Imatges ultraviolades i dipòsits parietals de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila (la Febró, Baix Camp) / Josep Vallverdú i Poch, Ariadna Timoneda, Diego Lombao, Antonio Rodríguez, Albert Rubio, Ramon Vinyes
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 6-25 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia.

L'estudi dels dipòsits parietals de parets de coves pot ser tractat per diferents marcs conceptuals basats en les ciències dels materials fins a les de restauració-conservació. Aquest treball es focalitza en l'àmbit de coneixement de la cartografia i la microestratigrafia dels dipòsits bioquímics de paret de cova (espelotemes). El registre estratigràfic i cartogràfic dels espeleotemes de la Sala dels Gravats és susceptible de ser observat per a conèixer no només l'acreció dels espeleotemes (l'espessor dels dipòsits), sinó també la no deposició (hiatus) i l'erosió de la paret de la cova. En aquest treball mostrem una cartografia de la paret de la Sala dels Gravats feta a partir de fotografies digitals amb il·luminació ultraviolada. Les fotografies digitals son fetes amb una càmera digital modificada, en què només es registra l'espectre ultraviolat, i una altra de no modificada, que només enregistra la llum visible. La cartografia dels dipòsits de la paret de la Sala dels Gravats ha orientat el mostreig preliminar dels espeleotemes. En aquest text hi ha una breu descripció i interpretació de 2 espeleotemes mostrejats. La Cova de la Vila és un complex càrstic amb un registre arqueològic de la prehistòria recent. La Sala dels Gravats conté nombroses manifestacions gràfiques que permeten apuntar una cosmovisió particular de les comunitats humanes del Calcolític i de l'edat del Bronze (3000-1500 aC). El mostreig dels espeleotemes de la paret de cova pot aportar evidencies independents per a establir l'interval temporal en el qual es van portar a terme els gravats de la Cova de la Vila. La datació dels dipòsits parietals mostrejats ha d'esperar per la necessitat d'estudis més aprofundits dels espeleotemes de la paret gravada.

Què fem amb els banys de la vil·la romana del Vilar? Una reflexió sobre la sostenibilitat dels béns arqueològics / Judit Ciurana i Prast, Olivia Merelo de Barberà Roig
Ciurana i Prast, Judit


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 93-104 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta una breu història del jaciment de la vil.la romana del Vilar. També recull els resultats de la intervenció de consolidació dels banys de la vil.la realitzada el mes de novembre de l'any 2023. Aquesta premissa inicial serveix de punt de partida per exposar un seguit de reflexions al voltant de la gestió del patrimoni i dels reptes i problemàtiques que se'n deriven.

L'Epigrafia ibèrica de Valls / Joan Ferrer i Jané
Ferrer i Jané, Joan


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 29-50 : il. (Quaderns d'arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El corpus d'inscripcions ibèriques de Valls és quantitativa mentmenor, consta només de vuit inscripcions, cinc del Vilar i els tres segells sobre àmfora Dressel 1B de Masmolets, però qualitativament és molt rellevant, atès que està format per peces tipològicament selectes. Una ceràmica àtica, una de les escasses torteres que documenten l'element kastaun i una ceràmica ibèrica caliciforme amb una inscripció cultual que conté una de les escasses ocurrències de baikar. Finalment, també podem afegir una làmina de plom escrita per les dues cares amb més d'un centenar de signes en escriptura dual que procedeix de les darreres excavacions del Vilar.

Senyals del passat gravats a les pedres / text i fotos: Rafel Casas
Casas, Rafael


En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 38-41 : il. (Art) 

Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla i Josep Burch, coordinadors del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 347 (novembre-desembre 2024), p. 58-95: il. (Dossier) 

Conté: Dos mil cent, una odissea arqueològica / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Un Recorregut historiogràfic que encara amaga sorpreses / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; Una Mirada a vint-i-un segles: passat, present i futur / Joaquim Nadal Farreras ; La República romana / Gerard Ventós ; La Guerra Sertoriana / Gerard Ventós ; Gneu Pompeu Magne, el fundador / Quim Tremoleda ; El Punt de partida: la muntanya de Sant Julià de Ramis / Josep Maria Nolla, Josep Burch ; La Fundació d'una ciutat romana / Pere Castanyer i Masoliver ; La Fundació de Gerunda, el complex desplaçament d'un grup humà / Josep Maria Nolla, David Vivó ; Forma i evolució de la ciutat de Girona en l'època romana / Jordi Sagrera ; El Territori de Girona: més enllà de la ciutat estricta / Ana Costa, Lluís Palahí ; La Girona romana avui i les perspectives de futur / Maribel Fuertes Avellaneda.

