português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
AUSA []
Referències trobades:
1300   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 65
anar a la pàgina                         


1 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Guerra Civil espanyola a Osona (1936-1939). Presentació / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 621-625 (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939


Matèries: Guerra civil espanyola
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352704
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vic sota les bombes. Els bombardejos aeris sobre la ciutat de Vic durant la Guerra Civil (1938-1939) / Josep Casanovas i Prat
Casanovas i Prat, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 627-681 : il. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Vic va patir quatre bombardejos aeris entre el 21 de desembre de 1938 i l'1 de febrer de 1939. Aquest article analitza com s'havia preparat la ciutat davant un eventual atac aeri, com van ser els bombardejos i quines víctimes van provocar. L'article aprofundeix en el tema amb l'ús de moltes fonts, entre les quals destaca l'arxiu particular de l'arquitecte Manuel Gausa, vocal de la Junta Local de Defensa Passiva de Vic, que aporta nova informació sobre els refugis antiaeris i els llocs de Vic on van caure les bombes.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Bombardeigs aeris ; Refugis antiaeris ; Defensa ; Protecció civil ; Víctimes de guerra ; Danys de guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1938 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352705
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de Prats de Lluçanès, 2 i 3 de febrer de 1939 / Ricard Jiménez Herrera, Jordi Plans Canal
Jiménez Herrera, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 683-706 : il. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El 3 de febrer de 1939, les tropes franquistes ocupaven el poble de Prats de Lluçanès després de dos dies d'intensos combats. Aquests combats van deixar 8 morts i 57 ferits en les tropes colpistes així com 189 presos i uns 320 morts en les tropes republicanes que van ser enterrats, pels veïns de Prats de Lluçanès, en diferents fosses comunes. En el present article explicarem com es va desenvolupar aquesta batalla i analitzarem les restes que encara se'n conserven als voltants d'aquest poble.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Exèrcit ; Ocupació de Catalunya ; Batalles ; Entrada de les tropes franquistes
Àmbit:Prats de Lluçanès
Cronologia:1939
Autors add.:Plans Canal, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352713
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Bisbat de Vic durant la Guerra Civil / Oriol Casellas i Domènech
Caselles i Domènech, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 707-728 (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola, la religió catòlica fou un dels focus principals de discussió i conflicte social. El laïcisme impulsat pel govern republicà xocà frontalment amb les jerarquies eclesiàstiques, entre les quals es trobava el bisbe de Vic, Joan Perelló i Pou. Amb l'esclat de la guerra, l'Església esdevingué víctima de la repressió a la rereguarda republicana i, posteriorment, es convertí en un pilar fonamental de legitimació del règim franquista que s'anava implementant arreu de l'Estat espanyol. En aquest article veurem el cas del bisbat de Vic al llarg d'aquest període.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Diòcesis ; Bisbes ; Relacions església-estat ; Anticlericalisme ; Repressió política ; Rereguarda
Àmbit:Vic, diòcesi
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352717
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Danys de guerra al patrimoni religiós i a les infraestructures d'Osona durant la Guerra Civil (1936-1939) / Oriol Dueñas Iturbe
Dueñas i Iturbe, Oriol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 729-751 : il. graf. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola provocaria milers de víctimes. A part de les baixes comptabilitzades entre els soldats i la població civil, el conflicte provocà multitud de danys materials. Aquestes destruccions es produïren per dues vies, a partir de la devastació de patrimoni eclesiàstic originada per elements revolucionaris durant els primers moments d'enfrontaments, i amb les destrosses que provocaren els enfrontaments bèl·lics: batalles, bombardejos i voladures dels darrers moments de guerra. En aquest article farem una aproximació dels danys que es produïren durant la guerra a la comarca d'Osona.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Danys de guerra ; Esglésies ; Patrimoni històric i artístic ; Art religiós ; Infraestructures de transport
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352718
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Cost humà de la Guerra Civil a la comarca d'Osona : una primera aproximació / Jordi Oliva i Llorens
Oliva i Llorens, Jordi


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 753-827 : il. graf. (La Guerra civil espanyola a Osona 1936-1939
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la relació de víctimes (nom, edat, població, mort o desaparegut, àmbit, lloc de mort/desaparició i data). Resums en català i anglès.

