português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
HISTORIA []
Referències trobades:
4415   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 221
anar a la pàgina                         


1 / 4415
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Resistència i consens al segle XVIII català / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 604 (gener 2024), p. 58-59 : il. (Història
Ressenya de:
. Vençuda però no submisa : la Catalunya del segle XVIII / Joaquim Albareda. Barcelona : Edicions 62, 2023



Matèries: Ressenyes ; Edat moderna ; Nova Planta ; Política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Torrebesses : condicions de vida en el segle XVIII / Maria Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 39-46 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Després de veure les condicions de vida que els habitants de Torrebesses van tenir al llarg del segle XVII i les seves conseqüències, i conegut el plet que van sostenir amb Escala Dei, he decidit continuar aquest camí, analitzant quines van ser les condicions de vida en el segle XVIII, tot desvetllant les circumstàncies en les quals es van veure immersos, fent paleses les dificultats i les difícils decisions que van haver de prendre.


Matèries: Edat moderna ; Plet ; Senyoria jurisdiccional ; Monestirs ; Condicions de vida
Matèries:Cartoixa d'Escaladei
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424754
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vaga de 1902 a la fàbrica de filats i teixits J. Serra d'Alguaire / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 47-56 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquesta comunicació és aprofundir en l'estudi del conflicte laboral més important que té lloc a començaments del segle passat entre les fàbriques tèxtils del canal de Pinyana, en una empresa que fins aleshores havia estat model per a la industrialització de la zona. L'article explica les causes, desenvolupament i conseqüències de la vaga desenvolupada pels obrers de la Fàbrica de filats i teixits Serra i Cia d'Alguaire entre agost i desembre de 1902. Examina, a més, el paper que l'Església, especialment a través del rector del poble, com a membre de la Junta de Reformes Socials, va tenir en el desenvolupament d'aquesta vaga. Finalment, contextualitza el desenvolupament de la colònia especialment entre 1890 i 1911, any que per motius econòmics la fàbrica canviarà de propietaris.


Matèries: Vagues ; Vaga general 1902 ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Colònies industrials ; Església
Matèries:Fàbrica Serra i Cia d'Alguaire ; Colònia Serra d'Alguaire
Àmbit:Alguaire ; Pinyana, canal de
Cronologia:1890 - 1911; (esp. 1902)
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424755
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi comparatiu d'uns capbreus de Boadella dels anys 1321 i 1695 / M. Dolors Padrós i Fulladosa
Padrós i Fulladosa, M. Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 157-176 : il. (Història
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poca cosa s'ha publicat del llogarret de Boadella d'Empordà, no obstant això es conserven un bon nombre de documents que ens donen una idea de l'evolució d'aquest petit nucli rural durant la seva història, que és un reflex de la història del nostre país. Aquests capbreus del segle catorzè, inèdits, ens fan una foto molt real de com era aquesta petita societat rural feudal, amb uns complicats mecanismes per posseir i compartir la terra que perduraren en el temps. També ens parlen de Ramon Vilamarí, senyor directe de molta part d'aquest terme. Aquests Vilamarí varen ser durant més de tres segles els senyors, o senyores, del lloc. En els capbreus de 1695, el castell, terme i lloc de Boadella ha canviat de senyor, però encara hi trobem arrels feudals.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Capbreu ; Famílies ; Societat rural
Matèries: Vilamarí, família
Àmbit:Boadella i les Escaules
Cronologia:1321; 1695
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423727
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Abdon Terradas, traductor : un estat de la qüestió / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 177-197 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article explora una de les activitats conegudes però poc estudiades de la biografia del líder republicà Abdon Terradas: la de traductor de textos francesos al castellà. S'hi analitzen les traduccions que li són atribuïdes pels seus biògrafs i es concreta quines autories es poden considerar confirmades. Finalment, es formulen hipòtesis sobre altres possibles traduccions que no s'havien esmentat fins al moment.


