português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
CONREUS []
References found:
726   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 37
go to page                         


1 / 726
select
print

Bookmark and Share
El Cànem a Calafell (S. XV - XVIII) : aproximació documental (1) / Eduard Martín González
Martín González, Eduardo


En: Informatiu : Patronat-Fundació Castell de Calafell. Calafell, No. 11 (febrer 1995)



Matèries: Agricultura ; Conreus ; Edat moderna ; Fonts documentals
Àmbit:Calafell
Cronologia:[1400 - 1800]
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Ventura Gassol (Calafell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 726
select
print

Bookmark and Share
El Odium de los manzanos : enfermedad nueva en las pormaredas de la provincia de Lérida / por Ramon Sala Roqueta
Sala Roqueta, Ramon


En: Ilerda. Lérida. Año II, núm. II, fasc. II (Abril-Junio 1943), p. 255-272 (Fitopatologia



Matèries: Conreus ; Fruiters ; Fruita dolça ; Plagues
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[1944]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 726
select
print

Bookmark and Share
Hemipteros del maíz en el llano de Urgel / E. Balcells
Balcells, E.


En: Ilerda. Lérida. Año XVI, núm. XXII (enero-diciembre 1958)



Matèries: Conreus ; Cereals ; Plagues ; Insectes
Àmbit:Urgell ; Pla d'Urgell
Cronologia:[1958]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Evolució de les superfícies de cultiu en funció dels ingressos, costos i beneficis : el Baix Camp (1955-1971) / M. Dolors Garcia Ramon
Garcia Ramon, M. Dolors


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 4a. època, núm. 295 (Juny 1977), p. 69-82 : gràf.
Número monogràfic agricultura.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Producció agrícola ; Economia agrària ; Dades estadístiques
Àmbit:Baix Camp
Cronologia:1955 - 1971
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/139832
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; UAB : B. de Comunicació i Hemeroteca General


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 726
select
print

Bookmark and Share
Els Clavells / Pere Aymerich, text i fotografia
Aymerich i Boixader, Pere


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 27 (tardor-hivern 2019), p. 90-91 : il. (Patrimoni. Flora) 



Matèries: Vegetació ; Flors ; Conreus
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2019]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 13-46 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza la introducció i l'expansió de la patata i el blat de moro a Catalunya al llarg dels segles XVIII i XIX. La generalització del conreu del blat de moro no va presentar obstacles importants, però la introducció de la patata va topar amb resistències de tota mena. Les plantes es coneixien des del segle XVI, portades a Europa pels descobridors espanyols, però van haver de passar gairebé dos-cents anys perquè el seu conreu s'establís a gran escala. Els esforços dels agrònoms i les fams periòdiques van vèncer finalment les reticències. En el cas de Catalunya, els conreus americans es van desenvolupar plenament al llarg de la primera meitat del segle XIX.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Productes agraris ; Aliments ; Patates ; Cereals
Àmbit:Amèrica ; Catalunya
Cronologia:[1701 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342932
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Pràctica del conreu de l'arròs a l'Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767) / Pere Gifré Ribas
Gifré i Ribas, Pere


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 47-64 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El conreu de l'arròs a l'Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle XVIII, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l'arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l'ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l'ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s'apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l'arròs. Per fer-ho s'usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l'arròs.


Matèries: Agricultura ; Conreus ; Arròs ; Conreu de regadiu ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Infraestructures d'aigues ; Molins ; Sèquies
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:[1701 - 1767]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342933
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Novals i conreu de nous productes agraris al bisbat de Girona, segles XIII-XIV / Elvis Mallorquí
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 65-87 (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'expansió agrària del segle XVIII es va manifestar, d'una banda, amb la introducció de nous conreus agraris i, de l'altra, amb l'extensió de l'agricultura en terrenys fins aleshores no dedicats a l'agricultura. A partir de l'estudi del Llibre Verd dels Feus del bisbe de Girona (1362-1371), juntament amb notícies procedents dels arxius senyorials i episcopals, es pot constatar com el creixement agrari dels segles XIII i XIV va tenir unes manifestacions similars a les de l'època moderna. L'objectiu de la present contribució és definir amb major precisió, per al conjunt del bisbat de Girona, les formes del creixement medieval i la naturalesa dels conflictes que va generar l'explotació de les terres novals, per un costat, i la introducció dels conreus tintoris -safrà, pastell, roja, roldor- i d'un cereal poc conegut -el gruany-, per l'altre.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Conreus ; Productes agraris ; Transformació agrària ; Fonts documentals
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:[1201 - 1400]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/342934
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Del paisatge altmedieval a la feudalització del territori. Progressió dels cultius i restricció de la dieta al comtat de Barcelona entre els segles IX i XII / Maria Soler Sala
Soler i Sala, Maria