Aquest article fa una primera aproximació al cost humà de la Guerra Civil a la comarca d'Osona. És basa en les dades d'un complex projecte de recerca sobre aquest tema a nivell de Catalunya. Aporta un apèndix amb una llista provisional de més de 1.800 víctimes a conseqüència de la guerra a Osona. Una relació de víctimes que està encara sotmesa a revisió i ampliació.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Víctimes de guerra
Àmbit:Osona
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352723
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Terrissa negra i canvi social : pervivències i transformacions en l'ús de ceràmica de cocció reductora a Osona i les comarques gironines a partir de la recerca arqueològica i documental / Esther Travé Allepuz, Joan Vicens Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 829-850 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Coneguda des de temps prehistòrics, la ceràmica de cocció reductora esdevé l'atuell de cuina bàsic i pràcticament exclusiu en època medieval. A partir del segle xiv, la terrissa negra experimentarà una profunda crisi que forçarà la seva transformació per tal de garantir-ne la continuïtat fins a dia d'avui. Al llarg d'aquest treball explorem algunes d'aquestes transformacions en l'espai articulat a l'entorn del riu Ter, des d'una òptica diacrònica, tot remarcant les similituds i diferències del territori osonenc i gironí amb altres àrees de la geografia catalana.


Matèries: Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Estris domèstics ; Edat mitjana ; Arqueologia medieval ; Restes ceràmiques ; Canvi social ; Tecnologia
Àmbit:Osona ; Girona, província
Cronologia:[1300 - 1600]
Autors add.:Vicens i Tarré, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352728
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Virgili de Vic : breu avanç sobre la data, l'origen i l'autor de la còpia del còdex / Jesús Alturo, Tània Alaix
Alturo i Perucho, Jesús


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 851-857 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El Ms. 197 de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, transmissor de l'obra de Virgili, fou copiat a Vic, probablement entre els anys 1050-1060, pel gramàtic Borrell Guibert.


Matèries: Paleografia ; Manuscrits ; Còdexs ; Alta edat mitjana
Matèries: Guibert, Borrell
Matèries:Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[1050 - 1060]
Autors add.:Alaix i Gimbert, Tània
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352732
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions de poder i politització de l'estament eclesiàstic en la diòcesi de Vic : la Seu de Manresa durant la Guerra Napoleònica (1808-1814) / Gemma Rubí
Rubí i Casals, Maria Gemma


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 859-877 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Guerra del Francès ; Església ; Clergues ; Pensament polític ; Poder polític ; Crisi de l'Antic Règim ; Diòcesis ; Historiografia
Matèries: Montanyà i Coca, Ramon (1752-1811)
Matèries:Seu de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1808 - 1814
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352737
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciutat de la Bellesa. Regionalisme i bellesa en el pensament de Josep Torras i Bages / Abel Miró i Comas
Miró i Comas, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 181-182 (2018) , p. 879-900 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article es proposa explicitar el fonament filosòfic de la doctrina regionalista de Josep Torras i Bages, cercant les seves fonts en el pensament de l'autor a qui Torras reconeix com a mestre, Tomàs d'Aquino. L'organització regionalista de la societat, per raons profundament metafísiques, implica una dimensió estètica; des d'aquesta perspectiva, la llei regionalista, que és una llei infosa, nascuda de les mateixes entranyes del poble, ha de distingir-se de les lleis humanes, que s'anuncien extrínsecament al qui ha d'obeir-les.


