português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
POLITICS []
Referències trobades:
3571   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 179
anar a la pàgina                         


1 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un Any passejant per Torre Negra / Domènec Miquel
Miquel i Serra, Domènec


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 46-47 (2015) , p. 192-193 (Ressenyes
Ressenya de:
- Castell, Carles / Carles Castell : Els camps de la Torre Negra : un any d'imatges i sensacions, 2015



Matèries: Ressenyes ; Biòlegs ; Polítics ; Dietari ; Espais naturals
Matèries:Parc Rural de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:[2014]
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vida i obra dels germans Ramon i Vidales, una família d'impressors del Vendrell / [ressenya de:] Xavier Ferré Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 174 (juliol-agost 2019), p. 13 (Ressenyes
Ressenya de:
. Vida i obra dels germans Ramon i Vidales, una família d'impressors del Vendrell / M. Bofarull Terrades, N. Castejón Domènech, P. Ferrando Romeu, [et al.]. El Vendrell : Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Baix Penedès, 2018


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Genealogia ; Famílies ; Impressors ; Polítics ; Indústria editorial i impremta ; Commemoració ; Vida política ; Vida cultural ; Vida social
Matèries: Ramon i Vidales, família ; Ramon i Vidales, Ramon (1857-1916) ; Ramon i Vidales, Jaume (1846-1909)
Matèries:Impremta Ramon i Vidales del Vendrell
Àmbit:Vendrell, el
Cronologia:1846 - 1919
Accés: https://www.irmu.org/download/news/documents/plecs_174_5d24801a3f328.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ribó, cultura cívica i drets fontamentals / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 18-31 : il. (L'Entrevista

Rafael Ribó i Massó (Barcelona, 1945) és, des de fa quinze anys, el síndic de Greuges de Catalunya. Darrere seu té, però, una llarga trajectòria política que s'inicia en l'oposició al franquisme, al Sindicat Democràtic d'Estudiants i a l'Assemblea de Catalunya, i perdura fins que l'any 2000 deixa la direcció d'Iniciativa per Catalunya, el moviment successor del PSUC que ell va impulsar a partir de l'any 1986. Nascut en una família benestant, el seu pare va ser un col·laborador estret de Francesc Cambó i es va haver d'exiliar durant la Guerra Civil. Va estudiar la secundària amb els Jesuïtes de Sarrià i, al mateix temps, va ser membre de l'escoltisme a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va fer un màster de Ciència Política a la New School for Social Research de Nova York (1968-1970). En tornar, esdevé, de la mà del catedràtic José Antonio González Casanova, professor de la Universitat de Barcelona, on es doctora l'any 1974 amb la primera tesi llegida en català des del 1939, titulada El Concepte de "cultura política" segons Almond: a la recerca especificitat política dels pobles. La reflexió sobre el fet nacional serà l'objecte de la seva recerca acadèmica, plasmada en llibres com Sobre el fet nacional: Catalunya, Països Catalans, Estat Espanyol (Avance, 1977). Una preocupació acadèmica que és inseparable de la seva activitat política: a partir del 1970 es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1974 ingressa al PSUC, del qual va ser membre del comitè central a partir del 1977. El 1986 accedeix a la secretaria general del PSUC, i n'impulsa la transformació en Iniciativa per Catalunya. El distanciament amb la Izquierda Unida liderada per Julio Anguita va provocar el 1997 la separació de IU i IC. El 1999 s'alia amb Pasqual Maragall per mirar de guanyar la Generalitat, però el 2000 abandona la presidència d'Iniciativa, per a la qual és escollit Joan Saura. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 2000, amb un breu parèntesi (1993-95) en què va ser diputat per Barcelona a les Corts. El juny de 2004 va ser escollit Síndic de Greuges de Catalunya, una institució a la qual ha donat un impuls enorme en aquests quinze anys en defensa dels drets dels ciutadans, i des del qual s'ha implicat també, com a mediador, en el 'procés' català. Actualment, des del març passat, exerceix el càrrec en funcions, en espera que sigui elegit el seu successor. El 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI), i el 2009 president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman. A més, personalment ha impulsat la creació d'una ONG, Ulls del Món, dedicada a formar oftalmòlegs a quatre països de l'Àfrica i de l'Amèrica Llatina.



Matèries: Entrevistes ; Polítics ; Pensament polític ; Vida política ; Síndic de greuges
Matèries: Ribó i Massó, Rafael (1945-....)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1945 - 2019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Macià vs. Rovira i Virgili : descobertes sobre una relació política / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 40-44 : il. (Focus
Notes.

