português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
EMFITEUSI []
Referències trobades:
120   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                


1 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Rabassa morta", sus actores y la defensa del carácter enfitéutico, 1740-1850 / Belén Moreno Claverías
Moreno Claverías, Belén


En: Historia agraria. Murcia, 78 (Agost 2019), p. 7-36 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El contracte de rabassa morta va ser l'instrument jurídic més idoni per a l'expansió de la vinya a la Catalunya dels segles XVIII i XIX. Lloat per molts contemporanis que li atribuïen l'explotació de terres fins llavors improductives, va acabar generant una llarga polèmica entre les parts contractants causada per la divisió de dominis que implicava i per la seva durada determinada per la vida dels ceps plantats pels rabasaires. Alguns concedents, animats per la introducció del concepte liberal de propietat i el creixement demogràfic que revaloritzava la terra, van pretendre equiparar-lo a una parceria, mentre que els rabassers es consideraven emnfiteutes amb drets sobre la terra mentre els ceps continuessin vives. Els interessos de les parts contractants van deixar de confluir i la seguretat que el domini útil aportava als conreadors es va veure seriosament amenaçada. Per a comprendre el que va suposar la posada en dubte del caràcter emfitéutic del contracte i per què es van mobilitzar tan intensament en el seu defensa, cal saber quines implicacions tenia per a ells ser rabasaires. El fet de poder vendre, hipotecar i llegar el domini útil els feia sentir-se gairebé "propietaris" i distingir-se de la classe inferior dels jornalers. La rabassa morta els proporcionava una identitat i un lloc en l'estructura social agrària, als quals no renunciarien fàcilment.


Matèries: Rabassa morta ; Emfitéusi ; Contractes de conrreu ; Estructura social ; Pagesia ; Vinya ; Agricultura ; Tinença de la terra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1740 - 1850
Accés: https://doi.org/10.26882/histagrar.078e01m
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Masoveries, lloguers, inquilins. Edificació i lloguer en la construcció de Girona al segle XIII / Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Canal i de Diego, Eduard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 157-190 : il.
Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

En la creació dels nous espais urbans medievals de Girona, especialment entre els segles XII i XIV, l'establiment emfitèutic sembla haver jugat un paper predominant, com a tot arreu. Però caldria afegir la importància de les masoveries urbanes impulsades pels grans propietaris que aixecaren moltes cases per posar-les en lloguer, segurament des de la segona meitat del segle XII. En alguns casos aquestes masoveries/lloguers esdevingueren establiments emfitèutics a mitjan segle XIII quan hom detecta un impuls cap a noves construccions en espais ja edificats. L'existència de normativa jurídica aplegada als costums locals a diverses ciutats des del segle XIII fa palesa aquesta realitat, però també la dinàmica i conflictes entre propietaris i llogaters.


Matèries: Edat mitjana ; Propietat urbana ; Habitatge ; Construcció ; Emfiteusi ; Arrendament urbà ; Contractes de masoveria
Àmbit:Girona
Cronologia:[1201 - 1300]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356235
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Derechos enfitéuticos en la diócesis gerundense / por José M. Madurell Marimón
Madurell i Marimon, Josep Maria


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 16 (1963) , p. 249-298
Inclou transcripció del document: Numerus foriscapiorum, laudimiorum et aliorum jurium dominorum. directorum diòcesis Gerunde.


Matèries: Emfiteusi ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Manuscrits ; Pesos i mesures
Àmbit:Girona, diòcesi
Cronologia:1319 - 1736; 1767
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53738
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pergamí de 1588, el capbreu de Pere Térmens : Fons Salvador Savall de l'Arxiu Municipal de Castelldefels / Juanjo Vas Rafael (coordinador) ; autors: Juanjo Cas Rafael, Josep Campmany Guillo, Alba Gómez i Clavell, Carme Muntaner i Alsina



Castelldefels : Ajuntament de Castelldefels, [2018]
61 p. : il. col. ; 21 cm



Matèries: Capbreu ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Arxius municipals ; Emfiteusi
Matèries:Arxiu Municipal de Castelldefels
Àmbit:Eramprunyà, baronia ; Castelldefels
Cronologia:1588
Autors add.:Vas Rafael, Juanjo (Dir.) ; Cas Rafael, Juanjo ; Campmany Guillo, Josep ; Gómez i Clavell, Alba ; Muntaner i Alsina, Carme
Autors add.:Ajuntament de Castelldefels
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Central de Castelldefels


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Cataluña Vieja (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrrer i Alòs, Llorenç


En: Historia agraria. Murcia, 62 (Abril 2014), p. 47-82 : il. graf. map.
Notes i blbliografia.

