Oriol de Bolòs : Un científic olotí de referència / text: Xevi Colell
Colell, Xevi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 42-43 : il. (Botànica) 

Gener Gonzalvo Bou, Papers d'arxiver / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 235 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Papers d'arxiver / Gener Gonzalvo i Bou. Tàrrega : Ajuntament, 2023

Converses centenàries. Carme Augé Boada, de Cal Manditxa / Jordi Anglès Sanahuja
Anglès Sanahuja, Jordi


En: El Foradot. Montblanc, núm. 153 (abril 2026), p. 8-9 : il.
Notes.

Elvira Rocha : educació per la democràcia / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 137 (octubre 2023), p. 29-36 : il. (Estudis) 

La professora Elvira Rocha Barral, nomenada Filla Adoptiva de la Ciutat el 21 de juliol de 2022, va dur a terme una gran tasca en favor de l'ensenyament secundari públic a Mataró entre 1963 i 1970. Rocha va dirigir el primer institut mataroní de la postguerra i va aportar, junt amb el seu equip, un treball progressista, renovador i compromès, que contrastava amb la grisor política i pedagògica del moment. De la seva empenta van sorgir dos equipaments educatius per a Mataró i la comarca -els instituts Damià Campeny i Alexandre Satorras-, va afavorir la coeducació i va establir un règim nocturn per tal que la joventut treballadora pogués acabar els estudis de batxillerat. L'any 1969 va ser apartada del càrrec de directora i l'any següent va marxar de Mataró. Josep Maria Fradera, un dels alumnes de la professora Rocha, va ser l'encarregat de glossar la seva figura el 24 de gener passat, en l'acte de lliurament del títol esmentat. El present article, amb petites variacions, recull les paraules que l'historiador mataroní va pronunciar i deixa negre sobre blanc un capítol poc conegut de la història recent de la ciutat.

Manuel Humbert, l'àngel del Noucentisme / Susana Portell
Portell, Susanna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 519 (maig 2025), p. 48-51 : il. (Art) 

Homenatge a Josep Maria Salrach Marès / Emi Turull i Pibernat
Turull Pibernat, Emi


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 23 (novembre 2025), p. 25-28: il. (Tema central) 

Homenatge a Jaume Torras Elias :



En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 23 (novembre 2025), p. 25-28: il. (Tema central) 

Conté: El Forn Elias / Ricardo Robledo ; Humà, exigent, humil : un mestre / Eduard Martí Fraga; Jaume Torras Elias i el Butlletí : la tasca de l'historiador.

Maria Eugenia Aubet Semmler : in memoriam



En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 22 (novembre 2024), p. 13-15 : il. (Tema central) 

Commemoració de l'Any Joan Domènech i Moner : crònica de les activitats programades / Comissió per a la commemoració de l'Any Joan Domènech i Moner



En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 24 (juny 2025), p. 13-16 : il. (Projectes i actuacions) 

A la seva memòria : "Any Joan Domènech i Moner" / Joaquim Daban i Massana
Daban i Massana, Joaquim


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 23 (juny 2024), p. 1 : il. (La parada de Sesmond) 

Reconeixement a Pere Tió Puntí / Pep Paré, Pol Serrabassa
Paré, Pep


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 443-454 : il.

Textos dels parlaments de l'"Acte de reconeixement a Pere Tió" que va tenir lloc al Temple Romà de Vic el divendres 5 d'abril de 2024.

El Teatre en Montserrat Vayreda : quatre assajos i una estrena / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 165-178 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Montserrat Vayreda i Trullol és una coneguda i reconeguda escriptora empordanesa que va conrear diversos gèneres, i la qual al llarg de 2024 hem celebrat el centenari del naixement. Aquest article recupera la pràcticament oblidada faceta seva de dramaturga, que, més enllà d'altres títols inèdits, es concreta en una única obra, De l'Empordà a la Garrotxa, premiada als Jocs Florals de Perpinyà de 1961 i estrenada a Figueres el 1963. Aquest recorregut s'emmarca en el moment cultural i teatral de principis de la dècada dels seixanta a Figueres, en el qual l'escriptora va tastar l'escena com a actriu, i es complementa amb fonts i elements que la van portar al món del teatre, així com amb les possibles raons i causes que en van estroncar la trajectòria dramàtica.

