português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ESPANYA []
Referències trobades:
3331   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 167
anar a la pàgina                         


1 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Quintes del biberó / ressenya de Lourdes Garcia
Garcia, Lourdes


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 70 (gener 2001), p. 40 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
- Molero i Olivella, Esteve. Les Quintes del biberó / Esteve Molero i Olivella. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 1999



Matèries: Ressenyes ; Guerra civil espanyola ; Reclutament ; Soldats ; Lleva del biberó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938 - 1939
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Patrimoni a l'Observatori de l'Ebre : una biblioteca centenària / J.J. Curto, M. Ginescà, M.J. Blanca
Curto, Juan José


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 176 (febrer 2020), p. 18-19 (Patrimoni
Bibliografia.


Matèries: Biblioteques especialitzades ; Centres d'investigació ; Estacions meteorològiques ; Fonts documentals
Matèries:Observatori de l'Ebre. Biblioteca
Àmbit:Roquetes ; Tortosa ; Espanya
Cronologia:1904 - 2020
Autors add.:Genescà i Sitges, Maria ; Blanca, Maria José
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs_176_5e41224e6a99d.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Identitats nacionals i nacionalismes a l'Estat espanyol a l'època contemporània / [ressenya de:] Enric Pujol i Casademont
Pujol i Casademont, Enric


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 176 (febrer 2020), p. 20 (Ressenyes
Ressenya de:
. Identitats nacionals i nacionalismes a l'Estat espanyol a l'època contemporània / Sebastià Serra, Elisabeth Ripoll (eds.). Palma : Universitat de les Illes Balears : Conselleria de Cultura, Participació i Esports : Institut d'Estudis Baleàrics, 2019


Matèries: Ressenyes ; Edat contemporània ; Nacionalisme ; Identitat nacional
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1850 - 2017]
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs_176_5e41224e6a99d.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Canvi cultural a la societat del Segle d'Or : Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / ressenya de Teresa Gallego
Gallego, Teresa


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 65 (gener 2000), p. 43 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
. Canvi cultural a la societat del Segle d'Or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / Henry Kamen ; traducció de Josep M. Martínez. Lleida : Pagès, 1998



Matèries: Ressenyes ; Església ; Contrareforma ; Pràctica religiosa ; Història de les mentalistats ; Parròquies
Àmbit:Mediona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1501 - 1700]
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Martí Miret, carlista i alfonsí del Penedès / Manuel Bofarull i Terrades
Bofarull i Terrades, Manuel


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 63 (maig 1999), p. 3-4 : il. (Col·laboracions



Matèries: Biografia ; Militars ; Guerrillers ; Guerres carlines ; Carlisme
Matèries: Miret i Caraltó, Martí (1846-1896)
Àmbit:Granada, la ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1846 - 1896
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presentación: Josep Fontana en Nuestra Historia / José Gómez Alén
Gómez Alén, José


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 7 (1r. semestre 2019), p. 11-22 : il. (Dossier
Número dedicat a: "Los combates por la Historia de Josep Fontana".


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Marxisme ; Homenatge ; Necrologia ; Reculls de premsa
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2018
Accés: https://revistanuestrahistoria.files.wordpress.com/2019/06/nh7_pp11-22_alen.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontana hoy y mañana : su lugar en la historia de la historiografía = Josep Fontana today and tomorrow: his place in the history of historiography / Carlos Forcadell Álvarez
Forcadell Álvarez, Carlos


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 7 (1r. semestre 2019), p. 23-34 : il. (Dossier
Número dedicat a: "Los combates por la Historia de Josep Fontana". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Professors ; Pensament polític ; Homenatge
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1931 - 2018
Accés: https://revistanuestrahistoria.files.wordpress.com/2019/06/nh7_pp23-34_cforcadell.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontana como analista del presente : El futuro es un país extraño = Josep Fontana as an analyst of the present : "The future is a strange country" / Carlos Martínez Shaw
Martínez Shaw, Carlos