Els Cinc cementiris històrics de Casavells / text: Jaume Puigredon Boixadera ; fotos: Dani Salvà
Puigredon Boixadera, Jaume


En: Revista de Girona. Girona, núm. 346 (setembre-octubre 2024), p. 46-48 : il. (Arqueologia) 

Durant els mesos de novembre de 2023 i febrer de 2024, en el marc de dues intervencions arqueològiques preventives realitzades al poble de Casavells (Corçà), es van documentar fins a cinc cementiris o fases d'enterrament diferents. Va ser una conseqüència de les obres de pavimentació de la plaça de l'Església, promogudes per l'Ajuntament de Corçà, i de l'ampliació de la xarxa de gas, al carrer de l'Església, per part de l'empresa Gas Girona Manteniment.

L'Egipte Antic (1905) : les Conferències de Pelegrí Casades (1906) / [ressenya de:] Blai Gratacós
Vidal Palomino, Jordi


En: Historiae. [Barcelona], núm. 23 (2026) , p. 53-194 (Articles) 

En aquest article publiquem cinc conferències dictades per Pelegrí Casades i Gramatxes al Centre Excursionista de Catalunya. Les conferències van tenir lloc entre el 9 i el 30 de desembre de 1905 i repassen diferents aspectes de l'arqueologia de l'Egipte Antic (arquitectura, món funerari, creences religioses, art, etc.).

Els Estudiants d'arqueologia de la UAB al nostre castell / Francesc Xavier Depares
Depares, Francesc Xavier


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 18 (setembre 2025), p. 12-13 : il.

Santa Maria d'Alguaire : el Monestir dels escàndols / text de Genís Casanovas amb l'assessorament de Maria Soler
Casanovas, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 287 (març 2026), p. 54-59: il. (Edat mitjana) 

Eudald Carbonell. Premi d'honor de la història : "viurem un decreixement demogràfic brutal. D'aquí a dos-cent anys, serem la meitat de la població" / Clàudia Pujol
Pujol, Clàudia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 285 (gener 2026), p. 20-23 : il. (Entrevista) 

El Foc de Gra / Jaume Moya, Jaume solà
Moya i Matas, Jaume


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 282 (setembre 2025), p. 56-60 : il. (Segle XIX) 

Afaiçonament i funcionalitat dels elements ceràmics documentats en l'establiment del Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat). Una primera aproximació a la globalitat / Margarida Genera i Monells
Genera i Monells, Margarida


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 5-31 : il

Ens proposem mostrar una primera visió de conjunt de la producció terrissera en el jaciment del Puig Roig del Roget, al Masroig, comarca del Priorat, avançant algunes dades que reservàvem per a una monografia que preveiem publicar més endavant. Amb aquest objectiu, aquí establim les bases conceptuals i línies metodològiques aplicades en l'estudi ceràmic, tot fent especial èmfasi en les peces de més significació de cada fase ocupacional. El conjunt majoritari comprèn atuells d'ús habitual: gerres o grans recipients per a l'emmagatzematge, olles, urnes, botiges o enòcoes (oinochóai), vasos petits, entre altres. Globalment, trobem un clar predomini de la producció local, de terrissa feta a mà, mentre que les peces tornejades són molt més escasses i de filiació fenícia. Incloem, també, alguns resultats de les anàlisis fetes en una selecció de mostres representatives de les diferents tipologies, que ens permeten conèixer amb més precisió, tant alguns aspectes tecnològics com probables continguts dels recipients.

El Castellum de Sant Julià de Ramis en el seu context. Estat de la qüestió / J. M. Nolla, J. Casas, J. Burch, J. Sagrera
Companys i Farrerons, Isabel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 187-218 : il

Un seguit d'excavacions en llocs estratègics del sector més septentrional de la via Augusta ha permès reconstruir tot un seguit d'obres importants de tipus militar encaminada, primerament, a la defensa de la prouincia Tarraconensis, a partir de mitjan segle IV, i a cosir sòlidament aquest territori amb la Septimània, al nord dels Pirineus, durant l'existència del regnum gothorum. Destaca, per diverses raons, l'imponent castellum bastit sobre les ruïnes de l'antic oppidum abandonat de *Kerunta, a la muntanya de Sant Julià de Ramis que, ara sabem, interactuava amb el nucli urbà de Gerunda i altres jaciments de l'entorn. L'ocupació omeia d'aquestes contrades significà la seva desaparició.

Un Taller falsari de diners aragonesos a Sant Miquel de Montclar (Pontils, Tarragona) / Fermí Roig Ferré
Roig Ferré, Fermí


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 46 (2024) , p. 263-274: il

Treballs arqueològics a l'ermita de Sant Miquel de Montclar han permès identificar un taller falsari de diners aragonesos de Felip V. S'estudia el diner, i la seva presència en col·leccions actuals.

