El (Ter)annà d'un riu industrial : dels molins a les grans colònies industrials [Fitxer informàtic]
/ Marta Castañé Sanmartín ; [dirigida per:] Joaquim Sabaté Bel
Castañé Sanmartin, Marta2017
Dirigida per: Sabaté Bel, Joaquim. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, 2017
1 recurs en línia
Projecte final Màster universitari (Màster universitari en Urbanisme).
La tesina se centra en la colonització industrial del territori comprés entre la població de Roda de Ter i les Llosses durant el període comprés entre el 1824 i el 1964. El recorregut del riu Ter per aquestes poblacions és també un recorregut històric sobre l'ús que se'n fa de la seva aigua. Aquests 140 anys, un període relativament curt, va suposar un gran canvi per a les poblacions i el seu entorn; l'aigua del Ter va passar de tenir un ús més rural a un ús industrial. La intenció d'explicar aquesta industrialització basada en l'ús de l'energia que proporcionava l'aigua del riu Ter, ens acota un territori que es transforma i evoluciona construint un nou paisatge. El 1824 és l'any que és té constància del primer aprofitament hidràulic que canvia la seva concessió d'aigua per transformar-se en una petita fàbrica de teixits a la població de Torelló. A partir d'aquest canvi, una sèrie de molins a Manlleu i Roda també modificaran la seva concessió per instal·lar petites fàbriques. Aquest procés anirà creixent i evolucionant fins a construir les grans colònies industrials al llarg del riu i constituir el gran districte industrial del Ter. Tot aquest procés industrial finalitzarà l'any 1964 amb la inauguració del Pantà de Sau, quan l'ús de l'aigua passar a ser principalment per a la obtenció d'energia elèctrica. D'altra banda, la construcció d'aquesta infraestructura acabarà inundant dues de les colònies industrials més importants del Ter, simbolitzant la mort d'aquest capítol industrial. Es pretén estudiar el cas específic de la industrialització en el riu Ter entre aquests municipis, ja que abracen la concentració de salts d'aigua destinats a ús industrial més elevada del riu Ter. Aquest tram, degut a la seva morfologia on el riu dibuixa un seguit de meandres que serpentegen la part alta de la plana de Vic, permet una densitat de fàbriques única en tot el riu. Aquesta densitat de fàbriques suposa que per 44,62km de recorregut fluvial hi trobem 35 salts d'aigua, i per tant, un nucli fabril cada 1,2km. Un tram on la transformació del territori té un especial interès.
