La Tragèdia de Rahola i el mal gustd'Eugeni d'Ors / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 339 (juliol-agost 2023), p. 46-47 : il. (Història) 

Diari de viatge a Itàlia de Josep Aragay : l'experiència noucentista al bressol del Renaixement / Xavier Castanyer, text
Castanyer i Angelet, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 285 (juliol-agost 2014), p. 60-63 : il. (Art) 

Cent anys del miracle d'Athenea / Eva Vázquez
Vàzquez Ramió, Eva


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 283 (març-abril 2014), p. 20-26 : il. (Reportatge) 

De l'impressionismeal noucentisme / Mariona Seguranyes, text
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 283 (març-abril 2014), p. 64-69 : il. (Art) 

L'Arquitectura escolar pública



En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 232 (setembre-octubre 2005), p. 54-91 : il. (Dossier) 

Conté: A tall de presentació / Rosa Maria Gil i Tort, Joaquim M. Puigvert i Solà ; L'arquitectura escolar noucentista / Joaquim M. Puigvert i Solà ; Arquitectura per a la República dels professors / Josep González-Agàpito, Salomó Marquès ; Les escoles del franquisme / Jordi Feu i Gelis ; La darrera arquitectura escolar pública (1975-2000) / Maria Assumpció Alonso de Medina i Alberich, Benet Cervera i Flotats ; Escoles de paper, el reflex de moltes precarietats / Rosa Maria Gil i Tort ; Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar / Gemma Domènech i Casadevall.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.

Els Esgrafiats de La Marineta i la seva restauració / Cristina Macho Agudo, Elena Moral Santamaría, Jordi Bertran Duarte
Macho Agudo, Cristina


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 187-196 : il. (Patrimoni. Art al carrer) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'aparença actual de l'edifici és fruit d'una important reforma noucentista, realitzada l'any 1920, per l'arquitecte Josep Goday, sobre una construcció original del segle XVI. D'entre les moltes millores, cal destacar-ne els esgrafiats de la façana, dissenyats per Francesc Canyelles i executats per Ferran Serra (Ferdinandus). El pas del temps i el canvi d'usos i de propietaris distorsionà l'obra original. L'any 1984, l'Ajuntament de Mollet del Vallès compra l'edifici i, el 1987, el converteix en el primer equipament cultural de la ciutat. L'aspecte que fins a l'any 2023 va tenir la façana era fruit de la rehabilitació prèvia a la inauguració de l'equipament cultural. El setembre de 2023, amb motiu de la rehabilitació que necessitava la façana i els esgrafiats, es van descobrir restes del disseny original que han permès, conjuntament amb una important feina de documentació, la recuperació de l'aspecte que tenia ara fa un segle.

Cap al centenari d'Emporion (1915-2015) : el mossèn Viver d'abans de la guerra / Jaume Bassa i Pasqual
Bassa Pasqual, Jaume


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2012) , p. 13-18 : il.
Notes.

1915-1936. Noucentisme torroellenc, una voluntat de país endreçat / Jaume Bassa i Pasqual
Bassa Pasqual, Jaume


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2005) , p. 51-64 : il.

Recordant Mn. Viver : [1876-1955]



Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí : Comissió de l'any Viver, 2005
37 p. ; 21 cm
A la portada i a la coberta: 2005 Any Viver.

Reforma integral interior de l'antic ajuntament de La Bisbal d'Empordà [Fitxer informàtic] / Martí Sais Pons ; [dirigit per: Gustavo de Gispert Irigoyen]
Sais Pons, Martí


2017
Dirigida per: Gispert Irigoyen, Gustavo de. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Representació Arquitectònica, 2017
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.

