L'Administració de la sal a l'Alfolí de l'Escala / Luredes Boix i Llonch
Boix i Llonch, Lourdes


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 9 (setembre 2019), p. 62-77 : il. (El museu de ronda) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Alfolí de la Sal de l'Escala al registre de la propietat / Rafeld Bruguera i Batalla
Bruguera i Batalla, Rafael


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 9 (setembre 2019), p. 142-144 : il.

Una Aproximació : la subalterna companyia arrendatària de tabacs de l'Escala / Pere Juhé i Oriol
Juhé i Oriol, Pere


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 3 (juliol 2012), p. 100-104 : il.
Fonts.

Competencia, mercado e intervencionismo en el comercio de carne en la Europa bajo-medieval. Los ejemplos de Barcelona y Ruán / Ramon Agustí Banegas López
Banegas López, Ramón Agustín


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 42, núm. 2 (2012) , p. 479-499 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La carn és un producte essencial en l'alimentació medieval i la seva escassetat generarà problemes socials, especialment en el món urbà; per tant, un element fonamental de la política municipal serà vigilar el correcte proveïment d'aquest producte. En aquest article s'analitzarà l'estructuració del mercat de la carn en dues ciutats europees que comparteixen dimensions demogràfiques i estructures econòmiques, però que estan molt allunyades des del punt de vista geogràfic i institucional. A través de l'anàlisi del mercat de la carn a Barcelona i a Rouen s'intentarà veure com afronten el problema del proveïment dues ciutats amb marcs institucionals i estratègies polítiques molt diferents.

La Sal de l'Alfolí / Enric Casassas i Simó, Josep María Ràfols i Rovira
Casassas i Simó, Enric


En: Fulls d'història local. Escala, LXII, núm. 62 (maig-juny 1997), p. 619-632 : il.
Número dedicat a "La Sal de l'Alfolí". Notes.

La Derogació de l'estanc de l'aiguardent : expansió econòmica i pressió fiscal a mitjan segle XVIII / Carles Maristany i Tio
Maristany i Tió, Carles


En: 209360 Jornades sobre la Viticultura de la Conca Mediterrània 1986. Tarragona : URV. Àrea de Història : Diputació de Tarragona, DL 1995. p. 651-666


La creació de l'estanc de l'aiguardent, el juliol del 1741, suposà un cop dur per a l'economia catalana, que tenia en els destil·lats un dels principals recursos. Sembla però, que durant el curt lapse de cinc anys de vigència de l'estanc, el monopoli no s'arribà mai a imposar del tot, i que les formes del comerç lliure anteriors a la disposició exclusitiva subsistiren al llarg del quinquenni.

Canet-Cadis : una relació d'interessos al segle XVIII / Ricard Cantano Carballo
Cantano Carballo, Ricard


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 59 (2017) , p. 18-23 : il.
Notes. Resums en català i anglès.

El Capítol o Col·legi d'obrers i de moneders de la Seca Reial de Barcelona / Albert Estrada-Rius
Estrada i Rius, Albert


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 24 (2017) , p. 185-206
Número monogràfic: Els Gremis de Barcelona.

Llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna : els conflictes entre l'impresor Rafael Figueró i la confraria dels llibreters (1671-1711) / Xevi Camprubí
Camprubí i Pla, Xevi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 65 (2012) , p. 75-107
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Informació i premsa en temps de guerra : Gabriel Bro (segle XVIII) / Ricard Expósito i Amagat
Expósito i Amagat, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 335-358 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A la darreria del regnat de Carles II, Gabriel Bro, un tipògraf natural de Rodez, va emigrar de França a Catalunya cercant obrir un negoci propi. Després d'una breu estada a la Ciutat Comtal, molt convulsa, Gabriel s'instal·là a Girona juntament amb el seu germà Jaume. Aquesta ciutat, exceptuant un temps que va residir a Olot, va ser la localitat on exercí el seu ofici d'impremta i de llibreria fins a la seva mort, l'any 1743. Com a estamper reial de Felip V, un títol que li havia estat concedit pel tercer duc de Noailles el 1711 , jurídicament era el tipògraf més important de la vegueria de Girona i l'Empordà. Cap altre professional de l'imprès podia publicar documentació oficial, premsa i alguns treballs de "remenderia". Tanmateix, i com examinarem en la present comunicació, aquest monopoli hereditari li fou permanentment discutit, i no només pels companys d'ofici gironins, sinó també pel mateix ajuntament i, fins i tot, també pels tipògrafs de la capital catalana. Ens proposem, doncs, reconstruir la trajectòria de Gabriel Bro, pare i fill, dins del context català i de l'Europa de "l'antic règim tipogràfic", un itinerari vital i professional, marcat per les convulsions polítiques de l'època, que contrasta vivament amb el d'un altre estamper privilegiat, Josep Texidó a la Barcelona borbònica. Alhora, veurem els inicis de la dinastia tipogràfica dels Bro gironins, la qual va perdurar fins més enllà de la Guerra del Francès, i les pugnes entre les diferents branques pel control del títol d'impressor regi.

