Un Document sobre la venda a Lleida de neu de Prades (1652) / Josep M. Llobet i Portella
Llobet i Portella, Josep Maria


En: Reboll : butlletí del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà. Montblanc. II època, núm. 16 (tardor 2018), p. 10-11
Inlclou transcripció del document.

En aquest treball es dona a conèixer un document de l'any 1652 mitjançant el qual un veí de les Borges Blanques, que era arrendatari del dret de vendre neu a la ciutat de Lleida, concedia a un veí de Bellpuig d'Urgell l'esmentat dret. La neu que s'havia de vendre es trobava en un pou de Prades.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

La Gentrificació comercial de la Cerdanya / Josep M. Prat i Forga
Prat Forga, Josep Maria


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 35 (primavera 2024), p. 102-107 : il. (Dossier: Gentrificació a la Cerdanya) 
Bibliografia consultada.

El Port romà de Barcino (Barcelona) i el praefectus orae maritimae laeetanae. Un possible portus comercial / Ramon Járrega Domínguez
Jàrrega i Domínguez, Ramon


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 33 (2011) , p. 81-119 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest estudi es planteja l'existència d'un port romà a Barcino (Barcelona), tot intentant esbrinar la seva ubicació i la relació amb el nucli urbà de la ciutat. S'estudia també el paper del praefectus orae maritimae laeetanae, magistrat documentat en una inscripció de tarragona, en relació amb aquest port.

L'Ofici de ferrer a la Catalunya medieval / LluÏsa Amenós ; transcripcions [apèndix documental] a cura de Gabriel Martínez Ferrà
Amenós Martínez, Lluïsa


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 26 (2004) , p. 175-217
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

El present article ofereix una primera aproximació a la realitat de l'ofici de ferrer en època medieval. El treball s'emmarca dins un projecte de recerca més ampli que ha tingut per objectiu aprofundir en el coneixement de l'activitat productiva d'aquests arte-sans a l'obra de la Catedral de Barcelona. La metodologia emprada combina les possibilitats que ofereixen les fonts escrites i iconogràfiques -de les quals se'n publica un extracte-, els estudis etnogràfics comparatius els treballs arqueològics publicats. L'estudi es divideix en tres apartats: un primer, de caràcter introductori, dedicat a la producció de ferro perfilat a la farga i a la seva transformació al taller de ferrer ; un segon, centrat en la pràctica de l'ofici, on s'identifiquen les eines de treball i es descriuen els processos tècnics documentats a les fonts escrites; i un tercer dedicat a l'organització del treball, on pren especial rellevància el Gremi de Ferrers de la Ciutat de Barcelona.

Notícies sobre activitat mercantil i mercaders de la ciutat de Tarragona entre 1575 i 1610 / Josep Maria Recasens i Comes
Recasens i Comes, Josep Maria


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 17 (1995) , p. 121-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclo apéndix documental.

Tàrraco i el comerç amb la Gàl·lia meridional durant el s. V d. C. : les importacions ceràmiques / Albert Bacaria i Martrus
Bacaria i Martrus, Albert


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 15 (1993) , p. 339-345 : il. (Noticiari) 
Bibliografia.

La Lezda de Cambrils 1258 / Miguel Gual Camarena
Gual Camarena, Miguel


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LXVI (enero-diciembre 1966), p. 113-128
Número monogràfic: Miscel·lània Sánchez Real. Volum I. Notes a peu de pàgina. Inclou transcripció del document.

Para un vocabulario de nuestro comercio medieval / Miguel Gual Camarena
Gual Camarena, Miguel


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, año LXII-LXIII (enero 1962-diciembre 1963 1962-1963), p. 33-48 : il.

Salts cronològics : Closques de mol·luscs, com a moneda de canvi / Josep Valldepérez i Lleixà
Valldepérez i Lleixà, Josep


En: Revista Amposta, Núm. 882 (abril 2015), p. 20 (Cultura) 

Julieta Blasco / Josep Parrot Talarn
Parrot Talarn, Josep


En: Revista Amposta. Any XLII, Núm. 624 (1a. quinzena febrer 2001), p. 32

Unió Mercantil (1929) / Lluis Millan
Millan i Roca, Lluís


En: Ràpita : Revista Mensual d'informació local. Any XL, Núm. 480 (juny 1999), p. 12 : il.

