português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
ALCALDES []
Referències trobades:
1108   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 56
anar a la pàgina                         


1 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Molla / Pitu Basart, text ; Paco Dalmau, fotografia
Basart, Pitu


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 35 (primavera-estiu 2019), p. 13-17 : il. (Conversa



Matèries: Entrevistes ; Advocats ; Historiadors ; Regidors ; Alcaldes ; Memòries
Matèries: Molla, Joan (1942-....)
Àmbit:Calonge
Cronologia:1942 - 2019
Autors add.:Dalmau, Paco (Il·l.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pere Alsius en el context social i polític de la vila de Banyoles en el pas del segle XIX al XX / Josep Grabuleda i Sitjà
Grabuleda i Sitjà, Josep


En: Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, núm. 36 (2016) , p. 63-79 : il.
Número monogràfic: Pere Alsius i Torrent (1839-1915) : un farmacèutic entre la Renaixença literària i la científica. Bibliografia.



Matèries: Farmacèutics ; Alcaldes ; Vida social ; Vida política ; Política municipal
Matèries: Alsius i Torrent, Pere (1839-1915)
Matèries:Ajuntament de Banyoles
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1869 - 1894]; (esp. 1883-1894)
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Flexibilidad para la acción política : las fuentes doctrinales del pensamiento económico de Pasqual Maragall / Javier San Julián Arrupe, Eloi Serrano Robles
San Julián Arrupe, Javier


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 7, núm. 14 (2018) , p. 97-115
Notes a peu de pàgina. Resum en català.

L'ideari de Pasqual Maragall és àmpliament conegut i s'ha manifestat en la seva dilatada activitat política i gestora, com a dirigent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya. Les seves idees polítiques, socials i referents a qüestions d'organització urbana han estat exposades en moltes ocasions a través de mitjans molt diversos. Tanmateix, certs aspectes de la formació del seu pensament han passat desapercebuts en la vasta activitat del personatge. N'és un la seva formació com a economista, a Barcelona i a Nova York. Maragall va redactar alguns treballs acadèmics rellevants en aquesta etapa en els quals va mostrar la seva preferència per l'obra d'economistes d'orientació ricardiana, marxista i postkeynesiana. A partir d'una revisió d'aquests escrits econòmics, aquest article tracta de posar en relleu les fonts doctrinals que Maragall va utilitzar i que indubtablement van servir a conformar el seu pensament posterior. Tot i que aquí no s'estableix una correlació directa entre les idees d'aquests economistes i l'activitat posterior de Maragall, una introducció a les principals referències econòmiques de la seva època acadèmica sembla necessària per comprendre millor aquest personatge central en la vida política catalana i espanyola dels últims anys.


Matèries: Polítics ; Alcaldes ; Economia ; Ideari polític ; Pensament econòmic ; Partits polítics
Matèries: Maragall i Mira, Paqual (1941-....)
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1965 - 1997 (esp. 1982 - 1997)
Autors add.:Serrano Robles, Eloi
Accés: https://revistes.uab.cat/rubrica/article/view/v7-n14-san_julian-serrano


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Periodisme de tuits en llibres / per Jaume Fabre
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 714 (juny 2019), p. 33-35 : il. (Premsa



Matèries: Polítics ; Alcaldes ; Memòries ; Crònica ; Vida política ; Xarxes socials ; Comunicació social
Matèries: Nadal i Farreras, Joaquim (1948-....)
Àmbit:Girona ; Catalunya
Cronologia:2011 - 2013
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sumaríssim 4013 contra l'aclade de Badalona : així era un consell de guerra franquista / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament de Mateu Chalmeta i Joan Villarroya
Rotger, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 207 (juny 2019), p. 30-39 : il.

La victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola va suposar l'inici d'una repressió duríssima: el nou règim no estava disposat a tolerar cap mena de dissidència, de manera que es va proposar eliminar-la d'arrel. Amb la militarització de la justícia va aconseguir crear un ambient de por: milers de persones van ser encausades sense proves i condemnades a mort. A SÀPIENS hem triat el cas de l'alcalde republicà de Badalona, Frederic Xifré, per explicar com funcionaven aquells "judicis".



