El Llobregat, la cooperativa d'habitatge / Daniel Raya Crespi
Raya Crespi, Daniel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 
Notes.

El rastre més antic de cooperativisme a la nostra comarca data de finals de 1869, relacionat amb una cooperativa de consum creada a Berga, la qual significaria el començament d'un fenomen que tindria una trajectòria que arriba fins a l'actualitat. Entre les múltiples cooperatives que s'han creat des d'aleshores, n'hi ha una que destaca per ser un cas singular i extraordinari, no només en el marc berguedà, sinó també en el català i, inclús, l'espanyol. Aquesta entitat a la qual ens referim és la cooperativa d'habitatge El Llobregat, que va crear- se a Gironella el 1903.

Colònies industrials de l'Alt Llobregat, avui / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 14-20 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Després de més de quaranta anys del tancament de les empreses, la majoria de les colònies s'han estabilitzat i normalitzat tant pel que fa a la situació legal i administrativa de la propietat i el seu funcionament com a nucli segregat del poble, però en algun cas, aquesta situació encara no s'ha resolt.

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat com a eina de regeneració d'un paisatge excepcional: possibilitats i limitacions / Pere Vall Casas
Vall i Casas, Pere


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 21-24 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

El Pla Director Urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat forma part de la primera generació de plans directors urbanístics impulsada pel Govern de la Generalitat durant la legislatura 2003-2006 (Nel·lo, 2006), i es va redactar amb la finalitat de preservar i revitalitzar les colònies industrials del riu Llobregat situades per damunt de la sèquia de Manresa, un dels conjunts d'arquitectura industrial del segle XIX més important i millor conservat d'Europa (Sabaté & Shuster, 2001). El pla estableix un marc urbanístic de referència general per a la coordinació del planejament dels municipis riberencs integrats en aquest tram fluvial excepcional, on el paisatge de les colònies industrials catalanes es manifesta amb la màxima potència.

Identitat i memòria de les colònies industrials / Pep Espelt Farràs
Espelt Farràs, Pep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 25-26 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Comprendre les colònies és viure-hi i explicar-les. La identitat del poble és la suma de cada persona, de cada època i de cada mirada. Les diferents capes i la persistència. La memòria històrica i la visió futurista. Les mans per construir i els vincles per continuar-.

El Llobregat, entre la memòria de les colònies industrials i la restauració ecològica / Aura Vidal Carrasco
Vidal Carrasco, Aura


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 27-28 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 

Els rius són molt més que aigua en moviment; són elements vertebradors del territori, la història i l'economia. Al Berguedà, el Llobregat n'és un clar exemple. Gran part de l'organització territorial de la comarca s'ha desenvolupat al voltant del riu, que ha impulsat la indústria i ha connectat comunitats. Ha estat font d'energia i motor de transformació social. Avui, però, la gestió del riu planteja preguntes urgents sobre sostenibilitat, patrimoni i futur energètic. El debat sobre la transició energètica és central, i inclou la qüestió de les minicentrals hidroelèctriques.

Colònies i habitatges / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 29-39 : il. (Dossier. Viure a les colònies al segle XXI) 
Notes.

Les colònies industrials són un fenomen que ha marcat la historia industrial de les conques fluvials del Llobregat i del Ter i dels seus afluents però també d'àmplies zones del país: a la Garrotxa hi havia les colònies tèxtils de la Majem i la Dusol (Planes d'Hostoles); les tres del terme municipal de Puigcerdà (Cerdanya), molt petites, la Salvadó coneguda també com a Simón o Samperí, la Balira o Valira i la Teixidor-Naudon; la colònia obrera de can Bertrand, absorbida pel creixement urbà de Sant Feliu de Llobregat; la colònia la Fàbrica del Pont d'Alentorn, a Artesa de Segre (Noguera) i les del canal de Pinyana (Segrià), la colònia d'Alcanís (Rosselló), la colònia Casals d'Alfarràs i la Mata de Pinyana a l'Alguaire. Sense oblidar les agrícoles, hidroelèctriques pirinenques, les mineres del carbó, de la potassa, del plom i del ciment, i les químiques i les ferroviàries. És una realitat estesa per tot el món industrial.

Sant Pere de Graudescales i l'enclavament de Montmajor / Joan Capdevila i Subirana
Capdevila i Subirana, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Notes, fonts i bibliografia.

En aquest treball es farà, en primer lloc, una aproximació geogràfica al lloc de Sant Pere de Graudescales i, en segon, s'aclarirà l'origen de la delimitació de l'enclavament durant la configuració dels municipis contemporanis.

Els Masos del Quer, a la parròquia de Sant Pere d'Escales (segles XIII-XVIII) : per una interpretació de la demarcació mderna del terme municipal de Montmajor i l'enclavament de la caseta de Sant Pere a Graudescales / Andreu Galera
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 14-23 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia i notes.

Amb el present treball volem donar continuïtat a l'estudi precedent de Joan Capdevila relatiu al minúscul enclavament que el municipi de Montmajor té en el terme de Navès i l'indret de Graudescales. L'objectiu és oferir una explicació a l'enrevessat trencaclosques que és aquest termenat municipal.

La Restauració de l'església romànica de Sant Pere Graudescales : l'actuació de la Diputació de Barcelona entre 1956 i 1962. Context i obra / Joan Closa Pujabet
Closa Pujabet, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 24-28 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia.

Conversa amb Jaume Capdevila Rial, paleta restaurador de l'església i Trini Pons Riu, neta i filla dels darrers estadants de la casa de Sant Pere.