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 7 (1r. semestre 2019), p. 53-68 : il. (Dossier
Número dedicat a: "Los combates por la Historia de Josep Fontana". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Professors ; Economia ; Política ; Homenatge
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Món
Cronologia:2013 - 2018
Accés: https://revistanuestrahistoria.files.wordpress.com/2019/06/nh7_pp53-68_mtnezshaw.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Fontana. La historia ante el espejo = Josep Fontana. History in front of the mirror / Juan Andrade
Andrade, Juan


En: Nuestra Historia : revista de Historia de la FIM. Madrid, núm. 7 (1r. semestre 2019), p. 69-88 (Dossier
Número dedicat a: "Los combates por la Historia de Josep Fontana". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Professors ; Política ; Poder polític ; Homenatge
Matèries: Fontana i Làzaro, Josep (1931-2018)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1982 - 2000
Accés: https://revistanuestrahistoria.files.wordpress.com/2019/06/nh7_pp69-88_jandrade.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El "Annus horribilis" de 1640 / Manuel Rivero Rodríguez
Rivero Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 6-12 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

La crisi hispànica de 1640 no pot interpretar-se només com un episodi d'una altra major, la "crisi general del segle XVII". Avui dia, més enllà dels motius econòmics i socials, els historiadors destaquen que la causa d'aquesta crisi va ser l'esgotament davant una guerra interminable els objectius polítics de la qual i diplomàtics mancaven de sentit. La incapacitat del comte-duc d'Olivares per a comprendre-ho va provocar dramàtiques convulsions que van obligar a reinventar la monarquia i conducta a la seva reconfiguració després de 1640.



Matèries: Guerra dels Trenta Anys ; Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Crisi política ; Crisi econòmica ; Institucions polítiques ; Historiografia ; Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1640]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cataluña : una sociedad fracturada en el umbral de la guerra / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 14-19 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Sempre és arriscat ressaltar aquells problemes que van influir en els inicials avatars polítics de la societat catalana al començament del sis-cents. La progressiva pèrdua de jurisdicció de la Corona al principat va accelerar la crisi política, agreujada per les contínues denúncies de la Generalitat davant el suposat comportament inconstitucional dels oficials reals. Les Corts de 1626 i la seva continuació quatre anys més tard, en 1632, van fracassar a oferir una sortida mínimament consensuada. A partir d'aquesta data, les esperances per a arribar a un acord es van diluir. La protesta davant els allotjaments de la població, que suportava una creixent crisi econòmica, va precipitar la ruptura.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Crisi política ; Institucions polítiques ; Monarquia ; Diputació del General de Catalunya ; Cort General de Catalunya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1600 - 1640]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Corpus de Sangre / Ivan Gracia Arnau
Gracia Arnau, Ivan


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 20-25 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Després de la presa de la fortalesa de Salses i la retirada dels francesos d'aquest enclavament, allò que s'intuïa com una victòria que podia restaurar les relacions entre la cort i el principat de Catalunya acabaria tornant-se en la llavor d'una insurrecció popular. El Corpus de Sang, dia en què una revolta popular va posar fi a la vida de Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya, va constituir, sense lloc a dubte, una de les mobilitzacions pageses de major transcendència política que havia viscut i viuria la Monarquia Hispànica. La raó? La crisi generada en poblacions de les comarques del Vallés i la Selva per la presència de tropes reals durant els mesos d'hivern i primavera de 1640.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Revoltes populars ; Crònica
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental ; Selva ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1640
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ofensiva del marqués de los Vélez / Alberto Raúl Esteban Ribas
Esteban Ribas, Alberto Raúl


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 28-36 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Quan la cort de Madrid va decidir la intervenció militar per a sufocar la rebel·lió catalana, els seus càlculs concebien que en menys d'un mes la qüestió estaria resolta. La realitat, per contra, seria ben diferent. Al llarg del mes d'agost es van realitzar tots els preparatius teòrics per a l'operació militar amb la intenció de que es materialitzés el mes de setembre de 1640. Com en anteriors ocasions, els plans sobre el paper semblaven perfectes i reeixits: un exèrcit de 35 000 infants i 2500 genets havia de pacificar la regió; de fet, els càlculs optimistes preveien que una vegada entrés l'exèrcit real, les operacions durarien dues setmanes; els consellers amb experiència militar afirmaven que com a màxim un mes. La campanya es truncaria davant el fort de Montjuïc el 23 de gener de 1641. Felip IV afirmaria que aquella batalla era "el suceso más indisculpable que se ha ofrecido en estos reinos siglos ha".



