Aixecament arquitectònic i estudi historico-constructiu del Mas de Font [Fitxer informàtic]
/ Pere Borràs Barbero ; [dirigit per: Sonia Loewe Baranger]
Borràs Barbero, Pere2011
Dirigida per: Loewe Baranger, Sonia. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2011
1 recurs electrònic
Treball final de carrera.
El projecte que es presenta a continuació és un aixecament arquitectònic i estudi historicoconstructiu del Mas de Font, una masia situada al Delta de l'Ebre, al sud de Catalunya. Va ser construïda entre finals del segle XIX i principis del XX, i presenta una sèrie de característiques molt diferents a les altres masies de la zona. És una masia formada per tres cossos, el central més elevat que els laterals. A la seva vessant oest presenta una construcció auxiliar amb funció d'aixopluc. Les naus laterals disposen de planta baixa i planta pis (PB+P1) mentre que la nau central té un pis més (PB+P1+P2). L'objectiu principal d'aquest estudi era el coneixement a fons de l'edifici, tenint en compte diferents vessants, per tal d'entendre quan i per què es va construir, com i amb quins materials, quin era el seu ús, i en quin estat es troba actualment. Seria el pas previ a la intervenció, i la fase on s'avalua si l'edifici té valor patrimonial suficient per ser restaurat. Cal tenir en compte que no existia cap documentació gràfica sobre aquesta masia. Un altre objectiu, de caire més indirecte, és la conservació de part del nostre patrimoni arquitectònic, veritable testimoni de la nostra història, i que moltes vegades queda abandonat degut a que el seu ús original queda obsolet en els nostres dies. Crec que el coneixement d'aquest és el primer pas de cara a una conservació adequada i, quan faci falta, com en el cas de Mas de Font, de cara a una restauració que respecti l'edifici, però n'asseguri el seu ús. El treball ha seguit la metodologia que Antoni González Moreno-Navarro exposa al seu llibre "La restauración objetiva". El present estudi s'estructura de manera que primerament s'estudia l'entorn més immediat de la masia, on es troba situada, el Delta de l'Ebre, per saber-ne les característiques actuals i la història d'aquest territori. Veure com l'habitatge més abundant a l'època de construcció de la masia era la barraca, habitatge típic tradicional. S'analitzarà com es construïen, amb quins materials, i com hi vivia la gent. S'ha analitzat el punt de l'història en què es va produir la construcció de la masia, sent aquest el moment en què s'inicia el cultiu de l'arròs a la zona un cop construït el canal de la dreta de l'Ebre. A partir d'aquí la zona experimentà un gran creixement econòmic i social. D'aquesta manera es tindrà contextualitzada la masia, tant geogràficament com històricament, a més de saber les característiques (clima, vegetació, etc) de l'entorn del Mas de Font. Posteriorment es fa un anàlisi de l'evolució que han experimentat les masies de Catalunya des del seu inici fins a l'actualitat, per tal d'establir a quina etapa d'aquesta evolució pertany la masia d'estudi, arribant a la conclusió que es tracta d'una masia de tres cossos, de l'anomenada per l'arquitecte Danés i Torras estructura clàssica. Arribats a aquest punt, s'analitzen les tipologies de masia que trobem en tot el territori català i les que trobem al Delta de l'Ebre, per tal de comparar la masia d'estudi en els diferents contextos i establir les característiques comuns i diferents en cada cas. S'estructura de la manera següent: ! Anàlisi de les tipologies de les masies a Catalunya, per tal de veure quines característiques comuns, i quines diferents, té la masia respecte d'altres masies de Catalunya. Veurem que la tipologia d'aquesta masia és típica de zones de mitja muntanya, sobretot a les comarques de l'Anoia, La Selva i Osona, amb les teulades inclinades, estructura basilical i construccions auxiliars annexionades. Segons la classificació de Danés i Torras, el Mas de Font pertany al grup de masies de planta basilical, encabits dins el grup II, corresponent a les masies amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. ! Anàlisi de les construccions pròximes a la masia mitjançant un inventari delimitat per dues sèquies que es construïren en el mateix període de temps, entre els anys 1860 i 1870. Es veuran les característiques comuns i les peculiaritats del Mas de Font amb les masies del Delta de l'Ebre. S'han trobat alguns punts en comú, com les motllures de les façanes, i els materials utilitzats en la construcció (maó ceràmic, teula àrab, i morters de calç). Per acabar analitzarem detalladament la masia objecte de l'estudi: ! Quin era el seu ús original, qui i com hi vivia. S'ha conclòs que hi vivien diverses famílies: els propietaris, els quals només hi vivien a l'estiu, i els masovers, que treballaven les terres tot l'any. ! Quins sistemes constructius es van emprar. Hi trobem bàsicament estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó, sostres amb biguetes vistes de fusta i cobertes amb biguetes de fusta i teula àrab. ! Amb quins materials es va construir, veient la seva provinença i procés de fabricació. ! En quin estat es troba en l'actualitat. Després de fer l'aixecament de lesions es conclou que la masia necessita una urgent actuació, ja que la seva estabilitat estructural està molt disminuïda a causa de robatoris de maons dels murs verticals i del mal estat d'algunes de les bigues de fusta. Per realitzar aquest anàlisi de la masia s'ha realitzat un aixecament gràfic en el que s'han creat plànols de les plantes de l'edifici, les cobertes, les façanes, i diverses seccions verticals, ja que no hi ha cap documentació gràfica d'aquesta masia; un estudi constructiu, per entendre com funciona la masia; i un aixecament de lesions. El mètode seguit per realitzar l'aixecament en planta ha estat realitzar un itinerari exterior tancat, que després es relaciona amb uns eixos interiors a la planta baixa. A les plantes primera i segona s'ha triangulitzat cadascuna de les sales per separat. Val a dir que s'ha trobat la dificultat que no teníem accés a la totalitat de les estances ni a bona part de les que sí permetien l'accés degut al mal estat de l'estructura. D'aquesta manera es conclou què fa "especial" aquesta masia, què la fa un monument, un testimoni molt important de la història del Delta de l'Ebre, de l'inici del creixement demogràfic i econòmic d'aquesta zona. Per últim, i valorant tota la informació recollida, es fa una reflexió sobre una possible restauració. Com s'hauria de fer, què s'hauria de tenir en compte, i en cas de voler aplicar-li un canvi d'ús, com hauria de ser per a que l'edifici no perdés la seva essència, però alhora donant-li una funcionalitat contemporània i així assegurar-ne la seva continuïtat en el temps, tal com recomanen les cartes internacionals sobre el patrimoni. En aquest apartat s'arriba a la conclusió, entre d'altres, que l'ús que els propietaris li volen donar, allotjament rural, no seria molt "agressiu" per a la masia, ja que des d'un inici hi vivien diverses famílies, i la distribució d'espais així ho facilita. En quant a la intervenció de la masia, s'indica que s'haurien de realitzar assajos per tal de determinar en quin estat es troba la paret de fàbrica de maó i les biguetes de fusta que segons l'anàlisi anteriorment esmentat i només basant-nos en un estudi organolèptic, podríem conservar, ja sigui la totalitat de cada element o una part. A aquesta memòria l'acompanyen diversos annexos que faciliten i justifiquen les conclusions obtingudes al llarg del treball: documentació gràfica de la masia, els documents escrits que existeixen sobre ella i un aixecament detallat de totes les lesions de l'edifici.