Jordi Soler, l'ànima renaixentista del periodisme / Lluís Freixas
Freixas i Mascort, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 218 (maig-juny 2003), p. 16-23 : il. (Entrevista) 

Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / [Ressenya de:] Alba Barceló
Barceló Plana, Alba


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 413-415 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / Carles Sánchez Márquez. La Seu d'Urgell : Anem Editors, 2020

Vallparadís : paradigma del paleolític català / Joan Garcia, Kenneth Martínez
Garcia i Garriga, Joan


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 53 (abril 2006), p. 17-19 : il. (El patrimoni) 

De mossèn Arnella a l'actualitat / Domènec Ferran Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 18-35 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.

El Patrimoni oblidat de Terrassa / Cristina Coll Márquez, Sílvia Comellas Compte, M. Gemma Garcia Llinares, antonio Moro Garcia



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 36-49 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.

En guàrdia! La salvaguarda del patrimoni egarenc durant la guerra civil / Anna Vila Gestí
Vila i Gestí, Anna


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 50-65 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el patrimoni cultural com "un conjunt de testimonis que formen l'herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l'art, el llenguatge, l'entorn, el paisatge, etc.". El patrimoni és una idea àmplia, molt àmplia, que comprèn aspectes tan distants, i a la vegada tan propers, com poden ser un quadre, una fàbrica, un registre parroquial o una Festa Major. Tots ells, però, comparteixen la capacitat de ser vestigis de la història d'un poble, d'una comunitat, d'unes persones. Tanmateix, aquest és un concepte que ha anat variant al llarg del temps, adaptant-se als nous discursos i a les noves necessitats de les societats. A dia d'avui, allò que considerem patrimoni dista bastant sobre el que un florentí del segle xiv o un parisenc de finals del setcents podien considerar com a tal. Així doncs, la noció de patrimoni és permeable, a vegades fins i tot etèria, i va variant al llarg dels anys.

La Defensa del patrimoni arquitectònic com a defensa de la ciutat (1970-1977) / Pau Monterde Farnés, Òscar Monterde Mateo, Pere Vidal Palet
Monterde i Farnés, Pau


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 67-93 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El 26 de maig del 1973, el diari Tarrasa Información publicava una carta al director sota el títol "Es preciso conservar el patrimonio modernista", signada pels presidents de tres entitats i un grup d'arquitectes i estudiants d'Arquitectura de la ciutat1, motivada per la destrucció de la casa Roig Llauger, al carrer Nou de Sant Pere, 56, obra de Lluís Muncunill, datada el 1910, i que contenia a l'interior uns frescos de 1944 del pintor terrassenc Joan Duch. A la carta, a més de destacar la passivitat de les persones directament responsables de protegir el patrimoni artístic urbà de la ciutat, manifestaven una serie de consideracions.

El Patrimoni natural terrassenc : valor, estudi i protecció / Josep Germain Otzet
Germain i Otzet, Josep


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 94-26 (Estudis) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En aquest article es parlarà del valor i les característiques del medi natural terrassenc i dels que l'estudien i el defensen, però la primera imatge que es vol recollir del patrimoni natural terrassenc no és la dels científics o dels conservacionistes, sinó la dels que simplement s'han sentit atrets per la seva bellesa.

Educació en el patrimoni. Què és i per a què serveix? / Mia Pérez Tolrà
Pérez Tolrà, Mia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 149-150 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Partint de la certesa que "som el resultat de què i qui ens ha precedit", la importància d'educar en el patrimoni és primordial. Ara bé, el concepte de patrimoni no és estàtic. Varia i s'adapta a cada realitat, però el definim a grans trets, com tots aquells béns tangibles i intangibles d'important valor per al coneixement, creences, diàleg, cultura, llengua, etc. i que ens defineixen com a societat i com a individualitat.

La Plataforma Tu Ets Entorns Terrassa! / Toni Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 151-153 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La plataforma creada amb la denominació TU ETS ENTORNS TERRASSA! va néixer per donar a conèixer i protegir els valors naturals i agrícoles dels diferents espais a l'entorn de la ciutat de Terrassa i sobretot per la necessitat de mantenir els connectors ecològics amb altres espais protegits o no de la comarca del Vallès Occidental.

La Seu d'Ègara. Diàleg entre el patrimoni, la cultura i les arts / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 154-156 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La Seu d'Ègara és un testimoni extraordinari de la pintura i l'arquitectura en època medieval. Des del neolític fins a l'actualitat, aquest espai carregat de cultura i història ha estat habitat per diverses civilitzacions que hi han deixat la seva empremta. Des del poblat ibèric d'Egosa i el municipi romà d'Ègara, fins a la creació de la seu episcopal d'Ègara al voltant de l'any 450, i la posterior canònica de Santa Maria de Terrassa, al segle XII.

Patrimoni arquitectònic i especulació immobiliària / Sílvia Margalef Callau
Margalef Callau, Silvia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 160-162 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

No cal dir que la Terrassa actual és hereva d'una important tradició tèxtil i modernista que ha marcat el seu paisatge urbà fins a dia d'avui. Fàbriques, magatzems, residències de la burgesia, cases d'obrers, entre d'altres, encara romanen presents als carrers i formen part indissoluble de la imatge i identitat terrassenca, fins al punt que aquest ric patrimoni industrial ha esdevingut l'eix central de promoció turística de la ciutat. Molts d'aquests elements arquitectònics amb valor històric, ara entesos com a recurs i com a oportunitat, els podem trobar convertits en noves peces urbanes que acullen equipaments públics, habitatges o altres usos. D'aquesta manera s'assegura preservar els vestigis que van donar vida a un lloc i van configurar un espai, garantint el seu futur i conservació.

