La Vil·la romana dels Pompeu o Can Ring (Besalú, la Garrotxa) : balanç de les primeres campanyes de recerca (2017-2020) / Joan Frigola Torrent, Joaquim Tremoleda Trilla, Pere Castanyer Masoliver
Frigola i Torrent, Joan


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 138-154 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2017 es van reprendre els treballs d'excavació a la vil·la dels Pompeu, situada als afores de Besalú. Fins aleshores el coneixement del jaciment es limitava, essencialment, als resultats proporcionats per una única campanya portada a terme el 1960. Les intervencions recents, tanmateix, han permès amb només quatre anys (2017-2020) assolir una visió força completa de l'establiment, tant en l'àmbit cronològic com, sobretot, arquitectònic i econòmic. En aquest sentit, l'obtenció de vi centrava la major part dels esforços productius de la vil·la i suposava, sens dubte, la seva principal font d'ingressos.

Les Ocupacions prehistòriques a l'àrea de Tavertet. Recerca entre la vall de Sau i els altiplans del Cabrerès del neolític a la primera edat del ferro / Ramon Álvarez Arza, Anna Bach Gómez, Miquel Molist Montaña, Anna Maria Rauret Dalmau



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 228-247 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La represa de la recerca arqueològica d'època prehistòrica a l'àrea del Cabrerès i Sau, i més concretament a Tavertet (Osona), ha aportat informació inèdita de les dinàmiques d'ocupació de la vall mitjana del riu Ter. En aquest sentit, l'establiment d'una seqüència de neolític antic i mitjà a la Cova de les Pixarelles sincrònica a l'àrea dolmènica i la revisió de l'estratigrafia del poblat a l'aire lliure del pla del Castell evidencien la intensa continuïtat ocupacional en dos moments clau de transició dels primers pagesos i ramaders.

Archeologie de la haute et moyenne vallée du Vidourle, de l'âge du Fer á l'an mille / Maxime Scrinzi
Scrinzi, Maxime


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 269-277
 (El poblament) 
Bibliografia.

De la source à la mer, sur plus de 80 kilomètres, la vallée du Vidourle traverse les différents aspects du géo-système bas-languedocien. Cévennes, collines calcaires, garrigue et Camargue s'y juxtaposent en un paysage diversifié. Cet "amphithéâtre naturel" constitue donc un terrain d'étude privilégié pour l'étude spatio-temporelle du peuplement de l'Âge du Fer au haut Moyen-Âge. Cette étude s'appuie sur de nombreux travaux archéologiques (fouilles, prospections, ...) ayant permis de constituer une importante base de données. L'association de ces recherches permettrait de comprendre le comportement de l'homme vis-à-vis d'un fleuve à travers ses déplacements et sa façon d'aménager le territoire, mais également d'apporter des éléments de réponse sur le rôle du cours d'eau dans cet aménagement.

Romanisation et développement Approche comparée des territoires de la partie occidentale du Conventus Bracarensis (Tarraconaise) et de la Civitas Arvernorum (Aquitaine). Une perspective de longue durée (IIe s. av.J.-C. IIe s. ap. J.-C.) / Frédéric Trément, Helena Carvalho
Trément, Frédéric


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 247-267
 (El poblament) 
Bibliografia.

Bien que situés dans deux provinces différentes et fort éloignés l'un de l'autre, les territoires de Bracara Augusta (province de Tarraconaise) et des Arvernes (Aquitaine) présentent de nombreuses similitudes qui justifient une étude comparée des modalités de leur "romanisation", rendue possible par l'intensité des investigations archéologiques dont ils ont fait l'objet au cours des quinze dernières années. Parmi ces similitudes, on soulignera leur caractère non méditerranéen, l'intrication d'espaces de plaines et de moyenne montagne, la densité élevée de leur occupation durant la Protohistoire récente et l'époque romaine, la présence, dans les deux cas, d'une importante ville romaine (portant le nom d'Auguste) ainsi que la chronologie, à peu près synchrone, de leur intégration dans l'Empire romain. L'objectif de cet article est d'analyser, de manière comparative et dans la longue durée (IIe s. av. J.-C. - IIe s. apr. J.-C.), le processus de "romanisation" de ces deux territoires en utilisant le concept de développement.

