português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
REPUBLICANISME []
Referències trobades:
1450   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 73
anar a la pàgina                         


1 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Macià vs. Rovira i Virgili : descobertes sobre una relació política / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 40-44 : il. (Focus
Notes.

Dos esborranys d'una carta inèdita de l'Avi a l'historiador tarragoní, a propòsit d'una al·lusió en un text d'aquest sobre Francesc Cambó, aporten nova llum a l'entesa entre les dues figures del catalanismeSasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Vida política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Macià i Llussà (Francesc) ; Rovira i Virgili, Antoni (1882-1946)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1907 - 1929]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolución de 1868 en Gerona : La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / [ressenya de:] A.M.S.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 21 (1972-1973) , p. 395-396
Ressenya de:
- Nadal i Farreras, Joaquim. La Revolución de 1868 en Gerona: La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / Joaquín Nadal Farreras. Gerona : Camara Oficial de Comercio e Industria de la Provincia, 1971


Matèries: Ressenyes ; Revolució 1868 ; Juntisme 1868 ; Eleccions generals 1869 ; Republicanisme
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1868 - 1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53807
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (II) : una xarxa diversa de casinos, societats i corals / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 89-112 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els espais de sociabilitat de tendència republicana o d'idees liberals i progressistes foren diversos a la Figueres del segle XIX. A part dels més coneguts que han arribat als nostres dies, el Casino Menestral Figuerenc i la Societat Coral Erato, es fundaren molts altres casinos, societats corals i cercles teatrals de vida relativament limitada, però que tingueren tanmateix una gran presència en la vida pública de la ciutat i, el que és més important, una incidència decisiva en la configuració cultural i política de les classes populars figuerenques en les dècades de formació i configuració de l'Estat Liberal. Aquest associacionisme compartia ideals de progrés social i de llibertat política tot i que els seus socis i dirigents no sempre responien al mateix perfil ni es posicionaven de forma exactament idèntica als canvis polítics i de règim que se succeïren entre 1850 i l'inici del segle XX.


Matèries: Associacionisme ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Casinos ; Ateneus ; Agrupacions corals ; Classes populars ; Vida social ; Socialització ; Republicanisme
Matèries:Societat de Declamació el Parnaso ; Sociedad la Aldeana ; Sociedad Coral la Amistad Figuerense ; Casino del Comercio ; Casino Artístico ; Sociedad la Juventud ; Casino El Lazo ; Sociedad Coral Juventud Figuerense ; Cor la Fraternitat ; Círculo Apolo Figuerense
Àmbit:Figueres
Cronologia:1856 - 1913
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.241
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / [ressenya de:] Ramon Moreno
Moreno, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 269-270 (Ressenyes
Ressenya de:
- Armangué i Ribas, Joan. Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué. Figueres : Edicions Cal·lígraf, 2018


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Polítics ; Regidors ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1880 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/348080
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Inicis polítics de Pere Mias Codina / Josep Varela
Varela i Serra, Josep


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 259-270
 (Història



Matèries: Biografia ; Polítics ; Advocats ; Republicanisme ; Generalitat republicana
Matèries: Mias i Codina, Pere (1880-1941)
Àmbit:Lleida ; Borges Blanques, les
Cronologia:[1880 - 1941]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936) : catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué
Armangué i Ribas, Joan


Figueres : Edicions Cal·lígraf, SL, 2018
263 p. : il. ; 21 cm (Assaig, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494836893

Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d'escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Mestres ; Exili ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Republicanisme ; Catalanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:1880 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Pública Arús (Barcelona); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles); B. Carles Rahola (Girona); B. Pere Calders (Llançà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Autonomista : el diari dels Rahola : els orígens del periodisme modern a Girona : 1898-1939 / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


[Girona] : Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2000
243 p. : il. ; 24 cm (Papers de comunicació, 1) 
Reimpressions: 2019.
ISBN 9788415808732

El Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s'identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat de l'època. La llarga vida de El Autonomista -més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector- constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques es reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d'aquella societat, sinó molt al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història de El Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona; de la mateixa manera que no es pot deslligar la història de El Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista; com afirmava Cabruja: "Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparegueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars". (Editorial).



Matèries: Periodisme ; Premsa diària ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Periodistes ; Famílies
Matèries: Rahola, família
Matèries:Autonomista, L'
Àmbit:Girona
Cronologia:1898 - 1939
Autors add.:Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Rebel·lió d'Espinavell / text i fotografia: Josep Clara
Clara i Resplandís, Josep


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 15 (primavera/estiu 2015), p. 82-83



Matèries: Restauració ; Oposició política ; Insurrecció ; Republicanisme
Matèries: Ruiz Zorrilla, Manuel (1833-1895)
Àmbit:Espinavell - Molló
Cronologia:1886
Localització: B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del filosemitisme a l'antijudaisme (1917-1939) : la qüestió jueva en els discursos del catalanisme / Joan Pérez Ventayol
Pérez i Ventayol, Joan


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019
326 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 229) 
Bibliografia.
ISBN 9788491910534

El catalanisme que vinculava bona part de la intel·lectualitat dels anys vint i trenta del segle passat va projectar una peculiar imatge del poble jueu. L'interès per les qüestions jueves era comú a l'Europa del moment i va arribar a Catalunya per la modernitat de la seva premsa i per l'existència d'un ambient favorable a aquesta temàtica. El discurs catalanista, diferent segons cada sector, va referir-se al perill de l'antisemitisme, a les esperances d'una nova llar nacional i a tota mena de qüestions religioses, culturals i lingüístiques. El catalanisme republicà va presentar-se com a amic dels jueus i amb simpaties pel seu projecte nacional. El regionalisme de matriu conservadora i catòlica, en canvi, va ser més ambigu i contradictori. Igual que en el cas del catolicisme, analitzat al llibre Els catòlics catalans i la qüestió jueva (1917-1939), les referències catalanistes van ser nombroses i variades. L'apassionat debat que es va generar, amb la participació de les principals plomes del país, demostra com aquella realitat prou desconeguda esdevenia un element més de la discussió política, social i cultural d'aquells anys tan convulsos. (Editorial).



