Cent anys del miracle d'Athenea / Eva Vázquez
Vàzquez Ramió, Eva


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 283 (març-abril 2014), p. 20-26 : il. (Reportatge) 

La Formiga previsora de la façana de la Caixa / Dolors Condom, text
Condom i Gratacòs, Dolos


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 253 (març-abril 2009), p. 60-61 : il. (Lletres) 

Girona i l'arquitectura psiquiàtrica catalana / Rosa Maria Gil Tort, text
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 252 (gener-febrer 2009), p. 30-35 : il. (Art) 

Entre la República i el nou règim : Josep Claret eludí la depuració i adoptà els cànons estètics del desarrollismo / Gemma Domènech, Rosa Maria Gil, Sara Manté, text
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 251 (novembre-desembre 2008), p. 46-51 : il. (Arts) 

Joan Roca Pinet, un arquitecte entre el modernisme i el racionalisme / Gemma Domènech, Rosa Maria Gi, Sara Manté
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 248 (maig-juny 2008), p. 46-52 : il. (Arts) 

L'Obra de Rafael Masó a Banyoles : de la destrucció a l'oblit / Guerau Palmada, Jordi Galofré
Palmada Auguet, Guerau


En: Revista de Girona. Girona. Any 53, núm. 242 (maig-juny 2007), p. 31-35 : il. (Patrimoni cultural) 
Notes.

Rafael Masó i el seu món



En: Revista de Girona. Girona. Any 52, núm. 239 (novembre-desembre 2006), p. 52-85 : il. (Dossier) 

Conté: Nota biogràfica ; La geografia física de Rafael Masó / Rosa Maria Gil i Tort ; La geografia humana: clients, col·laboradors i amics / Rosa Maria Gil i Tort ; Els altres col.laboradors de Masó / Josep Pujol i Coll ; L'arquitecte vist pel seu delineant / Pere Joan Sureda Canals ; Una carta inèdita de Rafael Masó ; Rafael Masó, més enllà de l'arquitecte / Narcís-Jordi Aragó ; Rafael Masó, un home del segle XX / Rosa Maria Gil i Tort.

Alfred Paluzie, un arquitecte poc conegut : centenari del primer pla urbanísitc d'Olot / Joan Sala
Sala i Plana, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 238 (setembre-octubre 2006), p. 40-45 : il. (Arts) 

Inclou annex amb relació d'alguns projectes significatius d'Alfred Paluzie a terres gironines (Olot, les Presses, Castellfollit de la Roca).

Pelayo Martínez, arquitecte de l'Empordà



En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 228 (gener-febrer 2005), p. 54-55 : il. (Dossier) 

Conté: Layu, P. Laio, Laius... Pelai, Pelagi. Pelayo Martínez / Rosa Maria Gil i Tort ; Pelayo Martínez Paricio. Apunts a una biografia / Rosa Maria Gil i Tort ; Les Figueres de Pelayo Martínez / Jaume Santaló ; L'ofici d'arquitecte. Pelayo Martínez, revisitat / Joan Falgueras ; En Layo i en Vador, naturals de Figueres / Anna Capella ; Pelayo Martínez, el mediterranisme com a estratègia / Josep Maria Montaner, Zaida Muxí ; Pelayo Martínez, arquitecte de la Bisbal / Xavier Rocas, Adela Riera ; Recordant l'arquitecte municipal i amic Pelai Martínez / Joan Rasós.

L'Enginyer i arquitecte Pere Garcia Fària a les comarques de Girona / Josep Tarrés i Turon
Tarrés Turon, Josep


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, núm. 222 (gener-febrer 2004), p. 50-53 : il. (Arts) 
Bibliografia.

Joan M. Ribot, molta arquitectura i més memòria / text: Rosa M. Gil ; fotos: Pere Duran
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 219 (juliol-agost 2003), p. 16-21 : il. (Entrevista) 
Notes.

L'Arquitecte begurenc Eusebi Bona i l'evolució de la seva obra / Joaquim Valentí i Fiol
Valentí i Fiol, Joaquim


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 218 (maig-juny 2003), p. 37-41 : il. (Arts) 

Ricard Giralt Casadesús, l'arquitectura com a actitud



En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 210 (gener-febrer 2002), p. 48-89 : il. (Dossier) 

Conté: Ricard Giralt Casadesús, notes a una biografia / Rosa Maria Gil i Tort ; Ricard Giralt Casadesús: l'arquitecte de la nova Figueres / Eva Astarloa ; Ricard Giralt Casadesús, també arquitecte / Joan Falgueras ; Ricard Giralt Casadesús i la urbanística catalana / Manuel De Torres i Capell ; L'herència documental: papers que diuen moltes coses / Rosa Maria Gil i Tort ; El fons Giralt Casadesús a la Biblioteca de la Demarcació de Girona del CoAC / Teresa Vilanova ; L'urbanisme de Catalunya. Les ciutats històriques / Ricard Giralt.

