português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CAPITALITAT []
Referències trobades:
69   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            


1 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Àrees funcionals a la vegueria de Girona : una primera aproximació / Pau Alegre, Rosa Ascóns, Helena Estalella, [et al.]



En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 251-285
Inclou apèndix estadístic. Resums en català i anglès.


Matèries: Medi geogràfic ; Vegueries ; Divisió político-administrativa ; Capitalitat ; Relacions intermunicipals ; Ordenació del territori
Àmbit:Girona, vegueria
Cronologia:[1981]
Autors add.:Alegre i Nadal, Pau ; Ascon i Borràs, Rosa ; Estalella i Boadella, Helena
Autors add.:Institut Universitari d'Estudis Territorials
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/52324
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Girona capitalitat / Cisco Miró, Albert Sala, Dora Santamaria, [et al]



En: Tosquija : Revista del municipi de Vilobí d'Onyar. Vilobí d'Onyar, Núm. 21 (juliol 1992), p 17-30 : il. (Dossier


Matèries: Capitalitat ; Ciutats ; Mobilitat laboral
Àmbit:Vilobí d'Onyar ; Girona
Cronologia:1992
Autors add.:Miró, Cisco ; Sala, Albert ; Santamaria i Colomer, Dora
Accés: https://www.bibgirona.cat/pandora/viewer.vm?id=0000291058&page=1&search=&lang=ca&view=hemerotecaVilobi [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal Can Roscada (Vilobí d'Onyar)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
València-Barcelona, anada i tornada / Gustau Muñoz
Muñoz, Gustau


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 4754 (gener 2021), p.12-17 : il. (Bitllets



Matèries: Capitalitat ; Ciutats ; Societat ; Cultura
Àmbit:Barcelona ; València
Cronologia:1900 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tàrraco, capital de la Hispania citerior / Géza Alföldy
Alföldy, Géza


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 28 (abril 1999), p. 7-12 : il. (Dossier


Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Capitalitat ; Bibliografies
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1999]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Kesse/article/view/293344
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; B. Ventura Gassol (Calafell); B. Pública de Tarragona; Biblioteca Popular de Valls; B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tarraco, Carthago Nova y el problema de la capitalidad en la Hispania Citerior Republicana / Joaquín Ruiz de Arbulo
Ruíz de Arbulo Bayona, Joaquín


En: 151913 Miscel·lània arqueològica : a Josep M. Recasens. Tarragona : El Mèdol, 1992. p. 115-130



Matèries: Epoca romana ; Capitalitat
Àmbit:Tarragona
Localització: B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Víctor Català (L'Escala); B. Pública de Tarragona; B. Pública (La Selva del Camp); B. Pere Anguera (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Vila i la terra. Tensions i conflictes entre Puigcerdà i la Cerdanya durant el segle XVI / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 279-289 : il.
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Edat moderna ; Capitalitat ; Poder local
Àmbit:Puigcerdà ; Cerdanya
Cronologia:[1501 - 1600]
Autors add.:Jornades d'Estudis Comarcals de Cerdanya : Memorial Oriol Mercadal (3s : 2018 : Puigcerdà )
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Preparatius per la Capitalitat de la Cultura Catalana 2011 a Escaldes-Engordany / Montserrat Planelles i Agramunt
Planelles i Agramunt, Montserrat


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 89-92


Matèries: Capitalitat ; Cultura
Àmbit:Escaldes-Engordany - Andorra
Cronologia:[1998 - 2011]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/341062
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Esterri d'Àneu; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelonismes : els barcelonismes potencien Catalunya / Xavier Bru de Sala
Bru de Sala i Castells, Xavier


