português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DOSSIER []
Referències trobades:
3562   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 179
anar a la pàgina                         


1 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l'edat mitjana / Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 13-49 (Dossier
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Al llarg dels deu segles de l'edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l'alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s'abandonaven les villae romanes (però de vegades no s'esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s'hagueren d'adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l'edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.


Matèries: Edat mitjana ; Poblament ; Societat rural ; Despoblament ; Nuclis de població ; Masos
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[500 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/424528
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/45097
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis crítics del poblament rural altmedieval a Catalunya : el segle V a la llum de l'arqueologia / Jordi Gibert Rebull
Gibert i Rebull, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 35 (2023) , p. 69-108 (Dossier
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Es presenta una anàlisi arqueològica de les transformacions que afectaren el món rural en el marc de la crisi de l'estat romà en el segle V i que donaren lloc a l'aparició del poblament altmedieval. Amb aquest fi, es descriuen, es comparen i s'interpreten tres fenòmens arqueològics concrets i els seus contextos materials: el final de les vil·les baix-imperials, les ocupacions en cova i els assentaments en alçada.


Matèries: Epoca romana ; Baix imperi ; Alta edat mitjana ; Arqueologia medieval ; Poblament ; Societat rural ; Jaciments arqueològics
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 500]
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/424530
https://revistes.ub.edu/index.php/estudishistoriaagraria/article/view/45099
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Na Resplendina i Castelló d'Empúries en les rutes dels beguins catalans de la primera meitat del segle XIV / Elvis Mallorquí Garcia
Mallorquí i Garcia, Elvis


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 47-65 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Gràcies a les recerques de Josep Pou i Martí, Joaquim Carreras i Artau i Josep Perarnau i Espelt, tenim notícia del pas de diversos beguins catalans per la vila de Castelló d'Empúries. Recerques recents sobre alguns processos judicials conservats als fons de l'arxiu episcopal de Girona permeten afegir més dades sobre algunes dones beguines originàries de Castelló, com na Resplendina, o que hi van passar alguns anys fent penitència, com Cecília Medir i Bonanata Baldac, la vídua i la filla del ciutadà gironí Pere Duran de Baldac, cremat a la foguera per heretge el juliol del 1321. L'objectiu d'aquest estudi és reunir i ordenar totes les notícies relatives a la presència de beguins a la vila de Castelló d'Empúries durant la primera meitat del segle XIV per tal de connectar-los amb altres comunitats beguines detectades en poblacions catalanes com Girona i Vilafranca del Penedès.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Heretgia ; Persecucions religioses ; Procés judicial ; Inquisició ; Dona ; Control social ; Fonts documentals
Àmbit:Castelló d'Empúries ; Girona ; Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1300 - 1350]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423721
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Govern municipal i representativitat social a Castelló d'Empúries a mitjan segle XVI / Josep Colls Comas
Colls i Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 67-78 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article fa una aproximació al perfil dels grups socials que tenien accés a les institucions i càrrecs de govern de la universitat de Castelló d'Empúries a mitjans del segle XVI. A través de les ocupacions dels individus insaculats l'any 1541 en contraposició a l'estructura socioprofessional de la vila a mitjan segle XVI, es conclou que el municipi castelloní es trobava a mans d'una minoria formada essencialment per juristes, notaris, mercaders i artesans vinculats a la draperia i l'adoberia.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Consell municipal ; Poder local ; Elits locals ; Grups socials
Àmbit:Castelló d'Empúries
Cronologia:1541
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423722
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre mobilitat social. Els senyors útils i propietaris de mas a l'Empordà (1486-1720) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 79-101 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La mobilitat social és una realitat incontrovertible en els segles XVI i XVII. En aquesta ocasió, a partir de l'anàlisi dels senyors útils i propietaris de mas, l'elit pagesa en terres empordaneses, s'analitzen els ascensos socials verticals, menys nombrosos, i els horitzontals, molt més nombrosos i diversos, que suposen millores en l'estatus, sense, però, canviar de grup social al qual s'adscriuen. En això es demostra el dinamisme de les societats agràries de l'Antic Règim.


