El Mapa de Sant Daniel dibuixat per un veí de la vall / Núria Serrat
Serrat, Núria


En: Revista de Girona. Girona. Any 54, núm. 247 (març-abril 2008), p. 52-55 : il. (Territori) 

La Fortalesa de Castellfollit de la Roca a final del segle XVII / Miquel Puig i Reixach
Puig i Reixach, Miquel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 85-105 (Recerques) 

Després del Tractat dels Pirineus (1659), que comportà el desplaçament de la frontera francesa per dessota del Rosselló, la vila de Castellfollit de la Roca esdevingué un lloc clau en el camí entre l'Empordà (per on podia entrar l'exèrcit francès) i la Muntanya i Catalunya interior. Castellfollit fou fortificada seguint els models defensius moderns. Però el setembre de 1694 caigué a mans de l'exèrcit francès, que l'ocupà fins el juliol de 1695, quan l'abandonà no sense abans arrasar-ne les fortificacions, perdudes per sempre més. L'article es proposa reconstruir la composició d'aquestes defenses i historiar la vida de la plaça forta de Castellfollit en les darreres dècades del segle XVII.

Els Campanars i altres senyals de posicionament geogràfic / Josep Pascual i Massaguer
Pascual i Massaguer, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2000) , p. 139-149 : il.
Bibliografia.

El Conjunt del Baix Ter i les salines en els segles XVII i XVIII / Josep Vert i Planas
Vert i Planas, Josep


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1989) , p. 85-98 : il.

Torroella en la cartografia / mossèn Ignasi M. Colomer i Presas
Colomer i Preses, Ignasi Maria


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1959) , 4 p. : il.

Cartografia / [Ignasi M. Colomer]
Colomer i Preses, Ignasi Maria


[1971 o post.]
[3], 178 f. : il. ; 18 cm + 2 f. de làm
Text escrit parcialment en llapis. Amb algunes esmenes i cancel·lacions. Enquadernació: Cobertes de paper i funda de plàstic amb segell de l'escut del Principat de Catalunya. Al f. [1]: "Cartograma dels Colomers i consorts"; al 88v, dibuix en llapis i tinta: "Els quatre vasos apol·linars d'argent, croquis" i, al 23v, reproducció fotogràfica de dos mapes en b/n.

Apunts sobre cartografia de diferents indrets de Catalunya recollits en diferents obres i articles publicats que es citen al final de cada text. Conté: Cartografia genealògica (f. [1]-[2)] ; 1. Igualada (f. 1-16v) ; 2. Torroella de Montgrí (f. 25r-32r) ; 3. Lleida (f. 33-55v) ; 4. Pirineu (f. 56-82r) ; 5. Montseny (f. 83r-90r) ; 6. Vallès (f. 91r-100r) ; 7. Montserrat (f. 101-109v) ; 8. Santes Creus (f. 110r-112r) ; 9. Poblet f. 113r-117v) ; 10. Mediterrani (f. 118r-133v) ; 11. Delta (f. 134r-164v) ; Cartògrafs (f. 165r-176r).

Carta nàutica de Catalunya 1:50 000 costa de tramuntana [Material cartogràfic]

Institut Cartogràfic de Catalunya.


Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya : Direcció General de Pesca i Afers Marítims, 2006
1 mapa en 8 fulls : col ; 37 * 55 cm en fulls de 50 * 86 cm, pleg. a 24 * 14 cm (Col·lecció 1:50 000) 
Escala 1:50 000, proj. Mercator. Datum WGS84. Sèrie reticulada de tall irregular. Carta batimètrica en metres. Equidistància de les corbes de nivell: 20 m. Inclou simbologia tècnica i turística. Conté: Cap de Creus ; Golf de Roses ; L'Escala - Illes Medes ; Palamós ; Sant Feliu de Guíxols ; Delta de la Tordera ; Mataró ; Barcelona. Carta número 305 A del Catálogo de cartas nauticas del Instituto Hidrográfico de la Marina.

Dues joies. Dos mapes del terme municipal de l'any 1921 / Joaquim Nolla Aguilà
Nolla i Aguilà, Joaquim


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 21 (2023) , p. 147-152 : il.

La cartografia (ciència que amb tècniques diverses representa, organitza i comunica la informació geogràfica en forma de mapes) ha estat i és, encara, molt útil i necessària. Els mapes antics, tot i haver perdut vigència al no reflectir l'actualitat, ens segueixen donant molta informació que ens ajuda a entendre el passat i conèixer millor l'espai on habitem. Us presentem dos mapes de Torredembarra de l'any 1921, ara fa cent anys. Ambdós es corresponen al terme municipal, un és planimètric i l'altre topogràfic.