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Exèrcit ; Militars
Matèries: Vélez, Marquès de
Àmbit:Montjuïc - Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1640 - 1641
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Intervención francesa en Cataluña / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 38-41 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

En 1640 les institucions catalanes van sol·licitar a França una ajuda militar que desembocaria en un tractat de germanor i, a partir de finals de 1641, en la incorporació del principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa. El 16 de gener de 1641, el consistori de la Generalitat i els braços congregats a Barcelona van acceptar la proposta de Lluís XIII d'instituir Catalunya en una república sota la protecció de la Corona francesa. Amb tot, per raons econòmiques i la difícil organització interna, el model republicà no era viable. El 23 de gener, a penes tres dies abans de la batalla de Montjuïc, els braços van aclamar in absentia a Lluís XIII com a comte de Barcelona amb el títol de Lluís II.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Conflictes internacionals ; Intervenció estrangera
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1640 - 1641
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Sitio de Tarragona, 1641 : el triunfo de la persistencia / Manuel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 42-49 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

Al maig de 1641, d'aquell colossal exèrcit que Felip IV reunís l'any anterior per a sufocar la revolta dels segadors i sotmetre Catalunya, quedava tan sols l'espectre del que havia estat. Efectivament, d'aquella imponent força que ascendia a gairebé 30 000 efectius en sortir de Saragossa a l'octubre de 1640, es comptaven, a la volta de Montjuïc, 13 500 i, al maig de 1641, quan va començar el setge de Tarragona, poc més de 5000. Després de l'enorme esforç de 1640, Felip IV necessitava temps, però, sobretot, detenir el victoriós avanç dels francesos. Si Tarragona queia, era estat molt probable que també ho fes Tortosa, amb una guarnició menor, i que amb això s'expulsés als hispànics del principat.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Setges ; Exèrcit
Àmbit:Tarragona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1641
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Campaña de 1642 : la caída del Rosellón / Raquel Camarero Pascual
Camarero Pascual, Raquel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 50-55 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

La campanya de l'any 1642 tanca la primera part de la guerra iniciada l'any anterior entre les monarquies espanyola i francesa a Catalunya. Aquesta campanya va pretendre ser la definitiva per a posar el punt final al conflicte obert al principat per part de tots dos contendents, però va acabar convertint-se en un punt i a part d'una guerra a la qual encara li quedava molt de discurs. Tota la campanya militar de l'any 1642 va girar entorn d'un centre d'atenció prioritari: el Rosselló. Aquell any es va convertir per al govern de Felip IV en una lluita desesperada per acudir al socors de les tres places més importants del territori, Perpinyà, Salses i Cotlliure. Però des del principi va ser una carrera d'obstacles en la qual la meta cada vegada estava més lluny de les tropes felipistes i més prop dels francesos, que acabarien conquistant definitivament aquest preuat territori.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Conflictes internacionals
Àmbit:Perpinyà ; Salses - Rosselló ; Cotlliure ; Rosselló ; Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1642
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Sitio de Salses, 1639 : la antesala de la revuelta / Manuel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 43 (2019) , p. 60-65 : il. (Introduciendo el n. 44
Número dedicat a "Antietam 1862".

El setge en 1639 a la fortalesa de Salses, clau del Rosselló, s'emmarca en l'accentuada crisi política entre la Monarquia Hispànica i Catalunya. Va constituir un episodi transcendental en l'escalada de tensió a la qual Olivares havia sotmès al principat català en el seu objectiu d'implantar un drenatge sostingut de recursos econòmics i militars (que contribuís a finançar el cost de la guerra que des de 1635 hi havia contra França. Per a això, passaria per sobre de les constitucions i portaria la guerra fins a les portes del país. No es pot entendre la campanya per a la recuperació de la fortalesa sense tenir en compte la seva connexió directa amb la Revolta dels Segadors i la revolució de 1640. Aquell segon semestre de 1639, tota Catalunya va haver de mobilitzar-se per a sustentar l'exèrcit de Salses, en un esforç i sacrifici incommensurables, enmig de grans tensions i sense un reconeixement digne. A més de les pèrdues humanes es va acumular una allau de despeses que va arruïnar el país i el va sumir en un endeutament generalitzat.