Matèries: Edat moderna ; Societat ; Estructura social ; Canvi social ; Elits locals ; Drets i privilegis
Àmbit:Alt Empordà
Cronologia:1486 - 1720
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423723
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Col·legi d'argenters de Figueres (1790). Fundació i ordinacions / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 103-115 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aproximació a la constitució legal del col·legi d'argenters de Figueres del 1790 amb un repàs dels nombrosos membres que anaven entrant, com a grup endogàmic, i la seva normativa de funcionament.


Matèries: Col·legis professionals ; Reglaments ; Orfebres ; Artesans ; Fonts documentals
Matèries:Col·legi d'Argenters de Figueres
Àmbit:Figueres
Cronologia:1790
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423724
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ni un pam de terra. Jornalers a la regió de Girona / Marciano Cárdaba Carrascal
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 117-135 : il. (Dossier. Els grups socials : diversitat i conflicte) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Amb motiu de la reforma agrària republicana, el govern espanyol constituí un organisme estatal per a portar-la a terme: l'Institut de Reforma Agrària (IRA). Per a planificar la futura distribució de la terra expropiada, l'IRA enllestí un Censo de campesinos on consten els camperols més mancats de terra i la seva condició de jornalers, petits propietaris, arrendataris o parcers. Aquest article, a partir de les estadístiques del cens provincial de Girona, és una aproximació al nombre de jornalers agrícoles que, sense terra en propietat, subsistien a la regió de Girona venent la seva força de treball com a assalariats durant el primer període de la Segona República (1931-1936).


Matèries: República espanyola II ; Reforma agrària ; Obrers agrícoles ; Dades estadístiques
Matèries:Institut de Reforma Agrària
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1931 - 1936
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/423725
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Morts violentes / Pitu Basart, coordinació



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 44 (tardor-hivern 2023), p. 38-93 : il. (Dossiér

Conté: El capellà de pèl de panotxa / Pitu Basart ; La mort ens fa humans / Elvis Mallorquí ; El misteriós decés del rei Joan I / Albert Reixach Sala ; Els Onclets de can Janoher / Narcís Subirana Feliu ; La Guillema Rocha, escanyada a Lloret / Pau Turón ; Quatre emparedats / Sílvia Yxart ; El Menut de Pins, mà dreta del Rellotger / Sílvia Yxart ; Les dones de can Colls / Dani Sabater ; L'Assassinat de la senyora de Sant Cebrià / Narcis Subirana Feliu ; El cas del rector de Fitor / Josep Matas ; Matasagristans i maganyeus / Albert Vilar Massó ; Jo me l'emmenaré... / Pitu Basart ; A la platja de Pals / Narcis Subirana Feliu ; La Criminala / Pitu Basart ; Una pena de mort a Santa Cristina / Lautaro Remedios ; 17 de novembre de 1936 / Alexandre Weltz Gispert ; Els Tapiols, terra de pas i de mort / Marc Martínez Comas ; Homicidi a Sant Feliu / Àngel Jiménez ; Cremada a Can Baument / Pitu Basart ; Assasinats a casa i pels de casa / Maria Puig Parnau ; Fratricidi a can Celis / Josep Pastells ; En un pou a peu d'obra / David Moré ; A sang freda / Teresa Bonal, Nuri Sàbat ; Atropellats pel progrés / Elvis Mallorquí ; El suplici de la Sole / Carles SErra ; Atemptat a Mas Nou / Albert López-Tauler ; Un innocent a presidi / Joan Ventura Brugulat ; Sepultures criminals / Tura Soler ; Crims i enraonies / Adrià Pujol Cruells.



Matèries: Violència ; Mort ; Delictes ; Homicidi ; Assassinats ; Execucions ; Crònica
Àmbit:Baix Empordà ; Gironès ; Selva
Cronologia:[1000- 2023]
Autors add.:Basart, Pitu (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Bosc i la fusta / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 35 (tardor-hivern 2023), p. 30-69 : il. (Dossier