Matèries: Judaisme ; Antisemitisme ; Catalanisme ; Pensament polític ; Intel·lectuals ; Identitat nacional ; Republicanisme ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1917 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Republicanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Jordi i Frigola, Martí (1904-1939)
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1904 - 1939
Autors add.:Piferrer i Puig, Josep (Pr.) ; Nadal i Farreras, Joaquim (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/05/mjf_292_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / [ressenya de:] Pineda Vaqué Ferrando
Vaquer Ferrando, Pineda


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 173 (abril 2019), p. 13 (Ressenyes
Ressenya de:
- Sancho Sancho, Josep. Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / Josep Sancho Sancho. Valls : Cossetània, 2018 (El Tinter, 147)



Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Escriptors ; Literatura ; Polítics ; Republicanisme ; Catalanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Memòria històrica
Àmbit:Benissanet ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1907 - 1995
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Moviment obrer a Bellpuig / J. Torres i Gros
Torres i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 6 (1991) , p. 43-61


Matèries: Moviment obrer ; Republicanisme ; Cooperatives ; Associacions culturals ; Sindicats agrícoles ; Estatuts ; Obrers
Àmbit:Bellpuig
Cronologia:[1850 - 1939]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/217008
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa / Joep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
241 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409099511

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d'Àfrica. Tornat a Catalunya inicià el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n'esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d'Esquerra Republicana. L'abril de 1931 fou elegit alcalde de Terrassa, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el periode republicà. A la fi de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic on continuà sent un actiu membre i dirigent d'Esquerra Republicana i col·laborador de l'Orfeó Català. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Morera i Ribas, Samuel (1889-1969)
Àmbit:Monistrol de Montserrat ; Terrassa ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1969
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/SamuelMorera_w.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Ministres ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Espanya ; Mèxic
Cronologia:1882 - 1943
Autors add.:Fundació Josep Irla ; Ajuntament de Barcelona
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/01/biografia-jaume-Aiguader-fjirla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1450
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Lluhí i Vallescà : l'home que va portar la República / [ressenya de:] Daniel Roig i Sanz
Roig i Sanz, Daniel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 284-286 (Ressenyes i notes de lectura
Ressenya de:
- González i Vilalta, Arnau; [et al.]. Joan Lluhí i Vallescà : l'home que va portar la República / Arnau Gonzàlez Vilalta, E. Ucelay-Da Cal. Barcelona : Base, 2016


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Advocats ; Polítics ; Diputats a Corts ; Ministres ; Partits polítics ; Catalanisme ; Republicanisme
Matèries: Lluhí i Vallescà, Joan (1897-1944)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1897 - 1944
Accés: http://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/27905
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Maçoneria a Cervera : Agustí Trilla i Alcover : dossier / elaborat per Ramon M . Xuclà
Xuclà Comas, Ramon M.


En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 219 (feb. 2015), p. I-VIII



Matèries: Maçoneria ; Republicanisme ; Societats secretes ; Escriptors ; Advocats
Matèries: Trilla i Alcover, Agustí (1851-1919)
Matèries:Logia Discrección de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1851 - 1919]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Senyor Domingo Puigredon : sobre el dossier i altres escrits publicats a Segarra actualitat sobre l'excalcalde de Cervera / coordinat per Ramon M. Xuclà Comas ; suport informàtic i tractaments fotos: Josep M. Llobet de Nuix



En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 93 (ago. 2004), p. 17-24



Matèries: Alcaldes ; Guerra civil espanyola ; Republicanisme
Matèries: Puigredon Borruix, Domènec (1874-1939)
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1936 - 1939]
Autors add.:Xuclà Comas, Ramon Maria (Dir.) ; Llobet de Nuix, Josep M. (Col·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Domènec Puigredon Borruix : alcalde de Cervera el juliol de 1936 : dossier / text: Joan Salat i Tarrats ; coordinació: M. Teresa Salat ; fotografies dels expedients: Josep Salat
Salat i Tarrats, Joan


En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 88 (març 2004), p. 19-26



Matèries: Alcaldes ; Republicanisme ; Guerra civil espanyola ; Execucions
Matèries: Puigredon Borruix, Domènec (1874-1939)
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1936 - 1939]
Autors add.:Salat i Noguera, Maria Teresa (Dir.) ; Salat i Noguera, Josep M. (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1450
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana : una entitat centenària : dossier / coordinat per Josep Gual Torrescassana



En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 44 (jul. 2000), p. 19-34



Matèries: Associacions polítiques ; Ateneus obrers ; Republicanisme ; Commemoració
Matèries:Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1885 - 2000]
Autors add.:Gual Torrescassana, Josep (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 73
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3