A partir de fonts de procedència diversa (cabreus, amillaraments, protocols notarials, etc.) aquest article analitza la formació i evolució dels drets de propietat, i del mercat de la terra en un poble de la Catalunya interior on predominava el mes com a forma d'hàbitat a llarg termini. La tesi fonamental és que, després del desenvolupament d'una estructura inicial fundada en la enfeudació de la terra a un bisbe, i l'establiment de camperols, als segles XV i XVI la terra va ser acaparada íntegrament per aquells que posseïen el domini útil dels masos, descendents d'una part dels camperols establerts. El mercat de la terra estava bloquejat, però a través de la rabassa morta i de la possibilitat de comprar i vendre els dominis útils el mercat es va dinamitzar.


Matèries: Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Dret de la propietat ; Emfiteusi ; Rabassa morta ; Propietat eclesiàstica ; Fonts documentals
Àmbit:Artés
Cronologia:[1401 - 1900]
Accés: http://www.historiaagraria.com/info_articulo.php?id=652
Localització: UAB: Humanitats; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Formació d'una estructura de la propietat de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX) / Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 33 (2015) , p. 67-93 (Dossier
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

El treball és l'estudi de la formació d'una estructura de la propietat des de l'edat mitjana fins al segle XIX. S'analitza la concentració de la terra en mans d'institucions eclesiàstiques, la utilització de la precària primer i de l'emfiteusi després, que originà una divisió entre domini directe i domini útil, la crisi del segle XIV, l'aparició dels masos, el procés de concentració a través del sistema hereditari i de les vies d'endeutament, el procés de fragmentació provocat pels deutes i l'aparició de la rabassa que va permetre resoldre el problema del bloqueig de la terra. L'anàlisi es fa a partir de l'estudi intensiu de parròquies ubicades a la comarca del Bages, a l'interior de Catalunya.


Matèries: Edat moderna ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Transmissió de béns ; Masos ; Endeutament pagès ; Rabassa morta ; Emfiteusi
Àmbit:Bages ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: http://ddd.uab.cat/record/158564
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Establiments emfitèutics al bosc de Poblet en el segle XVIII / Josep M. Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep Maria


En: 170513 Actes de les Terceres Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : les polítiques de conservació del territori i la gestió del medi : Monestir de Poblet, 5, 6 i 7 de novembre de 2010. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2012. p. 230-240

Bibliografia.



Matèries: Boscos ; Desforestació ; Monestirs ; Emfiteusi ; Propietat eclesiàstica ; Rendes eclesiàstiques ; Documentació jurídica ; Arxius notarials
Àmbit:Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1750 - 1800]
Localització: B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Producció agrícola i formació del paisatge agrari. Les grans etapes de l'ocupació del sòl empordanès (1486-1879) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 46 (2015) , p. 99-134 : il. gràf. (Dossier : Activitat productiva i transformació del medi empordanès
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La formació històrica del paisatge agrari empordanès entre 1486 i 1879 passa per diferents etapes d'ocupació del sòl: expansió, aturada i retrocés i, de nou, expansió. Aquestes etapes obeeixen a un conjunt divers de factors, entre els quals el creixement de la població, però també l'oferta de terra, primer en mans de senyors directes, i, després, de senyors útils i propietaris de masos que, guiats pels preus de la producció agrària, empenyen la posada en conreu de terres no conreades (boscos, erms, terres inundables o dessecades), o de poc rendiment. Un factor extern incidirà en l'aturada del procés d'expansió: les guerres, que afectaran la població i la producció agrària, conseqüència de la situació de frontera de l'Empordà. El contracte emfitèutic serà la fórmula habitual per fer possible l'expansió. Els senyors útils i propietaris de masos accediran a la terra a través d'un contracte d'establiment fins a mitjan segle XVIII, i d'aquesta manera augmentaran la superfície de conreu. Des de mitjan segle XVIII, seran els propietaris de masos els que subestabliran terres dels masos a petits pagesos i jornalers.


