português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
BARONS []
References found:
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 3
go to page          


1 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà [Fitxer informàtic] / Coral Cuadrada Majó i Montserrat Garriga Pujals (coordinadores); [Alejandro Martínez Giralt, Marta Alari Hidalgo, Alberto Velasco González, Ramon Setó Vallverdú, [et al.]]



Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018
1 recurs en línia (513 p.) (Monografies de Vila-seca, 23) 
El text de l'obra inclosa "Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós" és parcialment en català i parcialment en llatí.
ISBN 9788484246961 (Paper)
ISBN 9788484246978 (PDF)

Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l'estudi de temes relacionats amb el document, com l'arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la col·laboració d'estudiosos de renom, de la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca i de l'Associació Medieval de Bagà, vila agermanada amb Vila-seca des del 1993. (Editorial).


Conté:
- 193961  193961. 193962. 193963. 193964. 193965. 193966. 193967. 193968. El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193962  Cuadrada i Majó. Coral. L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193963  Martínez Giralt. Alejandro. La transcripció del manuscrit.
- 193964   Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit.
- 193965  Velasco Gonzàlez. Alberto. Dos dibuixos de la Veracreu de Bagà al manuscrit de la Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós.
- 193966  Estradé Pujals. Maria. La Síntesi del manuscrit.
- 193967  Setó i Vallverdú. Ramon. La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve.
- 193968  Ureña i Llitjós. Josep. Els Goigs de Sant Esteve.


Matèries: Manuscrits ; Llegendes ; Cavallers ; Ramon Berenguer IV ; Expedicions militars ; Barons ; Noblesa ; Arxius familiars ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Pinós, família ; Galceran de Pinós (11??-1194)
Matèries:Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Àmbit:Pinós, baronia ; Vila-seca ; Bagà
Cronologia:[1100 - 1143]; [1620]
Autors add.:Cuadrada i Majó, Coral (Ed.) ; Garriga i Pujals, Montserrat ; Martínez Giralt, Alejandro ; Alari Hidalgo, Marta ; Velasco Gonzàlez, Alberto ; Setó i Vallverdú, Ramon
Autors add.:Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres ; Universitat Rovira i Virgili
Accés: http://publicacions.urv.cat/cataleg/altres-titols/4-altres-titols/752-el-rescat-de-les-cent-donzelles
Localització: Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 57
select
print

Bookmark and Share
La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve / Ramon Setó Vallverdú, Maria Estradé Pujals
Setó i Vallverdú, Ramon


En: 193961 El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà. Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018



Matèries: Llegendes ; Cavallers ; Ramon Berenguer IV ; Expedicions militars ; Barons ; Noblesa
Matèries: Galceran de Pinós (11??-1194)
Àmbit:Pinós, baronia ; Bagà
Cronologia:[1100 - 1143]
Autors add.:Estradé Pujals, Maria
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà / Coral Cuadrada Majó i Montserrat Garriga Pujals (coordinadores); [Alejandro Martínez Giralt, Marta Alari Hidalgo, Alberto Velasco González, Ramon Setó Vallverdú, [et al.]]



Vila-seca ; Tarragona : Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres : Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2018
513 p. : il. ; 24 cm (Monografies de Vila-seca, 23) 
El text de l'obra inclosa "Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós" és parcialment en català i parcialment en llatí.
ISBN 9788484246961 (Paper)
ISBN 9788484246978 (PDF)

Aquest projecte neix quan la Dra. Coral Cuadrada, directora de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, retroba el manuscrit Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit, escrit per Bernat Galceran de Pinós el 1620, i conservat al mateix Arxiu. El llibre està format per una síntesi i la transcripció del manuscrit i per diversos capítols dedicats a l'estudi de temes relacionats amb el document, com l'arxiu del qual forma part, la genealogia dels Pinós, la Veracreu de Bagà, les il·lustracions que hi apareixen i la llegenda esmentada i la seva divulgació. Ha comptat amb la col·laboració d'estudiosos de renom, de la Secció de Lletres de l'Agrupació Cultural de Vila-seca i de l'Associació Medieval de Bagà, vila agermanada amb Vila-seca des del 1993. (Editorial).