Celonins deportats als camps de concentració nazis / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 29-43 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'exili dels que, amb la Guerra Civil, van marxar per por de les represàlies franquistes va ser molt dur, però el pitjor va ser el d'aquells que, fets presoners pels alemanys, foren deportats als camps de concentració nazis. És el cas de vuit celonins, tres dels quals hi van morir el 1941 (Jaume Illa a Hartheim, Josep Pahissa i Martí Soler a Gusen). Quatre dels deportats havien estat regidors de Sant Celoni durant la Guerra Civil, dos van ser militars de l'Exèrcit Popular i dels altres dos només en sabem que van néixer a Sant Celoni però que en van marxar de joves. Amb les cartes de Jaume Illa conservades per la família s'ha reconstruït el seu itinerari a l'exili (camps de refugiats francesos, fortificació de fronteres amb les Companyies de Treballadors Estrangers i deportació a Mauthausen) amb els companys Jaume Pujolàs, Martí Serra i l'únic que va escapar dels nazis, Josep Santamaria.

Anton Carrera i la profunditat dels vincles / Anna Carrera Solano
Carrera Solano, Anna


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 59-67 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'Anton Carrera va ser un home profundament reflexiu; un home capaç d'escoltar allò que només el silenci revela. En aquesta quietud, va saber desenvolupar la seva sensibilitat estètica i trobà en la poesia i la pintura el sentit de la seva vida. El seu avi, Anton Busquets i Punset, va marcar profundament la seva trajectòria i d'ell heretà l'interès per la literatura i una profunda devoció per la figura de Verdaguer i pel paisatge que ens envolta. L'Anton descobrí en la natura un diàleg íntim, un llenguatge i un vincle que expressà en la seva obra i el seu llegat. I és precisament aquesta essència la que ell desitjà transmetre i la que avui perdura en el nostre paisatge i en el record de la seva família, amics i admiradors de la seva obra.

El Poeta que encalçava l'aire / Antoni Pladevall i Arumí
Pladevall i Arumí, Antoni


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 69-76 : il.
Dedicat In memoriam a l'amic Anton Carrera i Busquets (1943-2023), aquest article és una ampliació de la peça breu d'urgència que va aparèixer, sota el mateix títol, al bisetmanari El 9 Nou el divendres 29 de desembre de 2023. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El dimecres 20 de desembre de 2023 el món de la cultura va perdre el poeta, rapsode, pintor i filòleg Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943). Tenia 80 anys i el comiat entranyable i multitudinari que el poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona) li va dedicar a manera d'homenatge va manifestar l'estima i l'agraïment que la gent li professava no només pel seu talent artístic, sinó també per la seva senzillesa, ironia, generositat i, sobretot, per la seva defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. L'autor d'aquest article explica de passada la descoberta personal de la seva poesia tan elegant i ben mesurada, la influència intel·lectual de l'avi matern, Anton Busquets i Punset (1876-1934), i la seva tasca silenciosa i compromesa com a membre dels jurats de diversos premis literaris, entre els quals el Premi Montseny, que concedeix anualment l'Associació Amics del Montseny.

Record d'Esteve Cruanyes i Oliver en el seu centenari / Joan Solé Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 291-293 (Col·laboracions) 
Bibliografia.

De Quixot a Cervantes : la curiosa dissociació de la identitat del bust de la Plaça de Lleida dedicada al Príncipe de los Ingenios / Maria Jesús Llavero Porcel, Joan Ramon González Pérez
Llavero Porcel, Maria Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 79-87 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Al mig de la Plaça Cervantes de Lleida hi ha un petit bust dedicat al Príncipe de los Ingenios, però que no té la fisonomia de l'autor d'El Quixot, sinó la de l'immortal personatge per ell creat. L'any 1947 el franquisme volgué celebrar de manera pomposa arreu de tot l'Estat el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes. Lleida també va viure una ostentosa commemoració en plena postguerra. Als Camps Elisis es posà solemnement la petita escultura del Quixot. Hi va romandre un quants anys, fins que va ser traslladada a un magatzem municipal. Finalment fou col·locada on és ara, però curiosament canviant la seva atribució, doncs en lloc de ser la famosa criatura literària va esdevenir el mateix escriptor.

Bartrina, cent anys després / Antoni M.Vidal i Colominas
Vidal i Colominas, Antoni M.


En: Nunci : Butlletí del Amics de Reus, Núm. 2 (1980) , p. 2-7

[Concurso para la erección de un monumento en Reus a M. Fortuny]



En: Gaceta de bellas artes. Madrid. Año 19, núm. 346 (15 octubre 1928), p. 13

[Concurso para la erección de un monumento en Reus a M. Fortuny]



En: Gaceta de bellas artes. Madrid. Año 19, núm. 339 (1r julio 1928), p. 13-14