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 28 (2016) , p. 169-192 : il. (Dossier. La introducció i l'expansió de nous conreus) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu analitzar la progressió de l'espai agrari del comtat de Barcelona entre els segles IX i XII, fent ús d'eines de georeferenciació (GIS) capaces de representar sobre una mateixa cartografia digital la informació localitzada a les fonts. A través de l'anàlisi de la diversitat i ubicació de les espècies cultivades podrem acostar-nos no només a les transformacions derivades del procés de feudalització, sinó també als espais d'especialització productiva relacionats amb la progressiva consolidació dels mercats rurals. Tot plegat, amb l'objectiu de copsar l'impacte de l'extensió dels cultius en la dieta alimentària dels pobladors d'aquest territori.


Matèries: Conreus ; Alta Edat mitjana ; Alimentació humana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Comerç ; Sistemes d'informació geogràfica
Àmbit:Barcelona, comtat
Cronologia:[800 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/343022
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia, viticultura i consum de begudes alcohòliques : els primers vins de Catalunya (segles VII-VI aC) / segles VII - VI aC
Sardà Fabra, Samue


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 85-114 : il. (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquests darrers anys, la recerca arqueològica desenvolupada en territori català ha permès aprofundir en l'estudi de múltiples evidències relacionades amb els orígens de la viticultura. Les primeres dades arqueològiques relacionades amb el consum de vi ens ubiquen a mitjan segle VII aC i ens informen de la distribució d'un producte exòtic i de circulació limitada que arriba al litoral català a través del comerç fenici. Les evidències documentades suggereixen la seva ràpida acceptació en el marc de múltiples litúrgies i celebracions col·lectives (banquets comunitaris, festes vinculades al cicle agrícola, rituals de pas, banquets funeraris, etc.) que ens indiquen el seu caràcter diferencial com a producte de consum excepcional o de prestigi.


Matèries: Edat antiga ; Conreus ; Vinya ; Begudes alcohòliques ; Arqueologia ; Objectes arqueològics ; Estructures arqueològiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[700 aC - 501 aC]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291149
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Vinya a Mallorca després de la conquesta catalana : un conreu de colonització feudal? / Ricard Soto
Soto Company, Ricard


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 26 (2014) , p. 115-132 (Dossier
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La prohibició alcorànica de consumir vi va fer que a les societats musulmanes del Mediterrani la vinya es veiés reduïda a formar part d'un sistema de policultiu en què el seu paper consistia a proporcionar raïm i panses. La colonització feudal produïda després de la conquesta catalana va fer d'aquest conreu un dels elements més importants de la reorganització agrària i s'arribà a assolir una expansió molt considerable de la producció de vi.


Matèries: Epoca musulmana ; Conquesta de Mallorca ; Conreus ; Vinya ; Indústria vinícola ; Vi
Àmbit:Mallorca - Balears, illes ; Catalunya
Cronologia:[1229 - 1290]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/291150
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Bans, multes i guarderia rural. Preservació de la propietat rural i construcció del municipi liberal / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 11-47
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta recerca és estudiar el comportament dels principals instruments de preservació de la propietat rural -multes, bans i guarderia rural- en el marc de la construcció del municipi liberal a cavall dels segles XIX i XX. Amb aquesta finalitat, estudiem la producció d'aquests mecanismes en quatre municipis de les terres de Lleida que compten amb uns règims ben diferenciats pel que fa a terres de secà/rec, bestiar de locomoció agrícola, i explotació de les herbes termenals. Durant el període estudiat, resulta evident la intensificació de l'activitat repressiva pel que fa als abusos contra la propietat, la qual és produeix en el context d'una intensificació general de l'activitat reguladora, de control i repressiva dels municipis. L'activitat contra les faltes comeses a la propietat rural esdevé especialment intensa en els municipis dotats d'un règim de lliure explotació de les herbes per part dels propietaris. Aleshores el pes de la repressió cau sobre els amos de ramats d'ovelles i de cabres. Especialment en aquests casos, l'activitat repressiva municipal opera conforme a uns cicles repressius, caracteritzats per uns augments del volum de multes i de la seva gravositat, per la intensificació de la publicació de bans i l'enduriment de les seves condicions, i eventualment pel nomenament de guarderia rural.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Tàrrega ; Ciutadilla ; Sant Martí de Maldà - Sant Martí de Riucorb ; Barbens
Cronologia:1865 - 1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183484
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Concessions, aprisions i emfiteusis : la formació de la propietat territorial al delta de l'Ebre (s. XII-segle XIX) / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat i Galcerà, Emeteri


