português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
DOSSIER []
Referències trobades:
2769   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 139
anar a la pàgina                         


1 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els "Panyos", una joia de país / Josep Alabern Valentí
Alabern i Valentí, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 3-4 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Informe patrimonial de la fàbrica dels Panyos com a monument industrial a Catalunya / Eusebi Casanelles Rahola
Casanelles i Rahola, Eusebi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 5-8 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Informes
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387714
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens i inicis de la fàbrica dels Panyos de Manresa (1815-1866) / Àngels Solà Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 9-18 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos és un edifici de gran entitat i es considera com un dels punts de partida de l'arquitectura industrial catalana i espanyola. Desafortunadament, no es coneix amb precisió les dates de la seva construcció ni la de la seva entrada en funcionament, tot i que sembla que fou al final de la dècada de 1820. Aquest article intenta desembolicar les complexes vicissituds d'aquesta història -i la de l'empresa que la va construir- amb la síntesi dels treballs publicats i l'aportació de documentació nova.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1815 - 1866]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387715
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Influència de la política retarda la construcció dels Panyos (1818-1828) / Jordi Sardans Farràs, Lluís Virós
Sardans i Farràs, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 19-28 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Trienni liberal ; Decada Ominosa ; Construció d'edificis ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1818 - 1828]
Autors add.:Virós Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387716
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un esquema cronològic per entendre la construcció dels Panyos (1815-1828) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 29-32 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Trienni liberal ; Decada Ominosa ; Construció d'edificis ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1815 - 1828]
Autors add.:bVirós Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387717
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Documents per fonamentar la cronologia de la fàbrica dels Panyos / Jaume Serra Carné
Serra i Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 33-36 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Per fer la història de la Fàbrica Miralda o dels Panyos tenim el problema que no s'ha conservat la documentació de la fàbrica. La documentació existent és dispersa i força escassa. Un dels problemes que es planteja és el de la data de construcció de la i la data de l'inici de l'activitat industrial. El present article pretén donar llum sobre aquestes dates dels inicis de la fàbrica. Enguany, l'any 2020, fa dos-cents anys de la construcció d'aquesta fàbrica joia del nostre patrimoni industrial. Desitjaríem que aquesta efemèride fos ocasió per endegar la completa restauració d'aquesta extraordinària fàbrica que hem de llegar per a la posteritat.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Fonts documentals ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387720
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Context : per què es va construir la fàbrica dels Panyos a Manresa? / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 37-44 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En la Jornada d'inici del bicentenari, l'octubre de 2018, es va encarregar a l'autor una ponència sobre el context que va afavorir el projecte d'empresa llanera que culminaria amb la construcció de la fàbrica dels Panyos per part de la companyia de Pau Miralda. El text explica el paper que hi va tenir l'experiència productiva i mercantil, l'acumulació de capital feta per grans companyies i l'esperit empresarial generats per la manufactura sedera manresana en els anys finals del segle XVIII. Aquest cas mostra el pas de la proto-indústria a la indústria en una mateixa ciuta t però en sectors diferents.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1750 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387721
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Companyia de Pau Miralda. Una història empresaria / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 45-70 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Industrialització ; Empresaris
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa ; Pablo Miralda y Cia
Àmbit:Manresa ; Barcelona
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387723
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fàbrica dels Panyos : de 1866 a 1976, una història poc reconeguda / Lluís Piqué Sancho, Joan Escalé Estrada, Rosa Serra Rotés
Piqué i Sancho, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 71-94 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Obrers industrials ; Empresaris
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1866 - 1976
Autors add.:Escalé i Estrada, Joan ; Serra i Rotés, Rosa
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387725
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Primeres noticies sobre la fàbrica dels Panyos de Manresa en la historiografia (1824-1850 i 1923) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós i Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 95-98 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En els cent anys que van transcórrer entre 1824 i 1923, diversos autors van escriure sobre la fàbrica dels Panyos, mostra de la importància que ja es donava a l'edifici i al projecte empresarial que el va impulsar. Els primers -l'erudit manresà Josep Maria de Mas, l'Intendent de Catalunya Vicente de Frígola i el polític liberal Pascual Madoz- destacaren la grandiositat del projecte, de l'edifici o de la qualitat dels seus teixits. Altres va informar de la seva participació a diferents exposicions industrials entre 1821 i 1845. Finalment, el 1923, l'historiador Josep Sarret va fer esment de la fàbrica en el que es pot considerar el primer llibre d'història socio-econòmica de Manresa.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Instal·lacions industrials ; Industrialització ; Historiografia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1824 - 1850; 1923
Autors add.:Virós i Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387728
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fàbrica de Panyos de Manresa. Dos-cents anys de Revolució Industrial a Catalunya / Josep Ignasi Oms Llohis
Oms i Llohs, Josep Ignasi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 99-104 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Catalunya va ser un dels pocs llocs del món que va instaurar la producció industrial en el primer terç del segle XIX. Les condicions desfavorables en què es va produir permeten parlar de l'excepció catalana, malgrat la manca de visibilitat en els estudis internacionals. En aquest context cal Miralda és tot un símbol, en ser la primera gran fàbrica del sud d'Europa i de tota la Mediterrània, que ens permet considerar-la com l'inici sde la Revolució Industrial a Catalunya. Un altre aspecte és assenyalar la importància de la industrialització en les condicions de vida i benestar de la població.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura ; Instal·lacions industrials ; Tecnologia ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387730
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Context dels Panyos de Manresa. La fàbrica de pisos, orígens i referents a Catalunya / Antoni Vilanova Omedas
Vilanova i Omedas, Antoni