Matèries: Biografia ; Polítics ; Republicanisme ; Traductors
Matèries: Terrades i Pulí, Abdó (1812-1856)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1812 - 1856
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423728
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres, signat per Enric Ferran Xirau el 9 de gener del 1885 / Enric Torrent Ferran, Laura Torrent Sánchez
Torrent Ferran, Enric


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 199-214 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'aborda la biografia d'Enric Ferran Xirau, farmacèutic figuerenc que pertanyia al Cos de Sanitat Militar, autor de l'Inventari de la Farmàcia de l'Hospital Militar del castell de Sant Ferran de Figueres amb motiu del seu tancament per a, posteriorment, reconvertir-lo en centre penitenciari. El document és signat a Figueres el dia 9 de gener de 1885. S'elabora la transcripció i descripció de la totalitat de l'Inventari, el qual es tracta d'un manuscrit d'onze pàgines, que s'ha conservat fins ara a la Farmàcia Torrent (antiga Farmàcia Ferran) de la Pujada del Castell número 6 de Figueres. S'efectua la publicació completa, íntegra i comentada d'aquest inventari, en què es detalla una relació valorada dels medicaments, efectes i envasos els quals constaven a l'arxiu que es va entregar a l'Hospital Militar de Barcelona el 23 de gener del mateix any. Es fa esment de l'evolució de les normatives referents a la Sanitat Militar dels segles XVIII i XIX.


Matèries: Biografia ; Farmacèutics ; Sanitat militar ; Farmàcia ; Inventariss ; Medicaments ; Hospitals
Matèries: Ferran Xirau, Enric
Matèries:Castell de Sant Ferran de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1885
Autors add.:Torrent Sánchez, Laura
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423729
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Introducció de la vinya americana : l'informe del Dr. Trèmols (1881) i l'arribada de les llavors d'espècies resistents a la fil·loxera / Marià Baig i Aleu
Baig i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 215-242 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 1880 el cadaquesenc Frederic Trèmols i Borrell, catedràtic de química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, viatjà als Estats Units comissionat per la Diputació de Barcelona per informar-se de les diferents varietats de vinyes americanes resistents a la fil·loxera, i la viabilitat de la seva adaptació al territori català. Al retorn del seu periple americà, publicà un extens informe en el qual feu una exposició molt interessant sobre la viticultura americana, tot presentant una sèrie de recomanacions de cara a la previsible necessitat de substitució de les vinyes fil·loxerades per les varietats americanes. En aquest article analitzarem el seu informe i veurem com s'inicià la importació de llavors de vinyes americanes resistents a la fil·loxera amb destí a la Granja Experimental de Barcelona.


Matèries: Químics ; Conreus ; Vinya ; Plagues ; Plaga de la fil·loxera ; Granges experimentals
Matèries: Trèmols i Borrell, Frederic
Matèries:Granja Experimental de la Província de Barcelona
Àmbit:Figueres ; Barcelona ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1880 - 1881
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423730
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Seguí Almuzara (1885-1936), el figuerenc protagonista de la subversió militar a Melilla / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 243-250 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un tinent coronel retirat, originari de Figueres, va ser una de les figures clau de l'aixecament militar de 1936 al nord d'Àfrica. En temps de la dictadura de Primo de Rivera havia estat agregat militar a l'ambaixada espanyola de París i Brussel·les, i en 1931 s'havia acollit voluntàriament al retir proposat pel ministre Manuel Azaña. Dedicat als negocis a Melilla i afiliat a Falange Española, va ser l'enllaç entre conspiradors civils i militars de Melilla i els directors de la subversió la Península. Amb el triomf dels sollevats, es va traslladar a Andalusia, per tal de prosseguir el combat contra la Segona República, però ben aviat va perdre la vida en terres extremenyes. D'aquesta manera, el seu paper en la Guerra Civil va restar sense rellevància.


