La SEAT: motor de llibertat : una lluita obrera a la Barcelona antifranquista / Jordi de Miguel (guió) i Cristina Bueno (il·lustració)
Miguel, Jordi de


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
96 p. : pral. il. ; 23 cm (Barcelona Memòria en Vinyetes) 

La novel·la gràfica que rememora el 18 d'octubre de 1971, una data que marcaria un abans i un després per al moviment obrer i la lluita antifranquista amb l'ocupació de la SEAT a Barcelona. Mentre recorren els carrers de la Marina, l'antic barri on hi havia la SEAT, un grup d'extreballadors de l'empresa rememora les lluites obreres viscudes a la fàbrica, en especial la vaga que hi va tenir lloc el 18 d'octubre de 1971, en plena lluita de la Barcelona antifranquista. El còmic repassa la relació de la SEAT amb la ciutat des que es va crear l'empresa el 1950, i descriu els mecanismes de control per les sufocar rebel·lions internes. També destaca el paper de les Comissions Obreres en la clandestinitat, especialment els esdeveniments del 18 d'octubre de 1971, en què milers de treballadors van ocupar el recinte de la Zona Franca com a protesta per l'acomiadament de representants sindicals.La repressió policial va acabar amb la mort a trets del treballador Antonio Ruiz Villalba, i va marcar un abans i un després per al moviment antifranquista i la lluita sindical. (Editorial).

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona : la segona Setmana Tràgica. Combats i víctimes / Just Casas i Soriano
Casas i Soriano, Just


Barcelona : Base, [2025?]
672 p. ; 24 cm (Base Històrica, 218) 
ISBN 9791387728175

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, suposaren un punt d'inflexió durant la Guerra Civil (1936-1937). Les tensions entre la Generalitat de Catalunya i les forces polítiques i sindicals que li donaven suport, d'una banda, i la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per altra, esclataren de forma violenta. La guspira detonant, fou l'intent d'assalt de l'edifici central de la Telefònica de la plaça de Catalunya per part de Forces de Seguretat i Assalt de la Generalitat i que desembocà en una lluita generalitzada pels carrers de Barcelona durant gairebé una setmana, fins a la intervenció final del Govern de la República i les seves forces de Seguretat i Assalt arribades a Barcelona. Qui fou responsable final d'aquella intervenció? Josep Tarradellas Joan (ERC) conseller en cap? O el mateix Lluís Companys Jover (ERC) president de la Generalitat? L'edifici de la Telefònica, havia esdevingut tot un símbol del procés revolucionari, estava gestionada per les dues grans sindicals CNT i UGT i el que per uns fou una provocació més en l'intent de revertir total o parcialment el procés revolucionari, per altres, fou un acte de Govern lògic i legítim, entenent que la Telefònica havia d'estar controlada pel govern legítim de Catalunya, la Generalitat. Aquesta obra, des del rigor històric, pretén donar respostes a moltes de les preguntes que giren al voltant d'aquest mes de maig que marcà la nostra història. (Editorial).

IAC 1er. Congrés : una nova realitat sindical consolidant alternatives

Intersindical Alternativa de Catalunya. Congrés (1r : 2003 : Cambrils )


Barcelona : CATAC, 2003
47 p. ; 28 cm

La UGT de Cataluña durante la Guerra Civil (1936-1939) : ¿un sindicat cara la guerra? / David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 24 (2006) , p. 35-55
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Malgrat ser una organització catalana per naixement, la trajectòria de la UGT a Catalunya fins a la Guerra Civil va ser la història d'un fracàs. No seria fins a l'excepcional conjuntura bèl·lica quan, per primera vegada en la seva història, va estar en condicions de disputar als anarcosindicalistes la seva tradicional hegemonia. Aquest article té per objectiu plantejar els aspectes fonamentals d'aquesta "nova" UGT. El seu gènesi, els seus greus problemes de consolidació i, una vegada aconseguida aquesta, les enormes dificultats que va tenir per a mobilitzar i dinamitzar l'organització de masses en la qual s'havia convertit.

Josep Canal i Alberola / Albert Planas i Serra
Planas i Serra, Albert


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 12 (desembre 2010), p. 30 (Biografies i passatges, II) 

Carrilaires sota sospita : conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suárez, Jordi


Móra la Nova : Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI), 2023
203 p. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409562091

Jordi Duran i Suàrez presenta un treball de recerca històrica sobre el naixement i l'evolució del sindicalisme ferroviari a Móra la Nova. En aquest llibre s'ha analitzat la conflictivitat laboral en el sector del carril fins al final de la Guerra Civil i els processos de repressió i de depuració franquista aplicats contra els ferroviaris de l'estació i el dipòsit de locomotores de Móra la Nova. Es tracta d'un dels estudis locals més aprofundits que s'han publicat fins ara a Catalunya i Espanya sobre depuració ferroviària franquista. La recerca ha permès redactar més d'un centenar de perfils biogràfics sobre la trajectòria social, laboral i política d'empleats de l'estació i del dipòsit de locomotores de la vila que van ser depurats i, en molts casos, sancionats i represaliats pel règim. (PLECS).