Barcelona : Tibidabo Edicions, SA, 2019
326 p. ; 21 cm
ISBN 9788491179924

Com s'ho ha fet Barcelona per esdevenir una de les ciutats més ben valorades del món? Amb una combinació d'entusiasme i esperit rebel, amb més cop de rauxa que de seny, multiplicant voluntats per no veure's disminuïda entre els dos estats que l'han volgut dominar. Quasi sempre a contracorrent, sempre vençuda però mai sotmesa, Barcelona ha sabut aixecar-se i guanyar pes i posicions en les circumstàncies més adverses. Qui ha fet tan gran Barcelona? Els catalans. Gràcies a l'esforç de tot un país, Barcelona ha pres rellevància universal. Gràcies al pes de Barcelona, Catalunya i la seva llengua són un cas únic de persistència de nació sense estat. Barcelona i Catalunya són un magnífic tàndem amb un repte colossal: convertir la capital en referent del món global, amb llum i veu pròpia en la xarxa de les grans ciutats del segle XXI. Ha tornat a arribar l'hora de sumar per Barcelona, que és la fórmula infal·lible de projectar i defensar Catalunya. (Editorial).



Matèries: Capitalitat ; Promoció de ciutats
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[2019]
Localització: B. Can Casacuberta (Badalona); B. Lloreda (Badalona); B.P. Esteve Paluzie (Barberà del Vallès); B. Sant Pau i Santa Creu (Ciutat Vella-Barcelona); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Jaume Fuster (Gràcia-Barcelona); B. Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot i Miralpeix (Gràcia); B. El Carmel-Juan Marsé (Horta-Guinardó-Barcelona); B. Miquel Llongueras (Les Corts-Barcelona); B. Francesc Candel (Sants-Montjuïc-Barcelona); B. Joan Maragall (Sarrià-Sant Gervasi-Barcelona); B. Marc Vilalba (Cardedeu); B. Can Sumarro (l'Hospitalet de Llobregat); B. Can Pedrals (Granollers); B. Antonio Martín (El Prat de Llobregat); B. Vapor Badia (Sabadell); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. de Sant Adrià de Besòs; B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat); Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Infraestructures, comunicacions i noves capitalitats. La Seu d'Urgell i la creació de la província de Lleida / Lluís Obiols Perearnau, Daniel Fité Erill , Josep Porredon Feliu
Obiols i Perearnau, Lluís


En: 191798 La Construcció del territori : geografia, identitat i usos polítics : actes de l'XI Congrés de la CCEPC (Banyoles, 23 i 24 de novembre de 2018). [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; Banyoles ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles : Cossetània Edicions, 2019. p. 317-332
 (Ordenar i administrar el territori, canviar la societat. Comunicacions) 
Annex.



Matèries: Medi geogràfic ; Divisió político-administrativa ; Diputació provincial ; Ajuntament ; Infraestructures de transport ; Carreteres ; Demanda d'equipaments ; Ordenació del territori ; Capitalitat
Àmbit:Seu d'Urgell, la
Cronologia:[1810 - 1860]
Autors add.:Fité Erill, Daniel ; Porredon Feliu, Josep
Localització: Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Orígens històrics i elements jurídics de la capitalitat de Tarragona : l'evolució històrica i jurídica entorn de la capitalitat territorial de la ciutat de Tarragona / Antoni Jordà Fernández
Jordà i Fernández, Antoni M.


En: 190909 Recull Antoni Jordà : obra breu 1978-2015 ; Jordà i Fernández, Antoni. Tarragona : Silva, 2015. p. 95-117



Matèries: Divisió político-administrativa ; Capitalitat
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[0000 - 2015]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gerona, Capital de su provincia / Luis Batlle y Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Revista de Gerona. Gerona, núm. 1 (1955) , p. 69-70


Matèries: Ciutats ; Capitalitat ; Províncies ; Fonts documentals ; Arxiu municipal
Matèries:Arxiu Municipal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:1821
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/74485
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Tortosinisme i el passat dissenyat / Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 172 (febrer 2019), p. 5-7 : il. (Temes-2
Notes.