El Ager Cordubensís: aproximación al territorium de Colonia Patricia Corduba / María del Carmen Rodríguez Sánchez
Rodríguez Sánchez, María del Carmen


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 231-246
 (El poblament) 
Bibliografia.

El presente artículo tiene por objeto dar a conocer los límites administrativos del ager Cordubensis, así como la distribución de los asentamientos que lo integraron a lo largo del período romano. Para ello analizaremos, por un lado, las fuentes históricas, geográficas, epigráficas y arqueológicas que nos permiten aproximarnos a la definición de su frontera colonial, y, por otro, las características generales de los hábitats rurales, atendiendo a su ubicación, funcionalidad y evolución diacrónica en el contexto que estudiamos.

L'Estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viária de l'ager Iessonensis / Esther Rodrigo i Requena
Rodrigo i Requena, Esther


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 201-216
 (El poblament) 
Bibliografia.

Aquest treball és una aproximació a l'evolució del poblament rural i de la xarxa viària del territori de la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra) des d'època republicana fins al baix Imperi. Aquesta evolució ve marcada per la fundació d'una ciutat ex novo i la implantació d'un parcel·lari centuriat, amb la introducció de nous sistemes d'explotació del camp que representen un canvi substancial respecte del món ibèric.

Aportacions de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-V dC) / Marta Flórez i Santasusana, Arnau Trullén, Arnau Garcia i Molsosa
Flórez i Santasusana, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 183-199
 (El poblament) 
Bibliografia.

Des de l'any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d'un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d'aquest projecte, s'ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l'estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

El Paisatge del suburbium de Gerunda / Josep Maria Nolla Brufau, Lluís Palahí Grimal
Nolla i Brufau, Josep M.


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 157-165
 (El poblament) 
Bibliografia.

La civitas constitueix l'element bàsic de l'organització administrativa romana. Aquesta no està formada solament pel nucli urbà (urbs), sinó que engloba tot un territori (ager) que administra i explota econòmicament. A aquestes dues zones s'hi ha d'afegir un tercer espai, situat a l'ager però en què es porten a terme activitats molt relacionades amb l'urbs: el suburbium. Aquest espai, de límits indefinits, és l'escollit habitualment per les elits urbanes per aixecar les seves residències, atès que permet per un costat aprofitar els avantatges de la vida al camp (espai, otium.) i per l'altre mantenir un contacte molt estret amb la vida de la ciutat on tenen els seus negocis i la seva activitat política. En el cas de Gerunda, que té un nucli urbà petit, i encara poc conegut avui, l'anàlisi del suburbium esdevé una peça clau per entendre l'evolució històrica de la civitas.

El Poblament en época antiga a l'Argilaga i els seus voltants (segles V aC-V dC) / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 105-117
 (El poblament) 
Bibliografia.

És l'estudi d'un territori situat a 12 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, a l'interfluvi entre el riu Francolí i el riu Gaià, a partir dels diferents assentaments que el configuren. L'estudi dels assentaments ha permès recrear el poblament d'aquesta zona en quatre fases cronològiques (ibèrica, republicana, altimperial i baiximperial) i estudiar les relacions d'aquests assentaments entre si a partir de la teoria els polígons de Thiessen. A més a més, també ha estat possible estudiar la seva posició sobre el territori a partir de l'anàlisi geogràfica i geològica, la jerarquia que ocupaven a partir de la seva extensió, la seva ubicació a partir de la fertilitat del sòl i l'adopció del model romà d'establiment a partir de les restes constructives conservades. D'aquesta manera s'han obtingut dades que han permès conèixer millor el poblament d'aquesta zona entre els segles que van del V aC al VI dC.

El Poblament preromà en el marc de l'ager Tarraconensis: el cas de les valls fluvials del Francolí i del Gaià / Joan Canela Gràcia
Canela Gràcia, Joan


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 91-103
 (El poblament) 
Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l'evolució del poblament en el curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (xii/vii) i l'ibèric ple (v-iii a. de la n. e.). Entre altres aspectes, es vol copsar quina va ser la trajectòria històrica de les societats del bronze final i quins van ser els motius que les van portar fins a l'aparició del protoestat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.