Matèries: Consell de guerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Polítics ; Alcaldes
Matèries: Xifré i Masferrer, Frederic (1885-1940)
Àmbit:Badalona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1940
Autors add.:Chalmeta Torredemer, Mateu (Col·l.) ; Villarroya i Font, Joan (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Enric Torrents i Mugarella, Alcalde de Sant Fost (1934 i 1936-1939) / Jaume Rifà i Solé, Gerard Piñero i Viñas
Rifà i Solé, Jaume


[Sant Fost de Campsentelles] : [l'autor], 2011
48 p. : il. ; 15 * 21 cm (Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, 5) 



Matèries: Alcaldes ; Biografia ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Vida política ; Ajuntament
Matèries: Torrents i Murgarella, Enric (1899-1988)
Àmbit:Sant Fost de Campsentelles
Cronologia:1934 - 1939
Autors add.:Piñero i Viñas, Gerard
Localització: Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Ciutat invisible : 9 converses sobre la dècada que va canviar Lleida. Ángeles Ribes, Albert Velasco, Magda Ballester, Francesc Serés, Mariona Lladonosa, Simeó Miquel, Montse Macià, Joan Cal i Ignasi Calvo, Àngel Ros / Jordi Sebastià Pla ; Pròleg: Josep Vallverdú, Epíleg: Joan Maria Morros
Sebastià Pla, Jordi


Lleida : Pagès, 2019
266 p. ; 21 cm (La Guspira, 5) 
ISBN 9788413030906

Part de la societat lleidatana ha girat com un mitjó. Què els ha portat a fer un gir polític de 180 graus? Com es pot entendre que d'una majoria absoluta socialista es passi al "Ros dimissió" als carrers de la ciutat? Lleida s'ha convertit en un focus mediàtic en els darrers anys. En una dècada ha passat de tenir un dels alcaldes estrella de la política estatal i catalana a ser símbol de l'1 d'octubre. Ja no és aquella ciutat invisible que tots coneixíem per la boira. Què ha canviat? A través de 9 entrevistes a 10 personalitats de diversos àmbits fem una petita reflexió sobre el passat, el present i el futur de la ciutat. Un repàs de la història recent que ajudarà a conèixer millor una ciutat, per a molts, desconeguda... fins i tot per a molts dels seus veïns. (Editorial).



Matèries: Entrevistes ; Intel·lectuals ; Escriptors ; Polítics ; Advocats ; Alcaldes ; Polítiques ; Sociòlegs ; Diputades al Parlament de Catalunya ; Periodistes ; Premsa local ; Mitjans de comunicació ; Cultura ; Museus ; Vida política ; Pensament polític ; Independentisme ; Identitat nacional ; Conflictivitat social
Matèries: Ribes Duarte, Ángeles (1968-....) ; Velasco González, Albert ; Ballester Sirvent, Magda ; Serés, Francesc ; Lladonosa Latorre, Mariona ; Miquel, Simeó ; Macià i Gou, Montserrat (1962-....) ; Cal, Joan ; Calvo i Ribas, Ignasi ; Ros i Domingo, Àngel (1952-....)
Àmbit:Lleida
Cronologia:[2006 - 2019]
Autors add.:Vallverdú i Aixalà, Josep (Pr.) ; Morros i Cuadras, Joan Maria (Pr.)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del somni republicà a la foscor de la dictadura : Francesc Montserrat Fontcuberta, alcalde de les Franqueses (1936-1939) / Helena Saavedra Mitjans



Les Franqueses del Vallès : Patronat Municipal de Cultura, Infància i Joventut, 2019
243 p. : il. ; 21 cm (Les Franqueses, 18) 

