Dones i armadores. Propietàries d'embarcacions de pesca entre la Restauració i el franquisme al Baix Ebre / Toni Cartes Reverté
Cartes Reverté, Toni


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 353-374 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tradicionalment s'ha percebut el món pescador com eminentment masculí. Tot i així, la participació de les dones en la pesca ha estat més activa del que a primera vista sembla. En aquest article realitzem una aproximació a les dones com a propietàries d'embarcacions de pesca i per quines vies hi accedien a la propietat. La recerca es centra en la costa del Baix Ebre.

Crònica d'una revolta obrera : Maquinista Terrestre i Marítima, 1969-1971 / Marià Hispano i Vilaseca
Hispano i Vilaseca, Marià


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 5-11 : il.
Notes.

Aquest és el relat d'un combat del moviment obrer encarnat en temps de la dictadura franquista pels treballadors i treballadores de la Maquinista Terrestre i Marítima, una fàbrica ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. Una lluita que va esclatar en defensa d'un salari digne i per la millora de les condicions laborals en un temps polític de dictadura militar on l'estratègia del règim franquista apostava per una economia liberal desfermada i de lliure competència, un fet que va afectar directament en l'organització del treball, en els recursos humans i en els salaris. La revolta dels treballadors de la fàbrica posarà de manifest un arrelament sindical històric i, alhora, renovades estratègies de lluita per tal de fer front a nous reptes. L'aliança de les grans empreses amb el règim franquista va ser ferma, i la repressió patida pels treballadors i treballadores que es varen comprometre amb la lluita sindical va ser duríssima. Molts i moltes van passar a engrandir les llistes negres que feien córrer els empresaris per a no ser admesos a cap altra feina. Molts van ser empresonats, maltractats i torturats. D'aquest dur combat, però, nasqué la solidaritat vers els companys afectats per la repressió, una complicitat clau per a poder estendre i consolidar la consciència de classe i el valor d'un sindicalisme en defensa de les condicions de vida dels treballadors, un combat que s'empeltaria amb la lluita política per a una Espanya democràtica.

Lengua y política durante el tardofranquismo. El Informe sobre la lengua catalana (1970) / Antoni Marimon Riutort
Marimon Riutort, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 79 (2025) , p. 955-987 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Llengua, nació i estat són conceptes subjectes a múltiples debats al llarg de la història. El franquisme, malgrat algunes veus discordants, va optar per una llengua, una nació única i un renovat Estat Espanyol de caràcter centralista. No obstant això, amb el pas dels anys, no va poder evitar el renaixement de les llengües i cultures considerades regionals. Un jove i brillant intel·lectual mallorquí resident a Madrid, Josep Melià Pericàs (1939-2000), intentarà ampliar els marges de tolerància del Règim cap a la llengua catalana. Després de xocar frontalment amb la censura en dues ocasions aconseguirà publicar una obra excepcional, l'Informe sobre la llengua catalana (1970). Des de l'acceptació prèvia d'una espanyolitat molt plural, Melià propugna la diferenciació entre estat i nació, entre comunitat política i comunitat cultural. A més, proposa mesures per a normalitzar progressivament la presència dels idiomes no oficials d'Espanya en els àmbits en els quals estaven marginats.

Ferroviaris en guerra. Revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / [ressenya de:] Miguel Muñoz Rubio
Muñoz Rubio, Miguel


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 55 (2025) , p. 177-182 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Ferroviaris en guerra: revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / Carales Gorini i Santo, Eduard Caballé Colom. Lleida : Pagès editors, 2024

La Repressió franquista a Moià : les dones / Elvira Permanyer i Sert
Permanyer i Sert, Elvira


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 71 (2n. semestre 2024), p. 41-107
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Amb el triomf de les tropes franquistes, l'any 1939 s'encetava una postguerra caracteritzada per la repressió, en què les dones patiren doblement. L'article documenta com afectà diversos col·lectius de dones: les que havien passat per Moià com a refugiades, les que van patir la humiliació de ser rapades, les depurades (mestres i personal sanitari) i les que van ser sotmeses a judici.

