La Llegenda de Galceran de Pinós / [ressenya de] Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. IV, núm. 35 (1972) , p. 302-303 (Bibliografía sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
. La Llegenda de Galceran de Pinós / Francesc A. Miquel. Barcelona : Rafael Dalmau, 1972 (Episodis de la Història, 165)

Les Argenteres de Falset (1342-1358) : gestió, control i registre de l'explotació minera i metal·lúrgica de la plata a la Catalunya medieval / Albert Martínez i Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
435 p. : il. ; 25 cm (Estudis, 81) 
Aquesta monografia ha estat publicada gràcies a l'adjudicació de la XXVI Beca Notari Raimon Noguera (2016), en la modalitat d'Història Medieval. Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413031347

El llibre recull bona part del contingut i les conclusions de la recerca que va donar lloc a la tesi doctoral titulada "Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset, la qual va ser defensada a la Universitat de Lleida el 18 de setembre del 2014 i guardonada amb el premi extraordinari de doctorat del curs 2015/2016 en l'àmbit d'Història, Història de l'Art i Història Social a la mateixa universitat. En ell s'estudia l'activitat d'una manera global, des de l'extracció del mineral fins a l'obtenció del metall noble, durant el període en què l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou va ser comte de les Muntanyes de Prades: des del 1342 fins al 1358. Una època en què l'explotació de l'argent va adquirir especial rellevància. (FN).

Els Barons de Catalunya / per S. Sobrequés i Vidal
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Teide, [1957]
301 p : il. ; 22 cm (Biografies catalanes. Sèrie històrica, 3) 
Referències bibliogràfiques. Índex.

El Títol nobiliari de la baronia de Purroi / Francisco Cabrera
Cabrera Castillo, Francisco


En: La Serena. Gandesa, Núm. 6 (juliol 1998), p. [14-15]

El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà [Fitxer informàtic] / Coral Cuadrada Majó i Montserrat Garriga Pujals (coordinadores); [Alejandro Martínez Giralt, Marta Alari Hidalgo, Alberto Velasco González, Ramon Setó Vallverdú, [et al.]]



Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018
1 recurs en línia (513 p.) (Monografies de Vila-seca, 23) 
El text de l'obra inclosa "Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós" és parcialment en català i parcialment en llatí.
ISBN 9788484246961 (Paper)
ISBN 9788484246978 (PDF)

Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l'estudi de temes relacionats amb el document, com l'arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la col·laboració d'estudiosos de renom, de la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca i de l'Associació Medieval de Bagà, vila agermanada amb Vila-seca des del 1993. (Editorial).


Conté:
- 193962  Cuadrada i Majó. Coral. L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193963  Martínez Giralt. Alejandro. La transcripció del manuscrit.
- 193964   Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit.
- 193965  Velasco Gonzàlez. Alberto. Dos dibuixos de la Veracreu de Bagà al manuscrit de la Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós.
- 193966  Estradé Pujals. Maria. La Síntesi del manuscrit.
- 193967  Setó i Vallverdú. Ramon. La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve.
- 193968  Ureña i Llitjós. Josep. Els Goigs de Sant Esteve.

La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve / Ramon Setó Vallverdú, Maria Estradé Pujals
Setó i Vallverdú, Ramon


En: 193961 El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018

El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà / Coral Cuadrada Majó i Montserrat Garriga Pujals (coordinadores); [Alejandro Martínez Giralt, Marta Alari Hidalgo, Alberto Velasco González, Ramon Setó Vallverdú, [et al.]]



Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018
513 p. : il. ; 24 cm (Monografies de Vila-seca, 23) 
El text de l'obra inclosa "Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós" és parcialment en català i parcialment en llatí.
ISBN 9788484246961 (Paper)
ISBN 9788484246978 (PDF)

Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l'estudi de temes relacionats amb el document, com l'arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la col·laboració d'estudiosos de renom, de la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca i de l'Associació Medieval de Bagà, vila agermanada amb Vila-seca des del 1993. (Editorial).


Conté:
- 193962  Cuadrada i Majó. Coral. L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193963  Martínez Giralt. Alejandro. La transcripció del manuscrit.
- 193964   Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit.
- 193965  Velasco Gonzàlez. Alberto. Dos dibuixos de la Veracreu de Bagà al manuscrit de la Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós.
- 193966  Estradé Pujals. Maria. La Síntesi del manuscrit.
- 193967  Setó i Vallverdú. Ramon. La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve.
- 193968  Ureña i Llitjós. Josep. Els Goigs de Sant Esteve.