L'obra se centra en el final de la Guerra Civil i els principis de la postguerra al municipi. I ho fa a través de les cartes que Francesc Montserrat, sindicalista i darrer alcalde de la República, va intercanviar amb la seva família durant els anys d'empresonament i camps de treball franquistes. Montserrat va pagar amb la presó haver estat escollit democràticament en una època de llibertat. Va arribar a l'alcaldia de les Franqueses l'octubre del 1936 gràcies a unes llistes de consens amb representants d'esquerra, conservadors i la incorporació de sindicalistes, necessàries davant el cop d'estat del 18 de juliol. Va deixar el càrrec el febrer de 1938 en ser empresonat pel Servei d'Informació Militar de la República acusat de falsedat documental. Finalitzat el judici, Montserrat va ser enviat al front i, amb l'entrada de Franco a Catalunya, va ser detingut pel règim per adhesió a la rebel·lió.



Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Sindicalistes ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Presos polítics ; Repressió política ; Postguerra ; Primer franquisme ; Franquisme
Matèries: Montserrat Fontcuberta, Francesc (1905-1978)
Àmbit:Franqueses del Vallès, les
Cronologia:[1905 - 1978]; [1931 - 1939]
Autors add.:Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Patronat Municipal de Cultura, Infància i Joventut
Localització: B. Can Pedrals (Granollers); B. Roca Umbert (Granollers); B. Marc Vilalba (Cardedeu); B. Ca l'Oliveres (Lliçà d'Amunt); B. J. Ruiz Calonja (Sta. Eulàlia de Ronçana)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Republicanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Jordi i Frigola, Martí (1904-1939)
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1904 - 1939
Autors add.:Piferrer i Puig, Josep (Pr.) ; Nadal i Farreras, Joaquim (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/05/mjf_292_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1108


11 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Alcaldes de Girona : 1923-1931 / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


Girona : Ajuntament de Girona, [2018]
149 p. : il. ; 22 cm (Girona biografies, 7) 
ISBN 9788484962519

La publicació fa una breu introducció històrica a la Girona d'entre els anys 1923 i 1931 i incou les biografies dels sis alcaldes que van governar la ciutat durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera i la seva transició cap a la República de 1931. Es tracta, concretament, de les figures de Lluís de Puig Viladevall, Joan Tarrús i Bru, Jaume Bartrina i Mas, Frederic Bassols i Costa, Joaquim Tordera i Girbau i Francesc Coll i Turbau.


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Dictadura de Primo de Rivera ; Ajuntament ; Vida política
Matèries: Puig i Viladevall, Lluís de (1882-1935) ; Tarrús i Bru, Joan (1880-1972) ; Bartrina i Mas, Jaume (1895-1936) ; Bassols i Costa, Frederic (1862-1932) ; Tordera i Girbau, Joaquim (1869-1939) ; Coll i Turbau, Francesc (1886-1936)
Àmbit:Girona
Cronologia:1923 - 1931
Autors add.:Ajuntament de Girona
Accés: https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Bassols_Costa.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Puig_Viladevall.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Tarrus_Bru.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Bartrina_Mas.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Tordera_Girbau.pdf
https://cdn.girona.cat/sgdap/sgdapdocs/Alcaldes/Coll_Turbau.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Samuel Morera, alcalde republicà de Terrassa / Joep Puy i Juanico
Puy i Juanico, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
241 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409099511

Samuel Morera i Ribas (Monistrol de Montserrat, 1889 - Mèxic DF, 1969) va créixer en una família protestant que el predisposà a una actitud crítica cap el poder constituït. De jove marxà a Argentina per evitar el servei militar en el marc de les guerres colonials espanyoles al Nord d'Àfrica. Tornat a Catalunya inicià el seu compromís polític a Fraternitat Republicana de Terrassa de la qual n'esdevindria un dels seus líders, i en representació de la qual participà a la fundació d'Esquerra Republicana. L'abril de 1931 fou elegit alcalde de Terrassa, càrrec que desenvolupà en diverses etapes durant el periode republicà. A la fi de la Guerra Civil s'exilià a Mèxic on continuà sent un actiu membre i dirigent d'Esquerra Republicana i col·laborador de l'Orfeó Català. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Morera i Ribas, Samuel (1889-1969)
Àmbit:Monistrol de Montserrat ; Terrassa ; Mèxic
Cronologia:1889 - 1969
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/SamuelMorera_w.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jaume Aiguader, la nació popular / Manuel Pérez Nespereira
Pérez Nespereira, Manuel


