La Mancomunitat de Catalunya al Pla d'Urgell / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Torres i Gros, Jaume


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 39 (2025) , p. 37-58 : il.
Notes a peu de pàgina.

Després de la constitució de la Diputació de Barcelona el 1911, hom va començar a pensar en la reconstitució de la personalitat de Catalunya, i després d'aconseguir el suport de la resta de diputacions catalanes, es van redactar les bases del projecte comunitari, que es va aprovar el 1911, i que els quatre presidents de les diputacions catalanes van presentar al president del govern d'Espanya. Aquest projecte, que va tenir l'oposició dels conservadors i lerrouxistes, va tirar endavant i es va aprovar a la cambra baixa el 17 d'octubre de 1912. El 18 de desembre de 1913 es va aprovar el reial decret que autoritzava el mancomunament de les províncies espanyoles; no obstant, només es va desplegar a Catalunya. Després del llarg procés d'aprovació, la Mancomunitat de Catalunya es va formar el 6 d'abril de 1914. En una solemne assemblea general dels 96 diputats provincials, reunits a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya, es va triar Enric Prat de la Riba com a primer president.

Lengua y política durante el tardofranquismo. El Informe sobre la lengua catalana (1970) / Antoni Marimon Riutort
Marimon Riutort, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 79 (2025) , p. 955-987 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Llengua, nació i estat són conceptes subjectes a múltiples debats al llarg de la història. El franquisme, malgrat algunes veus discordants, va optar per una llengua, una nació única i un renovat Estat Espanyol de caràcter centralista. No obstant això, amb el pas dels anys, no va poder evitar el renaixement de les llengües i cultures considerades regionals. Un jove i brillant intel·lectual mallorquí resident a Madrid, Josep Melià Pericàs (1939-2000), intentarà ampliar els marges de tolerància del Règim cap a la llengua catalana. Després de xocar frontalment amb la censura en dues ocasions aconseguirà publicar una obra excepcional, l'Informe sobre la llengua catalana (1970). Des de l'acceptació prèvia d'una espanyolitat molt plural, Melià propugna la diferenciació entre estat i nació, entre comunitat política i comunitat cultural. A més, proposa mesures per a normalitzar progressivament la presència dels idiomes no oficials d'Espanya en els àmbits en els quals estaven marginats.

100 bestias políticas, de Rafael Wirth i Jaume Bach / Antoni Mayans
Mayans i Plujà, Antoni


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 14 (abril 2007), p. 7 : il. (Descatalogats) 
Ressenya de:
. 100 bestias políticas / Rafael Wirth i Jaume Bach, 1977 (Colección Fábula)

El Segon Reich i Catalunya : Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914 / Xavier Fleck
Fleck, Xavier


Catarroja : Editorial Afers, 2024
246 p. ; 22 cm (Recerca i pensament, 115) 
III Premi d'Assaig Ateneu Barcelonès, 2022.
ISBN 9788418618680

Entre el 1890 i el 1914 es produïren a Catalunya grans canvis polítics, socials i culturals, com ara l'auge del catalanisme conservador des de les Bases de Manresa fins a la creació de la Mancomunitat, la radicalització de les lluites obreres o l'aparició del Modernisme i del Noucentisme. A causa d'aquests processos convulsos, un sector important dels intel·lectuals catalans, que cada cop participava més en les estructures de poder, buscà fora de les fronteres espanyoles exemples de modernització institucional i cultural. Un dels seus referents més destacats fou l'Imperi alemany, que aleshores era una confederació semiautoritària sota el paraigua del regne de Prússia que havia nascut el 1871, i que durant les últimes dècades del segle XIX i els primers catorze anys del segle XX es convertí en la primera potència política, militar i cultural de l'Europa continental. L'estudi es focalitza en tres grans temes: el Segon Reich alemany com a referent institucional català; els grans difusors de la cultura germànica a Catalunya; i la importància dels catalans que viatjaren a Alemanya, des dels que ho feren per motius laborals fins als pensionats per institucions com ara la Diputació Provincial de Barcelona o la Junta de Ampliación de Estudios. (Editorial).