Matèries: Ciutats ; Poder local ; Conservadorisme ; Capitalitat ; Pensament polític ; Identitat nacional
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1850 - 2000]
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs172_5c597cc6721ad.pdf [Exemplar complet]
https://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/360566
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Capital qüestionada. Del tortosinisme centralista i localista / Josep Ferran Bel i Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 5 (2016) , p. 3-19 : il. (El futur del passat

El terme tortosinisme se'ns presenta sovint com un vocable controvertit. Possiblement és un concepte, una idea que neix a partir del que va ser i representava Tortosa. El present article no analitza les interpretacions del terme, ja estudiades i debatudes, sinó que recorda els retrets que sovint ha rebut la Tortosa capital. El text fa referència al centralisme tortosí, al seu esperit localista i allunyat de la comarca; es parla també d'antitortosinisme, de les relacions entre poblacions veïnes, així com del protagonisme que històricament ha tingut la qüestionada Tortosa.


Matèries: Capitalitat ; Pobles ; Comarques ; Segregació de municipis ; Poder local ; Conservadorisme ; Historiografia
Àmbit:Tortosa ; Amposta ; Terres de l'ebre
Cronologia:[1800 - 2016]
Accés: https://issuu.com/instortosa/docs/quadernsebre5 [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constantí ante la capitalidad de la provincia de Tarragona / José Adserá Martorell
Adserà Martorell, Josep


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 2 (1986) , p. 5-7



Matèries: Ordenació del territori ; Divisió político-administrativa ; Capitalitat
Àmbit:Constantí ; Tarragona ; Tarragona, província
Cronologia:[1801 - 1900]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; MNAT: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; B. Pública de Tarragona; Biblioteca Municipal de Constantí


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelona & Catalunya : història d'un binomi / F. Xavier Hernàndez Cardona
Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2017
304 p. ; 20 cm (Al guió del temps
ISBN 9788423208258

Entendre Barcelona i Catalunya no és fàcil atès que son realitats complexes sobre les quals incideixen moltíssimes variables. Aquest treball pretén donar claus i pistes sobre la trajectòria històrica d'un país i una capital per millor interpretar el present. Es tracta per tant d'una mena de brúixola, una obra didàctica adreçada a la ciutadania en un moment històric important. L'autor assaja una síntesi històrica, però va més enllà, atès que proposa successives hipòtesis absolutament novedoses sobre els més diversos aspectes: urbanístics, polítics, tecnològics, demogràfics. Partint d'una concepció de la Història simbiòtica amb les teories evolutives i analitzant les problemàtiques del passat a partir de teoria de jocs l'autor, i en un context interdisciplinar radical, l'autor pugna per definir una aproximació holística a Barcelona i el seu territori nacional: Catalunya. La història contemporània de la ciutat en relació al país, és la que assoleix un major protagonisme tot posant èmfasi en les variables que tipifiquen els desafiaments del present. Destaca l'anàlisi del desafiament català, que s'interpreta també com un enfrontament entre ciutats per assolir l'hegemonia del sud-oest mediterrani. Així el model centralista de Madrid arrelat en les tradicions borbòniques del segle XVIII pugna amb una ciutat emergent que necessita poder polític per afermar el seu model. Tot plegat un joc de suma zero, i el llibre pretén, precisament, ajudar a entendre els moviments i les regles del joc. (Editorial).



Matèries: Història general ; Capitalitat ; Política ; Poder polític ; Urbanisme ; Població ; Tecnologia
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[0000 - 2017]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Esparreguera 2005 : capital de la cultura catalana / Ajuntament d'Esparreguera



Esparreguera : Ajuntament, 2005
[6] p. : il. ; 18 cm



Matèries: Cultura ; Capitalitat
Àmbit:Esparreguera
Cronologia:2005
Autors add.:Ajuntament d'Esparreguera
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 69
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Població, propietat i canvi social a Lleida (1780-1930) [Fitxer informàtic] / Antoni Jové ; [dirigida per: Alejandro Sánchez Suárez]
Jové, Antoni