"Valió la pena". Inmigración y revolución de la vivienda en el barrio de Roquetes, Barcelona, durante el franquismo / Enrique Tudela Vázquez, José Luis Oyón, Joan Roger
Tudela Vázquez, Enrique


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 78 (2025) , p. 665-697 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Los Hombres de Franco en Barcelona.Los procesos de selección de gobernadores civiles en la dictadura franquista (1960-1966) / Julián Sanz Hoya
Sanz Hoya, Julián


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 45-67 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Els governs civils van constituir la principal institució de la dictadura franquista per a assegurar el control social i desplegar les seues polítiques a les províncies. El Govern Civil de Barcelona va ser, sens dubte, el de major rellevància. Per això la historiografia ha dedicat una especial atenció a la significació i la gestió dels governadors-caps provincials, que gaudien d'extenses competències i una àmplia discrecionalitat. No obstant això, no coneixem molt sobre com es produïen els cessaments i, sobretot, els nomenaments dels governadors, com i qui seleccionaven els possibles candidats i quins factors es valoraven en aquesta mena de decisions. Amb l'objectiu de atendre aquestes qüestions, aquest article se centra en els processos de relleu i nomenament de governadors de Barcelona que es van gestar durant els anys inicials i intermedis de la dècada de 1960, fent servir documentació inèdita d'arxiu procedent del Ministerio de la Gobernación. Es pretén així conèixer millor aquests processos, les relacions entre Governació i la direcció del partit únic (FET-JONS), els candidats valorats i els motius per a tot això. Els resultats poden contribuir a entendre millor el funcionament de les lògiques internes de poder en la dictadura, ateses les pugnes i les interrelacions entre projectes i cultures polítiques, institucions i clienteles.

El Llarg pont de la mar blava : garriguencs exiliats a llatinoamèrica en els primers anys del franquisme / Josep Rubió Sobrepere
Rubió i Sobrepere, Josep


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 39-51 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

La Repressió del primer franquisme a Girona / Lluís-Esteve Casellas
Casellas i Serra, Lluís Esteve


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 111 (març 2018), p. 1 (Opinió) 

La Depuració de metges a la Garrotxa després de la guerra civil / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 40 (març 2010), p. 2 : il. (In memoriam) 

Fonts per a l'estudi de la repressió franquista a la Garrotxa / Albert Planas i Serra
Planas i Serra, Albert


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 30 (febrer 2009), p. 2 : il. (Repertori de fons) 

L'Estiu de 1970 / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 24 (maig 2008), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Memòria democràtica i creació artística : els orígens de l'objecció de consciència a Catalunya / [a cura de: Eva Figueras Ferrer, Josep Font Sentias ; Marcel·lí Antúnez Roca, Jordi Font i Agulló ; [fotografies: Mar Redondo i Arolas, Pere Freixa Font]



Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2024
164 p. : il. col. ; 27 cm
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788491913139

Conté: Rescatar els inicis de l'objecció de consciència : un episodi essencial de la memòria democràtica / Jordi Font Agulló -- La memòria història i la pau, elements imprescindibles a l'educació de les noves generacions / Glòria Bordons de Porrata-Doria -- Un viatge en el temps a Castellcerçol / Toni Massot Mesquida -- L'inici de l'objecció de consciència a Catalunya i la memòria democràtica: un projecte de creació, reconeixement i transmissió / Eva Figueras Ferrer i Josep Font Sentias -- Pepe Beúnza a Sant Julià d'Úixols: "aquí va començar tot" / Eva Figueras Ferrer i Josep Font Sentias -- Els orígens i l'eclosió del moviment de l'objecció de consciència / Carlos Ángel Ordás García -- Verapau Bolet, una conversa amb Marcelí Antúnez-Roca / Eva Figueras Ferrer i Josep Font Sentias -- La rua-acció Verapau Bolet : un assaig fotogràfic / Mar Redondo Arolas i Pere Freixa Font -- Infants, poesia i pau: una mirada creativa / Elisabet Contreras Barceló i Julieta Torrents Sunyol -- La resistència mnemònica de l'art i el seu rol mediador en els processos de recuperació de memòria / Bibiana Crespo Martín.