Uns arrendaments muncipals a la Sénia de finals del segle XVIII (Any 1784) / Joan-Hilari Muñoz i Sebastià
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 7 (agost 2010), p. 17-20 : il. (Raco de la memòria) 
Bibliografia i fonts.

Negocis cortesans durant la Guerra de Successió / Benet Oliva i Ricós
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2011, núm. XXVIII (2012) , p. 29-30

Convergencia y divergencia en los ciclos de producción textil en España y sus colonias en América, siglos XVI y XVIII : dos destinos diferentes para un solo propòsito / Miriam Salas Olivari
Salas Olivari, Miriam


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol. 1. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 117-150

Notes.

Històries de sal i potassa / Ferran Sánchez i Agustí
Sánchez i Agustí, Ferran


En: 096171 XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : Cardona, 22 i 23 d'octubre de 1994. Vol. II. [Cardona] : Foment Cardoní. Patronat Municipal de Museus, DL 1997. p. 201-215

Bibliografia.

La Sal cardonense y su proyección histórica / Catalina Meniz Márquez
Meniz Márquez, Catalina


En: 096171 XXXIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos : Cardona, 22 i 23 d'octubre de 1994. Vol. II. [Cardona] : Foment Cardoní. Patronat Municipal de Museus, DL 1997. p. 179-182

Les últimes conseqüències de la Nova Planta. Reclamació del Col·legi de Llibreters de la ciutat de Barcelona, el 1833 / Montserrat Comas Güell
Comas i Güell, Montserrat


En: 135740 Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya. Homenatge al doctor Pere Anguera (II). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 401-412
 (El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya) 
Notes.

El Tabac a la Catalunya del segle XVII: consum i economía / Albert García Espuche
Garcia i Espuche, Albert


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 4 (2008) , p. 170-175

A partir de la segona meitat del segle XVII, el tabac es converteix en un element d'una notable importància a Catalunya. Aquest rol rellevant, plenament consolidat a l'inici del segle XVIII, es donà en dos àmbits intensament vinculats entre si: el del consum i el de l'economia. El doble èxit d'aquest producte es produí en el context de l'aportació singular feta pel món de l'adrogueria al creixement econòmic del país i a la transformació de les condicions de la vida quotidiana del període. La importància de l'estanc o monopoli del tabac, que movia quantitats molt considerables de diners, i la gran varietat de tipus del producte presents als establiments barcelonins mostren clarament el pes aconseguit, al llarg d'aquella centúria, en cadascun de tots dos camps esmentats.

Els Ingressos de la hisenda reial a Catalunya (1717 - 1779) / E. Fernández de Pinedo
Fernández de Pinedo, Emiliano


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 17 (1985) , p. 125-139 : gràf (Notes) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic.

El Consum de petroli en la industrialització catalana (1860 - 1936) / Carles Sudrià i Triay
Sudrià i Triay, Carles


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 23 (1990) , p. 181-200 : gràf (Homenatge a Pierre Vilar, vol. III) 
Notes a peu de pàgina.

Propietat reial i béns comunals al Vallès a l'època Moderna / Jaume Dantí i Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers. vol. 1997 (1998) , p. 19-37 (Ponències) 
Referències bibliogràfiques. Notes.

Segons l'autor, els béns comunals al Vallès Oriental eren pocs i alguns ja havien canviat de condició a l'època Moderna. Tot i així, caldria diferenciar l'evolució que havien seguit els que estaven dins del domini reial i els que eren de propietat senyorial, sobretot a la zona oriental de la comarca. Dels béns que encara quedaven com a comunals, la major part eren propietats i drets reials que havien estat cedits als municipis i aquests en garantien l'aprofitament per a tota la comunitat. La propietat rural s'arrendava també a particulars, que en disposaven mitjançant un contracte indefinit. L'ús de l'aigua i la tinença de molins eren sovint patrimoni reial. A més a més, però, la monarquia percebia rendes d'algunes terres, cases, trulls, escrivanies, ferreries i carnisseries. En conjunt, aquella propietat era poc quantiosa i poc rendible, igual que a la resta de Catalunya.