Matèries: Guerra dels Trenta Anys ; Operacions militars ; Setges ; Danys de guerra ; Víctimes de guerra ; Crisi política
Àmbit:Salses - Rosselló ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1639
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3331
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Consell de guerra a Lluís Companys : president de la Generalitat de Catalunya / ressenya d'Albert Tubau i Garcia
Tubau i Garcia, Albert


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 59 (maig 1998), p. 38-39 (Bibliografia penedesenca
Ressenya de:
- Figueres i Artigues, Josep Maria. El Consell de guerra a Lluís Companys : president de la Generalitat de Catalunya / Josep M. Figueres. Barcelona : Proa, 1997



Matèries: Ressenyes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Presidents de la Generalitat ; Tribunals militars ; Consell de guerra ; Procés judicial ; Repressió política ; Pena de mort ; Execucions
Matèries: Companys i Jover, Lluís (1882-1940)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1940
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La República aïllada diplomàticament i militarment / Josep Sánchez Cervelló
Sanchez i Cervelló, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 3-22 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La República perdé la guerra perquè els seus enemics eren molt poderosos. El Regne Unit, que encara es pensava que controlava el món, tenia una visió patològica d'Espanya i dels seus habitants. Per això preferiren la victòria de Franco, perquè aquest, com a mínim, garantia els interessos britànics al país. D'altra banda, França, després de la Gran Guerra volia pau i seguretat. Per això segellà una aliança amb la URSS, però sobretot l'interessava mantenir una relació privilegiada amb Londres. Perquè, si el conflicte espanyol desbordés les fronteres ibèriques, els britànics els ajudarien. Per això, tot i la bona relació entre Espanya i França, que estaven governats per dos Fronts Populars i amb governs d'esquerra, en la lògica de la geopolítica havien de ser ferms aliats. Però, sobretot la política internacional és un camp erm per a la raó i s'imposa la lògica del més fort. La intervenció militar a Espanya, sota l'arbitraria No intervenció deixà pràcticament desarmadala República. Tot i que aquesta tingué greus errors, com foren la destrucció dels temples catòlics i l'assassinat de capellans, el que serví d'excusa per demonitzar el Govern democràtic d'Espanya. Enmig d'aquest desemparament, Mussolini, Hitler, Salazar, Blum, Churchill i Franklin D. Roosevelt donaren suport efectiu als franquistes, que feren una extraordinària campanya de màrqueting, considerant que Espanya cauria en mans del comunisme. Al mateix temps, els serveis secrets britànics marejaven la perdiu cada cop que se'ls demanava que apostessin per la pau. Tampoc els francesos feren res per ajudar al Govern legítim d'Espanya. D'altre cantó, Franco imposà que el culte catòlic no es restablís a l'Espanya republicana, per continuar en la comèdia bufa que l'Església continuava estant represaliada, el que ja no era cert. En aquest viciat clima de rumors, traïcions i deslleialtats, es perdé la guerra, i malgrat que els anglesos es comprometeren que Franco no apliqués represàlies, no feren res quan aquestes es genralitzaren.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Política internacional ; Diplomàcia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Món
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.182


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3331
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Actuación de los servicios de inteligencia ante la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 23-34 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

Quan el 25 de juliol de 1938 les tropes manades per Juan Modesto Guilloto van creuar l'Ebre, dues eficaces eines d'intel·ligència i contraespionatge militar funcionaven a ple rendiment en cadascun dels bàndols enfrontats: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Manuel Estrada Manchón a l'Exèrcit Popular de la República, i el recentment unificat Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM), dependent del coronel José Ungría Jiménez, a l'exèrcit adversari. A aquelles alçades de la guerra tots dos serveis tenien prou capacitat per conèixer amb notable precisió els plans de l'enemic i també per intentar neutralitzar-los. Per molt que el SIPM va desenvolupar una eficaç labor, Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació rebuda en el seu Quarter General. Analitzar la labor d'aquells serveis i el seu paper abans i durant la batalla de l'Ebre és l'objecte de l'article.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Serveis secrets ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.177


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 167
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3