El Conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII : selecció de documents / Nota introductoria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2025
260 p. ; 20 cm + 1 map. pleg. (38 * 27 cm) (Biblioteca d'història rural. Documents, 9) 
Aquesta publicació és part del projecte d'I+D+i PID2022-139652NB-I00 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i "FEDER Una manera de fer Europa". També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484587231 (Edicions UdG)
ISBN 9788499847085 (Documenta Universitaria)

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestrura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collites d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol·liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs. (Editorial).

Janio Marti : molt més que una orquestra / Imma Pulido ; amb la contextualització sociològica de Manel Güell
Pulido, Imma


Vilafranca del Penedès : Casal Societat La Principal, 2025
170 p. : il. col. ; 24 cm (Quaderns d'història del Casal, 4) 
ISBN 9788409805594

El volum recull la història personal i la de les diferents formacions musicals que va tenir el sitgetà d'adopció Joan Anton Martí Soler, més conegut com Janio Martí. El llibre, obra de la periodista Imma Pulido, relata la trajectòria dels diferents conjunts i orquestres que va liderar Janio, fruit d'un acurat procés de recerca documental i, especialment, d'un extens treball de memòria oral amb més de 100 hores d'entrevistes realitzades a gairebé una seixantena de persones vinculades, d'una manera o altra, amb el músic i les seves formacions. L'obra repassa les quatre formacions que va dirigir el músic, els seus components, així com els seus èxits i desencerts. A més, va comptar amb una contextualització sociològica del ball de saló, a càrrec de Manel Güell. (Editorial).

Joan Gamper : un estiuejant il·lustre de la Suïssa catalana / text: Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 355 (març-abril 2026), p. 44-47 : il. (Història) 

Roca i Ferreras a la Revista de Girona : l'excusa per a una història nacional / text: Manuel Pérez Nespereira
Vila i Medinyà, Pep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 355 (març-abril 2026), p. 48-50 : il. (Història) 

Rafael Cordonié, director d'El Pirineo, condemnat per desordres noctàmbuls / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 354 (gener-febrer 2026), p. 52-54 : il. (Història) 

Els Primers ferroviaris del tren d'Olot / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 36-39 : il. (Història) 

Els Textos falsos de Ripoll de l'any 888 / text i fotografies: Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 40-43 : il. (Història) 

L'Accident ferroviari de Gaserans / text: Xavier Martí
Martí i Ylla, Xavier


En: Revista de Girona. Girona, núm. 352 (setembre-octubre 2025), p. 44-46 : il. (Història) 

Bisbes gironins desconeguts / text: Josep Maria Reyes Vidal
Reyes i Vidal, Josep Maria


En: Revista de Girona. Girona, núm. 349 (març-abril 2025), p. 36-39 : il. (Història) 

Bernat Tallaferro va tenir un munt de fills al marge del seu matrimoni amb la comtessa Toda i els va heretar amb aproximadament seixanta mil hectàrees de terres que anaven de Besalú a les portes de Girona i de Vilabertran a Vilademuls. Una investigació de set anys ens mostra com aquests bastards, entre altres estratègies de poder, van apostar per obtenir importants càrrecs eclesiàstics.

Les Edicions orals de Presència, vistes per la policia / text: Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 348 (gener-febrer 2025), p. 46-49 : il. (Història) 

Els Pedrolo, una nissaga de mestres picapedrers i les seves obres a Cervera, Conesa, Tàrrega i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 26-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Estudi que aporta dades inèdites, tan a nivell domèstic com professional, de la nissaga dels mestres Pedrolo, amb les seves intervencions a les noves esglésies parroquials de Cervera, Conesa, Verdú i Guimerà. Es defineix el catàleg escultòric de Guillem Pedrolo i el d'un mestre anònim relacionat amb els treballs de Guillem que podria ser, tal vegada, Pere Pedrolo, en especial s'analitza amb metodologia d'algorismes bidimensionals i escanejats tridimensionals el treball escultòric dels sepulcres comtals de Bellpuig de les Avellanes, actualment exiliats al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

L'Arrendament dels béns de la família Castellví de Montblanc a Tamarit de Llitera (1804) / Gabriel Serra Cendrós
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 74-78 (Història Moderna) 
Notes.

El 1804, Maria Gabriela Bellet Mercader, vídua de Josep Ignasi de Castellví i de Pontarró, resident a Montblanc, arrendà per quatre anys els seus drets i deures a Tamarit de Llitera al doctor Jordi Dumas per 5.600 lliures catalanes. Maria Gabriela, originària de Tamarit, era hereva d'una família benestant i havia aportat un considerable patrimoni al seu matrimoni amb Josep Ignasi de Castellví. El contracte estipulava que l'arrendatari assumiria totes les despeses i impostos, mantenint el prestigi social de la família Bellet i cuidant de les terres i arbres. Els pagaments es farien dos cops l'any en moneda d'or o plata, sense necessitat de fiadors. Exemple de com la baixa noblesa de la Conca de Barberà, en aquest cas els Castellví, de tendència austriacista, havia anat entroncat amb famílies clarament filipistes, els Bellet. I d'altra part exemple també de com la baixa noblesa rural catalana s'havia convertit, ja a primers del segle XIX, en un estament netament rendista.