Assetti centuriati romani. Problemi di metodo a partire dai casi della Venetia et Histria / Guido Rosada, Maria Teresa Lachin
Rosada, Guido


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 23-35
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Il cittadino romano nel momento in cui si rapportava a quanto lo circondava distingueva da un lato la natura loci, intesa come paesaggio morfologico, fisico, spazio spesso condizionante la presenza dell'uomo, dall'altro il territorium, inteso con implicazione giuridica, confinaria e in ogni caso come area soggetta a uno ius. Grazie alle tecniche dell'agrimensura si dava forma alla natura loci che veniva bonificata, divisa e assegnata, diventando così territorium, attraverso le centuriazioni, di cui a partire dalla metà dell'800 sono state individuate le prime tracce in particolare nell'Italia nord-orientale (decima regio, in seguito Venetia et Histria). Tuttavia quello che oggi possiamo riconoscere sul terreno spesso non è altro che il frutto, nei secoli, di continue riorganizzazioni e risistemazioni, più o meno consapevoli, degli antichi disegni agrari che restano e dovranno restare, in futuro, memoria del passato e monumento della storia del paesaggio.

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'ager Tarraconensis. Resultats i comparacions / Marta Prevosti i Monclús
Prevosti i Monclús, Marta


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 13-22
 (El paisatge) 
Bibliografia.

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s'extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l'estudi entorn del conjunt de l'espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l'àrea catalana i saguntina i també d'altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s'està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L'evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l'època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Estudi del poblament per períodes cronológics i per tipologies / Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Monclús, José Ignacio Fiz Fernández
López i Vilar, Jordi


En: 141485 Ager Tarraconensis 2. El poblament ; M.Prevosti (Ed.); J. Guitart (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 372-403

Bibliografia.

Poblament primitiu de les Muntanyes de Prades / per Salvador Vilaseca
Vilaseca i Anguera, Salvador


En: 003327 Miscel·lània Pau Vila. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Societat Catalana de Geografia, 1975. p. 519-520

Consideracions per a l'estudi del poblament humà al Maresme en època postglacial (9000-6000 BP) / David Farell i Garrigós
Farell i Garrigós, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 7-20 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

La Prehistòria de Begues i el massís del Garraf nord-oriental / [ressenya de] Ferran Puig
Puig i Verdaguer, Ferran


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 27 (2024) , p. 127-128 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. La Prehistòria de Begues i el massís del Garraf nord-oriental / Manuel Edo (coord.). Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat, 2023

El Poblament al Pla d'Urgell a l'Edat del Bronze Ple i el Grup del Segre-Cinca I-III (circa 2000-775 cal. a.n.e.). Síntesi del coneixement actual i noves troballes arqueològiques / Montse Baiges Minguella, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch
Baiges Minguella, Montse


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 39-54 : il. (Estudis) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

El Pla d'Urgell s'està revelant com un territori habitat al llarg de tota la història, igual que la resta de la regió de Ponent i Catalunya, gràcies a les darreres investigacions que comencen a superar la manca de recerca arqueològica crònica a la comarca. En aquest treball fem un estudi de l'estat de la qüestió dels assentaments ja documentats a l'Edat del Bronze (circa 2000-775 cal. a.n.e.), l'actualització dels coneixements que tenim d'aquesta cronologia a partir de la revisió dels materials del Pla d'Urgell continguts en el fons del Museu de Lleida i en el Museu de la Prehistòria d'Artesa de Lleida, i d'altres que estan mans de particulars, i la publicació de jaciments inèdits d'aquests períodes descoberts a la comarca.

In Campo Barberano, romans, sarraïns i feudals a la Conca de Barberà / Joan Menchón Bes
Menchón i Bes, Joan J.


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 43-72 : il. (Prehistòria) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Notes.

Es presenta una aproximació al poblament de la Conca de Barberà entre l'antiguitat tardana i la conquesta feudal (s. V-XII) a partir del que coneixem pels documents diplomàtics, la toponímia i les restes arqueològiques. La revisió d'aquestes fonts històriques porten a proposar que aquest territori no era ni de lluny un espai erm i abandonat com s'havia pensat, ans al contrari.

La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento, protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio / [ressenya de:] David Garcia i Rubert
Garcia i Rubert, David


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 34 (2024) , p. 229-231 (Recensions) 
Ressenya de:
- Rafel Fontanals, N.; Armada, X-L.. La Cuenca minera del Baix Priorat (Tarragona) : poblamiento, protohistórico y relaciones con el ámbito fenicio. Madrid : CSIC, 2023 (Bibliotheca Praehistorica Hispana, XXXIX)