Secunda allegatio pro nobili Michaelle de Rocaberti adversus universitatem et homines castri & termini de Tagamanent
Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard, Miquel de (Montbui, baró de)


[Barcelona] : [s.n.], [1612 o post.]
[8] p. ; 2§ (28 cm)
Frís i caplletra ornada. El 15 de juny de 1612 és la data més moderna que es cita al text. Text signat per: Iosephus Queralt U.I.D. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per: Iesus, Maria, Ioseph.

Els Còdol, barons de Canalda / Manuel Riu Riu
Riu i Riu, Manuel


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 3 (2004) , p. 35-42 : il.
Notes a peu de pàgina.

"Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358) : regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset [Fitxer informàtic] / Albert Martínez i Elcacho ; [dirigida per: Jordi Bolòs i Masclans]
Martínez i Elcacho, Albert


Lleida : Universitat de Lleida, 2014
Dirigida per: Bolòs i Masclans, Jordi. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2014
1 recurs electrònic

A mitjan segle XIV, es va potenciar l'explotació minera de l'argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença. Aquest domini comtal, creat l'any 1324, conformava un conjunt territorial i senyorial indivisible sota la regència d'un únic senyor. En aquest marc ampli, l'explotació del metall noble es va desenvolupar especialment al voltant de la ciutat que exercia la capitalitat administrativa del domini: Falset (el Priorat, Catalunya). De fet, hi va haver un boom de l'explotació d'argent en una zona de llarga tradició minera en la producció, sobretot, de plom. Precisament, l'explotació de la galena i el plom s'estenia i havia estat important des d'antic al territori que abraça l'àrea del Molar-Bellmunt-Falset. El responsable que es focalitzessin els esforços en l'explotació de l'argent en aquesta zona a mitjan segle XIV va ser, sens dubte, el segon comte de Prades: l'infant Pere d'Aragó, fill del monarca Jaume II d'Aragó i Blanca d'Anjou. El qual, de fet, va ser comte de les Muntanyes de Prades des del 1342 fins al 1358. Així doncs, en la present tesi doctoral, es treballen diversos aspectes relacionats amb l'activitat minera i metal·lúrgica de l'argent que es va desenvolupar a Falset mentre va ser comte de Prades l'infant Pere. De fet, el tema s'aborda de forma exhaustiva i des d'una perspectiva àmplia. Ara bé, per centrar el treball, s'analitzen tres àmbits temàtics bàsics: la regulació normativa de l'explotació de l'argent, la gestió i organització estructural de l'activitat i, finalment, la producció de les mines. Així, essencialment a partir de la transcripció i l'anàlisi acurat de documentació conservada a l'Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, s'articulen els diferents apartats. Els quals van desgranant cadascun dels temes tractats.

Els Barons de Catalunya i el Compromís de Casp / S. Sobrequés i Vidal
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Rafael Dalmau, cop. 1966
66 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 86) 

El problema de la successió de la Corona catalano-aragonesa a la mort de Martí l'Humà i la cèlebre Sentència de Casp és un tema que ha apassionat els historiadors. Encara ben recentment el pròleg del venerable degà de la historiografia castellana, Ramon Menéndez Pidal, en el volum IV de la Historia de España per ell dirigida, ha estat objecte d'una brillant impugnació per part d'un dels més prestigiosos historiadors catalans.

Gavà i Eramprunyà al segle XVII : de la guerra dels Segadors a l'Onze de Setembre de 1714 / Josep Campmany Guillot
Campmany i Guillot, Josep


Gavà : Associació d'Amics del Museu de Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2012
229 p. : il. ; 23 cm (La Nostra Gent, 9) 
Apèndixs. Índex toponomàstic.
ISBN 9788461619139

La primera part d'aquest estudi clàssic d'història local se centra en la situació socioeconòmica del Gavà del segle XVII i també de la seva àrea d'influència, la baronia d'Eramprunyà. Ofereix una descripció de l'espai d'aquesta població del Baix Llobregat, repartit entre masies i nucli urbà; de les seves dinàmiques socials, marcades pel poder baronial i eclesiàstic, i de la pagesia com a motor econòmic de l'època. La segona part, en canvi, analitza els tres conflictes que marcaren la història del Gavà del segle XVII: la Guerra dels Segadors, la Revolta dels Barretines i la Guerra de Successió.

