L'Aloer Odesind, el seu fill Sunifred i la "via pecoraria" entre el Congost i la Calma. Notes sobre camins, dominis i senyors ramaders al Montseny al primer terç del segle XI / Jaume Oliver i Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 159-169 : il.
Notes a peu de pàgina. Títols i resums en català i anglès.

La troballa en un arxiu patrimonial d'un pergamí inèdit permet localitzar un camí ramader especialitzat de l'any 1035 i, mitjançant la identificació dels seus protagonistes i dels llocs que s'hi esmenten, dreçar un panorama sobre l'activitat ramadera al Montseny occidental entre els segles X-XI i, més en general, les transformacions relacionades amb el procés de feudalització. En aquest procés, la ramaderia sembla tenir un paper fonamental, des de la primerenca ocupació i apropiació dels espais vacants al les faldes i cims del Montseny fins a l'aparició de documents que contenen esments de camins especialitzats i permeten identificar nissagues senyorials dedicades a la ramaderia.

Dos exemplars de diplomes retrobats: Girona i Besalú, segle X / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 179-184 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Després de fer memòria de la còpia figurada del segle X conservada a l'AHN de Madrid d'un document gironí del 1 de març del 913, ja publicat en edició crítica el 2019, l'autor dóna notícia dels pergamins procedents del domicili de Francesc Monsalvtje aplegats durant la guerra civil al Palau Episcopal i retrobats a l'Arxiu Diocesà de Girona els primers anys del segle XXI, i publica el text original -donat com a perdut a CatCar V-II, n. 447, p. 399-400- del més venerable dels pergamins retrobats: el document del 2 de juliol del 978 mitjançant el qual el comte-bisbe Miró Bonfill donava al monestir de Sant Pere de Besalú un alou i drets de pastura a la muntanya de Tregurà.

Les "Ordinacions de Jurats" de l'any 1316. Notícia històrica / Joan Papell i Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 163-167
Notes a peu de pàgina. Inclou annex amb la transcripció del document.

A l'Arxiu Històric Comarcal de Valls, a la Secció de Pergamins, catalogat amb el núm. 44, s'hi conserva un exemplar del segle XIV, que conté la disposició, confirmació i conformació donada per la Cúria Arquebisbal de Tarragona de les ordinacions aprovades pel Consell General de Valls, que havien d'ésser rigorosament observades i seguides pel jurats vallencs, per tal de tenir cura del bon govern de la vila, ja que eren els administradors de la gestió pública municipal. El document conté la normativa jurídica per la qual s'ha de regir la juraderia vallenca i controlar els actes deis administradors del Comú de la Vila.

157-, agost 20. Àpoca. Reus [Fitxer informàtic]



157?
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Joan Marca i la seva esposa Caterina firmen rebut de 70 lliures a Joan Marca i Bàrbara, pares seus, per una vinya situada al lloc dit La Plana; Caterina fa definició de la seva llegítima als consorts Marca.

1617, desembre, 4. Reus [Fitxer informàtic]



1617
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Centre de Lectura de Reus.

Encarregament de censal ja creat que fa Joan Costes, teixidor de lli de Reus, a favor de la comunitat de preveres de l'església parroquial de Constantí, de 60 lliures de preu, per la compra d'un tros de terra situat a la partida de les Puntes al terme de Constantí que pertanyia a Joan Coll, pagès de Constantí.

1612, abril 9. Censal mort. Reus [Fitxer informàtic]



1612
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Pere Pàmies, llaner del carrer de la Galera de Reus, ven a Caterina Pàmies, vídua de Joan Pàmies, ferrer de dita vila, un censal que li paga Pere Bessó, pagès de Reus.

1611, novembre 28. Censal mort. Reus [Fitxer informàtic]



1611
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Joan Giner, pagès de Reus, ven un censal a uns cònjuges de Constantí per un preu (il.legible) que reconeix haver rebut. En garantia, obliga certes propietats.

1610, novembre, 15. Reus [Fitxer informàtic]



1610
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Centre de Lectura de Reus.

Donació feta per Gabriel Franch, prevere i beneficiat de l'església de Reus, a Esperança Busquets, filla de Francesc Busquets, sastre, i la seva muller Elisabet Franch i Busquets, de 100 lliures barceloneses per al moment del seu matrimoni.

