L'Autoajuda segons Llucieta Canyà : l'etern femení de Llucieta Canyà / Vicenç Pagès, text
Pagès Jordà, Vicenç


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 269 (novembre-desembre 2011), p. 76-78 : il. (Clàssics revisitats) 

Macià, el president del poble. Origens ponentins i pensament polític / Quintí Casals Bergés i Marc Macià Farré ; pròleg de Jordi Cuixart
Casals Bergés, Quintí


Juneda2024
236 p. (Espai Macià, 3) 
ISBN 9788410220171

Una altra manera de llegir i aprofundir sobre la figura política i personal del president Francesc Macià.Una mirada renovadora sobre Macià i la Catalunya del seu temps. Francesc Macià és una persona polièdrica. I en aquest llibre en descobreix dos aspectes fins ara poc coneguts. En primer lloc, els orígens i el vincle de Macià amb les Terres de Lleida, cabdals en la seva formació i manera d'actuar, tant en el seu vessant militar com en el polític. Després, el seu gir ideològic, de com fa el pas del conservadorisme de la Lliga al progressisme obrerista de la Federació Democràtica Nacionalista, i de la fidelitat a Alfons XIII a unes conviccions republicanes independentistes. (Editorial).

El Adalid del catalanismo conservador / Asunción Doménech
Domènech, Asunción


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 294 (Abril 2023), p. 86-87 : il. (Caleidoscopio) 
Ressenya de:
. Francesc Cambó : l'últim retrat : el polític, el mecenes, l'home de negocis, les altres passions / Borja de Riquer. Barcelona : Edicions 62, 2022

Les Raons del conservadorisme de Josep Pla / Josep Martinell
Martinell, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año VIII, núm. 92 (setembre 1969), p. 4-5

Josep Anton Secret, el professor empordanès i gironí de Pío Baroja / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 461-470 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A l'Institut de Segon Ensenyament de Pamplona, Josep Anton Secret, d'origen empordanès però aviat instal·lat a Girona, va ensenyar geografia i història a un dels representants bascos de la generació espanyola de 1898: Pío Baroja. L'article ressegueix la personalitat i la ideologia conservadora del professor i els motius pels quals va ser allunyat de la terra natal, arran de la Revolució de 1868. Secret no va poder reintegrar-se a l'Institut de Girona, on havia iniciat la professió i destacat en la defensa del règim d'Isabel II, a més de perjudicar companys d'ideologia contraposada a la seva. Sense aquest contratemps, no hauria existit el retrat curiós que d'ell va traçar el novel·lista de Sant Sebastià.

Llucieta Canyà, el pas per Reus de "l'eterna criatura empordanesa" / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Pionera femenina del periodisme escrit a les redaccions catalanes, Llucieta Canyà va publicar un veritable best-seller la dècada dels 30: L'etern femení, una obra que parlava dels atributs de la dona en la seva relació amb els canvis socials. Resident a Reus a partir del 1936 i apartada de l'univers periodístic de la capital catalana, Canyà va intentar reinventar-se amb col·laboracions al Diario Español tot resituant-se ideològicament en un règim com el franquista que deixava poc espai a les dones. Malgrat els seus esforços, el seu pas per Reus i per institucions com el Centre de Lectura va ser poc reeixit. Aquest article repassa els anys reusencs de Canyà i subratlla les tesis ja apuntades per l'escriptor Xavier Amorós i altres intel·lectuals reusencs sobre l'autoria de qui Josep Maria de Sagarra va definir com "l'eterna criatura empordanesa".

I del vilanovisme què? : vell mot i nou repte a la imaginació / Francesc-Marc Alvaro i Vidal
Alvaro i Vidal, Francesc Marc


En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 35 (febrer 1984), p. 35-36

AP : butlletí intern de comunicació de Vilafranca i les comarques del Penedès, Anoia i Garraf



Any 1, no. 1 (1982)-
Vilafranca del Penedès : A.P., 1982-19??
31 cm. Irregular.
Text en català i castellà. Descripció basada en: Any 1, no. 2 (oct. 1982).

Humanitarisme, consolats i negocis bruts : evacuacions a Barcelona (1936-1938) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Editorial Base, 2021
216 p. ; 24 cm (Base histórica, 166) 
ISBN 9788418434211

Salvar una vida d'una persecució té algun preu? Té més valor segons la ideologia del perseguit o del perseguidor? El patiment dels altres, dels adversaris i els enemics, té alguna transcendència? El llibre que teniu a les mans situa aquests interrogants en un context general d'àmbit europeu i de concreció catalana: el conegut com a Exili del 1936. És a dir, la primera sortida massiva per motius polítics de quasi 45.000 persones entre catalans i estrangers residents al país. Abans del drama del 1939 i dels milers d'exiliats que travessaren els Pirineus perseguits pels franquistes, hi hagué un antecedent que ha generat incomoditats al llarg de vuitanta anys. Ajudats pel cos consular de Barcelona, especialment pels representants d'Itàlia i França, i per les respectives marines militars, milers de catalanistes conservadors, religiosos, carlins i uns pocs feixistes foren evacuats des del port de Barcelona junt amb milers d'italians, alemanys i francesos. Eren franquistes? Ben pocs. Acabaren al bàndol rebel? Molts. Manipulat pels franquistes, oblidat pels protagonistes i menystingut pels antifranquistes, l'Exili del 1936 resta ocult enmig de la complexitat de la història de la Guerra Civil. (Editorial).