Terrassa fa pudor (en la ciutat desaromatitzada) / Ander Zurimendi
Zurimendi, Ander


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 167-169 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Les ciutats pateixen un procés de pèrdua d'olors genuïnes (i per tant, de patrimoni immaterial). Està directament associat amb els canvis socioeconòmics i l'afebliment dels trets idiosincràtics locals. Recorrem Terrassa amb un mapa de les olors que encara trobem i d'altres que ja no hi són.

Entrevista a Marissa Josa / Miquel Peralta Mas
Peralta Mas, Miquel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 174-189 (Miscel·lània) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

Marissa Josa porta 53 anys dalt dels escenaris. La primera obra en què va tenir un paper va ser el 1968, a Terrassa, i la darrera el 2021, a Barcelona. Va estudiar a l'Institut del Teatre de Terrassa i, així que va acabar els estudis, ja hi va treballar de professora de veu, feina que ha compaginat sempre amb la d'actriu. L'activitat teatral l'ha dut a actuar en 49 muntatges dramàtics diferents. A més, ha treballat d'actriu de televisió i de cinema.

Dades dels elements del patrimoni a Terrassa / Enric Sanllehí Bitrià
Sanllehí i Bitrià, Enric


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 192-202 (Dades) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

l reconeixement i la protecció dels diferents béns patrimonials requereix incloure'ls en inventaris o catàlegs oficialment reconeguts. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya disposa de diferents inventaris de patrimoni en què la presència dels béns patrimonials de Terrassa és ben desigual, i s'hi troben poc o gens representats. Així, els elements que formen part del patrimoni etnològic són tot just una desena, mentre que els inclosos als inventaris de patrimoni arquitectònic i arqueològic superen els 300. Pel que fa a la protecció urbanística dels béns patrimonials a escala municipal encara és vigent el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Terrassa (1986), que està format pel catàleg d'edificis, l'inventari d'edificis i elements d'interès arquitectònic, els elements d'interès i les restes i vestigis arqueològics i es pot consultar íntegrament a la pàgina [...] Per tipologies, els elements catalogats més comuns del Pla Especial del Patrimoni són els edificis de tipus residencial, seguits de les masies i dels d'ús públic, mentre que els de caràcter religiós, fàbriques o magatzems tenen una representació més baixa.

Del futur de la història, el nou Terme i el desgast / Centre d'Estudis Històrics de Terrassa



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 9-11 (Editorial) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Sobreviure a una pandèmia / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 16-20 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

La revista, que a partir d'ara passa a anomenar-se "Terme. Revista d'història i pensament", incorpora un important apartat de reflexió per tal d'aprofundir en la comprensió dels fenòmens socials que vivim en el present, que pretén complementar l'habitual rigor científic per comprendre els fets i els esdeveniments del passat. Aquesta tercera època vol convertir la revista en un punt de referència obligat per comprendre problemàtiques i fenòmens en el seu conjunt, mirant de superar la mera acumulació d'articles de recerca.

Les Epidèmies a Terrassa durant el segle XIX / Marcel Taló i Martí
Taló Martí, Marcel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 21-40 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aquest article analitza com van impactar a Terrassa els principals brots infecciosos del segle xix, fent especial èmfasi en aquells que han estat menys estudiats: els de la primera meitat de segle. A través de les actes de les juntes de sanitat i dels plens de l'Ajuntament es reconstrueix el dia a dia de la vila mentre feia front a l'epidèmia. De cada un d'ells es destaca un aspecte característic i se'l vincula amb el desenvolupament de l'Estat liberal i la industrialització. Finalment, es fa una aproximació a la mentalitat religiosa durant el vuitcents a partir de l'anàlisi de diferents testaments.

La Grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia / Mariona Viguès i Julià
Viguès i Julià, Mariona


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 41-60 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l'organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s'havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L'article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l'especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l'alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.

Epidèmies, pandèmies, i mort durant el primer franquisme a Terrassa : 1939-1959 / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 61-99 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aproximació a l'estudi de les causes de la mort per epidèmies, pandèmies i malalties infeccioses durant el franquisme a Terrassa: 1939-1959. El treball recull les dades de mortalitat, morbiditat, mortalitat infantil, esperança de vida i altres variables relacionades i per quatre àmbits geopolítics: Espanya, Catalunya, Barcelona (capital) i Terrassa. La salut pública va millorar progressivament durant la dictadura, però mostra unes deficiències extraordinàries, fins a la dècada dels anys cinquanta, quan el canvi de política econòmica del règim permetrà oferir uns serveis sanitaris mínims a la població. El règim utilitzarà les malalties infeccioses per culpabilitzar el règim republicà i les classes populars i treballadores, eludint sempre, inclús en l'últim període, les seves responsabilitats en la propagació de les malalties infeccioses (poliomielitis).