Conté:
- 193961  193961. 193962. 193963. 193964. 193965. 193966. 193967. 193968. El Rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve : Manuscrit de la Genealogia del llinatge Pinós, 1620, Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193962  Cuadrada i Majó. Coral. L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.
- 193963  Martínez Giralt. Alejandro. La transcripció del manuscrit.
- 193964   Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós. Dirigida a la Excel·lentíssima Dona Isabel Margarida de Íxar y de Pinós, Duquessa de Íxar y Comtessa de Belxit.
- 193965  Velasco Gonzàlez. Alberto. Dos dibuixos de la Veracreu de Bagà al manuscrit de la Genealogia y Descendència dels de la Casa y Família de Pinós.
- 193966  Estradé Pujals. Maria. La Síntesi del manuscrit.
- 193967  Setó i Vallverdú. Ramon. La Llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve.
- 193968  Ureña i Llitjós. Josep. Els Goigs de Sant Esteve.


Matèries: Manuscrits ; Llegendes ; Cavallers ; Ramon Berenguer IV ; Expedicions militars ; Barons ; Noblesa ; Arxius familiars ; Fonts documentals ; Genealogia ; Famílies
Matèries: Pinós, família ; Galceran de Pinós (11??-1194)
Matèries:Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà
Àmbit:Pinós, baronia ; Vila-seca ; Bagà
Cronologia:[1100 - 1143]; [1620]
Autors add.:Cuadrada i Majó, Coral (Ed.) ; Garriga i Pujals, Montserrat ; Martínez Giralt, Alejandro ; Alari Hidalgo, Marta ; Velasco Gonzàlez, Alberto ; Setó i Vallverdú, Ramon
Autors add.:Agrupació Cultural de Vila-Seca. Secció de Lletres ; Universitat Rovira i Virgili
Accés: http://publicacions.urv.cat/cataleg/altres-titols/4-altres-titols/752-el-rescat-de-les-cent-donzelles
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 57
select
print

Bookmark and Share
Secunda allegatio pro nobili Michaelle de Rocaberti adversus universitatem et homines castri & termini de Tagamanent
Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard, Miquel de (Montbui, baró de)


[Barcelona] : [s.n.], [1612 o post.]
[8] p. ; 2§ (28 cm)
Frís i caplletra ornada. El 15 de juny de 1612 és la data més moderna que es cita al text. Text signat per: Iosephus Queralt U.I.D. Títol obtingut de l'epígraf, precedit per: Iesus, Maria, Ioseph.



Matèries: Noblesa ; Barons ; Procés judicial ; Plet jurisdiccional ; Ajuntament
Matèries: Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard, Miquel de ; Montbui, baró de
Matèries:Ajuntament de Tagamanent
Àmbit:Tagamanent
Cronologia:[1612]
Autors add.:Reial Audiència de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 57
select
print

Bookmark and Share
Els Còdol, barons de Canalda / Manuel Riu Riu
Riu i Riu, Manuel


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 3 (2004) , p. 35-42 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Noblesa ; Barons ; Comerciants ; Genealogia ; Famílies ; Baronies
Matèries: Còdol, família
Àmbit:Canalda - Odèn ; Solsonès
Cronologia:[1300 - 1667]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
"Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358) : regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset [Fitxer informàtic] / Albert Martínez i Elcacho ; [dirigida per: Jordi Bolòs i Masclans]
Martínez Elcacho, Albert


Lleida : Universitat de Lleida, 2014
Dirigida per: Bolòs i Masclans, Jordi. Universitat de Lleida. Departament de Història, 2014
1 recurs electrònic

