El Tòtem onomàstic : (demografia) contra "el sentit comú" / Andreu Domingo
Domingo i Valls, Andreu


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 500 (abril 2023), p. 56-61 : il. (Focus) 

El Multilingüisme a l'estat espanyol / Albert Fabà i Joaquim Torres
Fabà i Prats, Albert


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 500 (abril 2023), p. 80-87 : il. (Focus) 

Les Llibretes de Cirici Pellicer : el compromís polític d'un intel·lectual durant la Transició / Jaume Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 500 (abril 2023), p. 88-91 : il. (Focus) 

Els Germans Jaume : viure la guerra i escriure-la / Antoni Mayans, Anna Bonfill Plana
Mayans i Plujà, Antoni


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 494 (octubre 2022), p. 36-41 : il. (Focus) 

"Tres som, ja, Joan, tres germans que quasi encara no hem provat el "sabor" de la vida i ja ens llancen en busca de la mort", escrivia Ramon Jaume al seu germà Joan des de la localitat jaenesa d'Arjona el 2 de març de 1938, pocs dies abans de ser traslladat al front d'Aragó. Malauradament, la premonició es va complir: Ramon, Vicenç i Joan Jaume van morir al llarg de la Guerra Civil espanyola. Tenien, 23, 22 i 20 anys, respectivament. La tragèdia d'aquests tres combatents olotins és equiparable a la que van patir moltes altres famílies durant la guerra, però els germans Jaume, deliberadament, van deixar constància escrita del que va suposar aquella experiència bèl·lica. La documentació que van generar (correspondència, dietaris, dibuixos), avui conservada a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, permet conèixer en primera persona les preocupacions i els anhels de tres joves en el període crucial de les seves vides.

"Col·laborant" amb l'enemic, als ulls dels patriotes químicament purs : una carta de Joan Fuster a Teresa Creus / Teresa Muñoz Lloret
Muñoz i Lloret, Teresa


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 492 (juliol-agost 2022), p. 30-39 : il. (Focus) 
Inclou transcripció de la carta de 4 de novembre de 1964.

Les Galeries de ciutadans il·lustres, un "lloc de memòria" oblidat / David Cao Costoya
Cao Costoya, David


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 490 (maig 2022), p. 44-48 : il. (Focus) 

Amb 'Alcarràs', guardonada amb l'Os d'Or a la Berlinale, Carla Simón vindica la petita pagesia i demostra novament la seva capacitat per capturar el fluir de la vida dins d'una ficció. Enrera. Article published at. L'Avenç, num. 490, maig 2022. Page. 44Section. 490. Subsection. Focus. Recentment s'han complert 150 anys de la posada en marxa de la Galeria de Catalans Il·lustres, destacat exponent de les polítiques de la memòria de la ciutat de Barcelona. No és un cas insòlit: força altres poblacions de Catalunya i les Balears conserven sèries icòniques centenàries semblants. Escassament conegudes per la ciutadania i poc ateses pels investigadors, són "llocs de memòria" que tal vegada han perdut part de la seva força suggestiva però que, en conjunt, tenen un interès patrimonial, artístic i històric remarcable.

Santos Torrella, el moment que no va arribar / Josep Massot i Ramis d'Ayreflor
Massot i Ramis d'Ayreflor, Josep


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 489 (abril 2022), p. 50-57 : il. (Focus) 

Les actes del consell de guerra proven que el creador de "Cobalto" no va ser condemnat a mort, en contra del que ell mateix havia donat a entendre. La pintora Ángeles Santos va demanar a Franco a llibertat del seu germà, crític Rafael Santos Torroella.

Valentín Roma, llegir i escriure l'obra d'art / text i fotografia. Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 488 (març 2022), p. 16-27 : il. (Focus) 

L'arquitectura, durant el Seixantisme, viu una certa evolució. Encara que trobem un conjunt de professionals ja consolidats en la dècada anterior, també sorgeixen joves despatxos que pretenen sumar esforços per assolir un renom. Únicament Oriol Bohigas pretén crear un corrent col·lectiu, l'Escola de Barcelona, paral·lel a les tendències realistes d'altres disciplines artístiques en la qual suma el component ideològic al treball creatiu. L'Escola de Barcelona serà un model que crearà una tendència remarcable, però que serà superada ben aviat pels seus deixebles rebels, amb l'olfacte orientat cap a les innovacions internacionalsValentín Roma (Ripollet, 1970) és escriptor, historiador de l'art i comissari d'exposicions. Va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en Filosofia por la Universitat de Southampton, ha comissariat nombroses exposicions. Va ser conservador en cap del MACBA, d'on va protagonitzar una sonada sortida el 2015, amb Paul B. Preciado, arran de la censura patida per l'exposició "La bèstia i el sobirà". Des del 2016, és el director de La Virreina Centre de la Imatge, on ha desplegat un programa ambiciós amb artistes poc exposats a Barcelona o revisitats al cap dels anys. Escriptor d'escriptura diària, als quaranta anys va començar a publicar: és autor d'un parell d'assaigs i de la trilogia de novel·les integrada per "El enfermero de Lenin", "Retrato del futbolista adolescente" i "El capitalista simbólico".

L'Arquitectura dels 60 : la possibilitat d'una escola / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 488 (març 2022), p. 28-37 : il. (Focus) 
Fonts essencials.