"Termina el fiscal pidiendo." : La repressió franquista sobre els comitès de control obrer de les indústries col·lectivitzades: el cas de General Motors Peninsular / José Montiel Pastor
Montiel i Pastor, José


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 115-135 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

A partir de la documentació dels tribunals militars estudiem la repressió sobre el comitè obrer de la General Motors Peninsular, empresa automobilística col·lectivitzada el juliol de 1936. En una primera part farem un seguiment de les seves activitats durant la guerra per, a continuació, analitzar la repressió exercida sobre membres i col·laboradors: abast, mètodes, funcionament, objectiu i conseqüències. L'estudi d'aquest cas il·lustra perfectament la brutalitat del cop descarregat sobre el moviment sindical, un pas més en l'objectiu d'erradicar qualsevol rastre del període republicà.

La CNT a Alcanar / Carme Ferré
Ferré, Carme


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 10 (octubre-novembre 1990), p. 11-12 (Història) 

Transició energètica i treball / Llorenç Serrano i Giménez
Serrano i Giménez, Llorenç


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 37-44 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

Obreres o serventes? : l'exclusió del serve domèstic del sindicalisme obrer. Barcelona, 1870-1939 / per Mònica Borrell-Cairol
Borrell Cairol, Mònica


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 82 (2023) , p. 95-120
Notes a peu de pàgina. Resums i títols en catalá i anglès.

La historiografia ha prestat poca atenció a la situació del sector domèstic. Des del darrer terç del segle xix aquest sector, ja feminitzat, era, darrere del tèxtil, l'ocupació amb un nombre més elevat de treballadores barcelonines, noies joves, solteres i immigrants. Fins a l'any 1931, el sector va restar exclòs de la legislació laboral i de protecció social, raó per la qual va experimentar una progressiva precarització. Durant aquest període, l'obrerisme, tant de tendència anarquista com socialista, va exhortar les treballadores a integrar-se en les organitzacions obreres. Tanmateix, considerant les treballadores domèstiques com a serventes no com a obreres, les va excloure de les seves agendes sindicals. Aquest article analitza les concepcions del sindicalisme respecte al servei domèstic i la seva exclusió de les organitzacions de classe.

Jaume Rosich i Bassa, de Pals (2a part) / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 78 (setembre 2022), p. 96-101 : il. (Personatges) 

Shum : el dibuixant de les mans trencades / Jaume Capdevila "Kap"
Capdevila, Jaume (Kap)


Lleida : Pagès Editors, 2024
144 p. ; 24 cm (Doble Tinta, 6) 
ISBN 978-84-1303-521-5

En Jaume Capdevila, en Kap, milita en l'humor gràfic des de dues trinxeres: una és la de l'estudi i la vetlla per la conservació del patrimoni a través de la divulgació en publicacions, conferències i exposicions; l'altra és la del ninotaire que se serveix dels dibuixos per expressar les seues opinions. En aquest llibre ens presenta una biografia d'Alfons Vila i Franquesa, Shum, dibuixant satíric del temps de la República i també sindicalista, anarquista, víctima accidental d'una explosió, cap de turc, pres polític i, finalment, artista a l'exili. Tot el talent d'en Kap, doncs, s'uneix al d'en Jaume Capdevila per bastir una autèntica novel·la (gràfica). Una obra que és també un assaig documentadíssim, estructurat amb precisió, que reivindica un concepte que no hauria de passar mai de moda: l'artista implicat i crític amb la seva època. I ho fa, com ha de ser, des del compromís més sincer. Manel Fontdevila.

El Sindicat de Músics de Granollers i sa Comarca (1922-1944) / Francesc Sala
Sala, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 7-43 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La història del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca s'em-marca en moments de revifalla cultural a Catalunya, amb la generació d'un entramat d'entitats, corals, orfeons, escoles i orquestres que promovien la música com a element de creixement personal i de transformació col·lectiva. A Granollers, aquest petit ecosistema donà vida a l'Associació de Música de Granollers (1920), el Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca (1922), el Foment de la Sardana (1925), l'Escola Municipal de Música (1928) o el Jazz-Club (1935), a banda de múltiples orquestres i entitats. Aquesta ponència narra la història del Sindicat Musical, en què una colla de músics s'esforcen a reivindicar l'ofici i combatre la seva accentuada precarietat laboral, però també per adaptar-se als canvis de la societat de la seva època, fins que l'arribada del franquisme i l'exili tallaren el fil musical que teixí el lema de "Granollers, terra de músics!".