A mitjan segle XIV, es va potenciar l'explotació minera de l'argent al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença. Aquest domini comtal, creat l'any 1324, conformava un conjunt territorial i senyorial indivisible sota la regència d'un únic senyor. En aquest marc ampli, l'explotació del metall noble es va desenvolupar especialment al voltant de la ciutat que exercia la capitalitat administrativa del domini: Falset (el Priorat, Catalunya). De fet, hi va haver un boom de l'explotació d'argent en una zona de llarga tradició minera en la producció, sobretot, de plom. Precisament, l'explotació de la galena i el plom s'estenia i havia estat important des d'antic al territori que abraça l'àrea del Molar-Bellmunt-Falset. El responsable que es focalitzessin els esforços en l'explotació de l'argent en aquesta zona a mitjan segle XIV va ser, sens dubte, el segon comte de Prades: l'infant Pere d'Aragó, fill del monarca Jaume II d'Aragó i Blanca d'Anjou. El qual, de fet, va ser comte de les Muntanyes de Prades des del 1342 fins al 1358. Així doncs, en la present tesi doctoral, es treballen diversos aspectes relacionats amb l'activitat minera i metal·lúrgica de l'argent que es va desenvolupar a Falset mentre va ser comte de Prades l'infant Pere. De fet, el tema s'aborda de forma exhaustiva i des d'una perspectiva àmplia. Ara bé, per centrar el treball, s'analitzen tres àmbits temàtics bàsics: la regulació normativa de l'explotació de l'argent, la gestió i organització estructural de l'activitat i, finalment, la producció de les mines. Així, essencialment a partir de la transcripció i l'anàlisi acurat de documentació conservada a l'Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya, s'articulen els diferents apartats. Els quals van desgranant cadascun dels temes tractats.


Matèries: Indústria minera ; Edat mitjana ; Indústria del metall ; Creixement econòmic ; Règim senyorial ; Noblesa ; Barons ; Tesis doctorals
Matèries: Pere I d'Empúries (1305-1381) ; Ribagorça, comte de
Àmbit:Prades, serra de ; Falset ; Entença, baronia ; Priorat
Cronologia:1342 - 1358
Autors add.:Bolòs i Masclans, Jordi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/284994
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 57
select
print

Bookmark and Share
Els Barons de Catalunya i el Compromís de Casp / S. Sobrequés i Vidal
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Rafael Dalmau, cop. 1966
66 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 86) 

El problema de la successió de la Corona catalano-aragonesa a la mort de Martí l'Humà i la cèlebre Sentència de Casp és un tema que ha apassionat els historiadors. Encara ben recentment el pròleg del venerable degà de la historiografia castellana, Ramon Menéndez Pidal, en el volum IV de la Historia de España per ell dirigida, ha estat objecte d'una brillant impugnació per part d'un dels més prestigiosos historiadors catalans.



Matèries: Compromís de Casp ; Noblesa ; Barons ; Corona d'Aragó ; Ferran I el d'Antequera ; Poder polític ; Successió
Matèries: Jaume II d'Urgell (1378?-1433) ; Urgell, Comte d'
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1410 - 1412
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Gavà i Eramprunyà al segle XVII : de la guerra dels Segadors a l'Onze de Setembre de 1714 / Josep Campmany Guillot
Campmany i Guillot, Josep


Gavà : Associació d'Amics del Museu de Gavà : Centre d'Estudis de Gavà, 2012
229 p. : il. ; 23 cm (La Nostra Gent, 9) 
Apèndixs. Índex toponomàstic.
ISBN 9788461619139

La primera part d'aquest estudi clàssic d'història local se centra en la situació socioeconòmica del Gavà del segle XVII i també de la seva àrea d'influència, la baronia d'Eramprunyà. Ofereix una descripció de l'espai d'aquesta població del Baix Llobregat, repartit entre masies i nucli urbà; de les seves dinàmiques socials, marcades pel poder baronial i eclesiàstic, i de la pagesia com a motor econòmic de l'època. La segona part, en canvi, analitza els tres conflictes que marcaren la història del Gavà del segle XVII: la Guerra dels Segadors, la Revolta dels Barretines i la Guerra de Successió.