Barcelona : Fundació Josep Irla : Ajuntament de Barcelona, 2018
239 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013951

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 - Ciutat de Mèxic, 1943) manifestà des de ben jove un gran compromís social que el portà a participar en una multitud d'iniciatives cíviques i culturals. Llicenciat en Medicina i conscient dels problemes de salut de la classe treballadora, fou un capdavanter de l'higienisme a casa nostra, maldant per millorar les condicions laborals i sanitàries del món obrer. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, fou elegit el primer alcalde republicà de Barcelona i diputat a les Corts Constituents. Ministre de la República durant la Guerra Civil, a la seva fi s'exilià primer a França i més tard a Mèxic, on morí poc temps després sense haver abandonat mai un intens compromís polític.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats a Corts ; Ministres ; Dictadura de Primo de Rivera ; Republicanisme ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Exili
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Reus ; Barcelona ; Espanya ; Mèxic
Cronologia:1882 - 1943
Autors add.:Fundació Josep Irla ; Ajuntament de Barcelona
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/01/biografia-jaume-Aiguader-fjirla.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Transició democràtica i el municipalisme a Catalunya : el cas de l'Alt Penedès (1977-1983) [Fitxer informàtic] / Daniel Sancho París ; [dirigida per: Andreu Mayayo i Artal]
Sancho i París, Daniel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019

1 recurs electrònic (615 p.)

Aquesta tesi doctoral estudia la transició democràtica des del municipalisme, centrant-nos en la comarca de l'Alt Penedès (Catalunya). El marc cronològic estudiat és de 1977-1983, ve limitat per les eleccions generals del 15 de juny de 1977 i les municipals de 1983. Després de realitzar-se les eleccions generals de 1977, en alguns municipis es constituïren comissions municipals democràtiques per controlar, conèixer i opinar sobre les accions dels ajuntaments predemocràtics. L'any 1983 se celebraren les segones eleccions municipals. La tesis estudia el paper que va jugar l'Església catòlica i la pagesia, vertebrada en la Unió de Pagesos, com agents de dinamització de la cultura democràtica i com a escola de formació per la nova classe política de cara a les eleccions municipals de 1979. S'inclou també un estudi sobre les eleccions a les Cambres Agràries a l'Alt Penedès i quines van ser les seves conseqüències. La tesi doctoral estudia el paper de les candidatures municipalistes a les eleccions locals de 1979 i els seus candidats a alcaldes i regidors, realitzant un estudi sociològic. Aquest capítol ajuda a conèixer si es van produir continuïtats i ruptures en la classe política anterior a la democràcia. Igualment s'analitzen els processos electorals que van tenir lloc entre el referèndum de la llei de Reforma Política de 1976 fins a les eleccions municipals de 1983. Així també, si es produïren ruptures en les polítiques locals i l'acció de govern en els àmbits del planejament urbanístic i les obres públiques, de la hisenda, dels recursos humans dels ajuntaments i de la cultura. Per finalitzar amb les accions que realitzaren els ajuntaments en el camp de la memòria democràtica entre 1979 i 1983.


Matèries: Tesis doctorals ; Transició democràtica ; Eleccions generals 1977 ; Eleccions municipals 1979 ; Eleccions municipals 1983 ; Ajuntament ; Política municipal ; Església ; Pagesia ; Cambres agràries ; Associacions pageses ; Partits polítics ; Poder local ; Democràcia ; Polítics ; Alcaldes ; Regidors ; Estudi sociològic
Matèries:Unió de pagesos
Àmbit:Alt Penedès
Cronologia:1977 - 1983
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666505
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Gestió de l'Ajuntament de Barcelona republicà (1931-1936) [Fitxer informàtic] / Alexandre Solano Budé ; [dirigida per Andreu Mayayo i Artal]
Solano Budé, Alexandre


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Mayayo i Artal, Andreu. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (838 p.)