Conté: La reina del bosc / Guillem Lluch Torres ; Un puntal a l'Alt Urgell / Climent Miró Tuset ; Pau Vila a Peguera i Moripol / Rosa Serra Rotés ; Serradores amb història / Rosa Serra Rotés ; Els Molins d'Er / Sandra Adama Auger, Martí Solé Irla ; Els Ampurdanès, de Trago / Jordi Pasques Canut ; Tres generacions remenant fusta / Laura Font Sentís ; Josep Clotet, el Caseta / Eva Tomàs Gonfaus ; Fusta per caminar / Salvador Vigo ; Els Boix, de Puig-reig / Dolors Clotet Cortina ; De la tradició a la innovació / Judit Pujol Odén ; Llenya que es fa costa amunt / Jofre Figueras Doy ; Els plantats de pins a l'Alt Urgell / Jordi Pasues Canut ; De fusters a comerciants / Meritxell Prat Marcé ; Josep Martell / Eva Arasa Altimira ; Molins serradora de la Vall d'Ora / Quirze Grifell ; La serradora de Cal Graus / Dolors Pujols ; Del bosc al rai i a la carretera / Marcel Fité ; Barranqueig per baixa la fusta / Daniel Fité i Erill ; De Masella a Reus / Sandra Adam Auger i Martí Solé Irla ; Boscos nets i integradors / Eva Múrcia Soler ; La serradora de Bellver / Miquel Spa.



Matèries: Boscos ; Aprofitament dels boscos ; Indústria de la fusta ; Explotacions forestals ; Silvicultura ; Oficis ; Fusters
Àmbit:Alt Urgell ; Solsonès ; Cerdanya ; Berguedà
Cronologia:[2023]
Autors add.:Lluch Torres, Guillem
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Maquis i postguerra / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 25-52 : il. (Dossier

Conté: Por, repressió i resistència / Guillem Lluch Torres ; Repressió, delacions i morts / Noemí Riudor Garcia ; L'efímera Tercera república / Claudio Aventín-Boya, Guillem Lluch Torres ; Maquis a la vall de la fi del món / Gerard Raimat ; De comunista a Acció Catòlica / Josep Clara ; El general de Bòssost / Josep Clara ; L'èxode jueu pel Pirineu / Josep Calvet ; La família Henle / Josep Calvet ; Els pirinencs de la Resistèncis / Josep Calvet ; Un pallarès errant / Tomàs Garcia Espot ; Es esclaus deth tunèl / Claudio Aventín-Boya ; Conxita Ros / Carme Escales ; Tornat d'amagat per festa major / Ignasi Ros Fontana ; Capes de sabates a la Guingueta / Ignasi Ros Fontana ; Lluis Bertran Baulies / Lorena Farràs Pérez.



Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Refugiats de guerra ; Guerra mundial II ; Pas de frontera ; Maquis
Àmbit:Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Alta Ribagorça ; Val d'Aran
Cronologia:[1939 - 1950]
Autors add.:Lluch Torres, Guillem (Dir.)
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fondes, cafès i tavernes / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 5 (primavera-estiu 2023), p. 30-62: il. (Dossier

Conté: Bon jaç i bona taula / Guillem Lluch Torres ; Història de sotracs i remuntades / Darío Albert ; Els cafès de Salà / Tomàs Garcia Espot ; Molt més que un cafè / Lorena Farràs Pérez ; Vestigis d'un passat d'esplendorós / Miquel Gordó Pérez ; Cultura amb gust de cafè / Meritxell Bellera Francès ; Patrimoni i sostenibilitat / Alba Alegret Escales ; Cafès i tavernes a la vall Fosca / Eva Perisé ; Una vida darrere la barra / Eva Lluvich Segarra ; Hostals miserables al segle XVIII / Josep Clara ; La casa del poble / Laura Ribas ; A Alins, fondes amb història / Carme Escales ; La nit dels nostre temps / Jordi Suïls Subirà ; Al Pont, parada i fonda / Núria Castells ; Una fonda "amb sentit comú" / Manu Moga Rella ; Cafès aranesos d'ahir i d'avui / Claudio Aventín-Boya ; Víctor Manuel Sabarich / Lara Ribas.



