Dues cartes / Jaume Lladó
Lladó i Font, Jaume


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 84 (octubre 2020), p. 26-27 (Biografia) 
Número dedicat a : Record de Jaume Lladó i Font.

A continuació transcrivim dues cartes adreçades per Jaume Lladó a Llorenç Soldevila tractant d'aspectes de la fundació del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell i de la seva disponibilitat des de la distància d'assumir segons quines tasques.

El Veterinario Esteban Galofre Olivé : un vallense protegido de Prim / César Martinell
Martinell i Brunet, Cèsar


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIII, Núm. 187 (octubre 1961), p. 2-3 (Nuestras colaboraciones) 

El Comandante Esteban Galofre : un vallense amigo de Prim / César Martinell
Martinell i Brunet, Cèsar


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIII, Núm. 186 (septiembre 1961), p. 2-4 (Nuestras colaboraciones) 

Una Lletra inèdita de Sant Bernat Calvó / [ressenya:] A. Olviar
Olivar i Daydí, Alexandre


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. III, núm. 27 (1967) , p. 336
Ressenya de:
- Anscari M. Mundo. Una Lletra inèdita de Sant Bernat Calvó : "Estudis Romànics", VIII, p. 35-41, 1936

Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992), cròniques, articles i poemes / Oriol Fort i Marrugat
Fort i Marrugat, Oriol


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 85-110

Bibliografia. Annex.

Aquest estudi de l'obra escrita de Joan Ambròs i Lloreda parteix del buidatge de les fonts publicacions, d'entrevistes i de documentació del Fons Ambròs de l'Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA). S'inicia amb una breu introducció a la vida d'Ambròs -destacant-ne el seu exili- i un esment als treballs que sobre aquesta figura molletana s'han dut a terme fins a l'actualitat.

La Cultura de las mujeres de la familia Baldrich a través de sus cartas : Valls en el siglo XIX / [Montserrat i Carme Sanmartí Roset]
Sanmartí i Roset, Montserrat


En: Congreso Internacional de Historia de la Cultura Escrita 7è 2003 Alcalá de Henares Mujer y cultura escrita del mito al siglo XXI. Gijón : Trea, DL 2005. p. 221-237

A Propòsit de la possible intervenció de Reinard des Fonoll en la construcció de l'Església arxiprestal de Morella / Josep Maria Recasens i Comes
Recasens i Comes, Josep Maria


En: 010829 Homenatge a Josep Vives i Miret. Santes Creus. Vol. I : Publicacions de l'Arxiu Bibliogràfic, 1970. p. 225-235

Correspondència rebuda pel Patronat de Santes Creus i de Poblet



1934-1966
23 documents

Fons Patronat dels Monestirs de Poblet i Santes Creus / Eduard Toda i Güell, Lluís Plandiura i Pou

Patronat dels Monestirs de Poblet i Santes Creus.


1930-1941
2 caixes

Correspondència rebuda sota la direcció d'Eduard Toda i Lluís Plandiura, documentació administrativa i recull de premsa.

Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor / [ressenya de:] Álvaro Soto Hernández
Soto Hernández, Álvaro


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 270-275 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor / Montserrat Jiménez Sureda. Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona, 2020

The Personal memoir in the Catalan lands (16th-19th centuries) / Òscar Janè
Jané i Checa, Oscar


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 35-49
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The written tradition in southern Europe becomes more than just a category when we examine personal writings from the Modern Age. They are the writings of an entire society, one that is mostly prosperous but both urban and especially rural, whose authors set downtheir personal memoirs primarily to understand their everyday lives and the events that were affecting society, both individually and collectively. If we compare them to the rest of Europe, Catalonia and all the Catalan lands conserve an important number of memoirs byprivate individuals, along with others that merit special attention because of either their content or the way they can be used.

La Memòria personal als països de parla catalana (segles XVI-XIX) / Òscar Janè
Jané i Checa, Oscar


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 147-161
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

La tradició escrita del sud d'Europa és quelcom més que una afirmació quan ens apropem als escrits personals de la societat moderna. Són els de tota una societat, benestant en el seu conjunt, però tant urbana com especialment rural, que transcriuen una memòria personal fonamental per entendre'n la vida quotidiana i els fets que, també col·lectivament, van afectar la societat. Catalunya i el conjunt de territoris de parla catalana conserven una quantitat molt important -si ho comparem amb la resta d'Europa- d'escrits de particulars i d'altres que mereixen una atenció especial pel seu contingut i per l'ús que se'n pot fer.

Els Germans Jaume : viure la guerra i escriure-la / Antoni Mayans, Anna Bonfill Plana
Mayans i Plujà, Antoni


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 494 (octubre 2022), p. 36-41 : il. (Focus) 

"Tres som, ja, Joan, tres germans que quasi encara no hem provat el "sabor" de la vida i ja ens llancen en busca de la mort", escrivia Ramon Jaume al seu germà Joan des de la localitat jaenesa d'Arjona el 2 de març de 1938, pocs dies abans de ser traslladat al front d'Aragó. Malauradament, la premonició es va complir: Ramon, Vicenç i Joan Jaume van morir al llarg de la Guerra Civil espanyola. Tenien, 23, 22 i 20 anys, respectivament. La tragèdia d'aquests tres combatents olotins és equiparable a la que van patir moltes altres famílies durant la guerra, però els germans Jaume, deliberadament, van deixar constància escrita del que va suposar aquella experiència bèl·lica. La documentació que van generar (correspondència, dietaris, dibuixos), avui conservada a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, permet conèixer en primera persona les preocupacions i els anhels de tres joves en el període crucial de les seves vides.