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 49-78
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El text analitza l'evolució de la propietat de la terra al delta de l'Ebre des de meitat segle XII fins la introducció del conreu de l'arròs (1860's a l'hemidelta dret; 1910's a l'hemidelta esquerre). Aquest procés es relaciona amb les condicions naturals, econòmiques, demogràfiques i socials que predominaren en aquesta zona al llarg del període. Es distingeixen tres grups pel que fa a l'origen de la propietat: la petita propietat pagesa basada en la pràctica de l'aprisió; les grans propietats territorials, originades en concessions feudals de meitat del segle XII; i les concessions del Reial Patrimoni registrades a partir del segle XV. Cada grup té una evolució peculiar que desemboca en una estructura bipolaritzada entre la petita i gran propietat.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Conreus ; Economia ; Medi geogràfic ; Estructura agrària
Àmbit:Ebre, delta de
Cronologia:[1100 - 1850]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/183489
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 726
select
print

Bookmark and Share
100 anys creixent junts : Centenari del Celler Cooperatiu de Vila-rodona (1919-2019) : conreus, paisatge, patrimoni i història / a cura de Josep Santesmases i Ollé



Vila-rodona : el Celler Cooperatiu, [2019]
186 p. : pral. il. ; 30 cm
ISBN 9788409117215

El llibre està dividit en cinc capítols: La geografia i el paisatge; El patrimoni que personalitza; La història; Els conreus, el curs de l'any; El Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit SCCL. Cada capítol alhora està subdividit en diversos temes: en total 52 articles redactats per una vintena de persones, des de perspectives diferents: literària, històrica, artística o patrimonial i tècnica. Cada article està encapçalat per una cita literària, d'assaig o documental. Està profusament il·lustrat amb 194 fotografies actuals, 28 fotografies històriques, 7 reproduccions d'obres pictòriques i 14 imatges de documents de tipologia molt diversa. Una vintena de fotografies es presenten a doble pàgina. El plantejament de l'obra parteix de la recreació de l'entorn agrari, geogràfic, paisatgístic i patrimonial que des de l'epicentre vila-rodoní s'expandeix cap al territori que actualment aporta verema al celler ja centenari. Igualment són breument contemplades les històries de les cooperatives amb conveni o fusionades amb la de Vila-rodona, com ara les de Valls, el Pla de Santa Maria i la Secuita, així com el present dels serveis que presta el Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Vila-rodona. (Terres del Gaià).



Matèries: Cooperatives agràries ; Cellers ; Commemoració ; Medi geogràfic ; Conreus ; Crònica gràfica
Matèries:Celler Cooperatiu de Vila-rodona
Àmbit:Vila-rodona
Cronologia:1919 - 2019
Autors add.:Santesmases i Ollé, Josep (Ed.)
Autors add.:Celler Cooperatiu de Vila-rodona
Localització: Biblioteca Popular de Valls; B. Municipal de Vila-rodona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 726
select
print

Bookmark and Share
El Territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII : l'anàlisi del cadastre del 1716 = El territorio de Sant Just Desvern en el siglo XVIII : análisis del cadastro de 1716 / Olga Sbert i Pérez, Raimon Másdeu i Térmens
Sbert i Pérez, Olga


Sant Just Desvern : Centre d'Estudis Santjustencs, 2019
225 p. : il. col., plàn. ; 30 cm + 2 mapes
Bibliografia. Índex onomàstic. Annex documental amb la transcripció literal del Cadastre de 1716 al català i al castellà. Text en català i castellà.
ISBN 9788493915452

A través de l'estudi dels cadastres municipals de 1716 i 1742, així com de la revisió de 1732 que inclou el dibuix de les finques, Olga Sbert i Raimon Masdéu han analitzat el territori de Sant Just Desvern durant el segle XVIII. Començant amb una introducció que contextualitza la implementació d'aquest impost a partir del Decret de Nova Planta, els autors han elaborat tot un seguit de mapes per entendre d'una forma molt visual com era el territori santjustenc en aquesta època, amb les masies, les cases, les vies de comunicació, els conreus, els noms dels llocs principals i els edificis públics. (PLECS).