Matèries: Escriptors ; Clergues ; Bisbes ; Pensament polític ; Filosofia ; Assaig ; Regionalisme
Matèries: Torras i Bages, Josep (1846-1916)
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1914]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/352738
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
150 anys de l'Esbart de Vic : Presentació / Pol Serrabassa i Puntí
Serrabassa i Puntí, Pol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 391-394 : il. (150 anys de l'Esbart de Vic


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Commemoració
Matèries:Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342311
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Esbart de Vic : un cercle eminentment romàntic / Pol Serrabassa i Puntí
Serrabassa i Puntí, Pol


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 395-414 : il. (150 anys de l'Esbart de Vic
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es revisa la història de l'Esbart de Vic (les trobades, els textos que hi foren llegits i els membres) i es fa unaproposta cronològica del grup. Tanmateix, el nucli del text rau en la reafirmació romanticorenaixentista del grup a partir d'una lectura dels diferents discursos anuals de benvinguda i d'un apropament a l'obra poètica dels autors menys estudiats del grup.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Romanticisme ; Escriptors
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1863 - 1869; 1877 - 1888
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342312
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Construcció dels mites, dels grups i dels espais literaris (a propòsit de la font del Desmai i l'Esbart de Vic) / Pere Tió i Puntí
Tió i Puntí, Pere


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 415-439 : il. (
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La literatura sovint és reflex d'un entorn o de comportaments de persones representatives d'un lloc determinat. En aquesta exposició primer es tracta la figura de l'Estudiant de Vic, fent referència a altres figures de la tradició popular per tractar com neix el mite, l'apropiació que en fa la col·lectivitat i com s'expandeix a la literatura culta. Després es tracta de l'Esbart de Vic i la font del Desmai, tot mencionant altres grups i espais literaris, per plantejar les raons de la tria del lloc, l'ideari, el ritual i la pervivència en el temps. Finalment es tracta el cas de Vic com a ciutat literària, amb exemples d'altres ciutats europees.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Poesia ; Fonts ; Ciutats ; Tradicions populars
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342313
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Més que una font, més que un desmai. Una cronologia de la font / Xavier Roviró i Alemany
Roviró i Alemany, Josep


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 441-475 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La font de la Torre de Morgadès va canviar de nom el 19 de juny de 1867, ara fa 150 anys. Des d'aleshores se l'ha coneguda com la font del Desmai. La colla de l'Esbart de Vic, encapçalats per Verdaguer i Collell, van decidir fer les seves trobades a la font, que batejaren amb el nom del Desmai perquè hi havia un petit salze ploraner o desmai. En realitat cap dels desmais que s'hi han plantat no ha arribat mai a arrelar fort, però tot i així n'ha perdurat el nom com a símbol perquè el desmai és l'arbre que representa la poesia. La font del Desmai ha estat més un lloc de cultura, d'efemèrides i de festes que no pas una font per anar-hi a buscar aigua.


Matèries: Literatura ; Associacions literàries ; Tertúlies literàries ; Tradicions populars ; Crònica ; Escriptors ; Poetes ; Fonts ; Cronologia
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Font del Desmai ; Esbart de Vic
Àmbit:Folgueroles ; Vic
Cronologia:1867 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342314
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Fets de la Gleva i l'incendi de Sant Hipòlit de Voltregà. Repressió i violència al final de la Guerra de Successió / Joaquim Albareda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 477-490 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Quan la Guerra de Successió s'acostava al final, les autoritats borbòniques van. emprendre una violenta repressió contra aquells municipis que acollien els resistents austriacistes, mitjançant saqueigs i incendis, en dues onades consecutives: a l'estiu de 1713 i a principis de 1714. L'objectiu era escarmentar els catalans per tal que es desmobilitzessin i es rendissin. En el context de la revolta antifiscal del gener de 1714 analitzarem els Fets de la Gleva i l'incendi de Sant Hipòlit de Voltregà, com a casos paradigmàtics, però també la violència extrema per part dels dos bàndols enfrontats.


Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Repressió política
Àmbit:Sant Hipòlit de Voltregà
Cronologia:1713; 1714
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342315
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Gabinets de comunicació i rutines professionals a les organitzacions del tercer sector. Anàlisi comparada entre cinc entitats d'acció social arrelades a les capitals de comarca de la Catalunya Central / Berta Francàs Guillén, Xavier Ginesta Portet
Francàs Guillén, Berta


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 491-511 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article analitza el funcionament de les estructures comunicatives de les organitzacionsque treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, psíquica i/o intel·lectual a les capitals de comarca de la Catalunya Central. També estudia quin paper té la comunicació en cadascuna de les organitzacions i quina importància li atribueixen. Sobre una mostra tipològica d'entitats, s'aplica l'observació no participant i una entrevista semiestructurada a les seves responsables de comunicació. Malgrat la gran diferència quant a recursos, es constata una coincidència en "què" es comunica, però molta dispersió en "com" es fa aquesta comunicació.


