Biomechanics, behaviour dynamics and archaeology: Integrative attempts to study animal domestication and husbandry [Fitxer informàtic]
/ Kaveh Yousef Pouran ; [dirigit per: Juan Antonio Barceló Álvarez, Maria Saña Seguí]
Yousef Pouran, Kaveh2024
Dirigida per: Barceló Àlvarez, Juan Antonio; Saña Seguí, Maria. Universitat Autònoma de Barcelona, 2024
1 recurs electrònic
Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels inicis de la ramaderia. En concret, s'avalua la gestió de la mobilitat dels primers ramats de bovins domèstics, especialment en si l'aprofitament de la força animal fou un aspecte essencial en aquestes economies. Per fer-ho, s'han estudiat tres jaciments neolítics que permeten abordar el tema diacrònicament i sincrònica. Tell Halula (Síria) és un jaciment amb una ocupació continuada durant més de 2000 anys on s'assisteix a l'adopció de la ramaderia d'aquesta espècie i la seva consolidació. La Draga (Banyoles) és un jaciment lacustre amb una conservació idònia de la matèria orgànica. Cova de les Pixarelles (Tavertet) se situa en un entorn abrupte i escarpat, que contrasta amb l'ambient lacustre de Banyoles, òptima per avaluar com les variables antròpiques, ecològiques i topogràfiques van influir en les característiques biomecàniques dels bòvids neolítics. El treball amb jaciments dels dos extrems del Mediterrani també ha permès analitzar un cas de domesticació autòctona (Tell Halula) i un segon cas en què l'espècie arriba de forma domèstica (la Draga). D'acord amb la problemàtica històrica definida, s'ha treballat amb dues de les espècies animals amb un paper rellevant a les pràctiques ramaderes prehistòriques, i que són claus per a la comprensió del Neolític: els bovins i els suins. La gestió d'aquestes espècies és un element important del procés de neolitització i va contribuir significativament al canvi econòmic, social i ideològic durant la Revolució Neolítica. A partir de l'anàlisi de les restes de Bos taurus, s'ha abordat la qüestió dels orígens de l'explotació de l'energia animal. L'ús de la força animal va suposar una innovació important pel que fa al moviment i a les tasques que impliquen una quantitat significativa de força. Des del punt de vista econòmic, va permetre augmentar la productivitat, aplicar tècniques agrícoles més intensives i recórrer distàncies més llargues transportant càrregues. Aquestes innovacions van suposar potents accions i pressions selectives sobre els animals, fins a aconseguir animals plenament especialitzats en aquestes activitats. En el cas del porc, s'ha creat un referencial de porcs senglars per a la investigació sobre la domesticació i la ramaderia d'aquesta espècie. La col·lecció de referència inclou 50 senglars d'edat, sexe i origen coneguts, amb la intenció d'examinar la influència del sexe i l'edat en la variabilitat morfològica. Fins ara, aquesta col·lecció és l'única d'aquestes característiques a la Península Ibèrica. La seva caracterització exhaustiva basada en la morfometria geomètrica constitueix una aportació original i un instrument de gran valor per a la investigació arqueozoològica i la domesticació d'aquesta espècie. S'han dissenyat i desenvolupat noves eines analítiques que faciliten l'anàlisi dels materials arqueològics en totes les seves dimensions, contribuint als avenços metodològics i tècnics en arqueologia. Així, s'ha desenvolupat un programari de codi obert, ArchaeoToolbox, que permet fer morfometria geomètrica en 3D. ArchaeoToolbox permet digitalitzar punts de referència, semipunts de referència corbs i superficials, anàlisis de Procrustes completes i parcials, anàlisis de components principals dels residus de Procrustes, destacar els punts de referència més importants de cada morfoespai i crear mapes tèrmics exportables per mostrar disparitats morfològiques. Aquest treball ha posat a prova l'abast de la morfometria geomètrica i l'anàlisi d'elements finits per investigar la proporció desconeguda de variància en les dades zooarqueològiques. La flexibilitat de la morfometria geomètrica per detectar canvis en els patrons morfològics, com la disminució o exageració d'una asimetria estructural, s'ha utilitzat amb èxit per destacar els canvis induïts per les comunitats neolítiques al mecanoambient dels bovins neolítics i separar-los dels efectes dels factors anatòmics. L'aplicació de l'anàlisi d'elements finits ha permés verificar si les disparitats observades als residus de Procrustes tenen l'origen en activitats relacionades amb la ramaderia inicial.