Matèries: Biografia ; Militars ; Conspiracions ; Aixecament juliol 1936 ; Guerra civil espanyola
Matèries: Seguí Almuzara, Joan (1885-1936)
Àmbit:Figueres ; Melilla
Cronologia:1885 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423732
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joana Massalleras Figa (1919-1975). Esbós biogràfic d'una instrumentista de cobla orquestra / Jaume Nonell Juncosa
Nonell i Juncosa, Jaume


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 251-271 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

En l'espai d'un segle, de 1875 a 1975, solament s'han pogut documentar tres dones que haguessin tocat sardanes en una cobla. Tocar el flabiol, el tible i la tenora, però també els altres instruments de vent de la cobla -trompeta, trombó i fiscorn- era una tasca que els homes acaparaven. Joana Massalleras, nascuda a Portbou el 1919, va ser una de les pioneres a formar part d'una cobla. Nascuda en el si d'una nissaga musical -el seu besavi ja era músic-, tocava el violí i el piano i cantava lieder i sarsueles. En la dècada de 1940, va voler dedicar-se professionalment a la música i va entrar a la cobla orquestra Pep Ventura, de Figueres, on tocava el flabiol a la cobla i el piano a l'orquestra. A les traves que havien de superar aquelles dones que volien tocar en formacions musicals dedicades al ball i a les quals l'adveniment de la Segona República havia obert petites escletxes d'esperança, s'hi van afegir els nous obstacles que la ideologia dels guanyadors de la Guerra Civil van imposar. Aquest article vol reivindicar la figura d'aquelles dones que van lluitar per fer-se un lloc en les cobles i orquestres de ball tocant d'igual a igual amb els seus companys músics. Joana Massalleras ho va aconseguir, malgrat que fou només per poc temps.


Matèries: Biografia ; Músics ; Dona ; Orquestres ; Cobles
Matèries: Massalleras Figa, Joana (1919-1975)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1919 - 1975
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423733
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació a l'obra de Rossend Fortunet i Busquets (1878-1938) / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 273-291 (Història
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Resums en català i anglès.

Rossend Fortunet i Busquets va ser un sacerdot figuerenc nascut el 1878, que exercí disset anys d'organista a la parròquia de Calella, després dels quals retornà a Figueres a causa d'una malaltia. Demostrà les seves condicions literàries i musicals, proposà originals iniciatives ciutadanes i tingué una àmplia presència a la premsa defensant aquestes i altres idees. Traspassat l'any 1938, de mort natural, i possiblement per això, avui només és recordat a la ciutat de Figueres per la representació anual dels seus Pastorets, que aquest 2023 celebren el centenari. Aquest article recupera alguna de les seves partitures perdudes i pretén fer inventari de la seva producció.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Músics ; Escriptors ; Pastorets ; Música ; Commemoració
Matèries: Fortunet i Busquets, Rossend (1878-1938)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1878 - 1938
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423734
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
10 anys restaurant l'església de Sant Jaume de Riudoms / Joan Figuerola Mestre
Figuerola i Mestre, Joan


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 6-13 : il. (Història

L'Inventari del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya inclou l'Església de Sant Jaume de Riudoms com una obra renaixentista important, construïda entre els anys 1576 i 1617 sota la direcció dels arquitectes Pere Blai i Joan Mas, en el moment d'introducció de les noves idees humanistes, culturals i arquitectòniques a Tarragona, en l'anomenada Escola del Camp. Davant dels importants valors patrimonials de l'edifici, la diversitat d'obres de reparació necessàries per mantenir en bon estat l'edifici, les noves necessitats funcionals i requeriments normatius vigents, la Parròquia de Sant Jaume promou l'any 2013 la redacció d'un Pla Director de Restauració del conjunt. Jacqueline Pacheco, en aquell moment arquitecta territorial de Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el seu informe de 20 de maig de 2013 manifesta que ", ja que permetrà tenir una temporització, una priorització i una dimensió econòmica de les tasques que cal realitzar per a la seva correcta conservació".