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 105-113 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos de Manresa representa un exemple pioner de la implantació del model anomenat com a fàbrica de pisos en la consolidació de la tipologia fabril del tèxtil a Catalunya. Els orígens anglesos influeixen considerablement en el disseny tipològic dels edificis però aquesta particularitat va acompanyada també d'una transmissió i intercanvi de coneixement, cada cop més eficient, entre els industrials i els fabricants per tal de poder dotar les fàbriques de les noves tecnologies derivades de la implantació del vapor i en definitiva dels avenços de la revolució industrial.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura ; Instal·lacions industrials ; Tecnologia ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387733
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Can Miralda o la fàbrica dels Panyos, un bé protegit amb el màxim reconeixement patrimonial / Mercè Argemí Relat
Argemí i Relat, Mercè


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 114-116 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Manresa compta entre el seu patrimoni amb la fàbrica dels Panyos, considerada la fa`brica de riu meïs antiga conservada de Catalunya (1820-1824) i un testimoni uïnic de la primera industrialitzacioï a Catalunya, que posiciona Manresa com a ciutat capdavantera d'un dels períodes de més rellevància històrica pel país. L'edifici i el seu entorn té la màxima protecció patrimonial com a Bé Cultural d'Interès Nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya i està reconegut entre els 100 elements principals del Patrimoni industrial a l'estat. La seva catalogació és una eina de proteccioï per conservar-ne el llegat patrimonial. La recuperació del conjunt és una oportunitat estratègica per la ciutat i s'ha d'aconseguir amb la participació de tots els agents possibles, públics i privats.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni municipal ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387734
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cantar i contar la història en el barroc / Albert Rossich
Rossich i Estrago, Albert


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 17-20 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc

Aquest article resumeix els continguts principals dels treballs aplegats en aquest dossier monogràfic, que es dedica a l'estudi de diversos relats de memòria pública i privada del barroc. Justifica l'oportunitat i rellevància d'aquest dossier, n'introdueix els objectius i ofereix un resum de cada article.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Literatura ; Fonts documentals ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:[1600 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v37-rossich
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Festes a Santa Eulàlia a la Barcelona barroca (1686) : relacions escrites i obres d'art; escenes martirials i el perfil de la ciutat / Cristina Fontcuberta Famadas
Fontcuberta i Famadas, Cristina


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 21-52 : il. (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El 1686 es van celebrar grans festes a Barcelona en honor a santa Eulàlia per commemorar l'extensió del res de la patrona decretat pel papa Innocenci XI. A partir de la relació, de llenguatge retòric, que descriu la processó que va recórrer la ciutat encapçalada pels consellers i en què participaren els diferents ordes religiosos, aquí es proposa una reconstrucció d'aquelles obres d'art que s'hi exhibiren. Si bé la majoria d'obres eren efímeres, altres es poden identificar amb peces que han perviscut, de manera que totes elles amplien el nostre coneixement del passat artístic. A més de remarcar-ne les característiques properes a l'estètica barroca en voga, l'interès d'aquestes obres rau en la representació del martiri de la santa i la presència del relleu de la ciutat de Barcelona al fons. Aquestes característiques s'inscriuen alhora en una promoció contrareformista dels sants locals.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Literatura ; Escultura ; Art ; Documents gràfics ; Fonts documentals ; Edat moderna ; Contrareforma
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1686
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v37-fontcuberta
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística / Alejandro Llinares Planells
Llinares Planells, Alejandro


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 53-80 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest estudi s'analitza la literatura popular de bandolers de la Catalunya del segle xvii. El bandolerisme sigué un fenomen important en les primeres dècades del barroc en el Principat i la seua repercussió arribà, de manera notable, a la literatura de cordell de l'època. Aquests plecs de cordell, que tenien la missió d'arribar a tots els públics, compten amb un nombre reduït d'estudis, si tenim en compte la seua importància. Per eixa raó, l'article analitza els dos principals moments històrics que propiciaren el major auge d'edició de plecs de bandolers en vers a Catalunya, com foren les signatures de les unions i dels agermanaments contra els bandolers (1606) i el sistema repressiu del duc d'Alburquerque (1616). Per mitjà de l'estudi d'aquest material literari es tracta: el sistema propagandístic virregnal, les parcialitats catalanes, els conflictes entre el virrei i les autoritats catalanes, la visió que es tenia de Catalunya a Castella, la falsificació de moneda o el problema de les armes de pedrenyals.