Matèries: Edat moderna ; Poder local ; Estructura urbana ; Règim senyorial ; Església ; Barons ; Administració local ; Economia ; Tinença de la terra ; Població ; Conreus ; Masies ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Danys de guerra ; Revolta dels barretines ; Revoltes populars ; Repressió política ; Guerra de Successió ; Austriacistes ; Botiflers
Àmbit:Gavà ; Eramprunyà, baronia
Cronologia:[1601 - 1714]
Autors add.:Associació d'Amics del Museu de Gavà ; Centre d'Estudis de Gavà
Accés: http://centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2012/11/llibre-gava-al-segle-xvii_20207.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 57
select
print

Bookmark and Share
Els Barons de Catalunya / Santiago Sobrequés i Vidal ; edició i pròleg a cura de Jaume Sobrequés i Callicó ; revisió a cura d'Armand de Fluvià i Escorsa
Sobrequés i Vidal, Santiago


Barcelona : Base, 2011
356 p. ; 24 cm (Base històrica, 79) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788415267348

Els barons de Catalunya és una obra pionera. S'hi presenta el paper polític de la noblesa catalana des dels orígens nacionals de Catalunya fins al pas a l'edat moderna. El llibre conté informació d'un gran valor per a aquells que vulguin conèixer la història social i la mentalitat d'un sector bàsic del nostre passat, el dels barons catalans. En aquest aspecte és la més solvent història social que s'hagi fet mai sobre el paper d'aquells que varen exercir, gairebé en exclusiva i fins molt avançada l'edat mitjana, la gestió dels afers públics de Catalunya. Els barons parlen de tu a tu amb la monarquia i impulsen o frenen els projectes polítics de tota mena promoguts per la casa reial. No tenen només un poder polític, el tenen també social i econòmic. Fan de jutges i de policies en els extensos territoris que posseeixen, en els quals viuen milers i milers de camperols sotmesos al règim senyorial.



Matèries: Biografia ; Comtes ; Comtes-reis ; Edat mitjana ; Noblesa ; Barons ; Poder polític ; Règim senyorial
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[878 - 1479]
Autors add.:Sobrequés i Callicó, Jaume (Ed.) ; Fluvià i Escorsa, Armand de (Col·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Morenés vuitcentistes / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 22 (2009) , p. 29-40 (Estudis
Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

Estudi del llinatge dels Morenés en l'etapa corresponent al segle XIX, és a dir, de Carles de Morenés i de Caçador, I baró de les Quatre Torres, a Carles de Morenés i de Tord, IV baró de les Quatre Torres, i els seus fills. En total cinc generacions.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Elits locals ; Comtes ; Noblesa ; Barons
Matèries: Morenés, família ; Quatre Torres, Baró de les
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:[1801 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Paratge/article/view/287742/375825
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Verges y su antigua baronía. Notas históricas / Per Rafael Torrent Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 1 (1959) , p. 47-76 : il. (Història
Bibliografia i documents.


Matèries: Feudalisme ; Barons ; Baronies ; Dominis jurisdiccionals ; Divisió territorial ; Art ; Noblesa ; Arquitectura militar ; Fortificacions ; Castells
Matèries:Castell de Verges
Àmbit:Verges
Cronologia:[1001 - 1500]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/116654/168785
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Creació de la batllia reial de Verges. Dos privilegis de Felip I d'Aragó, dit el prudent (1587) / Salvador Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Vol. 29 (2010) , p. 107-160 : il.
Notes. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Dos privilegis atorgats al 1587 donen carta de naturalesa a la batllia reial de Verges, que neixia en substitució d'aquella antiga baronia que durant segles havien ostentats diversos senyors del casal d'Empúries, de la casa vescomtal de Rocabertí i de la casa ducal de Cardona.


