L'Emfiteusi a l'Alt Empordà (1775-1792). Establiments, subestabliments i contractesa rabassa morta / Brenda Nogué Moreno
Nogué Moreno, Brenda


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIX, núm. 41 (juny 2017), p. 19 (Recerques) 
Resum del treball final del Màster en Recreca en Humanitats de la Universtiat de Girona. Data de lecura, setembre de 2016.

Delmes, censos i lluïsmes / [ressenya de:] Josep Colls
Colls i Comas, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIV, núm. 32 (desembre 2012), p. 15 (Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) / Pere Gifre Ribas. Girona : AHR, 2011 (Biblioteca d'Història Rural)

Les Pràctiques emfitèutiques a l'època moderna i contemporània. Una perspectiva comparada : XXII Seminari d'Història Econòmica i Social, Girona, 16-18 de juny de 2011 / Lluís Serrano
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIII, núm. 30 (desembre 2011), p. 8-9 : i.. (Trobades) 

Tratado de la cabrevación de Jaume Tos i Urgellés / [ressenya d']Enric Seguer
Saguer i Hom, Enric


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XI, núm. 25 (juny 2009), p. 13-14 (Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Tratado de la cabrevación de Jaume Tos i Urgellés / Jaume Tos i Urgellés; edició i estudi introductori de Rosa Congost. Girona : AHR, 2007 (Biblioteca d'Història Rural)

Housing developers in the context of construction fever in twelfth - and thirteenth - century Catalonia / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 13, núm. 3 (2021) , p. 273-297

La Propietat de la terra al Delta de l'Ebre : 1780-1795 / Noèlia Borràs Matamoros
Borràs Matamoros, Noèlia


Tortosa : Fundació Privada Duran & Martí, 2017
203 p. : il., map ; 24 cm (Fundació Duran Martí, 9) 
Bibliografia. Índexs de taules, gràfics, mapes i plànols.

Hombres de la villa y hombres de fuera de la villa en Piera durante la Baja Edad Media / Flocel Sabaté
Sabaté i Curull, Flocel


En: Historia agraria. Murcia, 85 (Diciembre 2021), p. 39-69
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Por los regidores y universidad del lugar de Ivars de Urgel : contra Don Balthasar y Doña Manuela de Albornoz y Alegre y otros / respuesta a las dudas que la Real Sala del noble señor Don Francisco de Borras y Viñals R.C. ha dado en el pleyto entre dichas partes pendiente, del qual es escrivano Joseph Jayme Creus y Llobateras notario

Ajuntament d'Ivars d'Urgell.


Barcelona : En la imprenta de los Herederos de Juan Pablo Marti, administrada por Mauro Marti, ..., [1741 o post.]
21 p. ; 27 cm

Por los nobles consortes Don Balthasar y Dña. Maria Manvela de Albornós y de Alegre contra los Regidores del lugar de Ivars : respondiendo a las dudas resultantes del pleyto pendiente entre dichas partes, en la Real Audiencia y Sala del noble señor Don Francisco de Borràs y Viñals ... / [Oliva]
Albornós i Alegre, Baltasar


Barcelona? : [s.n.], [1742 o post.]
13, [3] p. ; 30 cm

Cobratorio de todas las rentas, diesmos, censos y otros derechos que percibe el Excmo. Señor Duque de Sessa etc. en sus baronías de Belpuig y Lliñola
Fernández de Córdoba, Francisco (Sessa, Duc de)


1783
249, [3] f. ; 32 cm
Localització: Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 1194 . Conté: Bellpuig (f. 2-17) ; Seana (f. 18-50) ; Monparler (f. 51-78) ; Utchafava (f. 79-116) ; Oberchs (f. 117-136) ; Ballestá (f. 137-152) ; Almassó (f. 153-170) ; Golmés (f. 171-183) ; Castellnou de Seana (f. 184-190) ; Vilanova de Bellpuig (f. 191-200) ; Sant Martí prop Maldà (f. 201-235) ; Sinoga (f. 236-242) ; Lliñola (f. 243-248) ; Mor (f. 248v) ; Resumen de todos los censos (f. 249). Al f. 2, taula de contingut amb la relació de noms de municipis . Altre títol: Cobrartorio de las Bars. de Belpuig y Liña. en 1783.

Establiment de la "Botiga de Poblet" a Tarragona, 1690-1705 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: Missiva : butlletí d'informació tècnica i històrica. Tarragona, núm. 8 (juliol-setembre 1994), p. 5-6
Bibliografia.