Cartes de Joaquim M. Bartrina a Francesc Matheu / Rosa Cabré
Cabré i Monné, Rosa


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Recordant Joaquim M. Bartrina) 
Número dedicat a : Recordant Joan Perucho. Notes.

Rosa Cabré repassa el contacte de Joaquim M. Bartrina amb La Jove Catalunya i intenta concretar la data en què va passar de viure a Reus a establir-se a Barcelona. Per fer-ho, recorre als diferents estudis que hi fan referència, així com a diferents escrits dels mateixos membres de La Jove Catalunya, fent especial èmfasi a les cartes de Joaquim M. Bartrina a Francesc Matheu que incorpora al final de l'article.

La Casera d'un vell recriminada pel gendre (Palamós, 1771) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 194 (maig-juny 1999), p. 45-47 : il. (Lletres) 

Una Carta inèdita de l'escultor Josep Clarà / Mariàngela Vilallonga
Vilallonga i Vives, Mariàngela


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 193 (març-abril 1999), p. 43-45 : il. (Arts) 
Notes.

Sobreviure a les presons de Franco : testimoni epistolar del 1939 al 1943 [Fitxer informàtic] / Rosa Vilaró Piñol
Vilaró Piñol, Rosa


Tarragona : Publicacions URV, 2016
1 recurs electrònic (174 p.) (Estudis sobre conflictes socials, 4) 
També disponible en format imprès. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788484245100

Aquest estudi sobre la presó franquista de postguerra es basa en les duescentes quaranta cartes que Daniel Vilaró Rius va escriure a la seva família entre juliol del 1939 i agost del 1943 des de tres presons i, per tant, presenta el règim penitenciari viscut des de dins. En aquestes cartes trobem en primera persona l'impacte psicològic de la derrota, dels judicis sumaríssims i de l'empresonament, la por i la incertesa de cada dia, la penúria, la privació emocional de l'allunyament de la família, la frustració de no poder exercir cap rol familiar. Alhora, la voluntat de sobreviure física i moralment, que va ser una voluntat política, i els mecanismes i estratègies que van fer que molts ho aconseguissin, des de l'ajut de fora i la solidaritat a dins, fins a la capacitat de cadascú per mantenir alguna il·lusió i la fe en el futur. (Editorial).

Sobreviure a les presons de Franco : testimoni epistolar del 1939 al 1943 / Rosa Vilaró Piñol
Vilaró Piñol, Rosa


Tarragona : Publicacions URV, 2016
172 p. : il. ; 21 cm (Estudis sobre conflictes socials, 4) 
També disponible en versió electrònica via internet. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788484244875

Aquest estudi sobre la presó franquista de postguerra es basa en les duescentes quaranta cartes que Daniel Vilaró Rius va escriure a la seva família entre juliol del 1939 i agost del 1943 des de tres presons i, per tant, presenta el règim penitenciari viscut des de dins. En aquestes cartes trobem en primera persona l'impacte psicològic de la derrota, dels judicis sumaríssims i de l'empresonament, la por i la incertesa de cada dia, la penúria, la privació emocional de l'allunyament de la família, la frustració de no poder exercir cap rol familiar. Alhora, la voluntat de sobreviure física i moralment, que va ser una voluntat política, i els mecanismes i estratègies que van fer que molts ho aconseguissin, des de l'ajut de fora i la solidaritat a dins, fins a la capacitat de cadascú per mantenir alguna il·lusió i la fe en el futur. (Editorial).

Los Lochs circumvehïns. Xarxes d'avisos a la Seu d'Urgell dels segles XVI i XVII / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: 213478 Aliances territorials pirinenques : Dissetenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] : Societat Andorrana de Ciències, 2021. p. 13-22 : il


En aquest article no pretenem res més que fer una breu aportació al sistema d'avisos i, especialment, a la xarxa d'emissors i destinataris de les comunicacions que el municipi de la Seu d'Urgell rebia i emetia. Per fer-ho, utilitzarem la sèrie anomenada cartes d'universitats del fons de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell. A part de les cartes escrites per particulars, la correspondència emesa per diferents autoritats i rebuda pel consolat de la ciutat es troba agrupada històricament en funció del remitent: cartes de reis, cartes de virreis, cartes de la Diputació del General... i també cartes d'universitats, que corresponen a les emeses pels organismes municipals de les respectives localitats (consells, consolats, paeries, etc.).

Correspondència del Dr. Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal-arquebisbe de Tarragona, amb Secretaria d'Estat de la Santa Seu (1936-1939) / [edició a cura de: Manuel M. Fuentes i Gasó, Joan Maria Quijada Bosch, Neus Sánchez Pié]



Valencia : Tirant Humanidades, 2015
728 p. ; 24 cm
Índex. Pròleg i introducció en català; textos de les cartes en castellà, italià i llatí.
ISBN 9788416349272

Al cap de setanta anys de la mort del cardenal Vidal i Barraquer hem de poder apropar-nos al nostre passat, personal i col·lectiu, d'una manera serena, lúcida i racional. La celebració d'aquesta efemèride, i les consideracions que s'exposen entorn a les circumstàncies de la seva mort, ens han portat a publicar aquest recull documental. Per altra banda, s'escau plenament a la tasca, ja fa temps iniciada per l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), de publicar i difondre els seus fons documentals. La nostra aportació, confegida a partir dels documents originals que es serven a l'AHAT, ens acosta, doncs, a les intenses i interessants relacions de Vidal i Barraquer amb el cardenal Eugenio Pacelli, secretari d'estat de la Santa Seu. (Editorial).