Dos esborranys d'una carta inèdita de l'Avi a l'historiador tarragoní, a propòsit d'una al·lusió en un text d'aquest sobre Francesc Cambó, aporten nova llum a l'entesa entre les dues figures del catalanismeSasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Vida política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Macià i Llussà (Francesc) ; Rovira i Virgili, Antoni (1882-1946)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1907 - 1929]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Calvet i Móra: el diputat / Margarida Colomer i Rovira
Colomer i Rovira, Margarida


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 68 (octubre 2016), p. 24-26 : il. (Memòria


Matèries: Biografia ; Pagesos ; Polítics ; Diputats a Corts ; República espanyola II ; Conflicte rabassaire
Àmbit:Argentona ; Catalunya
Cronologia:1891 - 1950
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/317710
Localització: Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Can Manyer (Vilassar de Dalt)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Flexibilidad para la acción política : las fuentes doctrinales del pensamiento económico de Pasqual Maragall / Javier San Julián Arrupe, Eloi Serrano Robles
San Julián Arrupe, Javier


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 14 (2018) , p. 97-115
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.


Matèries: Polítics ; Alcaldes ; Economia ; Ideari polític ; Pensament econòmic ; Partits polítics
Matèries: Maragall i Mira, Paqual (1941-....)
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1965 - 1997 (esp. 1982 - 1997)
Autors add.:Serrano Robles, Eloi
Accés: https://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v7-n14-san_julian-serrano


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En defensa d'Alfons Miàs / Rotllà Serres-Brià
Serres-Brià, Rotllà


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 405-410


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Guerra mundial II ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Feixisme ; Identitat Nacional ; Polítics ; Escriptors
Matèries: Miàs, Alfred (1903-1950)
Àmbit:Palalda - Rosselló ; Catalunya Nord ; Barcelona
Cronologia:1903 - 1950
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356253
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Yxart. Tres segles i escaig de vida catalana ; Enric Yxart Ventosa. Un tarragoní de soca-rel / I.V.
Virgili Pons, Isidre


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 42 (2018) , p. 159-168 (Recensions
Ressenya de:
- Rovira i Gómez, Salvador J.. Els Yxart. Tres segles i escaig de vida catalana / Salvador J. Rovira i Gómez : Silva Editorial, 2017
- Rovira i Gómez, Salvador J.. Enric Yxart Ventosa. Un tarragoní de soca-rel / Salvador J. Rovira i Gómez : Silva Editorial, 2017


Matèries: Ressenyes ; Genealogia ; Biografia ; Advocats ; Vida política ; Vida social ; Famílies ; Comerciants ; Polítics ; Poder local ; Industrials ; Burgesia ; Edat contemporània
Àmbit:Tarragona ; Tarragonès
Cronologia:[1659 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/356112
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca Municipal d'Altafulla; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodisme de tuits en llibres / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 714 (juny 2019), p. 33-35 : il. (Premsa



Matèries: Polítics ; Alcaldes ; Memòries ; Crònica ; Vida política ; Xarxes socials ; Comunicació social
Matèries: Nadal i Farreras, Joaquim (1948-....)
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:2011 - 2013
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sumaríssim 4013 contra l'aclade de Badalona : així era un consell de guerra franquista / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament de Mateu Chalmeta i Joan Villarroya
Rotger, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 207 (juny 2019), p. 30-39 : il.

La victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola va suposar l'inici d'una repressió duríssima: el nou règim no estava disposat a tolerar cap mena de dissidència, de manera que es va proposar eliminar-la d'arrel. Amb la militarització de la justícia va aconseguir crear un ambient de por: milers de persones van ser encausades sense proves i condemnades a mort. A SÀPIENS hem triat el cas de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, per explicar com funcionaven aquells "judicis".



Matèries: Consell de guerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Polítics ; Alcaldes
Matèries: Xifré i Masferrer, Frederic (1885-1940)
Àmbit:Badalona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1940
Autors add.:Chalmeta Torredemer, Mateu (Col·l.) ; Villarroya i Font, Joan (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / [ressenya de:] Ramon Moreno
Moreno, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 269-270 (Ressenyes
Ressenya de:
- Armangué i Ribas, Joan. Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué. Figueres : Edicions Cal·lígraf, 2018


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Polítics ; Regidors ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1880 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/348080
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Nación y revolución social. El pensamiento y la acción del joven Jordi Solé Tura / Giaime Pala
Pala, Giaime


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 41 (Enero-Junio 2019), p. 273-303 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

