português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
FEDERALISME []
Referències trobades:
359   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 18
anar a la pàgina                         


1 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Autonomista : el diari dels Rahola : els orígens del periodisme modern a Girona : 1898-1939 / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


[Girona] : Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2000
243 p. : il. ; 24 cm (Papers de comunicació, 1) 
Reimpressions: 2019.
ISBN 9788415808732

El Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s'identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat de l'època. La llarga vida de El Autonomista -més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector- constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques es reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d'aquella societat, sinó molt al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història de El Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona; de la mateixa manera que no es pot deslligar la història de El Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista; com afirmava Cabruja: "Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparegueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars". (Editorial).



Matèries: Periodisme ; Premsa diària ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Periodistes ; Famílies
Matèries: Rahola, família
Matèries:Autonomista, L'
Àmbit:Girona
Cronologia:1898 - 1939
Autors add.:Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall y el federalismo popular y democrático : el mármol del pueblo / Pere Gabriel Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Historia Social. Valencia, núm. 48 (2004) , p. 49-68 (Dossier: Historias individuales e historia social

La comprensió del fort impacte social popular de Pi i Margal exigeix fixar l'atenció en la construcció d'una imatge i una iconografia pimargallianes determinades, d'àmplia difusió al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XIX. Pi va aparèixer llavors com el referent màxim d'una de les cares de l'esquerra espanyola, potser la més doctrinaria i severa. Al seu torn, l'anàlisi de la importància del referent barceloní permet destacar la persistència del seu substrat ideològic romàntic i positivista, que estarà a la base de la gran incidència del federalisme pimargallanià als debats sobre el regionalisme i sobre la configuració d'una cultura política liberal democràtica.


Matèries: Polítics ; Esquerra política ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Pensament polític ; Vida política
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Espanya
Cronologia:[1824 - 1901] (Esp. 1880 - 1901)
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/aleart?codigo=814786
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; B. Pública Arús (Barcelona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Palabras en acción : revolución, obrero, socialismo y federalismo (1843-1917) / Joan Serrallonga Urquidi y Montserrat Amores (coords.) ; prólogo de Juan Sisinio Pérez Garzón



Madrid : Los libros de la catarata, 2018
221 p. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788490975107

Revolució, obrer, socialisme i federalisme són els quatre termes que els autors d'aquest llibre han triat acuradament per posar de manifest alguns dels principals eixos dels moviments socials, polítics i culturals des de l'any 1843 fins a 1917. Experts en filologia i literatura, en història contemporània, de la cultura i la política assemblen en aquestes pàgines els seus respectius coneixements i disseccionen aquests vocables amb la finalitat d'aportar una millor comprensió dels mateixos. Però per què precisament aquestes paraules? La selecció de cap manera ha estat a l'atzar o capritxosa: tots són termes que van servir al segle XIX per expressar la difícil construcció d'una ciutadania que barallava per les seves llibertats. Són, doncs, vocables que reflecteixen i refracten els lents avanços dels integrants de la classe obrera per convertir-se en ciutadans de ple dret. A més, avui no han perdut vigència en els discursos polítics i socials, en treballs científics o en els mitjans de comunicació. Per això, desxifrar els seus significats canviants suposa una tasca imprescindible per comprendre i contextualitzar les experiències del passat i del present. Aquestes paraules connecten amb les inquietuds que avui ens afecten en una Espanya l'estat de la qual de sotsobre no és nou ni específic de les actuals pugnes identitàries, encara que la utilització interessada d'aquests conceptes traspassa les fronteres de les disciplines científiques, i el seu sentit queda per complet en mans del lector. (Editorial).



Matèries: Moviments socials ; Moviment obrer ; Socialisme ; Federalisme ; Obrers ; Cultura ; Vida política ; Pensament polític ; Edat contemporània ; Societat
Àmbit:Espanya ; Catalunya
Cronologia:1843 - 1917
Autors add.:Serrallonga i Urquidi, Joan /Ed.) ; Amores, Montserrat (Ed.) ; Pérez Garzón, Juan Sisinio (Pr.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Federalisme vist per Isidre Molas : Conversa amb Manel Vega
Vega Nicolàs, Manel


Barcelona : Base, 2018
112 p. ; 24 cm (Base Històrica, 150) 
ISBN 9788417183820

La idea i moviment federalista tenen al llarg de la història unes figures rellevants i significatives. Montesquieu, Kant, Tocqueville. Pi Margall, Almirall, Rovira i Virgili. Aquestes són algunes de les més destacades. El professor i polític Isidre Molas en parla amb Manel Vega d'una manera amena i rigorosa en aquest llibre sobre els seus orígens, evolucions i significats. El federalisme vist per Isidre Molas. Conversa amb Manel Vega és un llibre atemporal i pedagògic i unes converses que mostren qui és i com pensa Isidre Molas sobre el tema del federalisme, que durant els segles XIX i XX ha estat una idea que ha tingut una presència continuada i plural a Catalunya i també a Espanya. (Editorial).