Matèries: Bars i cafès ; Hostals i fondes
Àmbit:Alta Ribagorça ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Val d'Aran
Cronologia:[2023]
Autors add.:Lluch Torres, Guillem
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Neu / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 4 (tardor-hivern 2022), p. 28-61: il. (Dossier

Conté: Oci, negoci i suplici / Guillem Lluch Torres ; Les primeres lliscades / Xavier Torrebadella i Flix ; Trincar eth Pòrt dera Bonaigua / Feliu Izard Gavarró ; Esquí d'altitud a la Vall de Boí / Núria Castells ; Just Sala / Guillem Lluch Torres ; Àrreu: germinar sota la neu / Ferran Rella ; Una estació enyorada / Eva Lluvich Segarra ; La neu que va transformar Aran / Manu Moga Rella ; L'estació que no va poder ser / Tomàs Garcia Espot ; El congelador de la Conca / Darío Albert ; L'home que va obrir una estació / Carme Escales ; El caramel de Cardós / Lara Ribas ; Una llum a l'hivern d'Espot / Carme Escales ; Esquier lluny de le spistes / Darío Albert.



Matèries: Neu ; Estacions d'esquí ; Turisme ; Paisatge
Àmbit:Alta Ribagorça ; Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Val d'Aran
Cronologia:[2022]
Autors add.:Lluch Torres, Guillem
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Calidoscopi nadalenc



En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 768 (desembre 2023), p. 18-35 : il. (Dossier



Matèries: Nadal ; Tradicions populars ; Cultura ; Música
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3562
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jazz a Catalunya, joc i llibertat



En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 767 (novembre 2023), p. 16-33 : il. (Dossier



Matèries: Música ; Jazz ; Cultura ; Vida cultural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Observacions, percepcions i reflexions sobre el paisatge de l'Alta Ribagorça exemplificades en dos recorreguts pluridisciplinaris per la vall de Barravés i la vall d'Adons / Òscar Alemán Milán
Alemán Milán, Òscar


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 125-138 (Dossier: El paisatge ribagorçà
Bibliografia.

El paisatge és una construcció cultural complexa que, per poder ser adequadament interpretat, demana que n'identifiquem tots els components. Molts d'ells passen desapercebuts a les persones no cultivades en aquesta temàtica, fet que fa necessari insistir en la transmissió d'aquest coneixement, ja que és un bé en sí mateix que ens defineix com a societat, però que també és una eina molt pràctica per pensar en el futur en termes de planificació territorial. Així doncs, les següents línies exploren conceptes, estratègies, i valors naturals i culturals del paisatge, així com algunes de les teories més rellevants dels estudis integrats de paisatge i els seus principis d'observació, com la de la GTP de George Bertran (2001), tot posant exemples dins l'àmbit de l'Alta Ribagorça i voltants, amb l'objectiu de crear sensibilitat paisatgística cap a àrees de muntanya per a un públic no especialista.


Matèries: Arees de muntanya ; Paisatge ; Espais naturals ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Societat rural
Àmbit:Alta Ribagorça
Cronologia:[2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422146
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals / Frederic Fillat Estaqué
Fillat Estaqué, Frederic


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 11-29 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Expliquem els paisatges de muntanya utilitzant algunes pràctiques pastorals que encara segueixen vigents a diferents pobles i valls del Pirineu central aragonès. Els del tipus boscatge (bocage) francès, els resumim a la Vall de Gistau (comarca del Sobrarb i província d'Osca) considerant els prats actuals. Continuem amb les diferents organitzacions comunitàries de la Vall de Broto (a ponent de la Vall de Gistau i de la mateixa comarca) amb la particularitat de seguir pasturejant durant l'estiu els comunals pròxims del municipi de Gavarnie (de la vall francesa de Barèges). Complementàriament hi afegim a la Vall de Broto, les implicacions que suposen la declaració del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut junt amb un conjunt d'altres figures complementàries de protecció (Red Natura 2000, MaB, Patrimoni Mundial de d'UNESCO i altres nominacions). Finalment, aportem unes discussions de com creiem que haurien de canviar algunes de les coincidències explicades entre explotació i conservació.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Paisatge ; Pastures ; Ramaderia ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Societat rural
Àmbit:Pirineu ; Osca
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422754
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Paisaje no solo ganadero : el cultivo de cereales en los Pirineos / Carlos Fernández-Piñar
Fernández-Piñar, Carlos