Matèries: Esglésies ; Arquitectura religiosa ; Renaixement ; Restauració i conservació
Matèries:Església de Sant Jaume de Riudoms
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1576 - 1617; 2013 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/423205
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Llocs d'enterrament a l'església de Riudoms (s. XVI-XIX) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 14-19 : il. (Història

Amb la voluntat de construir una cripta on dipositar les despulles del beat Bonaventura Gran (1620-1684), fill de la vila, que havien de ser traslladades de Roma a Riudoms, entre la primavera i l'estiu de l'any 1972 es van fer diverses prospeccions arqueològiques en el subsol de l'església parroquial i, finalment, s'obriren els carners de l'enfront de la capella del beat Bonaventura i del bell mig de la nau. Les fosses descobertes feien entre quatre i cinc metres d'amplada i tres de profunditat. A l'interior s'hi pogueren veure restes de cadàvers, fustes d'alguns tauùts, papers de colors amb què solien ser guarnits els fèretres, antigues imatges de l'església -el Joanet / Jueuet de la canya verda, per exemple- i materials de rebuig d'obres. L'empresa constructora de la cripta no reeixí i, finalment, el cos del franciscà fou dipositat primer als peus del presbiteri major i més tard a la capella Fonda o del Sagrari.


Matèries: Esglésies ; Excavacions arqueològiques ; Estructures funeràries ; Restes humanes ; Exèquies ; Criptes ; Beats
Matèries: Bonaventura Gran, Beat (1620-1684)
Matèries:Església de Sant Jaume de Riudoms
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1620 - 1683; 1972
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/423206
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Radiodifusió a Riudoms / Oriol Domingo Martí
Domingo Martí, Oriol


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 242 (octubre-desembre 2022), p. 6-13 (Història

La premsa i els mitjans de comunicació locals han tingut i tenen un paper fonamental en la societat local, han actuat i actuen com un òrgan informatiu i divulgatiu que expliquen als ciutadans allò que passa al seu voltant i, alhora, esdevenen instruments de cohesió social, de reforç de la identitat del poble, d'acollida dels nouvinguts, i de conservació i normalització linguù.stica. És per això que, amb el pas dels anys, es converteixen en una font històrica i documental de primera mà. A Riudoms no han faltat mai iniciatives de premsa local de tot tipus, promogudes per institucions, entitats del poble, grups d'amics, empreses, partits polítics, l'església o centres educatius.


Matèries: Emissores de ràdio ; Emissores locals ; Premsa local
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1953 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/423106
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Castlans de Riudoms segons Jordi Morelló, i la connexió amb els Abella / Josep Abela Montoya
Abela Montoya, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLIII, núm. 241 (juliol-setembre 2022), p. 6-9 (Història

El resum que ara presento té la intenció de relacionar, ni que sigui de manera lateral, com es veurà al final, la castlania de Riudoms amb la nissaga dels Abella, els meus ancestres directes. Però, sobretot, cerca establir clarament i succinta les diferents èpoques de la castlania de Riudoms.