Matèries: Federalisme ; Pensament polític ; Polítics ; Professors ; Converses
Matèries: Molas i Batllori, Isidre (1940-....)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1800 - 2018]


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Modèles d'articulation territoriale des pouvoirs publics / Laura Cappuccio
Cappuccio, Laura


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [17] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

Aquest treball s'ocupa del paper que exerceixen els jutges constitucionals en el desenvolupament dels models territorials. En particular, en la relació entre autonomia i sobirania. S'examina la utilització per part del Tribunal Constitucional espanyol d'aquests conceptes, amb la finalitat d'il·luminar la manera en quina ha contribuït a l'efectiva configuració del sistema de les autonomies previst en la Constitució.


Matèries: Tribunals ; Jutges ; Drets civils i polítics ; Dret constitucional ; Constitució 1978 ; Nacionalisme ; Federalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6243


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Le Juge constitutionnel face au conflit politique : le cas du processus souverainiste catalan / Gennaro Ferraiuolo
Ferraiuolo, Gennaro


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [19] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

L'article analitza el paper del Tribunal constitucional espanyol enfront de la qüestió catalana. Després d'una primera part que ofereix un enfocament teòric de la posició del jutge constitucional en els sistemes nacionalment complexos, el treball analitza les principals intervencions del TC, començant per la cèlebre sentència 31/2010 sobre l'Estatut català fins als més recents pronunciaments de l'òrgan relacionats amb l'explosió del conflicte nacional.


Matèries: Tribunals ; Sentències ; Dret constitucional ; Federalisme ; Independentisme ; Nacionalisme
Matèries:Tribunal Constitucional d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:2010 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6295


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rigidité du cadre constitutionnel espagnol en ce qui concerne la répartition territoriale du pouvoir et le processus catalan de "déconnexion" / Andrés Boix Palop
Boix Palop, Andrés


En: Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. Nanterre (França), núm. 17 (automne 2016), [29] p. (Etudes. Dossier: Constitution et 'Droit de décider' en Catalogne) 
Notes. Resums en francès, castellà i anglès.

El procés que les institucions democràtiques catalanes han iniciat amb la intenció de "desconnectar" de la realitat jurídica i constitucional espanyola, això és, destinat a aconseguir la creació d'una República catalana, segueix en marxa després de les eleccions de setembre de 2015. El creixement de l'independentisme a Catalunya, fins al punt d'haver esdevingut pràcticament majoritari, només s'explica pels defectes que mostra el model constitucional espanyol de distribució territorial del poder. Aquest model, incorporat a la Constitució espanyola de 1978, és el producte d'un enteniment rígid d'aquelles qüestions que afecten a la idea de nació, així com de tot el relacionat amb la unitat d'Espanya. L'evolució dels esdeveniments està posant de manifest que aquesta inflexibilitat acaba creant més problemes en termes de convivència dels quals resol.


Matèries: Transició democràtica ; Epoca democràtica actual ; Drets civils i polítics ; Constitució 1978 ; Vida política ; Federalisme ; Independentisme ; Nacionalisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1978 - 2016
Accés: http://journals.openedition.org/ccec/6313


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874) / Jordi Pomés-Vives
Pomés i Vives, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 55 (2017) , p. 421-446
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

Durant el Sexenni Democràtic es va manifestar a Catalunya un federalisme regionalista de base krausista ben diferenciat tant del federalisme anomenat intransigent, de base pimargallana, com del federalisme organicista de base krausista que defensava des de Madrid fonamentalment el republicanisme més d'ordre, encapçalat per Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Aquest federalisme regionalista català, que va tenir a Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915) i a Eusebi Pascual i Casas (1837-1883) com els seus principals valedors alhora que teòrics, va postular la defensa d'una Catalunya ben integrada políticament com a Estat federal dins del conjunt de la nació espanyola (o ibèrica) -estructurada territorialment de forma federal-, encara que amb un alt grau de competències exclusives, amb l'objectiu que quedessin garantides les seves particularitats culturals, econòmiques i del dret civil. Cal emmarcar l'afirmació d'aquest federalisme dins del context de creixement del moviment cultural de la Renaixença catalana.