Matèries: Producció agrícola ; Paisatge ; Usos del sòl ; Tinença de la terra ; Canvi ambiental ; Emfiteusi ; Indicadors econòmics
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1486 - 1879
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.174
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Codony a l'inici del segle XVI : paisatge, economia i societat dels antics llocs i termes del Codony a partir d'un capbreu de 1510 / Hèctor Mir Llorente
Mir i Llorente, Hèctor


Tarragona : Arola, 2011
349 p. : il. ; 24 cm
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2009. Bibliografia. Conté annexos planimètrics i arbres genealògics.
ISBN 84-15248231

Dins el territori del Camp de Tarragona sobresurt una zona caracteritzada per la poca extensió dels seus termes municipals, així com per la profusió d'enclavaments d'altres municipis. Aquest espai es correspon al territori de l'extens castell termenat del Codony, avui gairebé desaparegut de la memòria popular. Situat a les portes de Tarragona, aquest antic castrum feudal englobava els actuals termes de la Pobla de Mafumet, el Morell, Vilallonga, el Rourell, Perafort i els Pallaresos, així com parts dels actuals termes de Constantí, la Masó i Tarragona. A partir de les dades d'un capbreu del 1510, aquest llibre ens mostra com serien a l'inici de l'Edat Moderna els primitius termes i l'urbanisme dels pobles en què es dividí el Codony, així com també ens aproxima a l'estructuració social i econòmica dels seus habitants, els cultius que s'hi desenvoluparen i, immersos com estaven en un sistema feudal, les prestacions i servituds que estaven obligats a satisfer al Capítol de la Catedral, el seu senyor feudal. El treball intenta també donar resposta a quan i com aparegué el castell del Codony, com es desenvolupà i com i per què acabà esmicolant-se en un bon nombre de termes, donant pas a la peculiar situació actual.



Matèries: Societat ; Economia ; Societat ; Agricultura ; Urbanisme ; Capbreu ; Emfiteusi ; Castells ; Edat moderna
Matèries:Castell termenat del Codony
Àmbit:Pobla de Mafumet, la ; Morell, el ; Vilallonga del Camp ; Rourell, el ; Perafort ; Pallaresos, els ; Constantí ; Masó, la ; Tarragona ; Camp de Tarragona
Cronologia:1510
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal de Constantí; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Aparceros y su lucha contra la Unión Laical de Beneficiados : el conflicto de Gatén y Safareig durante el primer tercio del siglo XX / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: 115235 Josep Fontana : història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria. Vol 2. Barcelona : Crítica : Museu d'Història de Catalunya, 2004. p. 1286-1299 : gràf

Notes. Bibliografia.



Matèries: Explotacions agràries ; Crisi agrària ; Contractes de conreu ; Tinença de la terra ; Reforma agrària ; Liberalisme ; Pagesia ; Emfiteusi ; Moviment camperol ; Propietat de la terra
Matèries:Unión Laical de Beneficiados
Àmbit:Gaten - Bellvís ; Safareig - Bellvís
Cronologia:[1809 - 1919]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) / [ressenya de:] Josep Colls i Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 43 (2012) , p. 409-411 (Ressenyes. Història) 
Ressenya de:
- Gifre i Ribas. Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) / Pere Gifre Ribas. Girona : ARHCG, Documenra Universitària, 2011


Matèries: Ressenyes ; Feudalisme ; Sentència Arbitral de Guadalupe ; Delmes ; Emfiteusi ; Lluïsme ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Renda de la terra
Àmbit:Girona, província ; Catalunya
Cronologia:1486 - 1700
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/263163/358850
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Emfiteusi i estructura de la propietat. Uns exemples a Avinyonet de Puigventós (segles XVIII-XIX) / Jaume Santaló i Peix



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 29 (1996) , p. 259-276 (Història
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Fonts documentals ; Fonts estadístiques ; Cadastre ; Contribució territorial ; Dades estadístiques ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Emfiteusi ; Estructura agrària
Àmbit:Avinyonet de Puigventós
Cronologia:1736 - 1871
Autors add.:Santaló i Peix, Jaume
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93207/166671
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cabanes al segle XVIII : un exemple d'expansió de les terres de cultiu per mitjà d'establiments i roturacions d'aigualleixos i garrigues / Albert Compte i Freixanet



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 29 (1996) , p. 191-240 : il. (Història
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Colonització rural ; Creixement demogràfic ; Aiguamolls ; Dessecament ; Rompuda de terres ; Paisatge ; Estructura agrària ; Emfiteusi
Àmbit:Cabanes ; Peralada, comtat
Cronologia:1700 - 1783
Autors add.:Compte i Freixanet, Albert
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93205/166669
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sant Pere de Rodes : un capbreu de l'any 1419 / Raül Pérez i Poza