L'Últim front al Maresme : la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939 / Francesc C. Conesa
Conesa, Francesc C.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 7-35 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La batalla del Turó del Balís és un episodi poc conegut que s'emmarca en l'ofensiva de Catalunya i l'ocupació militar del Maresme a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s'havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d'artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera. Aquest article explora per primera vegada el context històric i espacial de la batalla. Primer, es compara aquest enfrontament amb la resta de l'ofensiva italiana a partir de l'extracció automatitzada de dades del fons documental de les Fletxes Blaves. Tot seguit s'explora l'entorn del turó i la transformació del paisatge en els últims anys. La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L'estudi arqueològic i la conservació d'aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l'exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya.

Arqueologia d'un camp de batalla : les fortificacions de la muntanya de sant Corneli / Jordi Orriols Domingo, Eric Sobrevia Corral
Orriols Domingo, Jordi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 75-97 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les noves tècniques i metodologies de l'arqueologia del conflicte han permès poder documentar de forma exhaustiva les restes dels camps de batalla sense la necessitat d'excavar de forma extensiva tota l'àrea d'estudi. Aquest nou camp d'investigació ha estat especialment prolífic en l'estudi de les restes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola, tot i que malauradament tant l'arqueologia com la historiografia es continuen centrant en aquelles batalles més conegudes. En el present article, es pretén demostrar que gràcies a un equip de reduïdes dimensions s'aconsegueix obtenir un gran volum d'informació so-bre un dels fronts de guerra considerats per a molts com a secundaris, com és el cas de Tremp, amb una de les seves posicions més destacades, la muntanya de Sant Corneli.

Cartografia de Palafrugell : (segles XVI-XVIII) / Mossèn Ignasi Maria Colomer
Colomer i Preses, Ignasi Maria


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año VII, núm. 80 (setembre 1968), p. 14-15

Cartografia de Palafrugell : (segles XVI-XVIII) / Mossèn Ignasi Maria Colomer
Colomer i Preses, Ignasi Maria


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año VII, núm. 79 (agost 1968), p. 12-13

L'Atles de Texeira de 1637 i les vistes de Palamós a la cartografia del s. XVII / Gabriel Martín Roig
Martín i Roig, Gabriel


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 32 (març-juny 2011), p. 46-56 : il. (Història) 
Notes.

Cartografia de l'herbei de Posidonia oceanica (L.) Delile de la platja de Castell (Palamós, Costa Brava) / J. Vilanova, Enric Sala, Lluís Polo Albertí
Vilanova, J.


En: Scientia gerundensis, Núm. 20 (1994) , p. 67

XII Premis de Recerca Joan Torró i Cabratosa : Ciències Socials i Medi Ambient: Cartografia musical del Montgrí : casinos, cafès i societats recreatives del 1850 al 1950 / Olga Taravilla Baquero



[Torroella de Montgrí] : Museu de la Mediterrània : Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, 2021
125 p. : il. ; 30 cm (Recerca i territori, 13) 
També disponible la versió en línia. Bibliografia.

La publicació Cartografia musical del Montgrí: Casinos, cafès i societats recreatives del 1850 al 1950 parteix de l'objectiu de documentar les actuacions i repertoris musicals que les societats recreatives, empreses i entitats diverses van programar als d'espais d'esbarjo, tant públics com privats de Torroella de Montgrí i els pobles veïns. L'elaboració d'una cartografia, més enllà de la situació al mapa, ens convida a imaginar i caminar pels carrers d'un passat que es fa present als plànols, però també a les fotografies, els cartells, els sons, la documentació i paraules que componen aquesta publicació.

Cartografies literàries de la Costa Brava en la narrativa anglosaxona (1945-2000). Mite, atavisme, parc temàtic i zona zero [Fitxer informàtic] / Joan Masnou i Suriñach ; [dirigida per: Llorenç Soldevila]
Masnou i Suriñach, Joan


Vic : Universitat de Vic, DL 2014
Dirigida per: Soldevila, Llorenç. Universitat de Vic. Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2013
1 recurs electrònic

Aquest estudi comporta un treball de frontera, a cavall entre la narrativa en llengua anglesa i la geografia física i humana d'una àrea de Catalunya amb una marcada personalitat. Observem que en els darrers anys hi ha hagut intents reeixits des de les col·laboracions en diaris i revistes (Revista de Girona, Revista del Baix Empordà, Diari de Girona, El Punt/Avui, Hora Nova, Serra d'Or), ajuntaments (Begur, Palafrugell, Palamós), associacions locals (Fundació Caixa Girona, Diputació de Girona, Institut d'Estudis Empordanesos), i iniciatives particulars (Lluís Molinas, Oriol Pi de Cabanyes, Biel Castelló, Xavier Febrés, Xavier Moret) de recórrer a la història de la Costa Brava per donar a conèixer les personalitats de rellevància internacional que han fet estada en algun poble de la costa. Sens dubte, aquesta és una manera de posar en valor la singularitat de la Costa Brava amb l'arribada massiva del turisme més econòmic. Aquest treball vol estudiar, a partir de la narrativa en llengua anglesa, l'espiral de significats canviants en la transformació de la Costa Brava d'un món ancestral i atàvic cap a un micromón carnavalesc, postindustrial i capitalista.