Posant en relleu les "Aliances territorials pirinenques" / Maria Carme Jiménez i Fernàndez
Jiménez i Fernández, Maria del Carme


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 291-301


Les 17enes Trobades culturals pirinenques, amb el títol Aliances territorials pirinenques, es van realitzar de manera híbrida, telemàtica i presencial, tot i que la presencialitat era restringida a causa de les restriccions imposades per la covid-19, el 28 de novembre de 2020 a Andorra la Vella. El volum que es presenta demostra, com destaca Àngels Mach en la presentació, que "la cooperació entre els territoris pirinencs ha estat important històricament com ho és actualment i ho serà també en el futur. Vàrem demanar als comunicants que trobessin la forma de recordar-nos aquests acords tant des del punt de vista històric, econòmic, de pastures, de pesqueres, de relacions comercials, de relacions socials, però també les altres aliances presents i de futur.

El Camí Ral entre la Marina i el Vallès: el Fondo de Can Rossell / Gaspar Casals Coll, Francesc Forn Salvà
Casals i Coll, Gaspar


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 177-194
 (Comunicacions) 

La Serralada Litoral, sobretot els massissos del Montnegre i el Corredor han suposat un obstacle important per la comunicació entre la Marina i el Vallès. El pas més important per comunicar les dues comarques ha estat, des de temps immemorial, el camí que partint de les sorres de la Riera a Arenys de Mar, puja cap a Arenys de Munt i des de la masia de Can Rossell s'enfila fins al Collsacreu, cap a Vallgorguina i Sant Celoni. El camí, que des de l'Edat Mitjana figura com a camí públic i més tard com a camí ral, ha estat una via de comunicació essencial que possibilità les importants relacions comercials, socials, jurídiques i de parentesc entre la batllia d'Arenys i la vila i mercat de Sant Celoni. Al llarg del segle XVI, el camí fou aprofitat pels nombrosos i continuats transports de troncs i fusta cap a les drassanes d'Arenys de Mar. Llavors esdevingué el Fondo de Can Rossell.

Amposta comercial



[Amposta] : Totparc, [2018]
64 p. : il. col. ; 15 * 21 cm

Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro



En: 253113 Contactes : indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. [S.l.] : [s.n.], 2008

La Investigació del món fenici a Catalunya



En: 253113 Contactes : indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. [S.l.] : [s.n.], 2008

Contactes : indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane. [Alcanar, 24-26 de novembre de 2006] [Fitxer informàtic] / [directors: David Garcia i Rubert, Isabel Moreno Martínez, Francisco Gracia Alonso]

Simposi d'Arqueologia d'Alcanar (2006 : Alcanar )


Vinarós : Medios Audiovisuales, [2006?]
6 discs òptics (DVD) : so, col. (Pal)
Recull els treballs del Simposi. Conté: 1. La investigació del món fenici a Catalunya. Naves mercantes fenicias en el sureste peninsular -- 2. Eivissa fenícia i les comunitats indígenes del sud-est. Costumbres fenicias en ámbitos indígenas: los enterramientos infantiles en lugares de producción -- 3. Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a l'area costanera de Cadis. Cerro del Villar, un lloc de mercat i intercanvi interregional -- 4. Ciudades y pueblos tartésicos: dos conceptos para una misma cultura. Intercambios y consumo en espacios coloniales: el País Valenciano entre los siglos VIII y VI a.C. -- 5. Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro. Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l'entorn d'Empúries -- 6. Presentació de la Guia de la Moleta del Remei. Versió en català i castellà.

Contactes : indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane / [directors: David Garcia i Rubert, Isabel Moreno Martínez, Francisco Gracia Alonso]

Simposi d'Arqueologia d'Alcanar (2006 : Alcanar )


[S.l.] : [s.n.], 2008
209 p. : il. ; 30 cm
Conté: 1. La investigació del món fenici a Catalunya. Naves mercantes fenicias en el sureste peninsular -- 2. Eivissa fenícia i les comunitats indígenes del sud-est. Costumbres fenicias en ámbitos indígenas: los enterramientos infantiles en lugares de producción -- 3. Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a l'area costanera de Cadis. Cerro del Villar, un lloc de mercat i intercanvi interregional -- 4. Ciudades y pueblos tartésicos: dos conceptos para una misma cultura. Intercambios y consumo en espacios coloniales: el País Valenciano entre los siglos VIII y VI a.C. -- 5. Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro. Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l'entorn d'Empúries -- 6. Presentació de la Guia de la Moleta del Remei. A coberta: Simposi d'Arqueologia d'Alcanar, 24-26 de novembre de 2006. Textos en català i castellà.
ISBN 9788461228942

Conté:
- 253115   La Investigació del món fenici a Catalunya.
- 253116   Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro.
- 253117   Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l'entorn d'Empúries.
- 253118   Presentació de la Guia de la Moleta del Remei.

El Camí Real de València : del riu de la Sènia a Barcelona / Francesc Costa i Oller
Costa i Oller, Francesc


Mataró : [l'autor?], 2016
218 p. : il., map. ; 21 cm (Per camins històrics, 5) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català i castellà.