Matèries: Cadastre ; Fonts documentals ; Demografia ; Edat moderna ; Població ; Medi geogràfic ; Estructura agrària ; Masos ; Conreus ; Propietat de la terra
Àmbit:Sant Just Desvern
Cronologia:1716
Autors add.:Másdeu i Térmens, Raimon
Autors add.:Centre d'Estudis Santjustencs
Localització: Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Llenguadoc-Catalunya. Més "punts" d'història de la viticultura mediterrània / Francesc Valls Junyent
Valls i Junyent, Francesc


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 89-112
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present treball pretén tornar sobre el camí traçat per Pierre Vilar plantejant de nou la comparació entre el procés d'especialització vitivinícola seguit per algunes comarques d'ambdós costats dels Pirineus. Es tracta de cercar el perquè i el com del progrés de la vinya en terres del Llenguadoc i de Catalunya a la llum de les nombroses aportacions que s'han anat produint des de la publicació el 1953 del treball "Géographie et histoire statistique. Histoire sociale et techniques de production. Quelques points d'histoire de la viticulture méditerranéenne". En les aportacions posteriors, tant a Catalunya com al Llenguadoc, s'ha subratllat el paper transcendental que ha tingut la viticultura com a determinant de la trajectòria social i econòmica d'aquestes àrees. Però mentre que en el cas de Catalunya l'expansió vitícola hauria esdevingut un ferm puntal del procés d'industrialització regional, al Llenguadoc, en canvi, la vinya hauria estat la responsable de la desindustrialització la conjuntura actual en què s'ha tornat a plantejar la possibilitat d'estrènyer la col·laboració entre ambdós territoris, amb la creació de l'Euroregió Pirineus Mediterrània. La pràctica de la història comparada a què ens incitava Pierre Vilar pot ajudar a la comprensió de les trajectòries i de la situació actual de cada un dels membres fundadors d' aquesta entitat transestatal nascuda a l'empara de l'actual procés de construcció europea.


Matèries: Conreus ; Vinya ; Industrialització ; Indústria vinícola ; Historiografia
Matèries: Vilar, Pierre (1906-2003)
Àmbit:Catalunya ; Llenguadoc-Rosselló - França
Cronologia:[1659 - 1800]; 1953
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/123741
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Rabassers penedesencs del segle XVIII. Aproximació a les implicacions jurídiques, econòmiques i socials del contracte de rabassa morta / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 114-132
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest text s'aborden diverses qüestions relacionades amb el contracte de rabassa morta. En primer lloc, es recullen les aportacions de P. Vilar sobre l'evolució d'aquest contracte de plantació de vinya i es comparen amb els resultats obtinguts a l'Alt Penedès del segle XVIII. En segon lloc, s'analitza l'evolució jurídica del contracte a través de l'examen de les seves clàusules al llarg del segle. Per últim, es fa una aproximació a les dimensions social i econòmica de la rabassa a partir dels inventaris post-mortem i els encants públics dels rabassers, fonts que aporten pistes valuoses sobre les seves condicions de vida.


Matèries: Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Historiografia ; Pagesia ; Condicions de vida ; Conreus ; Vinya ; Dret dels contractes ; Dret consuetudinari ; Testaments
Matèries: Vilar, Pierre (1906-2003)
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/123872
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Persistència de conreu de cereals a la província de Barcelona a mitjan segle XIX / Ramon Garrabou, Xavier Cussó, Enric Tello
Garrabou i Segura, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 20 (2007) , p. 165-221
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

L'Estadística Territorial de 1858, i els Estados sobre la producció i comercialització dels principals productes agraris a la província de Barcelona el 1859-67, permeten constatar la persistència del cultiu de cereals al 44[per cent] de la superfície conreada. Uns rendiments mitjans de 15-16 Hl/Ha donaven abast al 39[per cent] de les necessitats de consum de la població. La resta requeria importar un milió d'Hl anuals de blat. Una anàlisi acurada de la seva geografia revela les raons agroecològiques, econòmiques i socials d'aquella especialització cerealícola a la franja nordoriental més humida, coetània de l'especialització vitícola predominant al sud-oest més àrid de la província.


Matèries: Conreus ; Cereals ; Vinya ; Dades estadístiques
Àmbit:Barcelona, província
Cronologia:[1858 - 1867]
Autors add.:Cussó Segura, Xavier ; Tello Aragay, Enric
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/123935
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 726
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Hortes del Sr. Ramiro Busquets : dedicació i memòria de "Franciscu" Artés i Gallart / Centre d'Estudis Canetencs



En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 67 (2019) , p. 27-30 : il.


Matèries: Fonts documentals ; Mapes i plànols ; Explotacions agràries ; Sòl agrícola ; Conreus ; Horta ; Flors ; Fruiters
Matèries: Artés i Gallart, Francesc (1936-....) ; Busquets i Codina, Ramiro
Àmbit:Canet de Mar
Cronologia:[1936 - 1950]
Autors add.:Centre d'Estudis Canetencs
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/view/353073
Localització: B. Gual i Pujadas (Canet de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 37
go to page                         

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3