El Nom no fa la cosa... o sí? : Víctor Balaguer i el debat federal i regional al segle XIX / Pere Gabriel i Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 42-63 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Reconciliacio nacional : una política per superar la guerra i construir la democràcia / Txema Castiella
Castiella i Viu, Txema


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 516 (febrer 2025), p. 44-50 : il. (Focus) 

Las Corresponsalías del catalán Arturo Cuyás : Información periodística desde Nueva York para Cuba y México (1871-1898) / Arnulfo Uriel de Santiago, Iñigo Fernández Fernández, Lilia Vieyra Sánchez, Alejandra Vigil Batista



En: Revista internacional de Historia de la Comunicación. Sevilla, núm. 23 (2024) , p. 162-185 (Dossier) 
Exemplar dedicat a: Periodismo alófono: el gran olvidado en la historia de la comunicación. Resums en castellà i anglès.

Aquest article analitza la figura del corresponsal català Artur Cuyás Armengol, qui va redactar articles per al Diari de la Marina que van ser reproduïts per diversos periòdics mexicans. Aquí s'estableix una semblança biogràfica de Cuyás a partir de la informació que proporcionen els periòdics allotjats a l'Hemeroteca Nacional Digital de Mèxic. Aquesta eina de recerca també es va utilitzar per a identificar les corresponsalies de Cuyás que van ser adquirides per redactors de periòdics mexicans per a mantenir informats als seus lectors sobre la situació que ocorria en la Unió Americana. La seva mirada crítica sobre la quotidianitat política, econòmica, social i cultural dels estatunidencs en la qual es mostra que veia a aquest país com un enemic per a Espanya davant la seva política expansionista.

Primo de Rivera i Catalunya: tres reflexions / Xavier Casals Meseguer
Casals i Meseguer, Xavier


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 138-143 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

Quan ha transcorregut un segle d'ençà que el general Miguel Primo de Rivera executà el seu cop d'estat des de Barcelona el 13 de setembre de 1923, encara no coneixem prou bé la seva figura ni ben bé alguns aspectes del seu règim. Per exemple, sobta que sobre aquest dictador encara només disposem d'una biografia acadèmica breuû. D'aquesta manera, ignorem qüestions tan rellevants com ara perquè no es va celebrar el seu anunciat enllaç amb Mercedes -Nini- Castellanos el 1928 o no copsem prou bé alguns aspectes del procés que des d'aquest any desembocà en la seva dimissió el gener de 1930, tot i que la crisi final ha estat explicada amb detall. Però confegir un retrat de més volada té la dificultat que els arxius del dictador són privats (els custodia la seva família) i, pel que ha transcendit, hi mancaria informació tan rellevant com la seva correspondència amb Alfons XIIIü . En el marc d'aquest desconeixement relatiu, aquest article assenyala nexes de Primo i el primorriverisme amb Catalunya que caldria aprofundir (sense ànims d'exhaurir els buits historiogràfics existents al respecte).

El Segon Reich i Catalunya : Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914 / [ressenya de] Victor López Mirabet
López Mirabet, Víctor


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Ressenya) 
Ressenya de:
. El Segon Reich i Catalunya : Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre 1890 i 1914 / Xavier Fleck : Afers, 2024

El segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la política catalanes entre. 1890 i 1914, de Xavier Fleck, és una obra enriquidora que s'ocupa d'analitzar la visió que els intel·lectuals catalans d'aquest període tenien del Segon Reich alemany. Parlem d'escriptors i polítics com Eugeni d'Ors, Prat de la Riba, Manuel de Montoliu, Joan. Maragall, Josep Maria Folch i Torres, Miquel Vidal Guardiola, Pere Bosch Gimpera, Miquel del Sants Oliver, Alfred Opisso, entre d'altres, que o bé havien viatjat Alemanya o bé la veien com a un model a seguir en alguns aspectes culturals i polítics. Amb aquest. marc temporal i aquests autors com a referència, l'obra es fonamenta en criteris temàtics dividits en quatre grans eixos que ofereixen una panoràmica molt completa sobre la temàtica estudiada: Model universitari, Model institucional, Model nacional i Model cultural i artístic.