Els Barons de Catalunya / Santiago Sobrequés i Vidal ; edició i pròleg a cura de Jaume Sobrequés i Callicó ; revisió a cura d'Armand de Fluvià i Escorsa
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Base, 2011
356 p. ; 24 cm (Base històrica, 79) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788415267348

Els barons de Catalunya és una obra pionera. S'hi presenta el paper polític de la noblesa catalana des dels orígens nacionals de Catalunya fins al pas a l'edat moderna. El llibre conté informació d'un gran valor per a aquells que vulguin conèixer la història social i la mentalitat d'un sector bàsic del nostre passat, el dels barons catalans. En aquest aspecte és la més solvent història social que s'hagi fet mai sobre el paper d'aquells que varen exercir, gairebé en exclusiva i fins molt avançada l'edat mitjana, la gestió dels afers públics de Catalunya. Els barons parlen de tu a tu amb la monarquia i impulsen o frenen els projectes polítics de tota mena promoguts per la casa reial. No tenen només un poder polític, el tenen també social i econòmic. Fan de jutges i de policies en els extensos territoris que posseeixen, en els quals viuen milers i milers de camperols sotmesos al règim senyorial.

Els Morenés vuitcentistes / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 22 (2009) , p. 29-40 (Estudis) 
Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

Estudi del llinatge dels Morenés en l'etapa corresponent al segle XIX, és a dir, de Carles de Morenés i de Caçador, I baró de les Quatre Torres, a Carles de Morenés i de Tord, IV baró de les Quatre Torres, i els seus fills. En total cinc generacions.

Verges y su antigua baronía. Notas históricas / Per Rafael Torrent Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 1 (1959) , p. 47-76 : il. (Història) 
Bibliografia i documents.

La Creació de la batllia reial de Verges. Dos privilegis de Felip I d'Aragó, dit el prudent (1587) / Salvador Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 107-160 : il.
Notes. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Dos privilegis atorgats al 1587 donen carta de naturalesa a la batllia reial de Verges, que neixia en substitució d'aquella antiga baronia que durant segles havien ostentats diversos senyors del casal d'Empúries, de la casa vescomtal de Rocabertí i de la casa ducal de Cardona.

La Baronia i el comtat de Guimerà / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 19 (2006) , p. 83-104 : il.
Resum en castellà i anglès.

La història de Guimerà està composada per escuts heràldics, senyals i grafits. Cada senyor deixava ben marcades les seves credencials en les obres realitzades, alhora dibuixava el seu territori polític i espai jurisdiccional. En aquest article podem seguir el desenvolupament de la baronia de Guimerà, des dels primers barons (segle XII) fins la vigència i continuació (1559) del títol de comte de Guimerà.

Els Plets de les baronies de Bellpuig i Linyola (1731-1840) / per Esteve Mestre i Roigé
Mestre i Roigé, Esteve


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 3 (1991) , p. 129-139
Notes.

La Baronessa de Santa Coloma de Farners i el municipi, en pugna per la llibertat d'elecció del batlle (s. XVII-XVIII) / Manel Güell Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 6 (1993) , p. 107-120 : il.
Notes.

A mitjan segle XVIII els veïns de Santa Coloma de Farners veuen qüestionat llur dret a intervenir en el nomenament del batlle mitjançant la presentació prèvia d'una terma al baró. Era un dret que havien adquirit els seus avantpassats uns 150 anys abans, juntament amb molts altres drets que dinamitzaren la seva participació en el govern local. Des de l'establiment del règim borbònic, els regidors del comú no van fer ús del dret en qüestió i aquest va prescriure. Això provocà la interposició d'un plet, el desenvolupament del qual resulta d'un gran interés per a la història institucional del municipi.

Els Constantí i els Barons de Purroi a Ulldecona / Joan Roig i Vidal
Roig i Vidal, Joan


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 13-30 : il., gràf. (Estudis) 
Fonts documentals. Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

Estudi genealògic dels Constantí de Ulldecona des de la figura de Pere Constantí i Verge, notari i tauler de la Diputació del General al segle XVII, i de la seva condició com a barons de Purroi a partir del seu net, Pere Màrtir Constantí de Riba i de França (1674-1737), fins a Maria Lluïsa Dara i de Zamora.