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 31-48 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Els paisatges de muntanya solen ser considerats àrees naturals pràcticament verges. També es considera habitualment que la ramaderia és l'única activitat productiva posible en aquests entorns. Amb tot, són paisatges profundament modificats per l'acció humana des de molt antic, i les activitats agrícoles, especialment el cultiu de cereals, van jugar un paper fonamental en la conformació del paisatge que avui podem contemplar. Els cultius de cereal en aquests espais van haver d'afrontar importants dificultats causades, entre d'altres factors, per l'escassedat de sòl apte, l'altitud, el pendent o el clima. Per superar aquests impediments les societats pirinenques van desenvolupar complexos sistemes com els panares. Aquests sistemes van permetre cultivar cereals a la vegada que aseguraven pastures suficients per la cabana ramadera en els períodes intermedis entre la temporada d'hivern a la vall de l'Ebre y l'estival a la muntanya.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Paisatge ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Cereals ; Societat rural
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422757
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conservació i imatge pública del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el franquisme / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 49-76 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Aquest text té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva imatge pública durant el període 1950-1976, tenint en compte el paper que hi va jugar la divulgació, i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la natura i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de diferents col·lectius, vídeos del NODO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i imaginaris sobre la natura i la seva conservació en diferents actors socials durant el franquisme.


Matèries: Espais naturals ; Parcs nacionals ; Patrimoni natural ; Conservació de la natura ; Franquisme
Matèries:Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Àmbit:Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Alta Ribagorça ; Val d'Aran
Cronologia:1950 - 1976
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422750
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pastoralisme en l'obra de Ramon Violant i Simorra / Ignasi Ros Fontana
Ros i Fontana, Ignasi


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 77-92 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

L'etnògraf Ramon Violant i Simorra entre els anys 30 i 50 del segle XX va documentar les formes de vida i de cultura del Pirineu, i especialment del Pallars i de la Ribagorça, amb una atenció especial al món dels pastors. En resultaren interessants obres escrites, com La vida pastoral al Pallars, i algunes encara inèdites avui, com l'Art dels pastors del Pirineu. Paral·le- lament a la recerca també creà una important col·lecció d'objectes i un museu, a Barcelona, avui desaparegut. Aquesta obra, l'escrita i els objectes pastorals que reuní, són encara avui un referent, perquè Violant es docu- mentava personalment, parlant amb els protagonistes (pastors, ramaders, etc) i anotant amb cura les seves paraules, gairebé sempre sobre el terreny. L'Ecomuseu de les valls d'Àneu i Garsineu edicions de Tremp fa més de 25 anys que treballen per recuperar i posar a l'abast l'obra de Violant i Simorra.


Matèries: Paisatge ; Tradicions populars ; Pastors ; Societat rural ; Folkloristes ; Antropòlegs
Matèries: Violant i Simorra, Ramon (1903-1956)
Àmbit:Pallars Jussà ; Pallars Sobirà ; Alta Ribagorça
Cronologia:[1931 - 1956]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422751
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3562
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Visió del pastoralisme en l'obra poètica d'Anton Navarro / Xavier Macià Costa, Núria Alturo Munné
Macià i Costa, Xavier


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 93-127 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Aquest article exposa la visió del pastoralisme en l'obra poètica de Mossèn Anton Navarro (Vilaller 1867 - Barcelona 1936). Mostrem un poeta que tracta la natura de manera singular, influït per les experiències de la seva infantesa ribagorçana, i que presenta el món pastoral d'una manera alhora descriptiva i idealitzada. Alhora, aportem la lectura musicada de quatre poemes de Navarro que tracten aspectes diversos de la vida pastoral al Pirineu. El treball ens serveix també per presentar la figura d'aquest poeta, una veu significativa del catalanisme literari del finals del XIX i principis del XX, però avui, encara, força desconegut. Finalment, aportem una llista de referències de bona part dels seus poemes publicats i de composicions musicals, cultes i populars, basades en la seva obra.


Matèries: Poesia ; Paisatge ; Poetes ; Clergues
Matèries: Navarro, Anton (1867-1936)
Àmbit:Vilaller ; Alta Ribagorça
Cronologia:1867 - 1936
Autors add.:Alturo i Monné, Núria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422752
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 179
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3