El present treball consisteix a desenvolupar un projecte de reforma integral interior del que era l'ajuntament i posteriorment els jutjats de La Bisbal d'Empordà. Actualment en l'edifici no si realitza cap pràctica ni activitat. És un edifici noucentista de 360m2 amb planta rectangular i consta de planta baixa, i dos plantes P1 i P2. Es tracta d'un equipament públic i en el Pla de Barris de La Bisbal d'Empordà s'inclou la rehabilitació i reforma de l'esmentat edifici, però no s'especifica la seva finalitat, doncs encara no s'ha decidit quin serà el seu ús. En l'esmentat projecte s'ha optat per reformar l'edifici convertint-lo en pisos de protecció oficial, conservant l'essència exterior de l'edifici. El projecte consta de : - Una memòria històrica de l'edifici - El desenvolupament de l'estat actual - Una proposta de reforma, a nivell descriptiu i constructiu, realitzant un predisseny de les instal·lacions Finalment s'annexa la documentació gràfica corresponent. L'objectiu principal és obtenir una millora de l'edifici, tan física com funcional, conservant les façanes noucentistes. S'han utilitzat per al seu desenvolupament mètodes estàndard de dibuix (Autocad), de presa de dades (cinta mètrica, fotografies, anotacions,..), i de recerca de informació (arxius físics i virtuals). L'estudi històric ha desvelat diverses singularitats constructives de l'edifici, i l'estudi previ ha posat de manifest algunes deficiències funcionals. El resultat obtingut ha estat una proposta que pot servir de base per a una posterior reforma formal per part de l'Ajuntament de La Bisbal d'Empordà.

Ramon Argilés Bifet (1898-1943), l'arquitecte de la restauració del Palau de la Paeria / Iolanda Enjuanes
Enjuanes Alzuria, Yolanda


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 16-23 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Ramon Argilés Bifet fou un arquitecte lleidatà amb un estil marcadament noucentista que despuntà ja des dels seus inicis i la prematura mort del qual truncà una vida prometedora plena de projectes d'èxit. Serà recordat per ser l'arquitecte que guanyà el concurs per a la restauració del Palau de la Paeria de Lleida l'any 1929. Autor desconegut d'alguns projectes que realitzà durant els seus dinou anys de professió, ara que es compleixen vuitanta anys de la seva mort era el moment de retre-li homenatge amb aquest petit article de la seva vida i obra.

El Record d'una fàbrica noucentista / Carles Gascón Chopo, text
Gascón Chopo, Carles


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 35 (tardor-hivern 2023), p. 70-71 : il. (Patrimoni. Arquitectura) 

El Maset de Puig i Cadafalch / Judith Urbano
Urbano Lorente, Judith


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 68 (1r. semestre 2023), p. 23-32 : il.

El Maset, a Sant Quirze Safaja, obra de Josep Puig i Cadafalch, fet construir l'any 1919 per la família Fargas, és un bon exemple de l'etapa noucentista de l'arquitecte. L'article analitza l'edifici i aporta dades un dels elements decoratius, erròniament identificat com a Sant Jordi per la historiografia anterior.

L'Arquitectura del poder sota la Barcelona postal / text i fotografia: Ana Sánchez
Sánchez, Ana


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 503 (desembre 2023), p. 26-31 : il. (Focus) 

Les Cases Patxot / M. A. Suquet Fontana
Suquet i Fontana, M. Àngels


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 72 (desembre 2014), p. 30-42 : il. (Calidoscopi. Vist per la història) 
Notes.

La Casa Patxot / M. A. Suquet Fontana
Suquet i Fontana, M. Àngels


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 72 (desembre 2014), p. 43-53 : il. (Calidoscopi. Vist per l'art) 

Una Mirada enrere : la institucionalització de la música a Sant Feliu de Guíxols durant els anys del noucentisme / Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas
Gay i Puigbert, Joan


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 66 (novembre 2012), p. 12-16 : il. (El punt de vista. Vist pel noucentisme) 

El Mon Repòs de Joaquim Torres García, una llar noucentista per a Manolita Piña / Mireia Freixa
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 238-255 : il. (Miscel·lània) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes. Resums en català i anglès.

Mon Repòs, la casa que es va construir Torres García a Terrassa per viure amb la seva família, l'any 1914, i on va residir fins a la tardor de 1917, representa un moment clau per entendre la seva etapa catalana, quan l'artista estava immers en la cultura clàssica. En aquest escrit ens proposem descriure i interpretar les pintures murals que decoraven la lluerna central, i destacar la influència que va tenir el seu cunyat i pedagog Pere Moles en el programa iconogràfic i en la selecció dels aforismes que les acompanyen. La construcció de la casa i el seu parament el volem presentar com un homenatge a la seva esposa, la gravadora Manolita Peña Rubíes.