Matèries: Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Fonts documentals ; Drets i privilegis ; Drets jurisdiccionals ; Baronies ; Barons ; Divisió territorial ; Dominis jurisdiccionals ; Privilegi local ; Noblesa ; Famílies ; Elits locals
Àmbit:Verges
Cronologia:1587
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EBE/article/view/273045/361263
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Baronia i el comtat de Guimerà / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 19 (2006) , p. 83-104 : il.
Resum en castellà i anglès.

La història de Guimerà està composada per escuts heràldics, senyals i grafits. Cada senyor deixava ben marcades les seves credencials en les obres realitzades, alhora dibuixava el seu territori polític i espai jurisdiccional. En aquest article podem seguir el desenvolupament de la baronia de Guimerà, des dels primers barons (segle XII) fins la vigència i continuació (1559) del títol de comte de Guimerà.


Matèries: Heràldica ; Feudalisme ; Castells ; Arquitectura militar ; Noblesa ; Comtats ; Baronies ; Barons
Àmbit:Guimerà
Cronologia:[1101 - 1599]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169143/266861
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Plets de les baronies de Bellpuig i Linyola (1731-1840) / per Esteve Mestre i Roigé
Mestre i Roigé, Esteve


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 3 (1991) , p. 129-139
Notes.


Matèries: Plet ; Plet jurisdiccional ; Règim senyorial ; Noblesa ; Drets i privilegis senyorials ; Baronies ; Barons
Àmbit:Bellpuig ; Linyola
Cronologia:1731 - 1840
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/167159/245685
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Baronessa de Santa Coloma de Farners i el municipi, en pugna per la llibertat d'elecció del batlle (s. XVII-XVIII) / Manel Güell Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 6 (1993) , p. 107-120 : il.
Notes.

A mitjan segle XVIII els veïns de Santa Coloma de Farners veuen qüestionat llur dret a intervenir en el nomenament del batlle mitjançant la presentació prèvia d'una terma al baró. Era un dret que havien adquirit els seus avantpassats uns 150 anys abans, juntament amb molts altres drets que dinamitzaren la seva participació en el govern local. Des de l'establiment del règim borbònic, els regidors del comú no van fer ús del dret en qüestió i aquest va prescriure. Això provocà la interposició d'un plet, el desenvolupament del qual resulta d'un gran interés per a la història institucional del municipi.


Matèries: Edat moderna ; Noblesa ; Baronies ; Barons ; Dominis jurisdiccionals ; Batlles ; Càrrecs reials ; Felip V d'Espanya ; Nova Planta ; Conflictivitat social ; Règim senyorial ; Plet jurisdiccional ; Poder local
Àmbit:Santa Coloma de Farners
Cronologia:1609 - 1760
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25944/39627
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Constantí i els Barons de Purroi a Ulldecona / Joan Roig i Vidal
Roig i Vidal, Joan


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 13-30 : il., gràf. (Estudis
Fonts documentals. Notes. Resum en català, castellà, anglès i francès.

Estudi genealògic dels Constantí de Ulldecona des de la figura de Pere Constantí i Verge, notari i tauler de la Diputació del General al segle XVII, i de la seva condició com a barons de Purroi a partir del seu net, Pere Màrtir Constantí de Riba i de França (1674-1737), fins a Maria Lluïsa Dara i de Zamora.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Notaris ; Noblesa ; Barons ; Biografia
Matèries: Constantí, família ; Purroi, Baró de
Àmbit:Ulldecona
Cronologia:[1674 - 1888]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Paratge/article/view/287587/375736
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Notes d'arxiu sobre el Llorac, barons de Solivella (segles XVII-XVIII) / Salvador-J Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Aplec de treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 25 (2007) , p. 81-88
Notes a peu de pàgina. Resum en català i castellà.

Notes recollides en diversos arxius sobre el llinatge dels Llorac, senyors de Solivella, centrades entorn dels barons Simó-Berenguer de Llorac i de Castelló, Joan I de Llorac i de Guimerà, Joan II de Llorac i de Perellós, Joan III de Llorac i Moixó, i Maria de Llorac i Palau.