Extracció professional dels nuvis dels sectors secundari i terciari que es casen a Santa Coloma de Queralt (1815-1838) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 80-138 (Història Contemporània) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Presentació de la demografia de Santa Coloma de Queralt a través dels censos i el moviment dels naixements i matrimonis i exposició de la importància de les fires per la vila comtal i les comarques de l'entorn. A continuació s'estudia l'origen laboral i naturalesa dels menestrals i professionals liberals, que es casen a la parròquia durant el primer terç del segle XIX. S'aprofiten notícies extretes de la premsa tarragonina posterior, per entendre el paper dels diferents sectors econòmics.

Les Esglésies de Santa Maria, Santa Magdalena de Montblanc i de Sant Miquel de Verdú. Evolució de les seves edificacions i altres notícies artístiques (segles XI-XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 140-167 : il. (Història de l'art) 
Notes. Inclou apèndix documental.

A partir de documentació notarial s'aporten dades directes de la construcció de l'església de Santa Maria de Verdú: els possibles autors de la portada romànica i rosassa, dels arcs formers i de la torre del campanar. S'afegeix informació dels beneficis eclesiàstics que permeten datar la construcció d'alguna de les capelles gòtiques. De l'església de Sant Miquel s'il·lumina sobre el seu període constructiu i de Santa Magdalena s'inclouen dades inèdites. Molta altra informació ateny la fundició de noves campanes, reforma del retaule major, obres d'argenteria i un tabernacle o sagrari xapat d'or, entre d'altres.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

La Problemàtica social envers els desnonaments rústics de 1934 i 1935 a l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès / Georgina Masdeu Vives
Masdeu Vives, Georgina


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 3-50 : il (Quaderns d'història) 
Resums en català i anglès.

Una de cada cinc demandes de desnonament rústic sol.licitades a Catalunya després del fracàs dels Fets d'Octubre de 1934 i l'establiment del nou govern radical-cedista es van produir al Camp de Tarragona; aquest fet va reafirmar l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès com unes de les comarques del Principat amb més conflictivitat agrària. Els municipis del Camp que durant els primers anys de la Segona República van experimentar notables onades de violència relacionades amb la qüestió rabassaire, com ara Vila-rodona, la Selva del Camp o la Pobla de Montornès, posteriorment van patir amb més contundència la repressió que es va accionar amb el fracàs de la insurrecció, també a través de les sol.licituds de desnonament rústic.

La Revolució de l'aigua. El cas de Valls / David Rovira Pujol, Manel Martín Pascual
Rovira Pujol, David


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 3-20 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La revolució de l'aigua va transformar, a partir de mitjan segle XIX, la relació de l'aigua amb les persones, de la mà del procés d'industrialització i conversió de les ciutats. Aquest procés va millorar la qualitat de vida de la població, però a Valls no es va produir fins al 1962; primer per la crisi de final del segle xix i posteriorment per la Guerra Civil, que va estroncar l'execució d'un projecte innovador de l'arquitecte Josep Maria Vives Castellet, que volia establir un sistema universal d'abastament a partir de l'elevació i distribució de l'aigua subterrània.

Els Fets d'octubre de 1934 a Valls / Jaume Camps Girona
Camps Girona, Jaume


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 21-52 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 6 d'octubre de 1934, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, el que comportà un aixecament dels obrers, que se sumaren a la revolució d'Astúries. Per entendre aquelles jornades és necessari tenir en compte el conflicte agrari latent i el context internacional, amb l'augment del feixisme. Valls fou un dels focus més importants de la insurrecció en el camp, com es mostrà en la seva durada i en la repressió desfermada posteriorment. Aquest article analitza el context dels fets d'octubre a Valls, el seu desenvolupament i les conseqüències que tingueren.

Més notícies de robatoris d'orfebreria litúrgica i joies ornamentals en espais de culte dels actuals bisbats de Tarragona i Tortosa aparegudes a la premsa camptarragonina i ebrenca (1847-1924) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 53-85 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental d'hemeroteca. Resums en català i anglès.

Ampliació de la recerca sobre la pèrdua d'objectes d'orfebreria religiosa de la demarcació de Tarragona publicada en aquesta mateixa revista, aprofitant ara la premsa històrica de Reus i Tortosa, en un context d'inseguretat i anticlericalisme, des de la segona meitat del mil vuit-cents fins l'inici del segle XX. Els saqueigs afecten tant les parròquies rurals com urbanes. L'objectiu principal era aconseguir els metalls nobles per a la seva posterior venda, sense utilitzar la violència contra les persones. S'aporten una cinquantena més de referències delictives que ajuden a entendre les diferents formes de desaparició del patrimoni artístic català en temps de pau.

El General carlí Josep Masgoret (1806-1877) : Un estudi crític sobre la seva biografia oficial / Manel Pelegrí Gavarró
Pelegrí Gavarró, Manel


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 3-48 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Fonts documentals. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén argumentar, des d'un punt de vista de la genealogia, tant la filiació del general carlí Masgoret, considerant un altre segon cognom, com l'assignació de la seva data de naixement i mort, amb les dates que ens ofereixen les inscripcions sacres de l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona, els registres de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i les notícies que se'n van fer ressò en aquella època del segle XIX a Tarragona i a Espanya.