Anarquistes i separatistes en el punt de mira : 1923-1930 / text de Genís Frontera; amb l'assessorament de Giovanni C. Cattini
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 68-71 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

La dictadura de Miguel Primo de Rivera va portar a l'exili un grup de refugiats d'allò més divers, que va aplegar, als cafès de París, polítics, escriptors, artistes i, fins i tot, persones del món de la ciència.

El Darrer episodi fins ara... : 2017-2023 / text Bernat Surroca
Surroca, Bernat


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 96-99 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

Fa sis anys, Carles Puigdemont i set consellers del Govern que presidia van fer una compareixença pública a Brussel·les. Tots havien decidit abandonar Catalunya i iniciar una batalla contra la justícia espanyola a les institucions europees que, actualment, encara dura.

Entre el marxismo y el patriotismo : el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del "largo 68" / Pau Casañellas Peñalver
Casanellas Peñalver, Pau


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 65-85 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Una dels vessants d'aquest llarg 68 va ser la violència política, que, a Espanya, va estar fortament condicionada pel franquisme. A vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l'emergència de nacionalismes subestatals, freqüents en diversos països de l'Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s'analitzen, partint de la seva pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l'independentisme català en aquest context, situades entre l'empremta marxista i el simple patriotisme.

La Ruptura / Xavier Díez
Díez Rodríguez, Xavier


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 64-83 (Part II: La República catalana) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

Catalunyes, del nord i del sud, França i Espanya . Reflexions sobre el procés de la república catalana vist des de l'altra Catalunya històrica / Joan Peytaví Deixona
Peytaví i Deixona, Joan


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 84-97 (Part II: La República catalana) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Notes. Resums en català, francès i anglès.

"El procés": quina solidaritat nord-catalana? / Joan-Francesc Castex-Ey
Castex-Ey, Joan-Francesc


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 98-103 (Part II: La República catalana) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Notes. Resums en català, francès i anglès.

Referèndum és democràcia / Joan-Lluís Prat
Prat, Joan-Lluís


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 104-107 (Part II: La República catalana) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Notes. Resums en català, francès i anglès.

La Lluita per la independència de Catalunya amb perspectiva transnacional i les ANC exterirors : el cas de Mèxic / Anna Pi i Murugó
Pi i Murugó, Anna


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 108-121 (Part II: La República catalana) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Notes. Resums en català, francès i anglès.

Manuel Costa Pau, imprescindible / Enric Pujol
Pujol i Casademont, Enric


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 12-13 (2018) , p. 124-129 (Part III: Les terceres vies d'Europa) 
Número mongràfic: D'Argelers a Calais [i Brussel·les]. Els no llocs de l'exili. La república catalana. Resums en català, francès i anglès.

República vs. Nación : dialéctica reivindicativa del independentismo catalán post 1-O / Jaume López Hernández



En: Clivatge : estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials. Barcelona, núm. 10 (2022) , 27 p. (Monográfico. Movimientos y conflictividades (post)nacionales en el s. XXI) 
Bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

Després dels fets del 2017, a l'independentisme català coexisteixen dues interpretacions que comporten així mateix dos tipus de discursos legitimadors i d'estratègies polítiques. La perspectiva nacionalista reclama el dret a l'autodeterminació, subratllant els elements identitaris, mentre que el marc republicà destaca la voluntat democràtica per promoure una identitat-projecte emancipatòria. Curiosament, la percepció internacional i de la resta de l'Estat contribueixen a enfortir el discurs nacionalista, afeblint l'aproximació republicana tan determinant per al creixement de l'independentisme abans de l'1-O. La dialèctica entre les dues visions marcarà l'esdevenir de l'independentisme, ja sigui reforçant les tensions internes, o articulant un marc reivindicatiu que combini elements de tots dos.

October 2017 in Catalonia : the anarchists and the procés / José A. Gutiérrez, Jordi Martí Font
Gutiérrez, José A.


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 29, núm. 1 (Jan 2022), p. 209-228 (Themed section on Anarchism and the national question) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Lliure i proletària! Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939) / Ferran Dalmau Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2023
234 p. ; 24 cm (Guimet, 248) 
ISBN 9788413034539

S'acaba de complir un segle de la fundació d'Estat Català (1922- 2022) per part de l'icònic Francesc Macià i, tot i això, el partit precursor del separatisme insurreccional segueix sent un autèntic desconegut per al públic en general. Poc i mal estudiada, la històrica sigla independentista i la petja de la seva militància, on les terres de Ponent i del Pirineu occidental hi juguen un paper cabdal, han estat constantment bandejades per una historiografia oficial sempre centrada en el desenvolupament dels corrents ideològics hegemònics. Trencant amb la inèrcia, aquest treball pretén apropar-nos a la segona etapa de vida d'Estat Català (1936-1939) que transcorre en paral·lel al curs de la Guerra Civil i a la jove militància que aplegà el separatisme obrerista a les nostres contrades, moguda pels anhels d'emancipació social i nacional. Una generació, avui encara invisible, que s'enquadrà en un modest però actiu partit tant en la rereguarda revolucionària com en el front de guerra contra colpisme per acabar patint, amb l'adveniment de la derrota republicana, les consequùències més funestes de la repressió franquista en forma d'assassinats, diàspora, exili, presó o batallons disciplinaris de treballadors esclaus. (Editorial).