Records de la vida a Sant Pere de Graudescales / Ramon Viladomat Ballarà
Viladomat Ballarà, Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 29-31 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 

Conversa amb Jaume Capdevila Rial, paleta restaurador de l'església i Trini Pons Riu, neta i filla dels darrers estadants de la casa de Sant Pere.

L'Aportació de la diàspora catalana a la història del moviment independentista : el "Grop" de Santiago de Cuba (1907-1959) / Fermí Rubiralta i Casas
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 8-14 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

El passat dia 26 de novembre de 2024 els descendents de Trinitat Comas i Corbera feien lliurament a l'Arxiu Nacional de Catalunya de la fotografia que immortalitza l'acte d'hissada de la senyera amb el qual el 10 d'octubre de 1907 s'inaugurava oficialment el primer estatge del "Catalunya. Grop Nacionalista Radical".

Trinitat Comas i Joan Oristrell, del catalanisme radical a l'independentisme / Roser Comas Angelet
Comas Angelet, Roser


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 15-20 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 
Notes.

Apunts biogràfics de Trinitat Comas i Joan Oristrell.

10 d'octubre de 1907: inauguració del primer estatge del "Catalunya. Grop nacionalista radical", a Santiago de Cuba : lectura i interpretació / Manel Escobet Giró
Escobet i Giró, Manel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 21-28 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 

Entre mans tenim una fotografia documental pura. Es tractava de donar visibilitat a un fet, per tant el seu primer objectiu seria el de comunicar aquest fet. Objectiu, al nostre entendre, àmpliament assolit. Amb la intenció de fer un estudi, el més complet possible d'aquesta imatge, desglossarem ara els diferents aspectes d'un esquema basic de la comunicació.

Reeixida: suma i fes història / Oriol Falguera
Falguera, Oriol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 29-34 : il. (Dossier. Dos berguedans en l'inici de l'independentisme català) 

La Fundació Reeixida va ser creada l'any 2003. La idea de treball era clara: Països Catalans i llengua catalana. D'aquesta manera veterans activistes i promotors de la defensa de la llengua i del país complet engreixaren el seu patronat, fent real el de Fraga a Maó a Salses a Guardamar. De fet, durant un llarg període la CAL i la fundació Reeixida anaren de bracet.

Passió pel teatre : l'estrena de Racó de Xiprers a Puig-reig (1927) / Rosa Serra Rotés, Josep Artero i Traserra
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 8-13: il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

L'estrena de l'obra del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet (Berga 1882 - Barcelona 1952) Racó de xiprers, fou un èxit clamorós com es desprèn dels comentaris publicats a la premsa de l'època. .

Sota l'escorça. Selecció de textos (1931-1940) : Un rescat de l'obra crítica i periodística de Ramon Vinyes / Jordi Lladó i Vilaseca
Lladó i Vilaseca, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 14-15 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Vigència de Ramon Vinyes a Barranquilla / Xavi C. Ribot
Ribot, Xavi C.


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 16-18 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Notes.

Ramon Vinyes i Cluet és viu i ben viu a Colòmbia. El Carnaval Internacional de les Arts de Barranquilla, que promou la Fundación La Cueva, el mes d'abril passat va dedicar, per iniciativa de Miguel Iriarte, escriptor, periodista i gestor cultural colombià, la divuitena edició als catalans del Grup de Barranquilla: Ramon Vinyes i Cluet, Alejandro Obregón Rosés i Lluís Vicens.

Macondo / Jordi Valls Pozo
Valls Pozo, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 19-20 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

Haver perdut dues guerres en una, la civil i la d'escriptor respectat, quan just començava a consolidar el seu nom en l'àmbit escènic barceloní, convertint-se en un veritable renovador del teatre nacional. El destí és cruel i ell assumeix sarcàsticament el llançament de daus de les moires tràgiques.

Vinyes al Teatre Nacional de Catalunya / Quize Grifell Sala
Grifell i Sala, Quirze


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 21-22 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

Si repassem la llista, que adjuntem, de les obres estrenades de Vinyes, podem observar que van començar a Berga el 1904 i a Gironella el 1906. Més tard, la majoria es van estrenar en teatres importants de Barcelona. De l'obra representada a Puig-reig el 1927 se'n parla àmpliament en aquest dossier.!L'Agrupació Teatral La Farsa va estrenar al teatre Patronat de Berga tres obres de Vinyes els anys 1978, 1982 i 1983. Podem consultar el llistat complet a la pàgina web de l'Institut del Teatre dedicada a Ramon Vinyes.

Ramon Vinyes, el berguedà més universal, encara inèdit / Jaume Huch Camprubí
Huch i Camprubí, Jaume


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 23-25 : il. (Dossier. Ramon Vinyes, reivindicat a Colòmbia i a Catalunya) 
Bibliografia.

El Premi Ramon Vinyes de Teatre -creat l'any del cinquantenari de la mort, el 2002- va ser una fita important que va contribuir a situar Vinyes i Berga a nivell nacional. Però, després de tants esforços, no es va poder consolidar en negar-li l'Ajuntament de Berga la indispensable continuïtat. El darrer any va ser el 2011. Va arribar a nou edicions. El 2013 es va deixar de convocar, després d'un intent de fer-ho bianualment, alternant-lo amb un Concurs de Pintura Ràpida, que se celebrà el 2012... Doncs, sí, com tantes altres coses, el Premi Ramon Vinyes també ens el vam haver de pintar a l'oli.