A gairebé deu anys de la seva mort, Jordi Solé Tura és un intel·lectual i polític encara bé present en l'actual debat polític català. Ho és sobretot per la seva obra "Catalanisme i revolució burgesa" (1967), les tesis de la qual són citades sovint de forma simplificada o distorsionada per a corroborar o rebutjar posicions sobre el futur polític de Catalunya. El present article es proposa iniciar una reflexió historiogràfica pausada sobre Solé Tura, partint de l'anàlisi de la seva pràctica i pensament polítics juvenils. D'una banda, doncs, estudia la seva militància en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), per la qual va haver d'exiliar-se a França i Romania i que va acabar amb la seva expulsió del partit en 1964. Per l'altre, analitza els seus escrits per a demostrar que "Catalanisme i revolució burgesa" es va basar clarament en idees i conceptes que Solé va elaborar i va manejar en el període 1956-1964.


Matèries: Intel·lectuals ; Polítics ; Franquisme ; Antifranquisme ; Oposició clandestina ; Catalanisme ; Partits polítics ; Comunisme ; Burgesia ; Identitat nacional ; Pensament polític ; Historiografia
Matèries: Solé Tura, Jordi (1930-2009)
Matèries:Partit Socialista Unificat de Catalunya : PSUC ; Partido Comunista de España : PCE
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1956 - 1967
Accés: https://doi.org/10.18042/hp.41.10
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6935190
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Inicis polítics de Pere Mias Codina / Josep Varela
Varela i Serra, Josep


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 259-270
 (Història



Matèries: Biografia ; Polítics ; Advocats ; Republicanisme ; Generalitat republicana
Matèries: Mias i Codina, Pere (1880-1941)
Àmbit:Lleida ; Borges Blanques, les
Cronologia:[1880 - 1941]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Canonge Montagut. La contribució d'un clergue de Móra d'Ebre a la construcció del feixisme a Catalunya / Jordi Duran i Suárez
Duran i Suàrez, Jordi


Tortosa : Editorial Gràfica Dertosense, 2019
1 vol
XXVI Premi d'Història Enric Bayerri i Bertomeu del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

És la biografia d'un personatge que va desenvolupar una destacada activitat política durant el primer terç del segle passat, especialment en el període de la dictadura de Primo de Rivera. Nascut a Móra d'Ebre l'any 1878, va instal·lar-se amb la seua família a Barcelona a la primeria del segle XX, des d'on va fer la major part de la carrera política i eclesiàstica. Fill d'una família morenca amb fondes arrels carlistes, Montagut encarna una evolució ideològica que connecta l'absolutisme del segle XVIII amb el feixisme del segle XX, a través del tradicionalisme del XIX. Als anys vint va liderar campanyes que van contribuir a formular un discurs anticatalanista furibund, va ser un dels principals detractors dels usos formals de la llengua catalana a l'Església, a l'Administració i a l'escola; fou un precursor del nacionalcatolicisme franquista i destacat col·laborador dels líders i dels grups organitzats que van crear els primers moviments i partits feixistes a Catalunya.



Matèries: Biografia ; Clergues ; Polítics ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Tradicionalisme ; Carlisme ; Feixisme ; Nacionalcatolicisme ; Espanyolisme ; Franquisme
Matèries: Montagut i Roca, Josep (1878-1956)
Àmbit:Móra d'Ebre ; Barcelona
Cronologia:1878 - 1956


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3571
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una mirada republicana a la tercera Catalunya (1931-1939) [Fitxer informàtic] / Edgard Sansó Camps ; [dirigida per: Montserrat Duch Plana]
Sansó Camps, Edgard


2018
Dirigida per: Duch Plana, Montserrat. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2018
1 recurs electrònic (760 p.)

La tesi estudia la tercera Catalunya, invenció historiogràfica a càrrec d'Hilari Raguer a partir del concepte de tercera Espanya de Paul Preston. Aquesta invenció historiogràfica constitueix una defensa interessada i per part d'un eclesiàstic del paper de l'Església catalana i dels catòlics catalans durant la guerra civil espanyola (1936-1939), que majoritàriament van alinear-se amb el general Franco. La tesi estructura els integrants del grup d'estudi en quatre categories, bàsicament corresponents a Lliga Catalana (Carles Cardó, Francesc Vidal Barraquer), Unió Democràtica de Catalunya (Manuel Carraso Formiguera, Joan B. Roca Caball, Ramon Sugranyes de Franch, Josep M. Trias Peitx), Esquerra Republicana de Catalunya (Lluís Companys) i Acció Catalana Republicana (Claudi Ametlla, Josep M. Boronat, Amadeu Hurtado). També fa un ampli debat historiogràfic, estudia les relacions Catalunya-Espanya en temps de pau i en temps de guerra i fa un estudi de l'actuació de Boronat a la justícia especial de guerra.