Llucieta Canyà, la feminista tèbia / M. Àngels Cabré
Cabré, M. Àngels


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 472 (octubre 2020), p. 8-10 : il. (Bitllets) 
Bibliografia.

En la seva col·laboració a la Veu de Catalunya i en el seu llibre "L'Etern femení" (1934), Canyà defensava un "feminisme ben entès" que no fes perdre la feminitat, molt lluny de la igualtat entre homes i dones.

La Complexitat del conservadurisme rural / Antoni Pladevall i Font
Pladevall i Font, Antoni


En: Revista de Girona. Girona. Any 33, núm. 125 (1987) , p. 92-94
Ressenya de:
- Terradas i Saborit, Ignasi. El Cavaller de Vidrà: de l'ordre i el desordre conservadors a la muntanya catalana / Ignasi Terradas i Saborit. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987

Influencias de la Revolución Francesa en la burguesía catalana del siglo XIX : la "cuestión social" / Montserrat Figueras Pàmies
Figueras i Pàmies, Montserrat


En: 184055 Esglèsia i societat a la Catalunya del s. XVIII : Actes de les II Jornades d'Estudis d'Història Cervera, 29 i 30 de setembre - 1 d'octubre de 1989. Vol. 2: Comunicacions. Cervera : Universidad Nacional de Educación a Distancia, Centre Associat, 1990. p. 199-203

El Tortosinisme i el passat dissenyat / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 5-7 : il. (Temes-2) 
Notes.

Els Solà-Morales, d'Olot / Antoni Mayans i Xavier Puigvert, text
Mayans i Plujà, Antoni


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, núm. 22 (tardor-hivern 2018), p. 86-87 : il. (Patrimoni. Nissagues) 

El Tortosinisme com a ideologia conservadora, localista i clerical / [Emidgi Subirats]
Subirats i Sebastià, Emigdi


[Tortosa?] : Llibres Ebrencs, [2005?]
8 p. : il. ; 30 cm
Còpia impresa de la publicació situada a la web Llibres ebrencs.

Identidad cultural y espacios de actuación : las propuestas del feminismo conservador catalán / Amelia García Checa
García Checa, Amelia


En: Arenal. Revista de Historia de las Mujeres. Granada. Vol. 15, núm. 2 (2008) , p. 209-235 : il.
Exemplar dedicat a: "Entre la religión y la política: mujeres y culturas políticas católicas en la España contemporánea". Notes a peu de pàgina.

A principis del segle XX, l'existència d'una elit intel·lectual entre el col·lectiu femení burgès, preocupada per la qüestió femenina i per millorar la seva condició, va ser fonamental en el qüestionament de les restriccions que el discurs de gènere imposava en la societat. A partir de l'acceptació del discurs de la diferència de gènere i clarament influïdes pel catalanisme polític i el reformisme social, aquest col·lectiu va reivindicar l'accés de les dones a l'ensenyament, al treball remunerat i a la formació professional. Amb els seus plantejaments i la seva actuació van aconseguir formular tímides demandes d'emancipació social.

La Capital qüestionada. Del tortosinisme centralista i localista / Josep Ferran Bel i Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 5 (2016) , p. 3-19 : il. (El futur del passat) 

El terme tortosinisme se'ns presenta sovint com un vocable controvertit. Possiblement és un concepte, una idea que neix a partir del que va ser i representava Tortosa. El present article no analitza les interpretacions del terme, ja estudiades i debatudes, sinó que recorda els retrets que sovint ha rebut la Tortosa capital. El text fa referència al centralisme tortosí, al seu esperit localista i allunyat de la comarca; es parla també d'antitortosinisme, de les relacions entre poblacions veïnes, així com del protagonisme que històricament ha tingut la qüestionada Tortosa.

Los Debates : diario político defensor de los intereses de la comarca



Año I, núm. 1 (1887, 22 de setembre)-[1911]
Tortosa : [la Redacció], 1887-1911
Il. ; 44 * 32 cm. Diària.
Diari conservador de caire religiós. Quatre pàgines en quatre columnes. Conté: 1898 (abril-des.), 1899/1904, 1905 (gener-juliol), 1906 (maig-agost), 1908 (agost-desembre), 1909/1911. Dir. Agustí Moner Mauricio. Text en castellà. Descripció basada en: Año XII, núm. 1525 (1898, 1 d'abril).

El Porvenir de Tortosa : semanario político : órgano oficial del Partido Unión Conservadora en la Provincia de Tarragona / Jefe regional: Pablo Canalda Foguet



1898-
Tortosa : [la Redacció], 1898-
I. ; 51 * 36 cm. Setmanal, es publica els diumenges.
Quatre pàgines a quatre columnes. Conté: 1898 (1 mayo - 27 noviembre) - 1899 (1 enero - 11 abril). Text en castellà. Descripció basada en: Año II, núm. 42 (1899, 1 enero).

Programa de la velada necrológica en honor de los mártires de la causa tradicional

Círculo Familiar Recreativo de Manresa.


[Barcelona] : Imp. Roca, 1898
1 f. ; 22 * 15 cm