Matèries: Fonts documentals ; Noblesa ; Biografia ; Barons ; Famílies
Matèries: Solivella, baró de ; Llorac, família
Àmbit:Tarragona
Cronologia:1600 - 1799
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/76920/176658
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Institut Ramon Muntaner; Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Tarragona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Francesc Jaubert de Paçà: Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le cap de Creus (1833) / [ressenya de:] Èrika Serna
Serna i Coba, Èrika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. vol. 39 (2008) , p. 588-589 (Estudis. Ressenyes. Monografies locals) 
Ressenya de:
. Francesc Jaubert de Paçà: Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le cap de Creus (1833) / edició i pròleg a cura de Pep Vila. Girona : Institut d'Estudis Gironins i Associació d'Estudis Rossellonesos, 2007


Matèries: Ressenyes ; Medi geogràfic ; Monografia local ; Biografia ; Barons ; Historiadors
Matèries: Jaubert de Paçà, François Jacques (1785-1856)
Àmbit:Roses ; Creus, cap de ; Rosselló ; Catalunya Nord
Cronologia:1785 - 1856
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/122098/192414
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331) / [ressenya de:] Albert Reixach
Reixach i Sala, Albert


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i comarca. Olot, núm. 19 (Novembre 2008), p. 296-298 (Novetats
Ressenya de:
- Soler i Jiménez, Joan. La formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331) / Joan Soler i Jiménez. Barcelona : Fundació Noguera, 2008


Matèries: Ressenyes ; Edat mitjana ; Nuclis de població ; Castells ; Barons ; Noblesa
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:1245 - 1331
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/279588/367296
Localització: UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 57
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Formació de la pobla de Santa Pau a redós del castell dels barons (1248-1331) / estudi i edició a cura de Joan Soler i Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


Barcelona : Fundació Noguera, 2008
329 p. ; 24 cm (Estudis, 44) 
Bibliografia.
ISBN 9788497796552

El treball té dues parts. A la primera l'autor fa una anàlisi històrica de l'evolució dels senyors de Santa Pau, des de la seva condició inicial de castlans fins esdevenir-ne barons entre 1277 i 1278. Així mateix, dóna informació exhaustiva sobre els elements organitzatius de la baronia, destacant el paper dels batlles i procuradors, la cúria i l'escrivania/notaria. L'autor estudia els dos documents que precediren a la constitució d'una població al redós del castell: els privilegis de concessió de mercat setmanal els dilluns, atorgat a petició del baró per Jaume II el 1298, i de franqueses atorgat el 1300 pel senyor Ponç III. Com a conseqüència d'aquests dos privilegis, eixamplats el 1312 als habitants de la vall de Santa Pau, l'autor exposa la constitució d'una població ocupant primer el terreny de la cellera i posteriorment ampliat als espais contigus, determinant la formació d'una primera "vila" i d'una segona, la "vila nova". La segona part recull la transcripció de 146 documents procedents del fons notarial de santa pau conservat actualment a l'Arxiu Comarcal d'Olot, que abasten cronològicament els anys 1248 i 1331. La major part d'aquests instruments enregistren compra-vendes de terres i establiments en acapte així com també de terrenys per bastir cases dins el que després serà el poble. Són especialment interessants diversos documents de constitució d'homes propis del senyor de Santa Pau. Un fet curiós a destacar: la concessió d'un espai davant les cases, de 16 pams, destinat a porxo per a tenir taules o els seus productes per a la venda, i que havia de configurar la fesomia encara actual de la població de Santa Pau.


Matèries: Castells ; Edat mitjana ; Fonts documentals ; Noblesa ; Feudalisme ; Barons
Matèries:Castell de Santa Pau
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:1248 - 1331
Autors add.:Fundació Noguera
Accés: http://www.fundacionoguera.com/libros/LA FORMACIO DE LA POBLA.pdf
Localització: Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 3
go to page          

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3