Ferros de Girona / text: Jordi Dalmau ; fotos: Rosa Bagudanch
Dalmau i Coromines, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 26-33 : il. (Reportatge fotogràfic) 

La Casa de les ànimes : Vicenta Vidal Roca, regidora suplent per la Coalició Republicana d'Esquerres a les municipals del 1934 a Cassà de la Selva / text: Gemma Busquets Ros
Busquets Ros, Gemma


En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 34-35 : il. (Elles als ajuntaments: pioneres de la política local) 

Carles Busquet : un català en tres exèrcits / text de John Mcaulay amb l'assessorment de Joan Villarroys
Mcaulay Solé, John


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 286 (febrer 2026), p. 42-47: il. (Pioneres) 

Els Germans Juli i Josep Rubaudonadeu : obrerisme i republicanisme (1842-1874) / Isidre Prades Buixons
Prades i Buixons, Isidre


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 47-66 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Es presenta la segona part que clou la biografia dels germans Rubaudonadeu. L'antic cap del radicalisme progressista Manuel Ruiz Zorrilla, declaradament republicà durant la Restauració, fou qui atragué a l'activitat política Josep Rubaudonadeu. En les dècades finals del segle XIX, Rubaudonadeu desenvolupà una intensa activitat empresarial en diferents sectors que li proporcionà una notable fortuna. En la dècada de 1880, destacà per la seva activitat de mecenes i, en particular, en el Certamen figuerenc de 1888, que dotà amb generosos premis. La desaparició dels germans Rubaudonadeu coincidí amb una nova etapa en què el republicanisme abandonà els vells fonaments del federalisme i intentà adequar-se a les noves demandes socials de l'entrada del segle XX.

Els Germans Rubaudonadeu (i II). Entre els negocis i el mecenatge, 1874-1916 / Isidre Prades Buixons
Prades i Buixons, Isidre


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 57-86 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Es presenta la segona part que clou la biografia dels germans Rubaudonadeu. L'antic cap del radicalisme progressista Manuel Ruiz Zorrilla, declaradament republicà durant la Restauració, fou qui atragué a l'activitat política Josep Rubaudonadeu. En les dècades finals del segle XIX, Rubaudonadeu desenvolupà una intensa activitat empresarial en diferents sectors que li proporcionà una notable fortuna. En la dècada de 1880, destacà per la seva activitat de mecenes i, en particular, en el Certamen figuerenc de 1888, que dotà amb generosos premis. La desaparició dels germans Rubaudonadeu coincidí amb una nova etapa en què el republicanisme abandonà els vells fonaments del federalisme i intentà adequar-se a les noves demandes socials de l'entrada del segle XX.

Abdon Terradas. Primer alcalde republicà i socialista / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 261-265 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Abdon Terradas. Primer alcalde republicà i socialista / Joan Aramangué Ribas. Figueres : Cal·lígraf, 2025

Els Desconeguts protagonistes de la Gloriosa : llibreters, editors, lliurepensadors anticlericals i activistes republicans / Dolors Marin Silvestre
Marin i Silvestre, Dolors


En: Fulls de treball de Carrutxa. Reus. Tercera època, Núm. 2 (novembre 2019), p. 5-23

Associacions de lliurepensament a la comarca del Penedès (1868 A 1938) / Lluïsa Bertran
Bertran, Lluïsa


En: 279426 L'Associacionisme cultural al Penedès de l'època medieval fins a l'actualitat. Actes de VII Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2025. p. 187-194

Estudi de l'Ateneu Obrer Vilafranquí: trajectòria d'una entitat desapareguda / Gerard Ferret Colomer
Ferret Colomer, Gerard


En: 279426 L'Associacionisme cultural al Penedès de l'època medieval fins a l'actualitat. Actes de VII Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2025. p. 117-134

L'Opinió : el diari de la revolució republicana (1931-1934) / Jaume Guillamet Lloveras
Guillamet i Lloveras, Jaume


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2025
388 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409783496

El diari L'Opinió (1931-1934) és el primer òrgan d'Esquerra Republicana de Catalunya, nascut com a continuació del setmanari L'Opinió (1928-1931), editat i sostingut pel mateix propietari Joan Casanelles, que té més endavant el suport personal i econòmic de Josep Tarradellas. Apareix el 4 de juny de 1931, en plena efervescència de la primavera republicana. I fineix el 10 d'octubre de 1934, suspès pel govern espanyol arran la proclamació de l'Estat Català de la República Federal Espanyola. En ser expulsats d'ERC els consellers Joan Lluhí, Antoni Xirau, Pere Comas, Josep Tarradellas i el diputat Joan Casanelles, el diari passa a ser l'òrgan del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Després de la mort del president Francesc Macià, el nou president electe Lluís Companys reintegra el grup de L'Opinió a la col·laboració amb el govern i el partit majoritari. Pel segon aniversari, L'Opinió es presenta com el primer diari en català en difusió i el tercer dels editats a Barcelona. Dirigit per Joaquim Ventalló, és un mitjà innovador en el reporterisme, amb firmes com Irene Polo, Rosa Maria Arquimbau, Josep Maria Lladó Figueres i Domènec de Bellmunt, entre altres. El cronista Francesc Madrid és l'autor de la informació més completa de la discussió de l'Estatut i dels debats parlamentaris a les Corts de la República.