Jaume Rosich Bassa, de Pals / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 72 (març 2021), p. 94-99 : il. (Personatges) 

CNT, la força obrera de Catalunya / [ressenya] Antonio Orihuela
Orihuela, Antonio


En: Humanitat nova: revista de cultures llibertàries, núm. 1 (2016) , p. 22-23 (Llibres) 
Ressenya de:
. CNT, la força obrera de Catalunya : (1910-1939) / Ferran Aisa. Barcelona : Base, 2013

Perfil humà d'una llibertària / Lluís Molinas i Falgueras
Molinas i Falgueras, Lluís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 34 (desembre 2011), p. 77-82 : il. (Homenatge) 

Calonge, "el compàs d'estibar suro" i Isabel Vila Pujol ("Isabel cinc hores") / Marcel Casademont
Casademont, Marcel


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 20 (març-maig 2008), p. 75-78 : il. (Personatge) 

La Repercussió de la Gran Guerra en la Comarca del Baix Empordà / [Joan Pelegrí i Nicolau]
Pelegrí i Nicolau, Joan


Palafrugell : Ajuntament de Palafrugell : Museu del Suro de Palafrugell : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, 1998
163 p. : il. ; 30 cm
Núm. monogràfic de la revista: Estoig, Núm. 5 (1997).

Pau Brugueras Costa, sindicalista i "republicà d'antany" / Jordi Albaladejo Blanco
Albadalejo i Blanco, Jordi


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 5 (2020) , p. 159-170 : il.
Fonts i bibliografia.

La historiografia catalana, i la badalonina en particular, té força camp per recórrer en l'anàlisi del moviment obrer del segle XIX. En el marc dels apunts biogràfics, amb voluntat de trencar els límits del localisme, una de les trajectòries fins al moment poc conegudes que ens permet establir àmbits comuns entre el moviment obrer i el republicanisme, és la de Pau Brugueras Costa. Experimentat dirigent sindical de la Federació de les Tres Classes de Vapor, moderat i reformista en diferents conflictes laborals i republicà federal del Sexenni Democràtic, dedicà la seva activitat política a la fusió de les diferents tendències republicanes durant el període de la Restauració. Teixidor i "treballador de la intel·ligència", dirigent sindical i polític, ens permet conèixer estratègies del moviment obrer organitzat per millorar les condicions de treball; i en el pla polític, procurar democràticament superar el caciquisme.

18 de octubre de 1971 : la ocupación de SEAT : narración y representación histórica / Javier Pacheco, [et al.]



Barcelona : Descontrol Editorial, 2021
367 p. : il. ; 21 cm (Memoria, 4) 
Conté: Brazos entrelazados de la SEAT como fuerza obrera por la libertad y la democracia / Javier Pacheco -- La huelga de SEAT. El contexto / Nicolás Sartorius -- Han matado a un hombre, han creado un paisaje: narración y representación histórica / Javier Tébar Hurtado -- El conflcto permanente. Hacia el final del fordismo español / Andrea Tappi -- ¿ Quiénes eran los trabajadores de SEAT? / Jaume Font Garolera -- SEAT, 18 de octubre, ocupación de la fábrica de Barcelona / Pedro López Provencio -- SEAT: cincuenta aniversario de la ocupación (Resumen 1969-1975) / Silvestre Gilaberte Herranz -- SEAT 1969-1975. Importante experiencia de acción "socioplítica" del movimiento obrero español / Isidor Boix -- SEAT, internacionalismo y solidadridad / Carles Vallejo Calderón -- SEAT y el despacho laboralista "Can Fina" 1970-1975 / Ascenció Solé -- Conflicto años 93-94 / Alfonso Rodríguez Rodríguez -- El nuevo paradigma del sector del auto / Rafael Guerrero.

Este libro conmemora el cincuentenario de la ocupación de la factoría SEAT de la Zona Franca de Barcelona el 18 de octubre del 1971, para reivindicar la readmisión de los delegados despedidos. Ese día los propios represaliados entraron en la fábrica mezclados con el turno de mañana, provocando un paro general y la marcha que acabó con una gran sentada ante la dirección de la fábrica. Después de una mañana de tensa espera, a primera hora de la tarde la policía irrumpió en los talleres disolviendo la concentración y provocando la muerte de Antonio Ruiz Villalba y un gran número de heridos. Se ha escrito que la ocupación contribuyó en gran manera a dar un fuerte impulso al movimiento obrero y a la lucha antifranquista. La clase obrera había empezado a perder el miedo a la dictadura, a las represalias, al despido... Y con ello la emblemática "empresa modelo" del régimen se convirtió en la "punta de lanza" del movimiento obrero español.El objetivo principal de este libro es aportar la visión de sus protagonistas: los trabajadores de SEAT. En su elaboración han participado más de cincuenta personas vinculadas directa o indirectamente a la SEAT y a los hechos descritos. El libro tiene dos partes: la primera describe el contexto sociopolítico general, las condiciones de trabajo, las movilizaciones previas, la preparación de la ocupación y su relato en primera persona. La segunda parte, incluye el testimonio de numerosas personas que se vieron directa o indirectamente implicadas en la ocupación. La obra se completa con la reflexión de reconocidos dirigentes sindicales sobre sus repercusiones sociales y políticas. (nuevatribuna.es).