El Incremento de la identidad catalana bajo la rama menor de los Trastámara / Ernest Belenguer Cebrià
Berenguer i Cebrià, Ernest


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Evolución y cambio : Cataluña en el proceso de construcción de la Monarquía Hispánica (siglo XVI) / Àngel Casals Martínez
Casals i Martínez, Àngel


En: Hispania. Madrid. Vol. 83, núm. 275 (2023) , 19 p. (Sección monográfica) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Il Patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / [Ressenya de:] Ángela Muñoz Fernández
Muñoz Fernández, Ángela


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 388-389 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Il patrimonio reginale di Isabella di Castiglia. Le signorie di Sicilia e Catalogna (1470-1504) / Martina del Popolo. Palermo : Palermo University Press, 2022 (Quaderni di Mediterranea; 38)

Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / [Ressenya de:] Pablo Ortego Rico
Ortego Rico, Pablo


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 416-419 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Pro defensione regni : Corona, Iglesia y fiscalidad durante el reinado de Pedro IV de Aragón (1349-1387) / Esther Tello Hernández. Madrid : CSIC, 2020

La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

Quin era el grau de govern de Catalunya? : de la unió dinàstica al 1714 / Joaquim Albarda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 504 (gener 2024), p. 48-57: il. (Focus) 
Notes.

El Tresor de la reina / text de Júlia Mas amb l'assessorament de Lledó Ruiz Domingo
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 261 (desembre 2023), p. 42-45 : il. (Reportatges. Edat mitjana) 

Si algunes coses per honor vostra podem fer, ab bona confiança nos escrivits : les relacions epistolars de la ciutat de Tortosa a la fi del segle XIV (1388-1392) / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 19 (2022) , p. 57-80
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article oferim una aproximació històrica a la Tortosa de la fi del segle XIV a través de l'anàlisi de les relacions epistolars que la ciutat hi desenvolupà. S'han estudiat una seixantena de cartes amb les quals és possible conéixer el grau de participació de la ciutat en els afers polítics de la monarquia a través de la cort i les Corts. Unes relacions amb el conjunt de la corona que es pretenien establir en igualtat de condicions amb la resta de ciutats del Principat. També és possible identificar una participació activa de la ciutat en els afers que podien menystenir les seues llibertats i privilegis, no només amb els poders baronials o municipals, sinó també amb el rei.

El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.

Margarida de Prades / [ressenya de] Manuel Riu
Riu i Riu, Manuel


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. I, núm. 2 (1955) , p. 111-112 (Bibliografia) 
Ressenya de:
. Margarida de Prades / Félix Duran i Cañameras. Barcelona : Impremta Porcar, 1956

Jaume Collell, polític i literat el 1868. La seva obra "Los Pretendientes" / per Joan Requesens i Piquer
Requesens i Piquer, Joan


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 743-756

Les Relacions de Catalunya amb la monarquia durant el segle XVI / [Ricardo García Cárcel]
García Cárcel, Ricardo


En: 153053 Valls i la seva història. Volum IV : Segles XVI-XVIII : conflictes, canvis i desenvolupament. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2005. p. 39-44

Nou reines : les dones més influents de la història medieval catalana / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament d'Àngel Casals
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 249 (desembre 2022), p. 26-35 : il.

Catalonia in the process of constructing the modern Spanish state (16th-18th centuries) : an interpretative approach / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 45-62
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

This article offers an interpretative overview of Catalonias difficult and ultimately forcible fit into the Spanish state that emerged in modern times. More specifically, it is concerned with the approximately 150-year period ranging from the mid-16th century to the end of the War of the Spanish Succession in the early 18th century. This articles interpretation of the Spanish states process of political union is an interpretative counterpoint to the deterministic vision that is so prevalent in Spanish nationalistic historiography.

Catalunya en el procés de construcció de l'Estat modern espanyol (segles XVI-XVIII) : una aproximació interpretativa / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 141-157
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Aquest article ofereix una visió sintètica i interpretativa del difícil i al capdavall forçat encaix de Catalunya en l'Estat modern espanyol sorgit dels temps moderns. Més concretament, s'ocupa dels aproximadament cent cinquanta anys que van des de mitjan segle XVI fins a la fi de la Guerra de Successió espanyola al començament del segle XVIII. La lectura que ofereix aquest article del procés d'unió política de l'espai estatal espanyol constitueix un contrapunt interpretatiu a la visió determinista tan dominant en la historiografia nacionalista espanyola.

El Jou? Camaleònic / Xavier Ferré i Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Felipe IV y Cataluña : la coyuntura de 1643-1644 / Agustín Jiménez Moreno
Jiménez Moreno, Agustín


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 6-12 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

La revolta catalana de 1640 va obrir un nou front per a la Monarquia Hispànica, sumida en guerres als Països Baixos, Itàlia i Alemanya. L'annexió del principat a la Corona francesa, juntament amb la derrota en Montjuïc de l'exèrcit enviat a bregar amb la rebel·lió, van portar la guerra a les fronteres d'Aragó i València i van obligar el monarca dels regnes hispànics a intervenir en persona. Quan a la fi de 1642 es van donar per concloses les operacions militars d'aquest any, el balanç no podia ser més negatiu per als interessos de la monarquia espanyola. A més de la pèrdua dels comtats del Rosselló i la Cerdanya, així com de la població d'Osca de Montsó, els franc-catalans havien derrotat a l'exèrcit realista als afores de Lleida.

Prensa y poder : la "guerra de papeles" entre Madrid, París y Barcelona / Alex Claramunt Soto
Claramunt Soto, Alex


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 61 (2022) , p. 36-39 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (II): Cataluña, entre Francia y España".

La guerra que va enfrontar a les corones espanyola i francesa entre 1635 i 1659 no es va lliurar només en els camps de batalla, les cancelleries i els congressos de pau, sinó també en les pàgines de la incipient premsa de l'època, que tots dos bàndols van utilitzar amb assiduïtat per a enaltir als governants i exèrcits propis i atacar als rivals. Els textos periodístics impresos, a diferència dels manifestos polítics i les grans obres de propaganda destinades a convèncer als governants dels territoris neutrals, anaven dirigits a un públic humil i senzill el concert del qual, no obstant això, era imprescindible per a la consecució dels objectius polítics i militars de les grans monarquies.

Al servicio del rey. Sobre la carta real diplomática de la Corona de Aragón (1336-1458) / María Luz Mandingorra Llavata
Mandingorra Llavata, María Luz


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 47, núm. 2 (2017) , p. 647-677
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és reconstruir l'evolució morfològica de la carta real diplomàtica catalanoaragonesa entre els regnats de Pere el Cerimoniós i Alfons el Magnànim. Al llarg d'aquest període, aquesta tipologia documental, seguint els principis de l'Ars dictaminis, va adaptar les seves característiques externes i internes a les accions jurídiques que contenia i als seus destinataris, sense renunciar per això a la seva simplicitat material i textual. Amb la seva adequació a les necessitats comunicatives de la monarquia, la carta real diplomàtica es va convertir en un instrument de govern que va contribuir a l'enfortiment del poder real i va anticipar formes que aconseguiran el seu ple desenvolupament en època moderna.