Pere Lloret : alcalde republicà de Tarragona / Joan Safont i Plumed
Safont i Plumed, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2025
272 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Obra guanyadora de la Beca d'Estudis Històrics President Tarradellas 2024. Bibliografia.
ISBN 9788409783519

Pere Lloret i Ordeix (Tarragona, 1877 - Barcelona, 1967), ja com a jove advocat, desenvolupa un alt grau de compromís cívic que el porta a col·laborar en multitud d'iniciatives en favor de l'economia, el comerç i la cultura de la ciutat natal. En l'àmbit periodístic impulsa i dirigeix, des del 1900, diverses capçaleres de caire catalanista republicà: Lo Camp de Tarragona, Catalunya Nova, Renovació. implicant-se cada cop més en la lluita política fins esdevenir, a partir de 1915 i fins el 1939: regidor a l'Ajuntament de Tarragona, diputat provincial, president de la Diputació, conseller de la Mancomunitat, alcalde, diputat al Parlament de Catalunya i alt càrrec de la Generalitat. Amb la derrota republicana a la Guerra Civil marxa l'exili, instal·lant-se a Montpeller, a redòs de la Residència d'Intel·lectuals Catalans, fins la tornada a Barcelona el 1945, reintegrant-se a l'exercici de l'advocacia i restant, com tota la seva generació, en l'ostracisme polític fins a la mort.

Jaume Carner : de Solidaritat Catalana a les finances de la República / Pau Vinyes Roig
Vinyes i Roig, Pau


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2024
199 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409658510

Jaume Carner i Romeu (El Vendrell, 1867 - Barcelona, 1934) adquireix de ben jove un ferm compromís catalanista i republicà que el porta a fundar el 1899 el Centre Nacional Català, esdevenir el 1901 regidor a l'Ajuntament de Barcelona amb la Lliga Regionalista i, posteriorment, impulsar el Centre Nacionalista Republicà i la Unió Federal Nacionalista Republicana, alhora que desenvolupa una exitosa carrera com a advocat i industrial. El 1907 és elegit per primer cop diputat, pel seu districte natal del Vendrell, com a candidat de Solidaritat Catalana, de la qual n'esdevé un dels líders del sector republicà d'esquerra. Revalida l'escó en dues ocasions fins que el 1916, després de perdre'l, abandona la política centrant-se en els seus reptes professionals i empresarials. El 1931, amb l'arribada de la República, la seva prestigiosa figura és reclamada. Primer pel president de la Generalitat Francesc Macià, per tal que lideri la redacció del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I més tard, pel president del Consell de Ministres Manuel Azaña, per a esdevenir ministre de Finances de la República, càrrec en el qual excel·leix, però que ha d'abandonar per fer front a la malaltia que el portarà a la mort.

Hugas i Duran : dues nissagues republicanes / Pilar Francès
Francès, Pilar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2024
232 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Obra guanyadora de la Beca d'Estudis Històrics President Irla 2023.
ISBN 9788409606641

Els Hugas i els Duran són dues nissagues de la Catalunya popular que a finals del segle XIX s'impliquen en el republicanisme federal empordanès que vol fer progressar el país: el cafeter Joan Hugas i Pascual esdevé alcalde de l'Escala el 1906 per la Unió Republicana i el pedagog, periodista i maçó Narcís Duran i Juera ho serà de Sant Feliu de Guíxols el 1912 per la UFNR. Els seus fills, Gaietà Hugas i Callol i Lluïsa Duran i Cama, es casen i, a la Bisbal d'Empordà, esdevenen llibreters. Durant la Guerra Civil militen al POUM i la CNT, respectivament, i pateixen la repressió franquista en la dura postguerra, però converteixen la Llibreria Hugas en un focus de la resistència cultural catalanista. El fill de tots dos, el pèrit industrial Joan Hugas i Duran, serà el 1979, com a militant d'ERC, el primer alcalde de la Bisbal del nou període democràtic. D'altra banda, el funcionari Víctor Duran i Cama, militant d'ERC i maçó, s'exilia el 1939 a França i esdevé fins a la seva mort, un dels més destacats membres del partit a Perpinyà i un fervent activista de la cultura catalana. El seu fill, el professor Narcís Duran i Sesé, segueix el camí de la militància cívica i política com a president d'ERC a la Catalunya Nord el 1996 i la seva neta, Isabel Duran, continua el compromís de la nissaga com a regidora d'ERC a Fillols, el 2008.