Orígens, evolució i expansió del contracte de rabassa morta a la Catalunya central (segles XVII-XIX) / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 137-169 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El contracte de rabassa morta va esdevenir un mecanisme per desbloquejar el mercat de la terra i una eina clau per ampliar la superfície vitícola. Alhora permetia a una gran quantitat de pagesos accedir a la propietat de la terra. Per estudiar les vicissituds d'aquest contracte agrari -l'origen, l'evolució i l'expansió- s'ha realitzat un buidatge sistemàtic dels protocols notarials de l'Arxiu Comarcal de Manresa, fons on consten contractes de rabassa morta de la majoria de pobles ubicats a la comarca del Bages. Aquest contracte agrari adquireix a Catalunya una rellevància especial a partir del segle XVIII, sobretot a la segona meitat del xix. S'analitzen alguns paràmetres clau, com ara: la seva cronologia i geografia; la intensitat de plantació i els diferents ritmes d'expansió; el seu antecedent: la complantació; l'enduriment o la flexibilitat de les clàusules, per exemple en la durada del contracte, les parts de fruits i el tipus d'entrada.

L'Establiment emfitèutic de tres molins als Omellons per l'Abat Pere Queixal / Vicenç Aguado
Aguado i Cudolà, Vicenç


En: 208042 Mosaic. XII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. Els Torms, 26 d'octubre de 2019. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2020. p. 219-230
 (Història - Biografia - Demografia) 

Emfiteusi, creixement agrari i canvi social a l'Alt Empordà (1775-1792) / Brenda Nogué Moreno
Nogué Moreno, Brenda


En: Estudi General. Girona, núm. 26 (2018) , p. 203-222

Entre l'emfiteusi i el feudalisme : els reculls de dret gironins / J.M. Pons i Guri
Pons i Guri, Josep Maria


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 411-418
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

La Recuperació agrària a Lleida i a la seva àrea, 1670-1706 / per Enric Vicedo-Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 71 (2015) , p. 59-94
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'objectiu d'aquest estudi és l'anàlisi de la recuperació agrària entre 1670 i 1706 a Lleida i la seva àrea d'influència. Es produeix una recuperació tant a l'horta de Lleida com als termes despoblats, tot i que aquests tenen en aquest període un desenvolupament més ramader que agrícola. L'emfiteusi és l'instrument clau en la reconstitució de les relacions socials a les terres de senyoria i fins i tot en projectes municipals de Lleida, mentre que les llicències de cultiu, que exigeixen un terratge (part de fruits) i poden ser revocades en qualsevol moment, són el contracte més habitual en els termes despoblats a causa de la guerra. Aquest redreçament es tradueix en una davallada de l'endeutament i, en ocasions, en un apoderament de les universitats, com palesa el cas de Bellvís. En altres casos -com ara els de Torres de Segre, els Arcs i Torrefarrera- s'aconsegueix una situació avantatjosa per a la pagesia en el seu objectiu de recuperar l'economia local.

La Propietat de la terra al delta de l'Ebre i la colonització de 1780 / Noèlia Borràs Matamoros
Borràs Matamoros, Noèlia


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 57-75 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El projecte de colonització impulsat des de la corona per al Delta de l'Ebre a partir de 1780 va transformar l'estructura de la propietat a la regió. Va passar de ser comunal, amb el sistema de l'aprisió utilitzat des de l'edat mitjana, a ser privatitzat amb l'emfiteusis. El control que la ciutat de Tortosa havia tingut del Delta gràcies a drets històrics va passar a ser substituït per la corona. Posteriorment, també es van plantejar diverses millores, puntuals o de gran abast,i , en algun cas, vinculades amb algun eixample projectat durant el segon terç del segle XIX. Un exemple és el datat l'any 1852 per a fer-se més enllà del Cap de Pont,obra mai realitzat, amb una superfície de nova ocupació dos vegades més gran que la ciutat preexistent.

El Repartiment de les terres del Reguer de l'Espluga de Francolí (1807) / Josep Recasens i Llor
Recasens i Llort, Josep


En: Podall. Montblanc, núm. 8 (2019) , p. 15-25 : il. (Història contemporània) 

Notícia de la concessió en emfiteusi de 362 jornals de terra localitzats a la partida del Reguer, que el 1807 fa el municipi de l'Espluga de Francolí a 214 pagesos i artesans de la vila.

La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.

Masoveries, lloguers, inquilins. Edificació i lloguer en la construcció de Girona al segle XIII / Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 157-190 : il.
Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

En la creació dels nous espais urbans medievals de Girona, especialment entre els segles XII i XIV, l'establiment emfitèutic sembla haver jugat un paper predominant, com a tot arreu. Però caldria afegir la importància de les masoveries urbanes impulsades pels grans propietaris que aixecaren moltes cases per posar-les en lloguer, segurament des de la segona meitat del segle XII. En alguns casos aquestes masoveries/lloguers esdevingueren establiments emfitèutics a mitjan segle XIII quan hom detecta un impuls cap a noves construccions en espais ja edificats. L'existència de normativa jurídica aplegada als costums locals a diverses ciutats des del segle XIII fa palesa aquesta realitat, però també la dinàmica i conflictes entre propietaris i llogaters.