L'objecte d'estudi de la present tesi doctoral és l'Ajuntament de Barcelona entre la proclamació de la República i l'inici de la Guerra Civil. La capital catalana havia superat el milió d'habitants, representant el 36 per cent de la població catalana, sent també la ciutat de l'Estat més poblada. La institució era indubtablement l'administració més important a Catalunya i la segona de l'Estat només per darrere l'administració estatal, especialment en el període preautonòmic, però també quan es va posar en marxa la Generalitat de Catalunya, amb un clar valor simbòlic però centrada a assolir els traspassos per començar a desenvolupar l'autonomia i que va gaudir d'un pressupost i d'una plantilla menor que no pas l'administració local barcelonina. La tesi es centra principalment en fonts històriques, la documentació generada pel mateix consistori i la premsa coetània, delimitat per quatre grans bloc, més enllà del marc introductori i annexos diversos. Un primer bloc explica les resistències als canvis que tenen intenció d'aplicar els nous dirigents republicans, amb l'oposició de sectors beneficiats en períodes anteriors com són les grans companyies que monopolitzaven serveis bàsics per la població, el cobrament d'impostos als més rics o a l'església, l'intent de depuració en el personal, on es pot concloure que el canvi de governants va comportar una substitució en els dirigents de l'administració política però no en l'estructura de poder, amb una gran oposició i com en casos com les companyies elèctriques, enfront de la falta d'alternatives, el monopoli es va mantenir malgrat el nou règim. El segon bloc és un relat cronològic de l'evolució de la majoria consistorial, els principals successos, crisis i polèmiques, els canvis que provoquen que regidors deixessin d'assumir les seves tasques consistorials, a més dels canvis dins de les mateixes formacions, principalment del Partit Republicà Radical, d'un perfil revolucionari a formar part del bloc de les dretes, que ajuda a explicar la pèrdua de la majoria d'Esquerra Republicana de Catalunya, ja que els radicals eren un suport necessari. També s'analitza la situació de la Generalitat de Catalunya en els traspassos i en aquest bloc s'aporta a més un relat a un període poc tractat, com és el dels governs gestors (octubre de 1934 - febrer de 1936), amb els debats i les desavinences internes, on habitualment s'havia centrat en la recomposició del bloc d'esquerres, malgrat haver estat poc tractat representa un quart del període de pau republicà. El tercer és sobre l'organització del consistori i l'evolució dels regidors que assumien les tinences i presidien les diferents comissions al llarg del període, amb constants canvis a causa dels regidors que abandonaven les tasques consistorials, també s'explica el funcionament de l'ajuntament en els plens, comissions, el paper de l'alcalde i els diferents càrrecs i amb una menció especial als canvis produïts per la Llei Municipal de Catalunya i la creació d'una comissió de govern, que transforma el funcionament, on els plens, per on s'havia d'aprovar qualsevol decisió fins al moment, passaven a ser mensuals en comptes de setmanals i es crea una Comissió de Govern amb capacitat decisòria. Finalment trobem un quart bloc sobre la gestió i projectes de l'ajuntament que podrien haver transformat la ciutat de Barcelona tal com és actualment, plans com un subsidi pels obrers en atur forçós, el pla de sanejament, la creació de desenes de grups escolars, una ciutat modelada a partir de les necessitats de la població i no simplement adaptada per intentar donar els millor serveis, el debat ja existent sobre la creació d'un Barcelona Gran, són qüestions, en moltes ocasions ja dotades de pressupost. La tesi analitza l'evolució de la política municipal en diversos aspectes, que van quedar inconcluses a causa de l'inici de la Guerra Civil.


