anàlisi d'una política pública [Fitxer informàtic]
/ Laura Canalias Chorrero ; [co-dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer i Maria Gemma Rubí i Casals]
Canalias Chorrero, Laura [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2017
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de; Rubí i Casals, Maria Gemma. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2017
1 recurs electrònic (576) p.
Aquesta investigació s'ha realitzat amb el propòsit de conèixer més a fons la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1931), un dels projectes culturals més significatius que va tirar endavant l'administració catalana. La Mancomunitat de Catalunya, la unió administrativa de les quatre províncies catalanes entre 1914 i 1925, no va tenir competències sobre educació. Ara bé, va tenir la potestat de bastir una xarxa de biblioteques populars pròpia. És per aquest motiu que a Catalunya, la creació d'aquests equipaments culturals va tenir una significació molt important; les biblioteques populars es van convertir en un símbol polític que representava els valors del govern d'Enric Prat de la Riba i, en conseqüència, els del catalanisme polític. Per tot això, en aquesta tesi doctoral he volgut analitzar quina fou la repercussió que a nivell polític, social i cultural van tenir aquests centres de lectura sobre el conjunt social català. Van contribuir a augmentar el nivell d'instrucció de la població? Fins a quin punt els serveis que presentaven van servir per democratitzar la societat? Van modificar la percepció que fins al moment existia entre espai públic i espai privat? Així mateix, he volgut determinar quin fou l'abast d'aquest projecte en l'àmbit local, a través de l'estudi dels casos concrets d'Olot, Valls, Sallent, Figueres i Canet de Mar. Altrament, el meu objectiu ha estat establir quina fou la influència que les polítiques culturals de la Mancomunitat de Catalunya tingueren sobre els intel·lectuals i polítics de la resta de l'Estat Espanyol. Mitjançant l'estudi de diversos articles publicats a la premsa sobre la creació de la Xarxa de Biblioteques Catalana he pogut confirmar que diversos sectors ideològics d'àmbit estatal van utilitzar l'aparició d'aquell nou servei públic a Catalunya per a reivindicar al govern espanyol noves mesures de regeneració i modernització. Per acabar, he exposat quins foren els dubtes i les disputes polítiques que es van generar entorn de la creació de la Xarxa de Biblioteques. El meu afany ha estat conèixer quins foren els debats polítics socials i culturals que es van produir arran de la creació d'aquests nous equipaments per tal d'entendre quin paper van jugar en tot aquest procés els polítics del republicanisme catalanista, però també els carlins, els anarquistes, els lerrouxistes i els representants dels partits dinàstics.