Matèries: Sexenni democràtic ; Republicanisme ; Federalisme ; Regionalisme ; Vida política ; Pensament polític ; Renaixença
Matèries: Sanpere i Miquel, Salvador (1840-1915) ; Pascual i Casas, Eusebi (1837-1883) ; Roca i Ferreras, Josep Narcís (1834-1891)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1868 - 1874
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/18092
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Montaña : diario federal ilustrado de avisos, noticias y decretos



9 maig 1880-núm. 625 (5 jul. 1891)
Manresa : [s.n.], [1880-1891]
43 cm. Setmanal.
El subtítol varia lleugerament. Text en castellà; alguns articles en català. Descripció basada en: Año 8, no. 366 (15 feb. 1887).



Matèries: Federalisme ; Revistes ; Premsa política
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1880 - 1891]
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Tribuna : revista mensual política y literaria



Año 1, no. 1 (2 oct. 1887)-
Manresa : Centro Federalista de Manresa, 1887-
26 cm. Mensual.



Matèries: Federalisme ; Associacions polítiques ; Revistes ; Premsa política
Àmbit:Manresa
Autors add.:Centro Federalista de Manresa
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Isabel Vila Pujol : Calonge (Girona), 1843 - Sabadell (Barcelona), 1896 / Antonina Rodribo
Rodrigo, Antonina


En: Raco de l'Arxiu : Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal de Constantí. Constantí, núm. 20 (maig-juny 2006), p. 3 : il. (Dossier. Dones i Treball) 
Aquest text prové de l'exposició "Dones sindicalistes", produïda per l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.


Matèries: Biografia ; Història de la dona ; Anarcosindicalisme ; Moviment obrer ; Sindicalistes ; Republicanisme ; Federalisme ; Dona
Matèries: Vila i Pujol, Isabel (1843-1896)
Àmbit:Catalunya ; Calonge ; Sabadell
Cronologia:1843 - 1896
Accés: http://usuaris.tinet.cat/arxiucon/pdf/B20.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus); Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pi y Margall, entre el liberalismo social y el socialismo / Juan Trías Vejerano
Trías Vejarano, Juan


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 6 (Julio-Diciembre 2001), p. 91-120 (Dossier
Número dedicat a: Pi y Margall y el Federalismo en España. Notes. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la posició de Pi davant l'anomenada qüestió social, enquadrant-la en els corrents ideològics de la segona meitat del segle XIX i de les frontereres amb el xx. El primer apartat del treball es consagra al punt de l'enquadrament, justificant el títol de l'estudi. A l'apartat segon, a partir de l'examen de les raons per les quals Pi va prestar una atenció a la qüestió social -que cobria no només els problemes dels treballadors manuals urbans, sinó també els de els camperols i el proletariat rural-, s'analitzen la seva concepció del socialisme i de les relacions d'aquest amb la democràcia i la seva visió del procés d'emancipació. Finalment, a l'apartat tercer, s'exposen cronològicament les categories des de les quals Pi aborda el problema, les reformes que propugna immediatament i les seves solucions a llarg termini.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Vida política ; Pensament polític ; Conflictivitat social ; Problema social ; Classes populars ; Federalisme ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1827 - 1901 (esp. 1850 - 1900)
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/44882
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Apuntes sobre hechos históricos / Pau Cot
Cot i Verdaguer, Pau


[entre 1875 i 1925]
9 quaderns 11 cm
Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 4596. Conté: 1. Las dos repúblicas españolas 1873-1932; 2. Discurso leído en Meitng; 3. Apuntes sobre hechos históricos en tiempos de la Repúbica; 4. Apuntes sobre hechos ocurridos en tiempos de la Repúbica; 5. Apuntes históricos; 6. Els Segadors; 7. Apuntes sobre la Restauración borbónica en sus primeros años; 8. Trabajo sobre la criptonomía; 9. Hombres de abnegación. Textos en castellà i algun en català.



Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Anarquisme ; Vida política ; Polítics
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1875 - 1925]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Artículos históricos sin publicar / Pau Cot
Cot i Verdaguer, Pau


[entre 1875 i 1925]
5 doc. diverses mesures
Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 4598. Conté: 1. Precepto pascual político 1923; 2. Centro de Concentración Republicano; 3. A la eterna memoria dels Martres de la Autonomia, la Federació y la República; 4. A los Mártires de la Federación y la República; 5. Desde Puigcerdà; 6. Himno anarquista (partitura manuscrita); 7. "Habíamos quedado con Arturo"; 8. Documents solts: "Para cuando se establezca" i "Eran les hores de apresió i de tistesa". Textos en castellà i algun en català.



Matèries: Republicanisme ; Antologies ; Federalisme ; Anarquisme ; Vida política ; Polítics
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1875 - 1925]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Escrits diversos / Pau Cot
Cot i Verdaguer, Pau


[entre 1875 i 1925]
8 doc. diverses mesures
Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 4599. Conté: 1. Precepto pascual político 1923; 2. Centro de Concentración Republicano; 3. A la eterna memoria dels Martres de la Autonomia, la Federació y la República; 4. A los Mártires de la Federación y la República; 5. Desde Puigcerdà; 6. Himno anarquista (partitura manuscrita); 7. "Habíamos quedado con Arturo"; 8. Documents solts: "Para cuando se establezca" i "Eran les hores de apresió i de tistesa". Textos en castellà i algun en català.



Matèries: Republicanisme ; Federalisme ; Anarquisme ; Vida política ; Polítics ; Cançons
Matèries: Pi i Margall, Francesc (1824-1901)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1875 - 1925]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 359
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Acció : setmanari d'Unió Federal Nacionalista Republicana



Any 1, núm. 1 (5 març 1910)-any 10 , núm. 456 (4 gen. 1919) ; 2a època, any 9, núm. 455 (3 des. 1921)-any 11, núm. 530 (29 des. 1923) ; 3a època que comença el 1931 i acaba el 1934
Badalona : [la Unió], [1910-1934]
32 cm. Setmanal.
1a capçalera mixta ; 2a capçalera il·lustrada. Canvis en l'impressor. Continuada en part per: Germanor. La 2a i la 3a època porta el subtítol: setmanari d'Esquerra Republicana. Irregularitats en la numeració. Descripció basada en: Any 7, núm. 320 (25 març 1916).


Matèries: Revistes ; Premsa política ; Republicanisme ; Nacionalisme ; Partits polítics ; Federalisme
Matèries:Unió Federal Nacionalista Republicana. Badalona ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Badalona
Àmbit:Badalona
Cronologia:[1910 - 1934]
Autors add.:Unió Federal Nacionalista Republicana. Badalona ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Badalona
Accés: http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=publicacio&id=34
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Acció ciutadana : setmanari del Partit Republicà Federal Nacionalista (R.F.N.) de les Comarques Gironines



Any 1, núm. 1 (2 set. 1932)-
Girona : [s.n.], 1932-
Il. ; 36 cm. Setmanal.
Continuada per: Acció ciutadana, setmanari republicà federal.



Matèries: Revistes ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Nacionalisme ; Partits polítics
Matèries:Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1932 - 193?]
Autors add.:Partit Republicà Federal Nacionalista de les Comarques Gironines
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Consecuente : órgano del Partido Republicano Radical Autonomista de la Provincia



[1908-1933]
Reus : [el Partido], [1908-entre 1932 i 1933]
44 cm. Setmanal.
Capçalera mixta. Les dimensions varien: 50 cm. Continuat per: El Conseqüent. El subtítol varia: órgano del Partido Republicano Democrático Federal de la Provincia. Alguns textos en català. Descripció basada en: año 13, no. 664 (20 nov. 1920).



Matèries: Revistes ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Partits polítics
Matèries:Partido Republicano Radical Autonomista. Tarragona ; Partido Republicano Democrático Federal
Àmbit:Reus ; Tarragona, província
Cronologia:[1908 - 1933]
Autors add.:Partido Republicano Radical Autonomista. Tarragona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 359
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Acción federal : órgano del Partido Republicano Federal (Alianza de Izquierdas y Extrema Izquierda Federal)



[1932-193?]
Barcelona : [el Partido], [1932-193?]
58 cm. Periodicitat desconeguda.
Capçalera tipogràfica.



Matèries: Revistes ; Premsa política ; Republicanisme ; Partits polítics ; Federalisme
Matèries:Partido Republicano Democrático Federal
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1932 - 193?]
Autors add.:Partido Republicano Democrático Federal
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 18
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3