Matèries: Tesis doctorals ; Historiografia ; Catalanisme ; Catolicisme ; Guerra civil espanyola ; República espanyola II ; Franquisme ; Polítics ; Partits polítics ; Pensament polític ; Justícia
Matèries:Lliga Catalana ; Unió Democràtica de Catalunya : UDC ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC ; Acció Catalana Republicana : ACR
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Autors add.:Duch i Plana, Montserrat (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667150
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936) : catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué
Armangué i Ribas, Joan


Figueres : Edicions Cal·lígraf, SL, 2018
263 p. : il. ; 21 cm (Assaig, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494836893

Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d'escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Mestres ; Exili ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Republicanisme ; Catalanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:1880 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Pública Arús (Barcelona); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles); B. Carles Rahola (Girona); B. Pere Calders (Llançà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sebastià Salellas, advocat i activista : l'esquerra que va sobreviure a la Transició / edició de Lluc Salellas i Vilar
Salellas i Magret, Sebastià


Barcelona : Angle Editorial, 2018
206 p. ; 22 cm (El Fil d'Ariadna, 112) 
ISBN 9788417214494

Aquest recull d'articles de Sebastià Salellas reivindica la figura d'un advocat i activista que anava a l'arrel dels conflictes. Diu Lluc Salellas a la introducció: "He crescut a la falda d'un home peculiar en un món que tendeix a l'homogeneïtzació, a no acceptar la discrepància. Un home empordanès, tossut i murri, advocat i activista, cristià i socialista, que tenia per costum deixar la seva empremta per allà on passava. Rebutjava la indiferència i es bolcava en la feina, fos quina fos, per transformar l'entorn a partir d'un sol criteri: la justícia." El llibre repassa la història de Catalunya -política, econòmica, democràtica- i el paper de les esquerres entre el final del franquisme i els primers anys del segle XX. Salellas va tenir sempre idees pròpies, sovint heterodoxes i antiautoritàries, i en molts moments es va mostrar desencisat per la incapacitat dels partits polítics d'esquerres d'activar solucions reals davant la globalització i l'expansió del neoliberalisme. Una visió de la Transició i del règim del 78, escrita des d'un profund humanisme i uns valors revolucionaris inherents, que lluny de perdre la vigència es converteix en una guia per interpretar les claus de l'actual escenari polític i social. Amb textos d'Anna Gabriel, Marina Garcés, Joaquim Nadal, César Rendueles, Benet Salellas, Mònica Tarradellas i Guillem Terribas. (Editorial).



Matèries: Antologies ; Polítics ; Advocats ; Pensament polític ; Esquerra política ; Transició democràtica ; Vida política ; Societat ; Economia
Matèries: Salellas i Magret, Sebastià (1948-2008)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1975 - 1977]
Autors add.:Salellas i Vilar, Lluc (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Fort Pienc (Eixample-Barcelona); B. Sant Antoni-Joan Oliver (Eixample); Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Enric Prat de la Riba i les arts : recull epistolar 1911-1916 / Mercè Vidal i Jansà
Prat de la Riba i Sarrà, Enric


Girona : Curbet, DL 2014
267 p. : il. ; 14 cm (Acant, 3) 
Reimpressions 2018.
ISBN 9788494281853

En aquest estudi centrat en la figura d'Enric Prat de la Riba es mostra un aspecte poc conegut d'ell com ho és la relació que mantingué amb alguns dels joves artistes, arqueòlegs, crítics d'art i pedagogs durant els anys 1911-1916, a través de la correspondència que ens ha arribat. La majoria d'ells (Tomàs Aymat, Pere Bosch Gimpera, Joaquim Folch i Torres, Alexandre Galí, Francesc d'A. Galí, Eladi Homs, Joan Llongueras i Joaquim Torres-Garcia) tindrien un paper destacat en la construcció d'un país que, en el marc de la Mancomunitat de Catalunya, aspirava a estar a l'alçada dels més avançats d'Europa. La finalitat d'arribar a assolir una normalitat des de la creació d'infraestructures culturals, de plataformes i mitjans de difusió, la restauració d'un esperit científic i formatiu forma part de l'acció de govern d'Enric Prat de la Riba. (Editorial).