De monjos a militars : la transformació d'una capella del monestir de Sant Domènec en un espai de servei / Ana Costa Solé
Costa Solé, Ana


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 74-84 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estudi examina l'evolució històrica i arquitectònica del convent de Sant Domènec de Girona, amb especial èmfasi en l'antiga sagristia. Fundat el 1252 i ampliat gràcies a nombroses donacions, el convent esdevingué un referent religiós fins a la desamortització de 1835, que en propicià la transformació en caserna militar. Aquesta nova funció comportà alteracions estructurals profundes, com la conversió de la sagristia en cuines i en latrines, fet corroborat per plànols del segle xix i per la recerca arqueològica. Les dades obtingudes evidencien la degradació patrimonial derivada dels usos militars i subratllen la importància de l'arqueologia per reconstruir la memòria urbana.

El Pla d'Urgell a la Primera Edat del Ferro (775-550 a.n.e.) / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernàndez, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 59-76 (Articles) 

La Primera Edat del Ferro o Grup Segre- Cinca IV és un període cabdal per entendre l'evolució autòctona de la població de Ponent des de l'Edat del Bronze cap a la formació de la societat ibèrica ilergeta; i el Pla d'Urgell va jugar un paper destacat amb la seua situació al centre de la Plana Occidental Catalana. En aquest estudi revisem la informació arqueològica comarcal de la Primera Edat del Ferro, amb deu jaciments documentats fins ara, per superar la manca de recerca arqueològica crònica al Pla d'Urgell.

Un Context d'època augustiana del jaciment romà de Santa Rita (Malgrat de Mar, Maresme). Aportació a l'estudi de l'aparició de l'àmfora de la forma Dressel 3 a la Laietània / Ramon Coll Monteagudo, Ramon Járrega Domínguez
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 41 (2024) , p. 141-172
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Sobre càntirs procedents de terrisseries de Vilafranca del Penedès : darreres troballes a la zona de Castelló / José Manuel Melchor Monserrat, Josep Benedito Nuez
Melchor Monserrat, Manuel


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 41 (2024) , p. 365-370
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La revisió i condicionament dels magatzems del Museu Arqueològic de Borriana ha permet estudiar diversos fragments de càntirs d'obra negra amb uns elements artístics notables que van ser elaborats al llarg del segle XVIII als tallers de Vilafranca del Penedès (Barcelona). Aquestes ceràmiques procedeixen, d'una banda, del jaciment subaquàtic de Benafelí (Almassora), i els altres dos exemplars de les intervencions arqueològiques realitzades al Palau (Borriana) i a l'ermita de Sant Mateu (també a Borriana). Aquesta tipologia ceràmica, de característiques ben peculiars quant a la decoració, es troba escassament documentada a la costa de Castelló, però revela l'existència d'una interessant activitat comercial que es va dur a terme a la costa mediterrània peninsular en època moderna.

El Castell d'Almenar dels Carcassona-Icart : emplaçament, perímetre arquitectònic i dependències principals l'any 1591, quinze anys després de la pèrdua de la jurisdicció senyorial / Josep Forns Bardají, Josep Gallart Fernàndez, Marta Monjo Gallego
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 46-55 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'article pretén consolidar la hipòtesi que el castell senyorial d'Almenar estava situat al cim superior de la vila, en una esplanada entre aquesta i el que ara nomenem Castell dels Moros. Les referències dels segles XVI i XVII així ho avalen, però especialment l'estudi detallat de l'estructura de l'edifici que en fan els pèrits enviats pel reial patrimoni de Catalunya l'any 1591, quan els Carcassona-Icart ja n'havien perdut la jurisdicció. A més de l'emplaçament, el document ens permet conèixer el perímetre aproximat del castell, els portals, murs de protecció i torres, patis interiors, cisterna, celler, magatzems, capella, cavallerisses, cambres principals i del servei, entre altres aspectes de la vida quotidiana familiar de la petita noblesa rural.

Cartografia dels sistemes hidràulics medievals (segles XI-XII) : la séquia de Segrià / Xavier Eritja Ciuró
Eritja i Ciuró, Xavier


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 12 (2025) , p. 56-66 : il. (Cartografia històrica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest article pretén avançar en la reconstrucció cartogràfica del sistema hidràulic andalusí de la séquia del Segrià (segle XI), i la identificació de les primeres ampliacions feudals (segona meitat segle XII). Una vegada identificat el disseny original d'aquest sistema, s'analitzen els efectes de l'articulació d'aquesta nova xarxa de regadiu sobre unes estructures de poblament anteriors, que mostren un patró de continuïtat durant tota l'alta edat mitjana. Durant aquest període de transició de la societat andalusina a la feudal, aquests espais experimentarien profundes transformacions.