Matèries: Literatura popular ; Bandolers ; Bandolerisme ; Edat moderna
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1600 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v37-llinares
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Relacions de successos i teatre barroc : el setge de Girona i De fuera vendrá (1654) d'Agustín Moreto / Sergio Moreno Jiménez
Moreno Jiménez, Sergio


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 81-98 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'eclosió del periodisme primitiu va conèixer un auge extraordinari des de pràcticament finals del segle xvi i durant tot el xvii. Bona mostra n'ofereix la fama de què va gaudir el format editorial que ràpidament va constituir el gènere anomenat relació: entre tres i sis folis en quart (de vegades més) que donaven notícia breu de festes, esdeveniments significatius, victòries militars, etc., i que solien incorporar des de descripcions fidels del fet fins a composicions poètiques d'elogi o vituperi. Aquest auge es pot xifrar en la utilització que el teatre en va fer. En efecte, dramaturgs com Lope de Vega, Mira de Amescua, Calderón de la Barca o Agustín Moreto, conscients de l'èxit desmesurat d'aquest gènere, sovint van incorporar a les seves peces relats extrets directament d'una o diverses relacions per tal de narrar un esdeveniment que sabien que era d'interès públic. Aquest treball té com a objectiu explicar aquest mecanisme a través de l'adaptació que fa Moreto de les relacions sobre el setge de Girona de 1653 a la seva obra De fuera vendrá (1654), per tal de donar compte d'aquest interessant tipus de confluència artística barroca.


Matèries: Teatre ; Obres de teatre ; Dramaturgs ; Crònica ; Guerra dels Segadors ; Setges ; Edat moderna
Matèries: Moreto y Cavana, Agustín (1618-1669)
Àmbit:Girona
Cronologia:1653 - 1654
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v37-moreno
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Festa pública i memorialística a la Barcelona barroca / Arantxa Llàcer Martorell
Llàcer Martorell, Arantxa


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 37 (2018) , p. 99-116 (Dossier: Cantar i contar la història en el barroc
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Una de les eines més efectives per poder conèixer amb més detall els esdeveniments de la història és la memorialística. Mitjançant l'estudi d'aquests testimonis de primera mà, ara som capaços d'esbrinar els interessos i les preocupacions del conjunt de la societat en cada període històric. Aquest article pretén descriure el funcionament general de la memorialística i les característiques dels dietaris més concretament. A través de l'estudi de dietaris institucionals catalans però també d'altres de caire privat, duts a terme per autors particulars, desgranem els detalls de la festa barroca de la ciutat comtal i entenem com els esdeveniments més rellevants afectaven la seua quotidianitat i la dels seus coetanis. Veurem amb cadascun dels testimonis elements diferents d'un mateix moment, punts d'atenció diversos davant una mateixa actualitat i, alhora, formes molt variades de fer memòria.


Matèries: Memòries ; Crònica ; Dietari ; Festes ; Fonts documentals ; Edat moderna
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1500 - 1700]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/v37-llacer
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Presentación del dossier : pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la transición española / Eduardo Abad García
Abad García, Eduardo


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 53 (Otoño 2020), p. 71-74 (Dossier : Pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la Transición española


Matèries: Partits polítics ; Vida política ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Esquerra política ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:1962 - 1982
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7768444
https://doi.org/10.36132/hao.vi53.2037
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 2769
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) durante el tardofranquismo y la transición / Roger Buch
Buch i Ros, Roger


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 53 (Otoño 2020), p. 95-108 (Dossier : Pancatalanismo e izquierda revolucionaria en la Transición española
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit polític independentista i marxista que va defensar la creació de l'Estat Socialista dels Països Catalans. L'anàlisi del partit durant la seva etapa més rellevant, entre 1969 i 1980, ens permet seguir la gènesi i evolució d'un espai polític, Esquerra d'Alliberament Nacional, en els anys del tardofranquisme i la transició. Encara que el partit no va aconseguir cap dels objectius estratègics que s'havia proposat, va destacar per la influència ideològica que va tenir posteriorment en moltes altres forces polítiques catalanes.


Matèries: Vida política ; Nacionalisme ; Independentisme ; Esquerra política ; Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica
Matèries:Partit Socialista d'Alliberament Nacional : PSAN
Àmbit:Catalunya ; Països Catalans
Cronologia:1969 - 1980
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7768446
https://doi.org/10.36132/hao.vi53.2015
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 139
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3