Matèries: Polítics ; Mancomunitat de Catalunya ; Epistolari ; Artistes ; Arqueòlegs ; Crítics ; Pedagogs ; Cultura ; Art
Matèries: Prat de la Riba i Sarrà, Enric (1870-1917)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1911 - 1916
Autors add.:Vidal i Jansà, Mercè (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Exili perdurable : epistolari selecte / Domènec Guansé ; edició i selecció de Montserrat Corretger i Francesc Foguet
Guansé i Salesas, Domènec


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2019
325 p. ; 22 cm (Personatges, 12) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788416260645

Domènec Guansé teixí, entre 1950 i 1978, una extensa xarxa epistolar amb corresponsals de l'interior i de l'exili republicà. Iròniques i punyents, les seves cartes revelen la nostàlgia d'un temps perdut -el de la preguerra- i la voluntat tenaç de contribuir a la reconstrucció dels pilars demolits de la cultura catalana, a Santiago de Xile o, a partir del retorn el 1963, a Barcelona. Consagrat en cos i ànima a la literatura, Guansé escriu el seu epistolari per lluitar contra les adversitats i les limitacions de la distància o de la manca de llibertats, per afermar una continuïtat cultural profundament malmesa després de la débâcle del 1939 i, si més no, per conjurar la sensació d'"exiliat permanent" que tingué tant a la capital xilena com a la catalana. L'exili perdurable aplega una selecció de les cartes que Guansé envià a figures destacades del món de la política, les lletres i la cultura catalanes del segle XX: Xavier Benguerel, Roser Bru, Josep Ferrater Mora, Joan Oliver, Vicenç Riera Llorca, Josep Tarradellas o Rafael Tasis, entre molts d'altres. Amb el relat autobiogràfic que hi ordeix, Guansé deixa testimoni de les penúries professionals com a crític i escriptor, i de la represa -tímida, però irreductible- de la vida literària durant gairebé tres dècades. Espai per a la confidència i la memòria, aquest epistolari esdevé una crònica col·lectiva d'un país i d'una cultura que hagueren de reviure de les cendres d'una desfeta de conseqüències incalculables. (Editorial).



Matèries: Escriptors ; Periodistes ; Epistolari ; Escriptors ; Polítics ; Intel·lectuals ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Guansé i Salesas, Domènec (1894-1978)
Àmbit:Catalunya ; Santiago de Xile - Xile
Cronologia:1950 - 1978
Autors add.:Corretger i Sàez, Montserrat (Ed.) ; Foguet i Boreu, Francesc (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3571
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciutat invisible : 9 converses sobre la dècada que va canviar Lleida. Ángeles Ribes, Albert Velasco, Magda Ballester, Francesc Serés, Mariona Lladonosa, Simeó Miquel, Montse Macià, Joan Cal i Ignasi Calvo, Àngel Ros / Jordi Sebastià Pla ; Pròleg: Josep Vallverdú, Epíleg: Joan Maria Morros
Sebastià Pla, Jordi


Lleida : Pagès, 2019
266 p. ; 21 cm (La Guspira, 5) 
ISBN 9788413030906

Part de la societat lleidatana ha girat com un mitjó. Què els ha portat a fer un gir polític de 180 graus? Com es pot entendre que d'una majoria absoluta socialista es passi al "Ros dimissió" als carrers de la ciutat? Lleida s'ha convertit en un focus mediàtic en els darrers anys. En una dècada ha passat de tenir un dels alcaldes estrella de la política estatal i catalana a ser símbol de l'1 d'octubre. Ja no és aquella ciutat invisible que tots coneixíem per la boira. Què ha canviat? A través de 9 entrevistes a 10 personalitats de diversos àmbits fem una petita reflexió sobre el passat, el present i el futur de la ciutat. Un repàs de la història recent que ajudarà a conèixer millor una ciutat, per a molts, desconeguda... fins i tot per a molts dels seus veïns. (Editorial).



Matèries: Entrevistes ; Intel·lectuals ; Escriptors ; Polítics ; Advocats ; Alcaldes ; Polítiques ; Sociòlegs ; Diputades al Parlament de Catalunya ; Periodistes ; Premsa local ; Mitjans de comunicació ; Cultura ; Museus ; Vida política ; Pensament polític ; Independentisme ; Identitat nacional ; Conflictivitat social
Matèries: Ribes Duarte, Ángeles (1968-....) ; Velasco González, Albert ; Ballester Sirvent, Magda ; Serés, Francesc ; Lladonosa Latorre, Mariona ; Miquel, Simeó ; Macià i Gou, Montserrat (1962-....) ; Cal, Joan ; Calvo i Ribas, Ignasi ; Ros i Domingo, Àngel (1952-....)
Àmbit:Lleida
Cronologia:[2006 - 2019]
Autors add.:Vallverdú i Aixalà, Josep (Pr.) ; Morros i Cuadras, Joan Maria (Pr.)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 179
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3