1606, gener 15. Benefici. Reus [Fitxer informàtic]



1606
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Possessió del benefici de sant Pere i sant Pau de l'església de Reus, a favor de Rafael Miralles.

1605, abril 13. Àpoca. Reus [Fitxer informàtic]



1605
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Jaume Miralles, paraire de llanes de Reus, firma rebut a Antoni Miralles, germà seu i hereu universal d'Antoni Miralles, blanquer de Reus, per les 700 lliures que li va pagar com a llegítima, segons s'estipulava als seus capítols matrimonials.

1605, setembre, 23. Reus [Fitxer informàtic]



1605
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Centre de Lectura de Reus.

Testament realitzat per Marianna Granada, viuda de Joan Granada, paraire de Reus, i filla de Jaume Solsona, metge de Reus. Estableix com a hereva la seva filla, Catarina Ferrana, i com a marmessors Jaume Solsona, prevere, i Gabriel Vergonyós, el seu nét, tots dos de Reus.

1605, setembre 10. Venda. Reus [Fitxer informàtic]



1605
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Matias Bonet, corder de Reus, i la seva esposa Joana venen a Antoni Miralles, blanquer de dita vila, un censal de 100 lliures de preu i una pensió anual de 100 sous.

1605, abril 4. Venda. Reus [Fitxer informàtic]



1605
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Joan Rocamora, pagès, la seva esposa Elisabet i el seu fill Guillem, tots de Reus, venen a Joan Preich, ferrer de la mateixa vila, un cesal mort de 100 sous de pensió pel preu de 100 lliures, pel que hipotequen una casa situada al carrer de Santa Anna de Reus.

1604?, novembre, ?. Reus [Fitxer informàtic]



1604?
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Centre de Lectura de Reus.

Encarregament de censal mort que fa Francesc Olives d'un censal de 20 lliures de preu i 20 sous de cens que carrega el tros de terra d'oliveres i garrofers situada a la partida de Porpres (Reus) que comprà a Joan Rebull i que ha de pagar a Magdalena Grassa de Reus.

1603, març 18. Censal mort. Reus [Fitxer informàtic]



1603
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Joan Freixa, assaonador, la seva muller Tecla i d'altres, de Reus, fan encarregament d'un censal mort de pensió de 130 s. i preu de 130 ll. que rep el sastre Bernat Comte ""Compte"", a favor de Joan Berard i el seu fill homònim, apotecaris, per tal de pagar-los una casa d'aquella vila que Freixa i la resta els han comprat.

1603, juliol 26. Reus [Fitxer informàtic]



1603
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Bernat Comte, sastre, i la seva muller Joana, de Reus, venen a Gabriel Roger, paraire ""lanificus"" de la mateixa vila, un censal mort de pensió de 130 s. i preu de 130 ll. Amb àpoca.

1602, març 26. Reus [Fitxer informàtic]



1602
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Jaume Bages, clergue de Reus, ven a Joan Pàmies, ferrer de la mateixa vila, un censal mort de pensió de 120 s. i preu de 120 ll. que li paguen els cònjuges Bernat i Elisabet Mont. Amb àpoca.

1602, desembre, 12. Reus [Fitxer informàtic]



1602
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Centre de Lectura de Reus.

Venda de censal i àpoca de venda. Venda atorgada per Catarina Grassa, viuda de Jaume Gras, i el seu fill Anton Gras, pagesos de Reus, a Miquel Simó, notari de Reus, d'un censal de 45 lliures de preu i 45 sous de cens que paga, el dia de Tots Sants, Pere Boix i el seu fill Pau, pagesos de Reus.

1600, abril 4. Reus [Fitxer informàtic]



1600
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Francesc Soler, pagès de Reus, i la seva esposa Caterina, juntament amb Andreu Soler i Magdalena Salvador i d'altres, fan rebut a Francesc Ardèvol, pagès, i a Pere Serra, boter, tots de Reus, de 60 lliures rebudes com a fidejussors del dot degut a la dita Magdalena Salvador.

1600, setembre 22. Censal mort. Reus [Fitxer informàtic]



1600
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Miquel Gebells, pagès de Reus, ven a Bernat Compte, del mateix lloc, un censal mort de 130 sous de pensió anual i 130 lliures de preu, pel qual fa àpoca al peu del document.