En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 29 (1996) , p. 99-158 : gràf. (Història
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Fonts documentals ; Baixa edat mitjana ; Fonts estadístiques ; Capbreu ; Règim senyorial ; Rendes eclesiàstiques ; Propietat eclesiàstica ; Emfiteusi ; Pagesia
Àmbit:Sant Pere de Rodes - Port de la Selva, el ; Pedret i Marzà ; Vilanova de la Muga - Peralada
Cronologia:1419
Autors add.:Pérez i Poza, Raül
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93202/166666
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) [Fitxer informàtic] / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


Girona : Documenta Universitaria : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, 2011
1 recurs electrònic (267 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Estudis, 14) 
Bibliografia.
ISBN 9788499840666

En aquest llibre es presenta un estudi del feudalisme tardà a la Catalunya Vella. L'anàlisi de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) i la seva allargada presència en els segles XVI i XVII permet reobrir el debat sobre el feudalisme a Catalunya, on la pràctica de la capbrevació esdevingué norma per a l'afirmació del domini directe i assegurança de la percepció dels censos deguts pel domini útil. La jurisdicció sortí inalterada de Guadalupe, tot i que l'Audiència va obrir serioses expectatives a les comunitats pageses per eludir les cúries baronials. Al mateix temps, les accions de protesta de la pagesia es van posar de manifest a nivell local qüestionant directament la renda feudal (delmes, censos i lluïsmes), accions que foren contrarestades amb l'actuació dels braços militar i eclesiàstic en corts generals i amb una activa actuació judicial. En aquest llibre s'aporten elements suficients perquè es torni a reflexionar sobre la reafirmació i la recomposició de la renda feudal a la Catalunya Vella en els primers segles de l'època moderna.


Matèries: Feudalisme ; Sentència Arbitral de Guadalupe ; Dret feudal ; Cort General de Catalunya ; Delmes ; Censal català ; Emfiteusi ; Revoltes populars ; Pagesia ; Revoltes antisenyorials ; Lluïsme ; Cens emfitèutic ; Tinença de la terra ; Capbrevació ; Drets jurisdiccionals ; Règim senyorial ; Renda de la terra
Àmbit:Girona, vegueria ; Girona, província ; Catalunya
Cronologia:1486 - 1700
Autors add.:Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ; Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural
Accés: http://www.edu-library.com/ca/show?id=509 [Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic, UJI i URL]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tratado de la cabrevación de Jaume Tos i Urgellés [Fitxer informàtic] / Jaume Tos i Urgellés; edició i estudi introductori de Rosa Congost
Tos i Urgellès, Jaume


Ed. facsím.
Girona : Associació Rural de les Comarques Gironines : Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural : Documenta Universitaria, 2007
1 recurs electrònic (226 p.) (Biblioteca d'Història Rural. Documents, 6) 
Amb la col·laboració de l'Institut Ramon Muntaner. Facsímil de: Barcelona : Impremta de Raymundo Martí, 1784. Notes a peu de pàgina. Text introductori de Rosa Congost en català.
ISBN 9788496742345

El llibre "Tratado de Cabrevación segun el derecho, y estilo del Principado de Cataluña. Sus utilidades, y efectos, del modo de principiar, y seguir las Causas de Cabrevación. De los privilegios, y pretensiones del señor directo, o mediano, y de las excepciones que competen al reo, o Enfiteuta", escrit per Jaume Tos i Urgellès, va ser publicat per primera vegada el 1784, en l'edició aquí reproduïda en facsímil. L'estudi introductori de Rosa Congost vol posar de relleu l'interès d'aquesta obra per als estudis d'història rural catalana. En el llibre també s'hi transcriu el text addicional que Jaume Tos va afegir-hi el 1789: Disertación de la firma por razón de señoría, y derecho de prelación, tanteo o fadiga. L'obra es complementa amb la transcripció del manuscrit anònim Mètode de capbrevar, fins ara inèdit, que data aproximadament de 1792.


Matèries: Capbrevació ; Juristes ; Emfiteusi ; Societat rural ; Tinença de la terra ; Règim senyorial ; Drets i privilegis senyorials ; Dret civil català
Matèries: Tos i Urgellés, Jaume
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1767 - 1792
Autors add.:Congost i Colomer, Rosa (Ed.)
Autors add.:Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural ; Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines
Accés: http://www.edu-library.com/ca/fitxa/132 [Accés restringit als usuaris de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, BC, UVic, UJI i URL]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Notariat públic al Camp de Tarragona: història, activitat, escriptura i societat (segles XIII - XIV) [Fitxer informàtic] / Daniel Piñol Alabart; dirigida per Montserrat Sanmartí Roset
Piñol i Alabart, Daniel


[Tarragona] : Universitat Rovira i Virgili, 2008
Dirigida per: Sanmartí i Roset, Montserrat. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Geografia, 2000
1 fitxer informàtic
Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental i gràfic.