Josep Termes i el catalanisme popular [Fitxer informàtic] / Josep-Lluís Carod Rovira, Jordi Cassassas Ymbert
Carod-Rovira, Josep Lluís


Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers : Universitat de Barcelona. Càtedra Josep Termes, 2022
1 recurs electrònic (Pdf) (La Rosa de Foc, 1) 
ISBN 9788418618192

El professor Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. El 2021 se'n va complir el desè aniversari i per això la Càtedra de la Universitat de Barcelona que porta el seu nom va organitzar, conjuntament amb l'Ajuntament de la Fatarella, una jornada commemorativa. L'acte continuava la tradició, iniciada el 2012, de celebrar les Jornades Josep Termes al poble d'on era originària la seva família materna i on ell hi tenia casa i hi passava els estius. El present llibret, que és el primer de la nova col·lecció "La rosa de foc", coeditada per la Càtedra i l'Editorial Afers, aplega els textos de les conferències pronunciades per Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Casassas Ymbert. L'antic dirigent d'ERC i assagista se centra a explicar l'impacte del catalanisme popular en la teoria política de l'independentisme, mentre que el catedràtic emèrit i president de la Universitat Catalana d'Estiu aporta la visió historiogràfica sobre el significat de la formulació que Termes va fer dels orígens populars del catalanisme, a partir de l'anàlisi històrica, per replicar a qui, des de la politicologia, reproduïen els vells esquemes interpretatius de l'estalinisme sobre els orígens burgesos de tots els nacionalismes. (Editorial).

El Contragolpe : las mentiras y corruptelas que España, Cataluña y Andorra esconden bajo la alfombra del procés / Carles Quílez
Quílez, Carles


Barcelona : Ediciones Península, 2021
313 p. ; 23 cm (Realidad) 

El contragolpe descorcha los detalles subyacentes en los casos judiciales vinculados con el procés catalán. Escarbando en los sumarios, Quílez teje un thriller policíaco; destapa casos de narcotráfico; el caso Volhov, una macrooperación contra los ideólogos, financiadores y ejecutores del procés; la campaña del Estado junto a los estadounidenses para desmontar el banco andorrano BPA; grabaciones, empresarios entre rejas y fortunas al descubierto. Quílez, con mucha experiencia a sus espaldas, va un paso más allá de la causa soberanista, de combates y diálogos, para reconfigurar la trama político-judicial orquestada para acabar con el soberanismo. (Editorial).

Fins que ho aconseguim / [redacció: Jordi de Bofarull ; documentació: Josep M. Domènech, [et al.]]
Bofarull Bertran, Jordi de


Valls : La Torratxa, [2012]
127 p. : il. ; 24 cm
A la portada: Valls Alt Camp per la Independència.
ISBN 9788495757869

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

El Desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 / [resseya de] Juan Sisinio Pérez Garzón
Pérez Garzón, Juan Sisinio


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 993-997 (Recensiones) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.
Ressenya de:
. El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 / Alberto Reig Tapia. Madrid : Tecnos, 2021

Les "Rutes de la Llibertat" / per Fermí Rubiralta i Casas
Rubiralta i Casas, Fermí


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 753 (setembre 2022), p. 20-23 : il.

La Articulación de la indignación del pueblo catalán : rasgos populistas en la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) / Tobias Thybo
Thybo, Tobias


En: Revista Historia Autónoma. Madrid, núm. 15 (2019) , p. 189-205
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Televisión e independentismo en Cataluña : exposición selectiva de los televidentes catalanes durante el proceso independentista (2015-2020) = Television and pro-Independence Sentiment in Catalonia. Selective Exposureof Catalan Television Viewers during the Independence-Seeking Processin Catalonia (2015-2020) / Marçal Sintes Olivella, Joan Francesc Fondevila i Gascón, Gaspar Berbel Giménez
Sines-Olivella, Marçal


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 181 (2023) , p. 101-116
Bibliografia. El PDF inclou la versió en anglès de l'article. Títol, resum i text en castellà i anglès.

La teoria de l'exposició selectiva sosté que els individus tendeixen a informar-se a través d'aquells mitjans que coincideixen amb les seves conviccions. La present recerca examina l'exposició selectiva quan el debat públic se situa en el camp de la tensió entre identitats nacionals i, en aquest cas concret, en el debat entre els partidaris de la independència de Catalunya i els contraris a ella. Els resultats mostren que a Catalunya existeix una forta correlació entre la postura sobre la independència i l'elecció de canal televisiu. Un altre factor determinant és la llengua. Així mateix, s'apunta que el grau d'exposició selectiva es va intensificar lleument en aquells moments de major polarització social al llarg del període estudiat (2015-2020).