Republicans i catòlics : El Casinet i el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar (1873-1939) / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2026
222 p. ; 21 cm (Terra d'Ateneus, 11) 
Obra guanyadora de la XII Beca de Recerca Històrica "Terra d'Ateneus".
ISBN 9791387680268

L'autor fa un seguiment històric, social i cultural de dues entitats andreuenques: el Casino Andreuenc -el 1915 amb la nova denominació de Centre Obrer Instructiu Andreuenc i el 1931 adopta el nom d'Avenç Obrer Català en fusionar-se amb l'Avenç Democràtic Republicà-, més conegut com el Casinet, una entitat desapareguda arran del triomf dels feixistes el gener de 1939; i el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar -avui federat a la Federació d'Ateneus de Catalunya-, que desaparegué durant la guerra a causa del seu tarannà catòlic i conservador. El llibre abraça des del 1873, any de la fundació del Casino Andreuenc, fins al gener del 1939, quan a Sant Andreu de Palomar acaba la guerra. Es tracta d'una entitat que s'insereix en l'esfera del catolicisme, fortament lligada a la parròquia de Sant Andreu de Palomar, i d'una altra entitat de signe republicà, laica i vinculada al republicanisme catalanista, talment com la Unió Nacionalista Federal Republicana, i sobretot durant la Segona República a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest llibre s'analitza com s'estructuraven ambdues entitats i quin paper hi van jugar les dones en un moviment associatiu força masculinitzat, sense obviar el context històric en el qual van haver de viure, en un territori amb un component obrerista i menestral molt arrelat. (Editorial).

La Integral reconstrucció de Catalunya : Pere Mas i Codina: republicanisme, progressisme i catalanisme (1880-1941) / Marc Macià Farré
Macià Farré, Marc


Lleida : Pages Editors, 2025
175 `. : il. ; 24 cm (Guimet, 257) 
Bibliografia.
ISBN 9788413036847

Aquest llibre vol posar en valor la figura del líder republicà lleidatà i borgenc, exiliat com tants altres per la llarga nit de la dictadura franquista i una transició afermada sobre un pacte de silenci institucional. Mías fou un polític a l'altura d'amics seus com Humbert Torres, Alfred Perenya, Francesc Macià i tants altres també invisibilitzats, perseguits i simplement oblidats. L'estudi que teniu entre les mans pretén posar una pedra més en el llarg empedrat de memòria que encara cal reconstruir per dur-nos amb pas ferm cap a la comprensió del nostre passat republicà. recull biogràfic de la trajectòria política de Pere Mas i Codina, a través d'una mirada oberta que posi en relleu el seu pensament polític i la seva praxi institucional, alhora que exposi les contradiccions del personatge i l'insereixi en el context històric que li va tocar viure. Obliga a prestar atenció també a l'obra de govern de Pere Mas, que va dur a terme al llarg de la seva dilatada trajectòria política i iinstitucional. L'autor s'ha endinsat en diversos arxius, biblioteques i hemeroteques que salvaguarden documents imprescindibles per entendre el personatge. (Editorial).

Amadeu Sicart Nin : articles (1930-1937) i repressió (1939-1951) / [a cura de Ramon Sicart i Batet]



Llorenç del Penedès : Sic'Art Edicions, 2025
279 p. : il. ; 24 cm
Apèndix.
ISBN 9788409711246

Aquest llibre recull i contextualitza els articles periodístics que Amadeu Sicart Nin va publicar entre 1930 i 1937 en diferents capçaleres del Baix Penedès i de tot Catalunya. A través d'aquestes cròniques, es mostra la vida política, social i cultural de Llorenç del Penedès durant la Segona República i els anys previs a la Guerra Civil: l'activitat de la Cooperativa, moviments socials com el rabassaire, esdeveniments locals i festius, i també les transformacions que van marcar aquella època. L'obra incorpora igualment dades biogràfiques de l'autor i la documentació relativa a la seva detenció, judici, empresonament i desterrament després del conflicte. Així contribueix a preservar la memòria local i a oferir una visió rigorosa d'un període clau per al municipi i la comarca. (PLECS).

Joan Martell : primer alcalde republicà de Reus / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: 115277 Històries de Reus ; Anguera i Nolla, Pere. Reus : Edicions del Centre de Lectura de Reus : Institut Municipal d'Acció Cultural, 2004. p. 65-93

Possibilistes i federals a Reus / [Pere Anguera]
Anguera i Nolla, Pere


En: 133695 Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca ; Anguera i Nolla, Pere. Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 1999. p. 177-183

Publicat com a pròleg de Duarte, Carles: Possibilistes i federals : Política i cultura republicanes a Reus (1992).

Humor i sàtira a Reus : la premsa satírica (1868 - 1936) / Marc Ferran i Sans
Ferran i Sans, Marc


Reus : [s.n.], 1991
139 f. : il. ; 29 cm
IX Premi Antoni Pedrol i Rius 1991.

Pròleg / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En:

Ressenya de:
- Duarte i Montserrat, Àngel. Possibilistes i federals : política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 1992