Lleida : Universitat de Lleida, 2016
Dirigida per: Sánchez Suárez, Alejandro. Universitat de Lleida. Departament de Història de l'Art i Història Social, 2016
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta investigació és mostrar els efectes de les transformacions socials entre 1780 i 1930 en la ciutat de Lleida. Especialment es centra en l'impacte demogràfic i social de dos d'aquests canvis: el seu rol com a capital d'un territori que va més enllà dels límits administratius provincials i els canvis a que es veurà sotmesa l'agricultura lleidatana durant el llarg segle XIX i primer terç del segle XX. En primer lloc s'estudia el desenvolupament del poblament en la Catalunya Occidental i el paper que hi juga la ciutat, que no consolida el seu paper de centre econòmic i de serveis fins el segle XX. En segon lloc es reconstrueixen els principals indicadors demogràfics de la ciutat, tot permetent identificar la cronologia i forma de la transició demogràfica. En tercer lloc, s'analitza l'evolució de la seva estructura productiva a partir dels actius emprats en cada sector econòmic. En darrer lloc, es relacionen aquests canvis demogràfics i productius amb l'evolució de l'estructura de la propietat de la terra del territori immediat a la ciutat (unes 20.000 hectàrees). La conclusió principal és que l'arribada del ferrocarril, la crisi agrària fini secular així com el fracàs primerenc de l'extensió del regadiu varen debilitar el paper de Lleida en el tramat urbà català i en el seu propi paper de capital territorial que no va tornar a recuperar fins els primers decennis del segle passat. Malgrat això, la ciutat no restarà al marge de les transformacions demogràfiques i socials que va experimentar la societat catalana en el darrer terç del segle XIX i el primer del segle XX.


Matèries: Tesis doctorals ; Evolució demogràfica ; Economia ; Agricultura ; Crisi agrària ; Conreu de regadiu ; Societat ; Canvi social ; Estructura agrària ; Propietat de la terra ; Ferrocarrils ; Capitalitat
Àmbit:Lleida
Cronologia:1780 - 1930
Autors add.:Sánchez Suárez, Alejandro (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/385624
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Girona en època contemporània : les capitalitats de la ciutat (1800-1939) / Mònica Bosch, Joaquim M. Puigvert (ed.) ; amb la col·laboració de Jordi Bohigas, Josep Clara, Rosa M. Gil i Ignasi Gubert



Girona : Ajuntament, 2016
213 p. : il. ; 22 cm (Història de Girona, 54) 
ISBN 9788484962175

El fil conductor de l'exposició és la construcció de la ciutat de Girona com a capital a partir del segle XIX: centre polític, econòmic, educatiu, capital provincial i eclesiàstica. La intenció és resseguir aquest itinerari posant un especial èmfasi en les transformacions del paisatge urbà i la seva arquitectura per donar al visitant les pautes que l'ajudin a entendre la Girona contemporània a partir dels testimonis que ens han arribat fins avui. Amb la voluntat de despertar el sentit de l'observació històrica als ciutadans, es pretén ajudar a llegir el paisatge urbà actual en clau històrica. La documentació dels arxius, els objectes materials de les col·leccions privades i públiques o les imatges fotogràfiques del passat constitueixen un complement imprescindible per contribuir a aquesta lectura de la Girona del present. (MHG).



Matèries: Exposicions culturals ; Catàlegs ; Edat contemporània ; Ciutats ; Estructura urbana ; Renovació urbana ; Capitalitat ; Desenvolupament urbà ; Paisatge ; Arquitectura
Àmbit:Girona
Cronologia:1800 - 1939
Autors add.:Bosch i Portell, Mònica (Ed.) ; Puigvert i Solà, Joaquim M. (Ed.) ; Bohigas i Maynegre, Jordi ; Clara i Resplandis, Josep ; Gil i Tort, Rosa Maria ; Gubert, Ignasi
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constitución de la provincia de Tarragona y su capitalidad



En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época I, Año II, núm. 9 (mayo-junio 1902), p. 81-98



Matèries: Ordenació del territori ; Divisió político-administrativa ; Províncies ; Ciutats ; Capitalitat
Àmbit:Tarragona ; Tarragona, província
Cronologia:[1813 - 1823]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 69
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Constitución de la provincia de Tarragona y su capitalidad



En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época I, Año II, núm. 8 (marzo-abril 1902), p. 49-70



Matèries: Ordenació del territori ; Divisió político-administrativa ; Províncies ; Ciutats ; Capitalitat
Àmbit:Tarragona ; Tarragona, província
Cronologia:[1813 - 1823]
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 4
anar a la pàgina            

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3