Aquesta cançó, no! : cara a cara amb els censors de la Nova Cançó / Maria Salicrú-Maltas ; [pròleg de: Plàcid Garcia-Planas]
Salicrú-Maltas, Maria


Barcelona : Comanegra, 2024
318 p. ; 21 cm (Espores, 11) 
ISBN 9788410161177

No fa tants anys, durant el franquisme, l'ofici de censor podia semblar una manera com qualsevol altra de guanyar-se la vida. El moviment cultural de la Nova Cançó, pel seu èxit esclatant, va ser una de les dianes principals de l'obsessió inquisidora del règim, i la persecució que van patir els músics va ser salvatge. Saber qui va exercir la repressió, com i per què: aquest ha estat l'objecte d'investigació de Maria Salicrú-Maltas durant més de vint anys, que surt a la llum en una crònica trepidant carregada d'aportacions inèdites i de vivències personals reveladores. L'autora ha aconseguit fer parlar per primera vegada alguns d'aquells censors, i n'ha identificat molts altres que ja no poden (o no volen) parlar. Un llibre de memòria històrica viva i present: de com continuen digerint la repressió tant els qui la van patir com els qui la van exercir; dels enganys i les ficcions que genera el record. I un testimoni honest del frenesí que experimenta una jove investigadora quan s'adona que ha aconseguit, per fi, entrar a la gola del llop. (Editorial).

Cristina Zalba, una dona heroica a l'Oix de 1945 / Sònia Sala i López, Raül Valls Lucea
Sala López, Sònia


En: La Comarca d'Olot, Núm. 2088 (2 setembre 2021), p. 32-35

Pinzellades : història de la lluita contra la dictadura i per la transició democràtica a Olot / viscuda per en Raimond Viñolas Jaume
Viñolas Jaume, Raimond


Olot : [l'autor], 2020
206 p. : il. col. ; 21 cm

El Franquisme / Jordi Rubió i Coromina, Jordi Pujiula i Ribera
Rubió Coromina, Jordi E.


Olot ; Girona : Ajuntament d'Olot : Diputació de Girona, 2014
93 p. : il. col. ; 24 cm (Quaderns d'història d'Olot, 9) 
ISBN 9788494274329

Els Morts per la Guerra Civil a la Garrotxa : 1936-1945 / Jordi Pujiula i Ribera, Ramon Girona, Carles Batlle ; pròleg de Josep M. Solé i Sabaté
Pujiula i Ribera, Jordi


Olot : Llibres de Batet, [1993]
206 p. ; 19 cm (Monografies dels Llibres de Batet, 2) 
ISBN 8486626102

La Problemàtica de l'habitatge de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme (1940-1975) / Xavier Casademont Falguera, Jordi Feu Gelis
Casademont i Falguera, Xavier


En: Documents d'anàlisi geogràfica. Vol. 63, Núm. 1 (gener-abril 2017), p. 7-28

En aquest article, s'hi analitza la problemàtica de l'habitatge entre els immigrants andalusos que s'assentaren al municipi d'Olot (Girona) durant el franquisme. Si bé les xifres que assolí aquesta immigració a Olot no foren tan altes com les del conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, els andalusos representaven, l'any 1975, més d'un 10 [per cent] de la població, la qual cosa els convertia en el col·lectiu més nombrós d'immigrants interiors a Olot.Pel que fa a l'habitatge, aquesta recerca constata les dificultats que patí una bona part dels immigrants andalusos, especialment els que iniciaren la cadena migratòria durant la postguerra. Si bé la realitat urbanística i demogràfica olotina diferia d'altres entorns urbans, les autoritats franquistes locals van inhibir-se de les necessitats residencials dels andalusos, per la qual cosa aquests hagueren de recórrer a diverses estratègies de supervivència, des del barraquisme fins a l'autoconstrucció, a causa del dèficit crònic de domicilis, el nombre dels quals era incapaç de créixer al mateix ritme que la població.

Curso de orientación político-administrativa para jefes locales y alcaldes : Gerona-Olot, Diciembre de 1973



[Olot] : [s.n.], 1973
[12] p. ; 28 cm
Conté: el programa del curs i el nom dels participants. A la coberta: Jefatura Provincial del Movimiento-Gerona.