Las Joyas emblemáticas de Alfonso el Magnánimo / Joan Domenge i Mesquida
Domenge i Mesquida, Joan


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 24, núm. Esp. I (2014) , p. 99-117
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La Memoria visual de una dinastía. Pedro IV el Ceremonioso y la retórica de las imágenes en la Corona de Aragón (1336-1387) / Joan Molina i Figueras
Molina i Figueras, Joan


En: Anales de Historia del Arte. Vol. 23, núm. Esp. II (2013) , p. 219-241 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Segun lo que a nuestra celsitud pertenece : la presencia de Pedro el Ceremonioso (1336-1387) a través de los textos e imágenes de la Edad Media / Marta Serrano Coll
Serrano Coll, Marta


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 102 (2023) , p. 67-98 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "Narrativas del poder real en la Baja Edad Media hispánica: crónicas, discursos y representaciones". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Los Reyes de Aragón y sus abades cistercienses : capellanes regios y aposentadores palatinos en los monasterios de Santes Creus, Poblet y Veruela / Eduardo Carrero Santamaría
Carrero Santamaría, Eduardo


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 101 (2023) , p. 75-108 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: "En torno al Monasterio Cisterciense de Veruela. Historia, arquitectura, epigrafía y música". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Complot de Garraf (1925) / [ressenya de] Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2025), núm. 16 (Ressenya) 
Ressenya de:
. El Complot del Garraf (1925) / Joan Crexell i Playà. Terrassa : Rafael Dalmau, Editor, 2025

Les Còpies gironines del segon testament de Ramon Berenguer III (1130) / Jaume De Puig Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 221-240 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

Del darrer testament del comte de Barcelona Ramon Berenguer III se'n coneixien fins ara una còpia del 1204 conservada a l'ACA, i l'adveració sagramental conservada en còpia al Liber Feudorum Maior, del mateix ACA. L'aparició a l'ACG d'una altra còpia antiga, datada el 1209, i de dues còpies modernes, una del 6 de novembre del 1687 i una altra del segle XVIIIè convidaven a estudiar-ne les relacions i el possible iter arxivístic del testament del comte susdit. Les conclusions de l'anàlisi del cinc documents assenyalen 1) que hi va haver un original del testament de Ramon Berenguer III redactat pel monjo de Ripoll, Udalguer, el mateix redactor de l'adveració sagramental; 2) que aquest original del testament no era o no es va trobar a l'ACA durant la compilació del LFM (?-1196); 3) que al segle XVII Pierre de Marca va copiar a l'ACA l'original o una còpia antiga del testament redactat pel monjo Udalguer; 4) cal esperar que aquest document un dia aparegui.

Análisis de la supuesta donación de Tortosa y Lérida al reino de Aragón por parte de la reina Germana de Foix en 1506 / Cristian Palomo Reina
Palomo Reina, Cristian


En: Hispania. Madrid. Vol. 85, núm. 279 (2024) , p. 11-20

Des de finals del segle XIX la historiografia ha considerat que l'any 1506 la reina Germana de Foix -o el seu espòs el rei Ferran II d'Aragó, perquè hi ha qui ha ignorat a dretcient el paper de la reina- va decretar, en un acte de sobirania sense parangó entre les consorts que la van precedir, la concessió d'una part substancial del territori occidental i austral del principat de Catalunya al regne d'Aragó, encara que aquesta va quedar sense efectes. En aquest article s'analitza el contingut del decret en qüestió, evidenciant una sèrie d'incongruències i anacronismes que demostren que ni el Rei Catòlic ni la seva segona esposa van tenir res a veure amb aquest, perquè no és un document autèntic del segle XVI, sent confeccionat en 1706 o en una data posterior.