Matèries: Ajuntament ; República espanyola II ; Política municipal ; Vida política ; Partits polítics ; Alcaldes ; Regidors ; Administració local ; Tesis doctorals
Matèries: Aiguader i Miró, Jaume (1882-1943)
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1936
Autors add.:Mayayo i Artal, Andreu (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666306
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Lluita persistent per a les llibertats : Francesc Dalmau i Norat va patir l'exili, va fugir d'un batalló de càstig, va combatre amb l'exèrcit britànic. Sempre al servei de Catalunya / Evarist Puig
Puig, Evarist


En: Revista de Girona. Girona, núm. 287 (novembre-desembre 2014), p. 54-59 : il. (Història

Francesc Dalmau i Norat va néixer el 24 de juliol del 1915 a redós d'una de les institucions -ara desapareguda- més clàssiques de Girona: el Cafè del Comerç, també conegut com a can Norat de la Rambla, antic centre de trobada de burgesos i menestrals, i de tertúlia de polítics i literats. El seu pare, Laureà Dalmau Pla, originari d'una botiga-fleca d'Agullana que venia de tot, fou metge, polític catalanista i escriptor. La mare, Laura Norat i Puig, filla de l'amo de can Norat, catòlica i senzilla, creia que el món era bo i de dretes, segons Jaume Ministral, amic de la família. Van tenir quatre fills: en Paco, la Fina, en Ramon -mort en plena joventut- i la Laureta.


Matèries: Biografia ; Metges ; Polítics ; Alcaldes ; Diputats al Parlament de Catalunya ; Exili
Matèries: Dalmau i Norat, Francesc (1915-2003)
Àmbit:Palamós ; Girona ; Regne Unit
Cronologia:1915 - 2003
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/288268
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modernisme(s) en la cruïlla del gust : una deriva des de la documentació fotogràfica fins a la interpretació del monument a l'alcalde Fuster de Miquel Blay / Sandro Machetti Sánchez
Machetti Sánchez, Sandro


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 5 (2018) , p. 50-58 : il. (Història de l'Art
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi mostra una nova lectura del significat i estil, massa sovint identificat amb el modernisme, del Monument a Manuel Fuster Arnaldo (1919), obra de Miquel Blay, des de la documentació d'una fotografia històrica fins a la determinació dels materials constructius i les referències iconogràfiques que amaga. Tot plegat condueix a unes reflexions sobre la utilitat de la fotografia com a document històric i la recuperació patrimonial d'un element arquitectònic rellevant per a la història de la ciutat de Lleida.


Matèries: Art ; Modernisme ; Patrimoni històric i artístic ; Monuments ; Escultura ; Alcaldes ; Escultors ; Fonts documentals ; Fotografies
Àmbit:Lleida
Cronologia:1919
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/350569
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Descoberta del coneixement. Homenatge als meus mestres de Mollet / Montserrat Tura i Camafreita
Tura i Camafreita , Montserrat


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 34 (2019) , p. 257-267 : il. (Monogràfic
Número dedicat a: L'educació a Mollet. Una visió de 150 anys (1845-2019). Notes a peu de pàgina.


Matèries: Polítiques ; Alcaldes ; Metgeses ; Memòries ; Infància ; Mestres ; Centres d'ensenyament ; Ensenyament primari ; Vida quotidiana ; Franquisme
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:1957 - 1967
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/348725
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1108
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Carrer de l'infern : Diari de Joaquim Aleixandri / [ressenya de:] Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 28 (2016) , p. 242-243 (Ressenyes i bibliografia comarcal
Ressenya de:
. El carrer de l'Infern. Diari de Joaquim Aleixandri / Carles Ribera. Lleida : Pagès Editors, Ribera, Carles


Matèries: Ressenyes ; Dietari ; Polítics ; Alcaldes ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Refugiats de guerra ; Condicions de vida
Matèries: Aleixandri i Babot, Joaquim (1906-2002)
Àmbit:Caldes de Malavella ; França
Cronologia:1955 - 1963
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/350460
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1108
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Obra artística i literària dels germans Miquel i Josep M. Razquin : dossier / realitzat per Ramon M. Razquin Carulla
Razquin Carulla, Ramon Maria


En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 210 (maig 2014), p. I-VIII



Matèries: Artistes ; Advocats ; Alcaldes ; Escriptors ; Literatura ; Art
Matèries: Razquin i Jené, Josep Maria (1929-1995) ; Razquin i Jené, Miquel
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1929 - 2014]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 56
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3