Matèries: Notaris ; Notaries ; Edat mitjana ; Tesis doctorals ; Testaments ; Emfiteusi ; Dret ; Documentació jurídica
Àmbit:Camp de Tarragona
Cronologia:1200 - 1400
Autors add.:Sanmartí i Roset, Montserrat (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/8615
Localització: Universitat Rovira i Virgili; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les fórmules tradicionals d'accés a la propietat de la terra i la crisi de la societat tradicional a la regió de Tortosa / Emeteri Fabregat Galcerà
Fabregat Galcerà, Emeteri


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 28-2 (2008) , p. 905-924
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Edat moderna ; Propietat de la terra ; Tinença de la terra ; Béns comunals ; Conflictivitat social ; Aprisió ; Emfiteusi
Àmbit:Tortosa ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:1148 - 1831
Autors add.:Congrés d`Història Moderna de Catalunya (6è : 2008 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/234587/316876
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 120
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Breus apunts de l'agricultura a Mataró i Argentona durant el segle XVI / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: 133630 Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. [Sant Cebrià de Vallalta] : IV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2010. p. 95-105 : il
 (Comunicacions
Notes.


Matèries: Agricultura ; Aprofitament dels boscos ; Contractes de conreu ; Emfiteusi ; Fonts documentals ; Pagesia ; Explotacions agràries
Àmbit:Mataró ; Argentona
Cronologia:1541 - 1591
Accés: http://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314714/404872
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Ferrer i Guàrdia (Alella); B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Biblioteca Antònia Torrent i Martori (Arenys de Munt); B. Ilturo (Cabrera de Mar); B. de Cabrils; B. Can Milans (Caldes d'Estrac); B. Can Salvador de la Plaça (Callella); B. Gual i Pujadas (Canet de Mar); B. La Cooperativa (Malgrat de Mar); B. Joan Coromines (El Masnou); B. Pompeu Fabra (Mataró); B. Tirant Lo Blanc (Montgat); B. Enric Miralles (Palafolls); B. Serra i Moret (Pineda de Mar); Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras (Premià de Mar); B. de Sant Andreu de Llavaneres; B. La Muntala (Sant Vicenç de Montalt); B. Can Baratau (Tiana); B. Popular (Tordera); B. Can Manyer (Vilassar de Dalt); Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 120
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Delmes, censos i lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella (vegueria de Girona, S. XVI-XVII) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


Girona : Documenta Universitaria : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d'Història Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona, 2011
267 p. : map., gràf. ; 20 cm (Biblioteca d'Història Rural. Estudis, 14) 
Bibliografia.
ISBN 9788499841205

En aquest llibre es presenta un estudi del feudalisme tardà a la Catalunya Vella. L'anàlisi de la sentència arbitral de Guadalupe (1486) i la seva allargada presència en els segles XVI i XVII permet reobrir el debat sobre el feudalisme a Catalunya, on la pràctica de la capbrevació esdevingué norma per a l'afirmació del domini directe i assegurança de la percepció dels censos deguts pel domini útil. La jurisdicció sortí inalterada de Guadalupe, tot i que l'Audiència va obrir serioses expectatives a les comunitats pageses per eludir les cúries baronials. Al mateix temps, les accions de protesta de la pagesia es van posar de manifest a nivell local qüestionant directament la renda feudal (delmes, censos i lluïsmes), accions que foren contrarestades amb l'actuació dels braços militar i eclesiàstic en corts generals i amb una activa actuació judicial. En aquest llibre s'aporten elements suficients perquè es torni a reflexionar sobre la reafirmació i la recomposició de la renda feudal a la Catalunya Vella en els primers segles de l'època moderna.



Matèries: Feudalisme ; Sentència Arbitral de Guadalupe ; Dret feudal ; Cort General de Catalunya ; Delmes ; Censal català ; Emfiteusi ; Revoltes populars ; Pagesia ; Revoltes antisenyorials ; Lluïsme ; Cens emfitèutic ; Capbrevació ; Drets jurisdiccionals ; Règim senyorial ; Renda de la terra ; Tinença de la terra
Àmbit:Girona, vegueria ; Girona, província ; Catalunya
Cronologia:1486 - 1700
Autors add.:Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines ; Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3