En el VII centenari de la mort de Jaume I / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 63 (juliol 1976) (Estampes cambrilenques) 

Conejo, Antoni (ed.), 2015. L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, "molt graciós e savi senyor", Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant: Ajuntament, Cossetània Edicions / Daniel Piñol Alabart
Piñol i Alabart, Daniel


En: Svmma. Revista de Cultures Medievals, núm. 7 (2016) , p. 295-297
Ressenya de:
- Conejo, Antoni (Ed.). L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, "molt graciós e savi senyor". Vandellòs-L'Hospitalet de l'Infant : Ajuntament : Cossetània Edicions, 2015

Aquest llibre estudia un personatge, l'infant Pere d'Aragó, des de diversos punts de vista. Per això es fa necessari relacionar-lo amb diversos corrents historiogràfics. Així el podem situar perfectament dins de la Història total, en la microhistòria i en el gènere biogràfic. Amb aquests paràmetres i ubicant al centre la figura de l'infant Pere d'Aragó es va construint un relat format per onze capítols que el coordinador de l'obra, el Dr. Antoni Conejo, ha encarregat a persones expertes en la figura de l'Infant o en alguns dels aspectes que es relacionen amb aquest Infant, fill del rei Jaume II.

Elionor de Prades, reina de Xipre i Jerusalem / Francesc Xavier Montesa i Manzano
Montesa i Manzano, Francesc Xavier


En: Regalia Catalana. Barcelona, Núm. IV (2001) , p. 25-36

Aportación económica del Reino de Valencia al matrimonio de Martín el Humano con Margarita de Prades / Amparo Cueves Granero
Cueves Granero, Amparo


Valencia : Instituto Valenciano de Estudios Históricos : Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, 1952
[33] p. ; 25 cm
A la portada consta: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escuela de Estudios Medievales. Sección de Valencia. I Fasc. 4, p. 133-166.

Poblet i la Reina Margarida / per Ricard Carreres Valls
Carreras i Valls, Ricard


En: 011052 Per la Restauració del Monestir de Poblet. Barcelona : Ràdio Associació de Catalunya, 1935. p. 62-67

Joan-Jeroni de Vilaragut : (1421-1463) : el fill secret de la reina Margarida de Prades / Abel Soler
Soler, Abel


València : Llibres de la Drassana, 2021
451 p. : il. ; 24 cm (Col·lecció Odissea, 12 ) 
Bibliografia. A la part inferior de la coberta: Institució Alfons el Magnànim, Centre Valencià d'Estudis i Investigació.

Què faríeu si visquéreu reclosos des de la infància en un monestir del segle XV i vos descobriren de colp i volta que sou el fill d'una reina i un insigne cavaller? Eixa és la situació en què es trobà en plena adolescència Joan Jeroni de Vilaragut i de Prades, el fill secret de Margarida de Prades, la darrera reina autòctona de la Corona d'Aragó. El llibre que teniu en les mans té un argument veritablement novel·lesc, però forma part de la nostra història. El jove Vilaragut es desfeu de l'hàbit de monjo de Poblet i proclamà: "No m'és possible fallir o desistir!", enmig de la busca d'una identitat cavalleresca que li havien arrabassat els seus propis pares. En les seues aventures per Itàlia i València, l'acompanyaran parents, amics fidels i dones sàvies i rebels, habituades a moderar l'univers violent i patriarcal, però poètic a pesar de tot, que presidí el Segle d'Or de les nostres lletres: un viatge per la història que no oblidareu mai. (Editorial).

Margarida de Prades : regnat breu, vida intensa / Eduard Juncosa, Antoni Jordà Fernández (eds.)



Tarragona ; Barcelona : Publicacions URV : Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022
443 p. : il. ; 24 cm (Recerca, 52) 
Bibliografia.

Margarida de Prades no va ser una reina qualsevol. Tot i que el seu regnat fou realment molt fugaç, sobre ella va recaure tota la pressió per tal d'intentar aconseguir in extremis un hereu que garantís la continuïtat de la dinastia del Casal de Barcelona en el tron de la Corona d'Aragó. Però, a pesar de tots els esforços i les diverses estratègies que s'hi esmerçaren, no s'acomplí la principal finalitat per la qual havia estat escollida pel rei Martí l'Humà com a nova esposa a l'ocàs de la seva vida, donat que el matrimoni va resultar infructuós. D'aquesta manera, s'extingí un Casal que partia de Guifré el Pilós "e havia durat cinch-cents huytanta-set anys". Arran d'això, en general, Margarida no ha estat especialment ben tractada per part dels cronistes i la historiografia posterior, ja sigui a través de comentaris acusatoris, ja sigui ignorant-la gairebé per complet. Una imatge que contrasta intensament amb la idealització literària que ens han llegat tot un seguit de poetes de primer ordre. A partir d'un procés de recerca coral i intensiu, amb el present volum es pretén posar fi a tot un seguit de tòpics i errors que s'han anat perpetuant al llarg del temps i oferir un perfil completament renovat d'una de les figures més interessants de la nostra història, protagonista d'un regnat breu i d'una vida intensa, carregada d'episodis i circumstàncies de tints novel·lescos. (Editorial).