L'arquitectura, durant el Seixantisme, viu una certa evolució. Encara que trobem un conjunt de professionals ja consolidats en la dècada anterior, també sorgeixen joves despatxos que pretenen sumar esforços per assolir un renom. Únicament Oriol Bohigas pretén crear un corrent col·lectiu, l'Escola de Barcelona, paral·lel a les tendències realistes d'altres disciplines artístiques en la qual suma el component ideològic al treball creatiu. L'Escola de Barcelona serà un model que crearà una tendència remarcable, però que serà superada ben aviat pels seus deixebles rebels, amb l'olfacte orientat cap a les innovacions internacionals.

La Ricarda, Mestres Quadreny i l'experimentalisme musical català dels anys seixanta : de com l'arquitectura va esdevenir música i la música, arquitectura / Antoni Pizà
Pizà, Antoni


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 488 (març 2022), p. 38-45 : il. (Focus) 

Antoni Pizà escriu sobre la relació entre música i arquitectura a propòsit dels concerts als anys de J.M. Mestres Quadreny que es van celebrar a La Ricarda, on no hi havia fronteres, efectivament, i l'art aspirava a ser "multidisciplinari".

Enric Sió : els anys del pop i la psicodèlia / Jordi Riera Pujal
Riera Pujal, Jordi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 487 (febrer 2022), p. 30-37 : il. (Focus) 
Bibliografia.

L'article fa un recorregut per la vida i obra de l'il·lustrador i fotògraf Enric Sió, recordat pel seu atreviment i modernitat creativa. També per ser pioner en la lluita per la dignificació de la professió d'historietista.

Forma i funció : el disseny dels 60 / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 487 (febrer 2022), p. 38-46 : il. (Focus) 
Fonts.

Segona entrega del repàs sobre el disseny als anys 60 a Catalunya on l'autora posa el focus en el disseny industrial i els Premis Delta, creats per donar visibilitat a l'ADI-FAD i impulsar la incorporació del disseny en l'elaboració de productes. També revisa els dissenyadors gràfics d'aquella època i la creació de noves escoles de disseny i grafisme.

L'Art visual als anys 60 de la matèria a la desmatèria / Marta Vallverdú
Vallverdú i Borràs, Marta


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 486 (gener 2022), p. 34-46 : il. (Focus) 

Durant els anys 1960, les arts a Catalunya no van constituir cap corrent homogeni, ben al contrari. Dues personalitats, desperten i divulguen l'art visual, el disseny i l'arquitectura de la dècada, tot connectant el panorama internacional amb el país, a través de la seva sensibilitat i formació i que retrobarem ara i aquí: Alexandre Cirici i Oriol Bohigas, intel·lectuals inquiets, brúixoles de l'alta cultura.

Irene Polo, 1933 : periodisme contra la FAI i en defensa dels obrers / Glòria Santa-Maria, Pilar Tur
Santa-Maria Batlló, Glòria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 486 (gener 2022), p. 48-57 : il. (Focus) 

Irene Polo va ser una figura singular dins del periodisme dels anys 30 a Barcelona, però no va destacar només per la seva condició de dona en un periodisme masculí, sinó també per la seva forma d'entendre el peðriodisme: valenta, independent i compromesa amb els interessos dels lectors. També va qüestionar el discurs faista de la CNT, el sentit de les seves vagues i els resultats que els obrers n'obtenien, sense por de les conseqüències que aquesta actitud podia comportar-li.

Memòria de Barcelona / Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 38-39 : il. (Focus) 

Des de L'Avenç, es proposa d'examinar amb una sèrie d'articles que volen oferir una lectura crítica de com s'ha construït la memòria de la Barcelona contemporània a través de la literatura i el cinema.

Cecília a la ciutat dels morts : la Barcelona de postguerra de Mercè Rodoreda / Maria Campillo
Campillo Guajardo, Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 40-45 : il. (Focus) 

Maria Campillo llegeix El carrer de les Camèlies a través dels seus referents bíblics, i explica com es constitueix en una veritable "contra-oda" de Barcelona, que és vista com una ciutat dels morts a ulls d'una exiliada i perdedora de la guerra com Rodoreda.

La Ciutat dels marges : més enllà del pijoaparte / Ferran Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Ferran


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 46-55 : il. (Focus) 

De l'España industrial a la ciutat Top-model : cent anys de Barcelona al cinema / Sara Antoniazzi
Antoniazzi, Sara


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 56-63 : il. (Focus) 

Maria Sanmartí i Lali Surós Camps, pintores amb una arrel primitiva / Aitor Quiney
Quiney Urbieta, Aitor


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 484 (novembre 2021), p. 34-43 : il. (Focus) 

Les pintores Maria Sanmartí i Eulàlia Suroscamps foren dues artistes lligades per l'amistat entre dos pintors. Les dues van néixer a Barcelona; la primera el 1886, la segona el 1941. La primera, mare del pintor Antoni Clavé i la segona, filla del pintor de postguerra Santí Surós. Totes dues van confluir gràcies a l'amistat d'aquests dos artistes. Lali Suroscamps es pot considerar, però, filla artística de Maria Sanmartí.

Reivindicació de Miquel Pairolí / Lourdes Toledo
Toledo, Lourdes


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 483 (octubre 2021), p. 30-35 : il. (Focus) 
Notes.

Miquel Pairolí -periodista, crític literari, novel·lista, autor de dietaris i d'assaigs liðteraris- va ser, podríem dir, un autor ple d'elegància moral i literària. Mesurat, discret, pregon, però també curiós i inquisitiu. La seva capacitat d'observació i la seva destresa per a descriure una escena amb detalls i matisos alhora que reflexions profundes són poc comunes i dignes d'agrair. En aquest article fem un repàs de la seva vida i obra.