Matèries: Edat mitjana ; Castlans ; Famílies
Matèries: Abella, família
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/412183
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Últim front al Maresme : la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939 / Francesc C. Conesa
Conesa, Francesc C.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 7-35 : il. (Història i arqueologia
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La batalla del Turó del Balís és un episodi poc conegut que s'emmarca en l'ofensiva de Catalunya i l'ocupació militar del Maresme a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s'havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d'artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera. Aquest article explora per primera vegada el context històric i espacial de la batalla. Primer, es compara aquest enfrontament amb la resta de l'ofensiva italiana a partir de l'extracció automatitzada de dades del fons documental de les Fletxes Blaves. Tot seguit s'explora l'entorn del turó i la transformació del paisatge en els últims anys. La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L'estudi arqueològic i la conservació d'aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l'exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Ocupació de Catalunya ; Batalles ; Litoral ; Paisatge ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Fonts documentals ; Cartografia ; Noves tecnologies ; Patrimoni cultural ; Metodologia històrica
Àmbit:Sant Vicenç de Montalt ; Maresme
Cronologia:1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ebre/article/view/423272
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44847
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Arqueologia d'un camp de batalla : les fortificacions de la muntanya de sant Corneli / Jordi Orriols Domingo, Eric Sobrevia Corral
Orriols Domingo, Jordi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 75-97 : il. (Història i arqueologia
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les noves tècniques i metodologies de l'arqueologia del conflicte han permès poder documentar de forma exhaustiva les restes dels camps de batalla sense la necessitat d'excavar de forma extensiva tota l'àrea d'estudi. Aquest nou camp d'investigació ha estat especialment prolífic en l'estudi de les restes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola, tot i que malauradament tant l'arqueologia com la historiografia es continuen centrant en aquelles batalles més conegudes. En el present article, es pretén demostrar que gràcies a un equip de reduïdes dimensions s'aconsegueix obtenir un gran volum d'informació so-bre un dels fronts de guerra considerats per a molts com a secundaris, com és el cas de Tremp, amb una de les seves posicions més destacades, la muntanya de Sant Corneli.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Fortificacions ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Fonts documentals ; Cartografia ; Noves tecnologies ; Patrimoni cultural ; Metodologia històrica
Àmbit:Sant Corneli - Conca de Dalt
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Sobrevia Corral, Eric
Accés: https://raco.cat/index.php/Ebre/article/view/423318
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44907
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Armentera : repressió política a un poble de l'Alt Empordà. El cas d'en Joan Blanch Puig / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 125-133 : il. (Història i arqueologia
Resums en català i anglès.

L'article se centra en la repressió franquista, en la immediata postguerra, que va tenir lloc a l'Armentera, un poble de l'Alt Empordà, on durant la guerra no es va produir cap víctima mortal. La qual cosa fou una de les característiques més emblemàtiques d'aquesta població. A desgrat de tot, acabada la guerra, foren empresonats, jutjats i condemnats en consell de guerra les persones que havien jugat un paper important durant el conflicte bèl·lic, especialment Joan Blanch Puig, que havia estat president del sindicat de pagesos i secretari del Consell d'Administració i confiscació de béns. Condemnat a 20 anys de presó, de seguida es va posar en funcionament un procés perquè se li commutés la pena, en el que hi varen intervenir diverses personalitats locals, membres de la Falange Española. A desgrat de tot, la commutació va arribar molt tard i no fou fins a comença-ments de gener de 1943, que en Joan Blanch va poder sortir de la presó.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Partits polítics ; Presos polítics
Matèries: Blanch Puig, Joan
Matèries:Partit Obrer d'Unificació Marxista : POUM
Àmbit:Armentera, l'
Cronologia:1939 - 1943
Accés: https://raco.cat/index.php/Ebre/article/view/423322
https://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/44911
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ramon de Bell-loc modifica el seu anterior testament 16.10.1301 / Àngel Jiménez
Jiménez Navarro, Àngel


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 35 (octubre 1999), p. 7-10 : il. (La història
Notes. Inclou transcripció i traducció del document.


Matèries: Fonts documentals ; Testaments ; Noblesa ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:1301
Accés: https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6179/arjau_guixols_arxiu_035_estrena_edifici_ies_sant_feliu.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Marina guixolenca vuitcentista / Benet Julià i Figueres
Julià i Figueras, Benet


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 35 (octubre 1999), p. 11 : il. (La història


Matèries: Marina mercant ; Fonts documentals
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols
Cronologia:1818
Accés: https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6179/arjau_guixols_arxiu_035_estrena_edifici_ies_sant_feliu.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 4415
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Heroic combat del vaixell guixolenc (20 de març 1807) / Gerard Bussot
Escudero Domínguez, Luis Javier


En: L'Arjau : Informatiu de l'Àrea de Cultura. Sant Feliu de Guíxols, núm. 35 (octubre 1999), p. 12-15 : il. (La història
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Indústria conservera ; Famílies ; Empreses
Àmbit:Cantàbria ; Catalunya
Cronologia:[1862 - 1999]
Accés: https://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6179/arjau_guixols_arxiu_035_estrena_edifici_ies_sant_feliu.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Baldiri Reixac (Santa Cristina d'Aro)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 221
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3