La financiación de la catedral románica de Santa Maria d'Urgell (s. XII) : una aproximación a partir de los legados ad opera / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 893-925 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Títols i resums en castellà i anglès.

1860-1960 : cent anys de construcció d'esglésies al Berguedà / Rosa Serra Rotés, Ramon Viladés Llorens
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 8-22 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

L'historiador Cristopher Alan Bayly va escriure referint-se a l'Europa Catòlica: "Quizás el siglo XIX haya sido el período de construcción de Iglesias más importante de la historia cristiana desde la Alta Edad Media". Una afirmació que val també per la diòcesis de Solsona, i molt especialment per les seves valls industrials de l'Alt Llobregat i del Cardener on, des de finals del segle XIX i a partir del model de colònies industrials, es van construir moltes esglésies.

L'Església nova de Montmajor i mossèn Enric Pellicer : crònica d'un trasllat / Ramon Riba Esquius
Riba Esquius, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 23-30 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Article publicat al núm. 7 del butlletí municipal El Sol.

El passat 17 de setembre de 2022 es va cel·lebrar el centenari de la benedicció de l'actual església de Sant Sadurní de Montmajor. Aquell dia, just fa cent anys, l'Il·lustríssim Valentí Comelles, bisbe de Solsona, va beneir solemnement la nova església parroquial. Amb aquesta inauguració va finalitzar un llarg periple, de més de quinze anys, que va començar a l'abril de 1907 amb l'abandonament, per part de Mn. Climent Camps, de la rectoria vella, i va acabar el setembre de 1922 amb la benedicció de l'església nova a peu de costa.

Alexandre Soler i March a la conca del Llobregat : torres mirador i campanars de torre / Raquel Lacuesta
Lacuesta Contreras, Raquel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 31-39 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Notes.

Repassem les aportacions d'Alexandre Soler i March en el paisatge de la conca del Llobregat, tant en el medi urbà com en el medi urbanorural de les colònies industrials. A través dels elements enlairats i esvelts amb què va anar coronant els seus edificis, amb varietat d'alçades, formes, volums, funcions, geometries, colorismes i acabats, hem pogut seguir, cronològicament i estilísticament, l'evolució del seu llenguatge, des d'historicismes medievals de diversa procedència, a modernisme, noucentisme (o tots dos alhora), fins a certs pintoresquismes avalats per la presència dels rius i de la imponent muntanya de Montserrat, eixos i puntals principals del paisatge de les comarques centrals barcelonines, que l'arquitecte Soler va saber aprofitar i integrar hàbilment en la seva arquitectura. Juntament amb les aportacions d'altres arquitectes en les colònies tèxtils del Llobregat no esmentades aquí, l'eix del Llobregat assoleix un skyline fascinant, emblemàtic i singular, on els campanars, en harmonia amb les xemeneies fabrils i domèstiques, assumeixen el protagonisme de fer paisatge.

La Transformació de Cal Prat en una colònia noucentista / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia tèxtil que porta el seu nom el 1871, any en què van iniciar els treballs de construcció de la fàbrica al peu del Llobregat i les obres de construcció de la resclosa i el canal perquè l'aigua del riu havia de proporcionar l'energia necessària per a fer realitat el seu projecte. La colònia va experimentar una notable transformació entre 1920 i 1945 de la mà de l'arquitecte Antoni Darder que, per encàrrec de Josep Prat Feliu, la va convertir en una colònia noucentista.

L'Arquitecte Isidre Puig Boada. Les intervencions en el patrimoni Berguedà durant la postguerra / Carles Freixes i Codina
Freixes i Codina, Carles


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 48-56 : il. (Dossier. Campanars que fan paisatge) 
Bibliografia i notes.

L'arquitecte Puig Boada fou un apassionat pel patrimoni arquitectònic del país conjuntament amb altres coetanis. El vincle d'Isidre Puig Boada amb el patrimoni berguedà es relaciona amb els treballs de restauració del patrimoni monumental especialment a partir de les destruccions provocades per la Guerra Civil espanyola.

Arquitectures isolades / Sofía Borrego Moreno
Borrego Moreno, Sofía


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2010) , p. 37-46 : il.
Notes.