Social costs and policy preferences : evidence from territorial strategies in Catalonia / Laia Balcells, Alexander Kuo
Balcells, Laia


En: Nations _ nationalism. Cambridge (UK). Vol. 30, núm. 4 (October 2024), p. 700-718
Notes. Referències bibibliogràfiques.

Estudio geopolítico de la Corona de Aragón / Joaquín Avellá
Avellà Vives, Joaquim


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLII, fasc. 37-40 (enero-diciembre 1952), p. 78-88

Paraules de President / Josep Vicens Mestre Nogué
Mestre Nogúe, Josep Vicenç


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 21 (octubre 2023), p. 12-13 (Articles) 

Quin era el grau de govern de Catalunya? : de la unió dinàstica al 1714 / Joaquim Albarda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 48-57: il. (Focus) 
Notes.

Resistència i consens al segle XVIII català / Genís Barnosell
Barnosell i Jordà, Genís


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 58-59 : il. (Història) 
Ressenya de:
. Vençuda però no submisa : la Catalunya del segle XVIII / Joaquim Albareda. Barcelona : Edicions 62, 2023

El Lenguaje emocional del independentismo en Cataluña / Laura Feijóo Vázquez, Erika Jaráiz Gulías, Gemma Vicente Iglesias
Feijóo Vázquez, Laura


En: Obets : revista de ciencias sociales. Alacant. Vol. 18, núm. 2 (2023) , p. 259-280
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'auge del moviment independentista català ha despertat un ampli interès en els investigadors, especialment entre aquells vinculats a la ciència política. La producció científica orientada a l'estudi d'aquest fenomen ens ha permès conèixer el seu abast social, econòmic i polític. Per tant, el present article, lluny d'analitzar els seus efectes en l'opinió pública, dirigeix la seva atenció cap als partits polítics secessionistes com a agents de l'important canvi social que ha experimentat Catalunya en els últims temps. Es tracta, en definitiva, d'una aproximació merament metodològica que integra discurs i emocions. Mitjançant l'aplicació de les tècniques de Sentiment Analysis determinarem l'evolució de les emocions en el relat secessionista entre els anys 2010 i 2018.

Autonomy Over Independence : Self-Determination in Catalonia, Flanders and South Tyrol in the Aftermath of the Great War / Emmanuel Dalle Mulle, Mona Bieling
Dalle Mulle, Emmanuel


En: European History Quarterly. London. Vol. 53, núm. 4 (October 2023), p. 641-663
Notes. Resum en anglès.

Com som



En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 74 (desembre 1999), [16] p. : il.
Suplement de la revista.

La Unió política europea

Jornades Europees de Pasqua (8es : 1991 : Calella de Palafrugell )


Barcelona : Patronat Català Pro-Europa, 1992
106 p. ; 21 cm
Recull les actes de les jornades celebrades a Calella de Palafrugell, 20-21 de juny de 1991. Textos en català, castellà i francès.

Dos catecismes polítics figuerencs del segle XIX / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 103-122 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Després d'una panoràmica global contextualitzadora dels catecismes polítics del segle XIX, se'n presenten dos d'autors figuerencs que van ser publicats a Figueres: el de Martí Carlé (1868) i el de Josep Batlle i Mundí (1869). Es fa un esbós de la biografia dels autors i tot seguit s'aprofundeix en el contingut d'ambdós textos, tot detallant-ne aquells aspectes que hi semblen més rellevants.

Joan Costa Viñas (Mieres, 1906-Girona, 1981), un capellà bru i un docent pintoresc / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 321-334 (Recerques) 

Fill de Mieres, Joan Costa Viñas va ser un capellà amb personalitat pròpia. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València. Va ensenyar al Seminari Menor del Collell i a l'Institut de Girona, i es dedicà també a la construcció de carreteres. Compaginà els deures i els lleures, l'oci i el negoci. Se'l podia veure al bar, jugant a cartes, i al camp de futbol cridant contra l'àrbitre. Era modern i tradicional alhora, ben vist per les autoritats del règim, a les quals va complaure com a orador de la religió patriòtica. Regentà vla parròquia rural de la Sala, al Baix Empordà (Girona).