Matèries: Sector serveis ; Assistència social ; Persones amb discapacitat ; Associacions humanitàries ; Fundacions ; Organitzacions no governamentals ; Comunicació social ; Política de la comunicació ; Xarxes socials
Matèries:Associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà ; Fundació AMPANS de Manresa ; Associació Sant Tomàs de Vic ; Associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca : AMISOL ; Fundació Privada Àuria d'Igualada
Àmbit:Manresa ; Bages ; Vic ; Osona ; Igualda ; Anoia ; Solsona ; Solsonès ; Berga ; Berguedà
Cronologia:2014 - 2015
Autors add.:Ginesta i Portet, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342316
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Nitrat de les fonts del Lluçanès : efectes sobre les comunitats de briòfits (molses i hepàtiques) / Ferran Sayol, Jordi Corbera, Catherine Preece, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 513-532 : il. (Miscel·lània
Referències bibliogràfiques. Inclou annex gràfic. Resums en català i anglès.

Les fonts alberguen complexes comunitats d'éssers vius que busquen aigua constant. Tanmateix, l'excés de nitrat dels aqüífers subjacents podria afectar la riquesa d'espècies presents, sobretot les sensibles a la contaminació com els briòfits (molses i hepàtiques). En aquest estudi, analitzem l'aigua i els briòfits presents a 93 fonts del Lluçanès. Tot i que trobem que algunes poques espècies poden resistir un relatiu excés de nitrat, la majoria no el toleren, de manera que la riquesa d'espècies decreix en les fonts més contaminades, cosa que evidencia un efecte advers de la contaminació de les fonts sobre la biodiversitat de briòfits.


Matèries: Fonts naturals ; Mineralogia ; Biologia ; Flora ; Vegetació ; Hidrologia ; Aigües subterrànies
Àmbit:Lluçanès
Cronologia:[2017]
Autors add.:Sayol, Ferran ; Cobera i Benedicto, Jordi ; Preece, Catherine
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342317
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Anàlisis mineralògiques de les fonts del montseny oest i de l'Alt Congost / Òscar Farrerons Vidal, Fortià Prat
Farrerons Vidal, Òscar


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 533-555 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi mineralògic de l'aigua de quaranta-vuit fonts del Montseny oest osonenc i de l'Alt Congost utilitzant potenciometria, conductimetria, volumetria àcid-base, volumetria Möhr, turbidimetria, espectrofotometria UV, complexometria i fotometria de flama. Els resultats mostren que el paràmetre que més influeix en la mineralització és la situació geogràfica de la font. Hi ha una gran quantitat de fonts amb aigües bicarbonatades i càlciques, amb valors elevats de conductivitat, i hi ha un nombre significatiu de fonts amb els valors de nitrats no aptes per al consum humà. Es comparen els resultats amb els obtinguts en cent fonts del Montseny nord, i es constata que la mineralització és en general més elevada a l'oest que al nord del Montseny.


Matèries: Fonts naturals ; Mineralogia ; Recursos hídrics ; Aigües subterrànies
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:[2017]
Autors add.:Prat, Fortià
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342318
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Casa Museu Verdaguer, el primer museu literari català / Carme Torrents Buxó
Torrents i Buxó, Carme


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 557-567 (Miscel·lània
Bibliografia.


Matèries: Museus especialitzats ; Commemoració ; Escriptors ; Poetes ; Literatura
Matèries: Verdaguer i Santaló, Jacint (1845-1902)
Matèries:Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles
Àmbit:Folgueroles ; Osona
Cronologia:1967 - 2017
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342319
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1300
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bibliografia 2017 / Patronat d'Estudis Osonencs



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 180 (2017) , p. 569-594


Matèries: Bibliografies
Àmbit:Osona
Cronologia:2017
Autors add.:Patronat d'Estudis Osonencs
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/342320
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 65
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3