Estudi del Mapa que manifesta l'heretat de l'Iltre. Sor. Marqués de Barbará, de 1797 / Josep Estruch Traité
Estruch i Traité, Josep


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 4 (2019) , p. 13-39 : il.
Notes.

La Transformación de los asentamientos en el litorial turístico catalán : análisis cartográfico y estadístico del Alt Empordà / Sergi Cuadrado Ciuraneta, Antoni Durà Guimerà, Elena Estalella i Boadella
Cuadrado Ciuraneta, Sergi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 40 (2006) , p. 159-182
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

En el present article es presenten part dels resultats d'una recerca que s'ha centrat en les transformacions experimentades des de la segona meitat del segle XX pels assentaments en les àrees litorals de Catalunya i, més concretament, en la plana de l'Alt Empordà (Girona) com un exemple de les dinàmiques d'urbanització en les àrees litorals mediterrànies. Aquest és un territori considerat emblemàtic perquè mantenia un cert equilibri entre urbanització i protecció ambiental. Així, després d'esbossar el context teòric conformat per les aportacions d'un bon nombre d'autors, s'analitza l'evolució experimentada per una sèrie de variables (superfície urbanitzada, habitatges, infraestructura d'allotjament, població i mobilitat) que s'han considerat especialment explicatives en relació als objectius marcats. Aquesta anàlisi s'ha efectuat per als municipis de la plana en el seu conjunt, agregats per línies de costa, i de manera individual. D'aquesta manera, s'ha fixat l'atenció tant en les transformacions més allunyades en el temps, molt relacionades amb el turisme, com en les més recents, que tenen a veure amb les noves dinàmiques socioeconòmiques que s'estenen pel territori cada vegada més, desembocant en la configuració d'un nou model d'urbanització, que comporta també un increment del sòl ocupat.

L'Aigua, estructura de la metròpolis / Pere Manubens Gil
Manubens Gil, Pere


En: QRU : Quaderns de Recerca en Urbanisme. Barcelona, núm. 13 (desembre 2022), p. 168-191 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'aigua és imprescindible per a qualsevol ecosistema. L'escolament de l'aigua de pluja es produeix tant en entorns naturals com en entorns antropitzats. L'aigua, per tant, també drena a la ciutat. Però com es produeix aquest drenatge? L'aigua desapareix sota els carrers a través de la xarxa de clavegueram. Es fa impercetible. Aquest article és fruit d'una recerca que té per objectiu comprendre millor les lògiques d'escolament de l'aigua en territoris fortament urbanitzats. L'estudi que es presenta consisteix en l'elaboració i anàlisi d'una cartografia de les traces d'escolament de l'aigua al territori metropolità de Barcelona. La metodologia de treball emprada ha consistit en l'elaboració d'una base de dades cartogràfica mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica i partint de la restitució de cartografies històriques. Les cartografies i el relat resultant esdevenen una base per donar resposta als nous reptes del disseny urbanístic de la metròpolis derivats de les diferents crisis que estem vivint.

Mapa de Vegetació de Catalunya 1:50.000 (MVC50). Full 471 (Móra d'Ebre) [Material cartogràfic] [Fitxer informàtic] / Empar Carrillo, Estela Illa Bachs, Xavier Monje Vega
Carrillo, Empar


2019
1 recurs electronic

Aquest mapa de vegetació comprèn el territori administrat per la Generalitat de Catalunya inclòs en el full 471 (Móra d'Ebre). S'han seguit els mateixos criteris de representació que en els fulls apareguts fins ara de la sèrie 1:50 000 del Mapa de Vegetació de Catalunya. La informació que hi donem permet una lectura a diferents nivells, segons els interessos de l'usuari. Així, pel que fa a la interpretació del paisatge, hom hi aplica tres graus d'aproximació distints: la fisiognomia de la vegetació, les unitats de vegetació actual i els dominis potencials. La versió del mapa en format shapefile està georeferenciada segons el datum ETRS89.