La Llegenda sobre Margarida de Prades / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


Barcelona : Fundació Salvador Vives Casajuana, 1970
273 p. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques.

Margarida de Prades / Félix Durán Cañameras
Durán i Cañameras, Fèlix


Barcelona : Impr. Porcar, 1956
45 p. ; 25 cm
Referències bibliogràfiques.

Margarida de Prades : drama històrich en quatre actes y en vers / original de Francesch Ubach y Vinyeta
Ubach i Vinyeta, Francesc


Gracia : Impr. de Gayetà Campins, 1870
93 p. ; 21 cm
A la portada: Estrenat ab brillant éxit en lo gran Teatre del Liceo la nit del 6 de maig de 1870.

Margarita de Prades y la disputa sobre la propiedad de las reliquias reales / Catalina Martin Lloris, Guillermo Gómez-Ferrer Lozano
Martin Lloris, Catalina


En: Locus amoenus. Vol. 21 (2023) , p. 23-36

Entre els esdeveniments més significatius de la vida de la reina Margarida de Prades es troba la seva aferrissada defensa com a legítima propietària de la col·lecció de relíquies que va heretar de Martí l'Humà. Va haver de fer front a un litigi interposat per la comunitat de celestins que les custodiava, va negociar amb Ferran d'Antequera i va exigir una compensació econòmica a canvi que Alfons el Magnànim les aconseguís. Entre aquestes relíquies es trobava el Sant Calze de l'Últim Sopar, conservat actualment a la catedral de València. Amb aquesta recerca, a partir de documents d'arxiu i publicacions recents, es reconstrueixen aquests fets, que ens permeten conèixer millor el valor de les relíquies per a les monarquies de la Corona d'Aragó al segle XV, les tensions internes i el paper de l'Església, així com la personalitat de la reina i les seves funcions a la cort.

Margarida de Prades i Celília d'Urgell / J.B. Xuriguera
Xuriguera i Parramona, Joan Baptista


En: Xaloc, Núm. 84 (jul.-ag. 1976), p. 58-61, 68

La Lluita sostinguda de la darrera comtessa d'Urgell : la infanta Isabel d'Aragó (1377-1423), una dona que no es va rendir / Virgínia Costafreda Puigpinós
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 4 (2025) , p. 57-73 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Sobre la infanta Isabel d'Aragó, tot i que la historiografia ens l'ha volgut presentar com una dona resignada, l'ampliació de la recerca documental, en canvi, ens mostra la seva personalitat lluitadora. Quan el seu marit, el comte Jaume II d'Urgell, és empresonat de per vida i confiscats tots els béns pel seu rival a la Corona, defensa de forma incansable els seus drets i els de la seva família. No hi renuncia fàcilment, tot i les pressions a què és sotmesa per part del nou rei Ferran i els enganys per part del seu successor, Alfons el Magnànim. Tampoc està en contra de la seva sogra, Margarida de Montferrat, com sovint s'ha afirmat, sinó que hi col·labora en les ambaixades i els intents d'alliberar Jaume d'Urgell. Tot i els seus esforços, no aconsegueix alleugerir la presó del seu espòs ni tampoc poder dedicar-se a la cura de les seves filles, que li són arrabassades. En els afers polítics, mostra una actitud conciliadora i intenta mantenir relacions cordials amb el nou rei. La seva figura és especialment recordada perquè va negociar els tractes de la rendició de Balaguer, va aconseguir una sortida al setge i, per tant, va evitar mals majors.